lunes, 12 de noviembre de 2018

11-18-2018 -33th Sunday in Ordinary Time – B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hemos llegado a los dos millones de visitas al blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------



HOMILIA – ES

18-11-2018
Domingo 33 Tiempo ordinario – B
Marcos 13,24-32

NADIE SABE EL DÍA

El mejor conocimiento del lenguaje apocalíptico, construido de imágenes y recursos simbólicos para hablar del fin del mundo, nos permite hoy escuchar el mensaje esperanzador de Jesús sin caer en la tentación de sembrar angustia y terror en las conciencias.

Un día, la historia apasionante del ser humano sobre la tierra llegará a su final. Esta es la convicción firme de Jesús. Esta es también la previsión de la ciencia actual. El mundo no es eterno. Esta vida terminará. ¿Qué va a ser de nuestras luchas y trabajos, de nuestros esfuerzos y aspiraciones?

Jesús habla con sobriedad. No quiere alimentar ninguna curiosidad morbosa. Corta de raíz cualquier intento de especular con cálculos, fechas o plazos. «Nadie sabe el día o la hora…, solo el Padre». Nada de psicosis ante el final. El mundo está en buenas manos. No caminamos hacia el caos. Podemos confiar en Dios, nuestro Creador y Padre.

Desde esta confianza total, Jesús expone su esperanza: la creación actual terminará, pero será para dejar paso a una nueva creación, que tendrá por centro a Cristo resucitado. ¿Es posible creer algo tan grandioso? ¿Podemos hablar así antes de que nada haya ocurrido?

Jesús recurre a imágenes que todos pueden entender. Un día el sol y la luna que hoy iluminan la tierra y hacen posible la vida se apagarán. El mundo quedará a oscuras. ¿Se apagará también la historia de la humanidad? ¿Terminarán así nuestras esperanzas?

Según la versión de Marcos, en medio de esa noche se podrá ver al «Hijo del hombre», es decir, a Cristo resucitado, que vendrá «con gran poder y gloria». Su luz salvadora lo iluminará todo. Él será el centro de un mundo nuevo, el principio de una humanidad renovada para siempre.

Jesús sabe que no es fácil creer en sus palabras. ¿Cómo puede probar que las cosas sucederán así? Con una sencillez sorprendente invita a vivir esta vida como una primavera. Todos conocen la experiencia: la vida que parecía muerta durante el invierno comienza a despertar; en las ramas de la higuera brotan de nuevo pequeñas hojas. Todos saben que el verano está cerca.

Esta vida que ahora conocemos es como la primavera. Todavía no es posible cosechar. No podemos obtener logros definitivos. Pero hay pequeños signos de que la vida está en gestación. Nuestros esfuerzos por un mundo mejor no se perderán. Nadie sabe el día, pero Jesús vendrá. Con su venida se desvelará el misterio último de la realidad, que los creyentes llamamos Dios. Nuestra historia apasionante llegará a su plenitud.

José Antonio Pagola

HOMILIA – EU

2018-11-18
Urteko 33. igandea – B
Markos 13,24-32

INORK EZ DU EGUN HAREN BERRI

Hizkuntza apokaliptikoa, munduaren azkenaz irudi eta baliabide sinbolikoez eraikia den hori, aspaldiko urteetan baino hobeto ezagutzera iritsi gara. Jesusen esperantzazko mezua entzuteko modua ematen digu horrek gaur egun, jendearen bihotzean estutasuna eta izua ereiteko tentazioan erori gabe.

Gizakiak lurrean bizi duen historia zirraragarriak bere azkena joko du egun batean. Horixe da Jesusen konbentzimendu irmoa. Horixe da gaur egungo zientziaren aurreikuspena ere. Mundua ez da betiko. Bizitza hau bukatuko da. Zertan geldituko dira gure borrokak eta lanak, gure ahaleginak eta ametsak?

Neurritsu mintzatu da Jesus. Ez du elikatu nahi inolako jakin-min gaixotirik. Errotik moztu du kalkuluekin, datekin edo epeekin espekulatzeko edozein ahalegin. «Inork ez daki, ez eguna, ez ordua…, Aitak soilik». Inolako psikosirik ez azkenaren inguruan. Esku onetan dago mundua. Ez goaz kaosera. Fida gaitezke Jainkoaz, geure Kreatzaile eta Aitaz.

Erabateko konfiantza honetatik, bere esperantza adierazi du Jesusek: oraingo kreazio hau bukatuko da, baina kreazio berri bati lekua uzteko izango da, erdigunetzat Kristo berpiztua izango duen kreazio berri bati. Sinestekoa al da horrelako gauza handios bat? Hitz egin al genezake horrela ezer gertatu aurretik?

Guztiek uler ditzaketen irudietara jo du Jesusek. Gaur egun lurra argitzen eta bizitza posible egiten duten eguzkia eta ilargia itzaliko dira egun batean. Mundua ilun geldituko da. Gizadiaren historia ere itzaliko ote da? Horrela bukatuko ote dira gure esperantzak ere?

Markosen bertsioaren arabera, gau horren baitan ikusi ahal izango da «Gizonaren Semea», hau da, Kristo berpiztua, «aginte eta aintza handiz» etorriko baita. Dena argituko du haren argi salbatzaileak. Hura izango da mundu berriaren erdigune, betiko eraberritua izango den gizadiaren hasiera.

Badaki Jesusek ez dela gauza erraza beraren hitzetan sinestea. Nola proba dezake gauzak horrela gertatuko direla? Xumetasun harrigarri batez, bizitza udaberri bailitzan bizitzera gonbidatu gaitu. Guztiek ezagutzen dute esperientzia: neguan hila zirudien bizitza esnatzen hasten da; pikondoaren adarretan hosto txiki berriak jaiotzen dira. Guztiek dakite uda hurbil dela.

Orain ezagutzen dugun bizitza hau udaberria bezalako da. Artean ezin dugu uztarik bildu. Ezin eskuratu dugu behin betiko lorpenik. Baina badira bizitza ernetzen ari delako seinale txiki batzuk. Mundu hobeago baten alde egindako gure ahaleginak ez dira alferrik galduko. Inork ez du egun haren berri, baina etorriko da Jesus. Hura etortzearekin argituko da fededunek Jainkoa deitzen dugun errealitatearen azken misterioa. Gure historia liluragarri hau bere betera iritsiko da.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA – CA

18-11-2018
Diumenge 33 durant l’any – B
Marc 13,24-32

NINGÚ NO SAP EL DIA

El millor coneixement del llenguatge apocalíptic, construït d’imatges i recursos simbòlics per parlar de la fi del món, ens permet avui escoltar el missatge esperançador de Jesús sense caure en la temptació de sembrar angoixa i terror a les consciències.

Un dia, la història apassionant de l’ésser humà sobre la terra arribarà al seu final. Aquesta és la convicció ferma de Jesús. Aquesta és també la previsió de la ciència actual. El món no és etern. Aquesta vida acabarà. ¿Què en serà de les nostres lluites i treballs, dels nostres esforços i aspiracions?

Jesús parla amb sobrietat. No vol alimentar cap curiositat morbosa. Talla d’arrel qualsevol intent d’especular amb càlculs, dates o terminis. «D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res…, tan sols el Pare». Res de psicosi davant el final. El món està en bones mans. No caminem cap al caos. Podem confiar en Déu, el nostre Creador i Pare.

Des d’aquesta confiança total, Jesús exposa la seva esperança: la creació actual s’acabarà, però serà per deixar pas a una nova creació, que tindrà per centre Crist ressuscitat. És possible creure una cosa tan grandiosa? Podem parlar així abans que res hagi passat?

Jesús recorre a imatges que tothom pot entendre. Un dia el sol i la lluna que avui il·luminen la terra i fan possible la vida s’apagaran. El món quedarà a les fosques. ¿S’apagarà també la història de la humanitat? Acabaran així les nostres esperances?

Segons la versió de Marc, enmig d’aquesta nit es podrà veure el «Fill de l’home», és a dir, Crist ressuscitat, que vindrà «amb gran poder i majestat». La seva llum salvadora ho il·luminarà tot. Ell serà el centre d’un món nou, el principi d’una humanitat renovada per sempre.

Jesús sap que no és fàcil creure en les seves paraules. Com pot provar que les coses succeiran així? Amb una senzillesa sorprenent convida a viure aquesta vida com una primavera. Tots coneixen l’experiència: la vida que semblava morta durant l’hivern comença a despertar, a les branques de la figuera hi broten de nou petites fulles. Tots saben que l’estiu és a prop.

Aquesta vida que ara coneixem és com la primavera. Encara no és possible collir. No podem obtenir èxits definitius. Però hi ha petits senyals que la vida està en gestació. Els nostres esforços per un món millor no es perdran. Ningú no en sap el dia, però Jesús vindrà. Amb la seva vinguda es desvetllarà el misteri últim de la realitat, que els creients anomenem Déu. La nostra història apassionant arribarà a la seva plenitud.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA – GL

18-11-2018
Domingo 33 Tempo ordinario – B
Marcos 13,24-32

NINGUÉN SABE O DÍA

O mellor coñecemento da linguaxe apocalíptica, construída de imaxes e recursos simbólicos para falar do fin do mundo, permítenos hoxe escoitarmos a mensaxe esperanzadora de Xesús sen caermos na tentación de sementar angustia e terror nas conciencias.

Un día, a historia apaixonante do ser humano sobre a terra, chegará ao seu final. Esta é a convicción firme de Xesús. Esta é tamén a previsión da ciencia actual. O mundo non é eterno. Esta vida terminará. Que vai ser das nosas loitas e traballos, dos nosos esforzos e aspiracións?

Xesús fala con sobriedade. Non quere alimentar ningunha curiosidade morbosa. Corta de raíz calquera intento de especular con cálculos, datas ou prazos. «Ninguén sabe o día ou a hora…, só o Pai». Nada de psicoses ante o final. O mundo está en boas mans. Non camiñamos cara ao caos. Podemos confiarmos en Deus, o noso Creador e Pai.

Desde esta confianza total, Xesús expón a súa esperanza: a creación actual terminará, pero será para deixar paso a un nova creación, que terá por centro a Cristo resucitado. É posíbel crer algo tan grandioso? Podemos falar así antes de que nada ocorra?

Xesús recorre a imaxes que todos poden entenderen. Un día o sol e a lúa, que hoxe iluminan a terra e fan posíbel a vida, apagaranse. O mundo quedará ás escuras. Apagarase tamén a historia da humanidade? Terminarán así as nosas esperanzas?

Segundo a versión de Marcos, no medio desa noite poderase ver ao «Fillo do home», é dicir, a Cristo resucitado, que virá «con gran poder e gloria». A súa luz salvadora iluminarao todo. El será o centro dun mundo novo, o principio dunha humanidade renovada para sempre.

Xesús sabe que non é fácil crer nas súas palabras. Como pode probar que as cousas sucederán así? Cunha sinxeleza sorprendente invita a vivir esta vida como unha primavera. Todos coñecen a experiencia: a vida que parecía morta durante o inverno comeza a espertar; nas ramas da figueira brotan de novo pequenas follas. Todos saben que o verán está cerca.

Esta vida que agora coñecemos é como a primavera. Aínda non é posíbel recollermos. Non podemos obter logros definitivos. Pero hai pequenos signos de que a vida está en xestación. Os nosos esforzos por un mundo mellor non se perderán. Ninguén sabe o día, pero Xesús virá. Coa súa vinda desvelarase o misterio último da realidade, que os crentes chamamos Deus. A nosa historia apaixonante chegará á súa plenitude.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA –IT

18-11-2018
Domenica 33 Tempo ordinario – B
Marco 13,24-32

NESSUNO CONOSCE IL GIORNO

Una migliore conoscenza del linguaggio apocalittico, fatto di immagini e stilemi letterari simbolici per parlare della fine del mondo, ci permette oggi di ascoltare il messaggio pieno di speranza di Gesù, senza cadere nella tentazione di seminare angoscia e terrore nelle coscienze.

Un giorno, la storia appassionante dell’uomo sulla terra arriverà alla sua fine. Questa è la convinzione ferma di Gesù e anche la previsione della scienza attuale. Il mondo non è eterno. Questa vita finirà. Come finiranno le nostre lotte e i nostri impegni, i nostri sforzi e le nostre aspirazioni?

Gesù parla con sobrietà. Non vuole alimentare nessuna curiosità morbosa. Taglia alla radice qualunque tentativo di speculare su calcoli, date o scadenze. «Quanto però a quel giorno o a quell’ora, nessuno lo sa… eccetto il Padre». Assolutamente nessuna psicosi davanti alla fine. Il mondo è in buone mani. Non camminiamo verso il caos. Possiamo confidare in Dio, il nostro Creatore e Padre.

A partire da questa totale fiducia, Gesù manifesta la sua speranza: l’attuale creazione finirà, ma per fare strada a una nuova creazione, il cui centro sarà Cristo risorto. Si può credere una cosa così grandiosa? Possiamo affermare questo prima che non sia accaduto?

Gesù ricorre a immagini che tutti possano comprendere. Un giorno il sole e la luna che oggi illuminano la terra e rendono possibile la vita, si oscureranno. Il mondo rimarrà nel buio. Si oscurerà anche la storia dell’Umanità? Finiranno così le nostre speranze?

Secondo la versione di Marco, in mezzo a questa notte si potrà vedere il «Figlio dell’Uomo», cioè Cristo risorto, che verrà «con grande potenza e gloria». La sua luce salvatrice illuminerà tutto. Egli sarà il centro di un mondo nuovo, il principio di un’umanità rinnovata per sempre.

Gesù sa che non è facile credere alle sue parole. Come si potrebbe provare che le cose accadranno in questo modo? Con una sorprendente semplicità, invita a vivere questa vita come una primavera: la vita che sembrava morta durante l’inverno comincia a risvegliarsi; nei rami della pianta di fico spuntano le foglie. Tutti sanno che l’estate è ormai vicina.

La vita che noi conosciamo adesso è come la primavera. Ancora non è possibile raccogliere i frutti. Non possiamo ottenere risultati definitivi. Ci sono, però, piccoli segni che parlano di una vita in gestazione. I nostri sforzi per una vita migliore non si perderanno. Nessuno conosce quel giorno, ma Gesù verrà. Con la sua venuta si svelerà l’ultimo mistero della realtà che noi credenti chiamiamo Dio. La nostra storia appassionante raggiungerà la sua pienezza.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA – FR

18-11-2018
33 Dimanche Temps ordinaire – B
Marc 13,24-32

PERSONNE NE CONNAÎT LE JOUR

Notre meilleure connaissance du langage apocalyptique, construit à base d’images et de ressources symboliques pour parler de la fin du monde, nous permet aujourd’hui d’entendre le message plein d’espérance de Jésus sans tomber dans la tentation de semer l’angoisse et la terreur dans les consciences.

Un jour, l’histoire passionnante de l’être humain sur la terre parviendra à sa fin. C’est là la conviction ferme de Jésus. C’est aussi la prévision de la science actuelle. Le monde n’est pas éternel. Cette vie finira un jour. Qu’adviendra-t-il de nos luttes, de nos travaux, de nos efforts et aspirations?

Jésus parle de manière sobre. Il ne veut pas nourrir une curiosité malsaine. Il coupe radicalement toute tentative de spéculer avec des calculs, des dates ou des délais. «Personne ne sait ni le jour ni l’heure…, sauf le Père». Pas de psychose face à la fin. Le monde est en de bonnes mains. Nous ne cheminons pas vers le chaos. Nous pouvons faire confiance à Dieu, notre Créateur et notre Père.

A partir de cette confiance totale, Jésus expose son espérance: la création actuelle prendra fin, mais ce sera pour laisser la place à une nouvelle création, dont le centre sera le Christ ressuscité. Est-il possible de croire quelque chose de si grandiose? Pouvons-nous en parler de la sorte avant même que cela ne soit arrivé?

Jésus utilise des images compréhensibles par tous. Un jour, le soleil et la lune qui éclairent la terre et rendent possible la vie, s’éteindront. Le monde restera dans les ténèbres. L’histoire de l’humanité s’éteindra-t-elle aussi? Est-ce ainsi que finiront nos espérances?

D’après la version de Marc, au milieu de cette nuit on pourra voir le «Fils de l’homme», c’est-à-dire le Christ ressuscité, revenir «avec grand pouvoir et majesté». Tout sera éclairé par sa lumière salvatrice. Il sera, lui, le centre d’un monde nouveau, le principe d’une humanité renouvelée à jamais.

Jésus sait qu’il n’est pas facile de croire à ses paroles. Comment peut-il donner la preuve que tout cela arrivera tel qu’il le dit? Avec une simplicité surprenante, il invite à vivre cette vie comme un printemps. Tous en ont fait l’expérience : la vie qui semblait morte durant l’hiver commence à s’éveiller; sur les branches du figuier jaillissent à nouveau de petites feuilles. Tous savent que l’été est proche.

Cette vie que nous connaissons maintenant est comme le printemps. Il n’est pas encore possible de récolter. Nous ne pouvons pas obtenir des acquis définitifs. Mais il y a de petits signes indiquant que la vie est en train de germer. Nos efforts pour un monde meilleur ne seront pas perdus. Personne ne sait le jour, mais Jésus reviendra. Avec sa venue, le mystère ultime de la réalité, que nous, les croyants, nous appelons Dieu, sera dévoilé. Notre histoire passionnante atteindra sa plénitude.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna


HOMILIA – PT

18-11-2018
Domingo 33 Tempo ordinário – B
Marcos 13,24-32

NINGUÉM SABE O DIA

O melhor conhecimento da linguagem apocalíptica, construído de imagens e recursos simbólicos para falar do fim do mundo, permite-nos hoje escutar a mensagem de esperança de Jesus sem cair na tentação de semear angustia e terror nas consciências.

Um dia, a história apaixonante do ser humano sobre a terra chegará ao seu final. Esta é a convicção firme de Jesus. Esta é também a previsão da ciência actual. O mundo não é eterno. Esta vida terminará. Que vai ser das nossas lutas e trabalhos, dos nossos esforços e aspirações?

Jesus fala com sobriedade. Não quer alimentar nenhuma curiosidade mórbida. Corta pela raiz qualquer tentativa de especular com cálculos, datas ou prazos. «Ninguém sabe o dia ou a hora…, só o Pai». Nada de psicoses ante o final. O mundo está em boas mãos. Não caminhamos para o caos. Podemos confiar em Deus, nosso Criador e Pai.

A partir desta confiança total, Jesus expõem a Sua esperança: a criação actual terminará, mas será para deixar passagem a uma nova criação, que terá por centro a Cristo ressuscitado. É possível acreditar em algo tão grandioso? Podemos falar assim antes ter ocorrido algo?

Jesus recorre a imagens que todos podem entender. Um dia o sol e a lua que hoje iluminam a terra e tornam possível a vida irão apagar-se. O mundo ficará às escuras. Irá apagar-se também a história da humanidade? Terminarão assim as nossas esperanças?

Segundo a versão de Marcos, no meio dessa noite poderá ser visto o «Filho do homem», ou seja, a Cristo ressuscitado, que virá «com grande poder e glória». A Sua luz salvadora iluminará tudo. Ele será o centro de um mundo novo, o princípio de uma humanidade renovada para sempre.

Jesus sabe que não é fácil acreditar nas Suas palavras. Como pode provar que as coisas acontecerão assim? Com uma simplicidade surpreendente convida a viver esta vida como uma primavera. Todos conhecem a experiência: a vida que parecia morta durante o inverno começa a despertar; nas ramas da figueira brotam de novo pequenas folhas. Todos sabem que o verão está próximo.

Esta vida que agora conhecemos é como a primavera. Todavia não é possível colher. Não podemos obter realizações definitivas. Mas há pequenos sinais de que a vida está em gestação. Os nossos esforços por um mundo melhor não se perderão. Ninguém sabe o dia, mas Jesus virá. Com a sua vinda irá revelar-se o mistério último da realidade, que os crentes chamamos Deus. A nossa história apaixonante chegará à sua plenitude.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA – EN

11-18-2018
33rd Sunday in Ordinary Time – B
Mark 13,24-32

NO ONE KNOWS THE DAY

Our better understanding of apocalyptic language, made up of images and symbolic sources to speak about the end of the world, allows us today to listen to the hopeful message of Jesus without falling into the temptation of sowing anxiety and terror in people’s consciences.

One day, the exciting history of human beings on the earth will come to its end. This is Jesus’ firm conviction. This is also the prediction of today’s science. The world isn’t eternal. This life will end. What’s going to come of our struggles and works, of our efforts and aspirations?

Jesus speaks seriously. He doesn’t want to feed any morbid curiosity. He roots out any intention to speculate about conjectures, dates or times. «No one knows the day or the hour…., only the Father». Nothing of psychosis before the end. The world’s in good hands. We aren’t heading toward chaos. We place our trust in God, our Creator and Father.

Based on this total trust, Jesus unfolds his hope: creation as we know it will end, but that will take place in order to open up the way to a new creation, one which will have as its center the Risen Christ. Is it possible to believe something so grandiose? Can we speak that way, long before any of it has come to pass?

Jesus presents images that all can understand. One day the sun and the moon, that illuminate the world today and make life possible, will go out. The world will end up in darkness. Will humanity’s history also go dark? Will our hopes end that way?

According to Mark’s version, in the middle of that night will be seen the «Son of man», that is, the Risen Christ, who will come «with great power and glory». His saving light will illuminate everything. He will be the center of a new world, the beginning of a humanity renewed forever.

Jesus knows that it’s not easy to believe in his words. How can he prove that things will happen that way? With surprising simplicity he invites us to live this life as a Springtime. We all know the experience: life that seemed to be dead during winter begins to wake up; in the branches of the fig tree small leaves bud forth again. All know that summer is near.

This life that we know for now is like the Springtime. It’s still not possible to harvest. We can’t reach definitive goals. But there are small signs that life is being born. Our efforts for a better world won’t be lost. No one knows the day, but Jesus will come. With his coming will be revealed the final mystery of reality, what we believers call God. Our exciting history will reach it fullness.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com



No hay comentarios:

Publicar un comentario