lunes, 20 de agosto de 2018

08-26-2018 -21th Sunday in Ordinary Time – B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hemos llegado a los dos millones de visitas al blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------



HOMILIA – ES

26-08-2018
Domingo 21 Tiempo ordinario – B
Juan 6,60-69

PREGUNTA DECISIVA

El evangelio de Juan ha conservado el recuerdo de una fuerte crisis entre los seguidores de Jesús. No tenemos apenas datos. Solo se nos dice que a los discípulos les resulta duro su modo de hablar. Probablemente les parece excesiva la adhesión que reclama de ellos. En un determinado momento, «muchos discípulos se retiraron y ya no iban con él».

Por primera vez experimenta Jesús que sus palabras no tienen la fuerza deseada. Sin embargo no las retira, sino que se reafirma más: «Las palabras que os he dicho son espíritu y vida, pero algunos de vosotros no creen». Sus palabras parecen duras, pero transmiten vida, hacen vivir, pues contienen Espíritu de Dios.

Jesús no pierde la paz. No le inquieta el fracaso. Dirigiéndose a los Doce les hace la pregunta decisiva: «¿También vosotros queréis marcharos?». No los quiere retener por la fuerza. Les deja la libertad de decidir. Sus discípulos no han de ser siervos, sino amigos. Si quieren, pueden volver a sus casas.

Una vez más, Pedro responde en nombre de todos. Su respuesta es ejemplar. Sincera, humilde, sensata, propia de un discípulo que conoce a Jesús lo suficiente como para no abandonarlo. Su actitud puede todavía hoy ayudar a quienes con fe vacilante se plantean prescindir de toda fe.

«Señor, ¿a quién iríamos?». No tiene sentido abandonar a Jesús de cualquier manera, sin haber encontrado un maestro mejor y más convincente. Si no siguen a Jesús, se quedarán sin saber a quién seguir. No han de precipitarse. No es bueno quedarse sin luz ni guía en la vida.

Pedro es realista. ¿Es bueno abandonar a Jesús sin haber encontrado una esperanza más convincente y atractiva? ¿Basta sustituirlo por un estilo de vida rebajada, sin apenas metas ni horizonte? ¿Es mejor vivir sin preguntas, planteamientos ni búsqueda de ninguna clase?

Hay algo que Pedro no olvida: «Tus palabras dan vida eterna». Siente que las palabras de Jesús no son palabras vacías ni engañosas. Junto a él han descubierto la vida de otra manera. Su mensaje les ha abierto a la vida eterna. ¿Dónde podrían encontrar una noticia mejor de Dios?

Pedro recuerda, por último, la experiencia fundamental. Al convivir con Jesús ha descubierto que viene del misterio de Dios. Desde lejos, a distancia, desde la indiferencia o el desinterés no se puede reconocer el misterio que se encierra en Jesús. Los Doce lo han tratado de cerca. Por eso pueden decir: «Nosotros creemos y sabemos que tú eres el Santo de Dios». Seguirán junto a Jesús.

José Antonio Pagola

HOMILIA – EU

2018-08-26
Urteko 21. igandea – B
Joan 6,60-69

GALDERA ERABAKITZAILEA

Joanen ebanjelioak Jesusen jarraitzaileen arteko krisi handi baten oroitzapena gorde du. Ez dugu daturik, esateko. Soilik esan digu, ikasleei gogor gertatzen zitzaiela Jesusen hitz egiteko modua. Agian, gehiegizkoa iruditzen zaie eskatzen dien atxikimendua. Halako batean, «Jesusen ikasle askok atzera egin zuen eta orduz gero ez ziren ibiltzen harekin».

Lehenengo aldiz sentitu du Jesusek bere hitzek ez dutela nahi bezalako indarrik. Halere, ez du atzera egin, baizik eta are indartsuago baietsi ditu bere hitzak: «Esan dizkizuedan hitzak espiritu dira eta bizi. Halaz guztiz, zuetako batzuek ez dute sinetsi». Haren hitzek gogorrak direla ematen dute; alabaina, bizia dakarte, biziarazi egiten dute, Jainkoaren Espiritua baitute berekin.

Jesusek ez du bakea galdu. Ez da larritu porrota dela eta. Hamabiei hitz eginez, galdera erabakitzailea egin die: «Zuek ere alde egin behar al duzue?». Ez ditu behartu nahi berarekin gelditzera. Aske ikusi nahi ditu erabakitzeko. Ez du nahi bere ikasleak jopu izatea, baizik adiskide. Nahi badute, itzul daitezke nor bere etxera.

Beste behin, guztien izenean erantzun dio Pedrok. Eredugarria da erantzuna. Egiatia, apala, zentzuduna, Jesus aski ezagutzen duen batena, hura bertan behera ez uzteko. Pedroren jarrera lagungarri izan daiteke gaur egun ere, fedea koloka izanik fede oro utzi ala ez pentsatzen ari direnentzat.

«Jauna, norengana joko dugu?». Ez da zentzuzkoa Jesus bertan behera uztea edozein eratan, maisu hoberik eta konbentzigarriagorik aurkitu gabe. Jesusi jarraitu ezean, nori jarraitu ez dakitela geldituko dira. Ez da zertan jokatu zalapartaka. Ez da on bizitzan argirik eta gidaririk gabe gelditzea.

Errealista da Pedro. Gauza ona ote da Jesus bertan behera uztea, esperantza konbentzigarriagorik eta erakarleagorik aurkitu gabe? Aski ote da haren ordez bizieran beheiti egitea, kasik jomugarik eta horizonterik gabe? Hobe ote da galderarik gabe bizitzea, inolako planteamendurik eta bilatzerik gabe?

Bada Pedrok ahaztu ez duen beste zerbait: «Zuk, betiko bizirako hitzak dituzu». Sumatu du ezen Jesusen hitzak ez direla hitz hutsal eta engainagarri. Jesusen ondoan beste modu batean agertu zaie bizitza. Haren mezuak betiko bizira begira jarri ditu. Non aurki lezakete Berri hoberik Jainkoaz?

Pedro, azkenik, oinarrizko esperientziaz gogoratu da. Jesusekin bizitzean, hura Jainkoaren misteriotik datorrela aurkitu du. Urrunetik, urrutitik, axola-ezetik edo arduragabekeriatik ezin antzeman zaio Jesusek bere baitan duen misterioari. Hamabiek hurbileko tratua izan dute Jesusekin. Horregatik esan ahal dute: «Guk, sinesten dugu eta badakigu zu Jainkoaren Santua zarela». Jesusen inguruan jarraituko dute.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA – CA

26-08-2018
Diumenge 21 durant l’any – B
Joan 6,60-69

PREGUNTA DECISIVA

L’evangeli de Joan ha conservat el record d’una forta crisi entre els seguidors de Jesús. En tenim poques dades. Només se’ns diu que als deixebles els resulta dura la seva manera de parlar. Probablement els sembla excessiva l’adhesió que reclama d’ells. En un determinat moment, «molts deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell».

Per primera vegada experimenta Jesús que les seves paraules no tenen la força desitjada. No obstant això no les retira, sinó que es reafirma més: «Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen». Les seves paraules semblen dures, però transmeten vida, fan viure, ja que contenen Esperit de Déu.

Jesús no perd la pau. No li inquieta el fracàs. Adreçant-se als Dotze els fa la pregunta decisiva: «¿També vosaltres em voleu deixar?». No els vol retenir per la força. Els deixa la llibertat de decidir. Els seus deixebles no han de ser servents, sinó amics. Si volen, poden tornar a casa seva.

Un cop més, Pere respon en nom de tots. La seva resposta és exemplar. Sincera, humil, assenyada, pròpia d’un deixeble que coneix Jesús prou com per no abandonar-lo. La seva actitud pot encara avui ajudar als que amb fe vacil·lant es plantegen prescindir de tota fe.

«Senyor, a qui aniríem?». No té sentit abandonar Jesús de qualsevol manera, sense haver trobat un mestre millor i més convincent. Si no segueixen Jesús, es quedaran sense saber a qui seguir. No han de precipitar-se. No és bo quedar-se sense llum ni guia a la vida.

Pere és realista. És bo abandonar Jesús sense haver trobat una esperança més convincent i atractiva? ¿N’hi ha prou substituir-lo per un estil de vida rebaixada, gairebé sense metes ni horitzó? És millor viure sense preguntes, plantejaments ni recerca de cap classe?

Hi ha alguna cosa que Pere no oblida: «Tu tens paraules de vida eterna». Sent que les paraules de Jesús no són paraules buides ni enganyoses. Al costat d’ell han descobert la vida d’una altra manera. El seu missatge els ha obert a la vida eterna. On podrien trobar una notícia millor de Déu?

Pere recorda, finalment, l’experiència fonamental. Convivint amb Jesús ha descobert que ve del misteri de Déu. Des de lluny, a distància, des de la indiferència o el desinterès no es pot reconèixer el misteri que conté Jesús. Els Dotze l’han tractat de prop. Per això poden dir: «Nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu». Continuaran al costat de Jesús.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA – GL

26-08-2018
Domingo 21 Tempo ordinario – B
Xoán 6,60-69

PREGUNTA DECISIVA

O Evanxeo de Xoán conservou o recordo dunha forte crise entre os seguidores de Xesús. Apenas temos datos. Só nos di que aos discípulos lles resulta duro o modo de falar del. Probabelmente lles parece excesiva a adhesión que reclama deles. Nun determinado momento, «moitos discípulos retiráronse e xa non ían con el».

Por primeira vez experimenta Xesús que as súas palabras non teñen a forza desexada. Con todo non as retira, senón que se reafirma máis: «As palabras que vos dixen son espírito e vida, pero algúns de vós non cren». As súas palabras parecen duras, pero transmiten vida, fan vivir, pois conteñen Espírito de Deus.

Xesús non perde a paz. Non lle inquieta o fracaso. Dirixíndose aos Doce failles a pregunta decisiva: «Tamén vós queredes marchar?». Non os quere reter á forza. Déixalles a liberdade de decidiren. Os seus discípulos non han ser servos, senón amigos. Se queren, poden volveren ás súas casas.

Unha vez máis, Pedro responde en nome de todos. A súa resposta é exemplar. Sincera, humilde, sensata, propia dun discípulo que coñece a Xesús o suficiente como para non abandonalo. A súa actitude pode axudar aínda hoxe aos que con fe vacilante se suscite neles prescindiren de toda fe.

«Señor, a quen iriamos?». Non ten sentido abandonarmos a Xesús de calquera xeito, sen atoparmos un mestre mellor e máis convincente. Se non seguen a Xesús, ficarán sen saberen a quen seguir. Non han precipitarse. Non é bo ficar sen luz nin guía na vida.

Pedro é realista. É bo abandonarmos a Xesús sen atopar unha esperanza máis convincente e atractiva? Basta substituílo por un estilo de vida rebaixada, sen apenas metas nin horizonte? É mellor vivirmos sen preguntas, formulacións nin procura de ningunha clase?

Hai algo que Pedro non esquece: «As túas palabras dan vida eterna». Sente que as palabras de Xesús non son palabras baleiras nin enganosas. Cabo del descubriron a vida doutro xeito. A súa mensaxe abriunos á vida eterna. Onde poderían atopar unha noticia de Deus mellor?

Para rematar, Pedro recorda a experiencia fundamental. Ao convivir con Xesús descubriu que vén do misterio de Deus. De lonxe, na distancia, desde a indiferenza ou o desinterese non se pode recoñecer o misterio que se encerra en Xesús. Os Doce tratárono de cerca. Por iso poden dicir: «Nós creemos e sabemos que ti es o Santo de Deus». Seguirán cabo de Xesús.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA –IT

26-08-2018
Domenica 21 Tempo ordinario – B
Giovanni 6,60-69

DOMANDA DECISIVA

L’Evangelo di Giovanni ha conservato il ricordo di una forte crisi tra i seguaci di Gesù. Non abbiamo quasi dati. Ci viene detto soltanto che ai discepoli risulta duro il suo modo di parlare. Probabilmente sembra loro eccessiva l’adesione che richiede. A un certo momento, «molti dei suoi discepoli si tirarono indietro e non andavano più con lui».

Per la prima volta Gesù esperimenta che le sue parole non hanno la forza desiderata. Tuttavia non le ritira, anzi le riafferma ulteriormente: «Le parole che vi ho detto sono spirito e vita. Ma vi sono alcuni tra voi che non credono». Le sue parole sembrano dure, ma trasmettono vita, fanno vivere perché contengono Spirito di Dio.

Gesù non perde la pace. Non lo preoccupa il fallimento. Dirigendosi ai Dodici, fa loro la domanda decisiva: «Forse anche voi volete andarvene?». Non li vuole trattenere con la forza. Lascia loro la libertà di decidere. I suoi discepoli non devono essere servi ma amici. Se vogliono, possono tornare alle loro case.

Ancora una volta Pietro risponde a nome di tutti. La sua risposta è esemplare, sincera, umile, sensata, propria di un discepolo che conosce Gesù quanto basta per non abbandonarlo. Il suo atteggiamento può ancora oggi aiutare quelli che con fede vacillante pensano di prescindere da ogni fede.

«Signore, da chi andremo?». Non ha senso abbandonare Gesù in qualche modo, senza aver trovato un maestro migliore e più convincente. Se non seguono Gesù, rimarranno senza sapere chi seguire. Non devono precipitarsi. Non è buono rimanere senza luce né guida nella vita.

Pietro è realista. È bene abbandonare Gesù senza aver trovato una speranza più convincente e attraente? Basta sostituirlo con uno stile di vita diminuita, quasi senza mete né orizzonte? È meglio vivere senza domande, impostazioni, né ricerca di alcun tipo?

C’è qualcosa che Pietro non dimentica: «Tu hai parole di vita eterna». Sente che le parole di Gesù non sono parole vuote né ingannevoli. Con lui hanno scoperto la vita in un altro modo. Il suo messaggio li ha aperti alla vita eterna. Dove potranno trovare una Notizia migliore di Dio?

Pietro ricorda, per ultimo, l’esperienza fondamentale. Convivendo con Gesù, ha scoperto che viene dal mistero di Dio. Da lontano, a distanza, dall’indifferenza o dal disinteresse non si può riconoscere il mistero che si racchiude in Gesù. I Dodici lo hanno visto da vicino. Per questo possono dire: «Noi abbiamo creduto e conosciuto che tu sei il Santo di Dio». Essi continueranno insieme a Gesù.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA – FR

26-08-2018
21 Dimanche Temps ordinaire – B
Jean 6,60-69

QUESTION DECISIVE

L’évangile de Jean a conservé le souvenir d’une forte crise parmi les disciples de Jésus. C’est à peine si nous avons quelques données. On nous dit seulement que les disciples trouvent dure sa manière de parler. Ils trouvent probablement excessive l’adhésion qu’il réclame de leur part. A un moment donné, «beaucoup de disciples partirent et ne le suivaient plus».

Jésus réalise pour la première fois que ses paroles n’ont pas la force souhaitée. Cependant, il ne les retire pas mais il insiste encore plus: «Les paroles que je vous ai dites sont esprit et vie, mais quelques uns parmi vous n’y croient pas». Ses paroles semblent dures, mais elles transmettent la vie, elles font vivre, car elles contiennent l’Esprit de Dieu.

Jésus ne perd pas son calme. L’échec ne le trouble pas. Et s’adressant aux Douze, il leur pose la question définitive: «Vous aussi, vous voulez partir?». Il ne veut pas les retenir de force. Il leur laisse la liberté de décider. Ses disciples ne doivent pas être des esclaves mais des amis. S’ils le souhaitent, ils peuvent rentrer chez eux.

Une fois de plus, Pierre répond au nom de tous. Sa réponse est exemplaire. Une réponse sincère, humble, sensée, propre d’un disciple qui connait suffisamment Jésus pour ne pas l’abandonner. Son attitude peut aider encore aujourd’hui ceux qui, avec une foi hésitante, se posent la question de se passer de toute foi.

«Seigneur, à qui irions-nous?». Abandonner Jésus n’importe comment, sans avoir trouvé un maître meilleur et plus convaincant, n’a pas de sens. S’ils ne suivent pas Jésus, ils resteront désorientés sans savoir qui suivre. Ils ne doivent pas se précipiter. Ce n’est pas bon de vivre sans guide ni lumière.

Pierre est réaliste. Est-il bon d’abandonner Jésus sans avoir trouvé une espérance plus convaincante et attrayante? Est-il suffisant de le remplacer par un style de vie au rabais, manquant de but et d’horizon? Est-il mieux de vivre sans aucun questionnement, sans réflexion, sans faire aucun effort de recherche?

Il y a quelque chose que Pierre n’oublie pas: «Tes paroles donnent vie éternelle». Il sent que les paroles de Jésus ne sont pas des paroles vides ou trompeuses. Auprès de lui, ils ont découvert la vie d’une autre façon. Son message leur a ouvert la vie éternelle. Où pourront-ils trouver une meilleure nouvelle de la part de Dieu?

Pierre rappelle, en fin, l’expérience fondamentale. Son contact avec Jésus lui a permis de découvrir que celui-ci provient du mystère de Dieu. On ne peut pas reconnaître le mystère qu’enferme la personne de Jésus en restant loin de lui, à distance, dans l’indifférence et dans le manque d’intérêt. Les Douze l’ont côtoyé. C’est pourquoi ils peuvent dire: «Nous croyons, et nous savons que tu es le Saint de Dieu». Ils resteront auprès de Jésus.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna


HOMILIA – PT

26-08-2018
Domingo 21 Tempo ordinário – B
João 6,60-69

PREGUNTA DECISIVA

O evangelho de João conservou a recordação de uma forte crise entre os seguidores de Jesus. Não temos dados. Apenas nos é dito que aos discípulos lhes resulta duro o Seu modo de falar. Provavelmente parecia-lhes excessivo a adesão que espera deles. Num determinado momento, «muitos discípulos retiraram-se e já não iam com Ele».

Pela primeira vez experimenta Jesus que as Suas palavras não têm a força desejada. No entanto não as retira, pelo contrário reafirma-as ainda mais: «As palavras que vos disse são espírito e vida, mas alguns de vós não acreditam». As Suas palavras parecem duras, mas transmitem vida, fazem viver, pois contêm Espírito de Deus.

Jesus não perde a paz. Não o inquieta o fracasso. Dirigindo-se aos Doze faz-lhes a pergunta decisiva: «Também vós quereis partir?». Não os quer reter pela força. Deixa-lhes a liberdade de decidir. Os Seus discípulos não hão-de ser servos, mas amigos. Se querem, podem voltar a suas casas.

Uma vez mais, Pedro responde em nome de todos. A sua resposta é exemplar. Sincera, humilde, sensata, própria de um discípulo que conhece Jesus o suficiente como para não o abandonar. A sua atitude pode todavia hoje ajudar a quem com fé vacilante pondera prescindir de toda a fé.

«Senhor, a quem iriamos?». Não tem sentido abandonar Jesus de qualquer forma, sem encontrar um mestre melhor e mais convincente. Se não seguem Jesus, ficarão sem saber a quem seguir. Não devem precipitar-se. Não é bom ficar sem luz nem guia na vida.

Pedro é realista. É bom abandonar Jesus sem ter encontrado uma esperança mais convincente e atrativa? Bastará substitui-lo por um estilo de vida rebaixado, sem metas nem horizonte? É melhor viver sem perguntas, questões, nem busca de nenhum tipo?

Há algo que Pedro não esquece: «As Tuas palavras dão vida eterna». Sente que as palavras de Jesus não são palavras vazias nem enganosas. Junto Dele descobriram a vida de outra forma. A Sua mensagem abriu-lhes a vida eterna. Onde poderiam encontrar uma notícia melhor de Deus?

Pedro recorda, por último, a experiência fundamental. Ao conviver com Jesus descobriu que vem de Deus. De longe, à distância, desde a indiferença ou o desinteresse não se pode reconhecer o mistério que está em Jesus. Os Doze conviveram de perto. Por isso podem dizer: «Nós acreditamos e sabemos que tu és o Santo de Deus». Seguirão junto a Jesus.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA – EN

08-26-2018
21st Sunday in Ordinary Time – B
John 6,60-69

A DECISIVE QUESTION

The Gospel of John has preserved the story of a powerful crisis among Jesus’ followers. We only just have facts. It only tells us that the disciples find Jesus’ way of speaking harsh. Probably the acceptance he asks of them seems excessive. At one point, «many of his disciples went away and accompanied him no more».

For the first time Jesus experiences that his words don’t have the desired force. However he doesn’t take them back, but reaffirms them even more: «The words I have spoken to you are spirit and they are life. But there are some of you who do not believe». His words seem harsh, but they transmit life, make us come alive, since they contain God’s Spirit.

Jesus doesn’t lose his cool. The failure doesn’t upset him. Turning to the Twelve he puts a decisive question: «What about you, do you want to go away too?». He doesn’t want to keep them by force. He allows them the freedom to decide. His disciples mustn’t be servants, but friends. If they want to, they can return to their houses.

Once again, Peter answers in the name of them all. He answer is exemplary. Sincere, humble, sensitive, and proper of a disciple who knows Jesus sufficiently so as to not abandon him. His attitude could still today help those whose wavering faith suggests that they make do without any faith at all.

«Lord, to whom shall we go?». It makes no sense to abandon Jesus just like that, without having found a better and more convincing teacher. If they don’t follow Jesus, they are left without knowing whom to follow. They shouldn’t rush into it. It’s not good to get left without light or a guide in life.

Peter is realistic. Is it good to abandon Jesus without having found a more convincing and attractive hope? Is it enough to substitute a lesser style of life, one with hardly any goals or horizon? Is it better to live without questions, approaches or searching of any kind?

There’s something that Peter doesn’t forget: «You have the message of eternal life». He feels that Jesus’ words aren’t empty or deceitful words. Alongside of Jesus they have discovered life anew. His message has opened for them a life eternal. Where could they find better news of God?

Peter remembers lastly the fundamental experience. Living with Jesus, he has discovered that Jesus comes from God’s mystery. From far away, at long distance, out of indifference or disinterest you can’t recognize the mystery that Jesus contains. The Twelve have handled it up close and personal. That’s why they can say: «We believe, we have come to know that you are the Holy One of God». They will keep following close to Jesus.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario