lunes, 13 de agosto de 2018

08-19-2018 -20th Sunday in Ordinary Time – B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hemos llegado a los dos millones de visitas al blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------



HOMILIA - ES

19-08-2018
Domingo 20 Tiempo ordinario – B
Juan 6,51-58

ALIMENTARNOS DE JESÚS

Según el relato de Juan, una vez más los judíos, incapaces de ir más allá de lo físico y material, interrumpen a Jesús, escandalizados por el lenguaje agresivo que emplea: «¿Cómo puede este darnos a comer su carne?». Jesús no retira su afirmación, sino que da a sus palabras un contenido más profundo.

El núcleo de su exposición nos permite adentrarnos en la experiencia que vivían las primeras comunidades cristianas al celebrar la eucaristía. Según Jesús, los discípulos no solo han de creer en él, sino que han de alimentarse y nutrir su vida de su misma persona. La eucaristía es una experiencia central en los seguidores de Jesús.

Las palabras que siguen no hacen sino destacar su carácter fundamental e indispensable: «Mi carne es verdadera comida y mi sangre es verdadera bebida». Si los discípulos no se alimentan de él, podrán hacer y decir muchas cosas, pero no han de olvidar sus palabras: «No tendréis vida en vosotros». Para tener vida dentro de nosotros necesitamos alimentarnos de Jesús, nutrirnos de su aliento vital, interiorizar sus actitudes y sus criterios de vida. Este es el secreto y la fuerza de la eucaristía. Solo lo conocen aquellos que comulgan con él y se alimentan de su pasión por el Padre y de su amor a sus hijos.

El lenguaje de Jesús es de gran fuerza expresiva. A quien sabe alimentarse de él le hace esta promesa: «Ese habita en mí y yo en él». Quien se nutre de la eucaristía experimenta que su relación con Jesús no es algo externo. Jesús no es modelo de vida que imitamos desde fuera. Alimenta nuestra vida desde dentro.

Esta experiencia de «habitar» en Jesús y dejar que Jesús «habite» en nosotros puede transformar de raíz nuestra fe. Ese intercambio mutuo, esta comunión estrecha, difícil de expresar con palabras, constituye la verdadera relación del discípulo con Jesús. Esto es seguirlo sostenidos por su fuerza vital.

La vida que Jesús transmite a sus discípulos en la eucaristía es la que él mismo recibe del Padre, que es Fuente inagotable de vida plena. Una vida que no se extingue con nuestra muerte biológica. Por eso se atreve Jesús a hacer esta promesa a los suyos: «El que coma de este pan vivirá para siempre».

Sin duda, el signo más grave de la crisis de la fe cristiana entre nosotros es el abandono tan generalizado de la eucaristía dominical. Para quien ama a Jesús es doloroso observar cómo la eucaristía va perdiendo su poder de atracción. Pero es más doloroso aún ver que desde la Iglesia asistimos a este hecho sin atrevernos a reaccionar. ¿Por qué?

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2018-08-19
Urteko 20. igandea – B
Joan 6,51-58

JESUS GURE JANARI

Joanen kontakizunaren arabera, juduek beste behin, gauza fisiko eta materialez harago joan ezinik, eten egin diote hitza Jesusi, honek darabilen hizkuntza oldarkorraz eskandalizaturik: «Nolatan ematen ahal digu honek bere haragia jateko?». Jesusek ez du atzera egin, baizik eta eduki sakonago bat eman die bere hitzei.

Haren adierazpenaren muinak bide ematen digu, lehen kristau-elkarteek eukaristia ospatzean bizi ohi zuten esperientzian murgiltzeko. Jesusen arabera, ikasleek, beragan sinetsi ez ezik, janari eta elikagaitzat hartu behar dute bera. Eukaristia funtsezko esperientzia da Jesusen jarraitzaileentzat.

Segidako hitzek hitz horien funtsezko eta ezinbesteko izaera azpimarratzen dute: «Nire haragia benetako janaria da eta nire odola benetako edaria». Ikasleek, Jesus janaritzat hartzen ez badute, gauza asko egin eta esan ahalko dituzte, baina ezin ahaztuko dira haren hitz hauez: «Ez duzue bizirik izango zeuen baitan».

Geure baitan bizia ukan ahal izateko, Jesus janaritzat hartu beharra dugu, haren bizi-arnasaz elikatu beharra, haren jarrera eta haren bizi-irizpideak barneratu beharra. Hauxe da eukaristiaren sekretua eta indarra. Harekin bat egiten dutenek eta Aitarekiko haren grinaz eta Aitaren seme-alabekiko Aitaren maitasunaz elikatzen direnek bakarrik ezagutzen dute hori.

Jesusen hizkuntzak indar adierazkor handia du. Bera janaritzat hartzen dakienari, promes hau egin dio: «Nigan du horrek bizilekua eta nik horrengan». Eukaristiaz elikatzen denak sentitzen du, Jesusekiko bere erlazioa ez dela kanpoko edo azaleko zenbait. Jesus ez da kanpotik imitatzen dugun bizi-eredu bat. Barnetik janaritzen du gure bizitza.

Jesus geure «bizileku» izatearen eta gu Jesusen «bizileku» izaten uztearen esperientzia honek errotik eralda dezake gure fedea. Bien arteko truke horrek, hitzez nekez adierazi den elkartasun estu horrek, eratzen du ikasleak Jesusekin duen erlazioa. Horretan datza Jesusi jarraitzea, haren bizi-indarra sostengu dugula.

Jesusek eukaristian ikasleei eskualdatzen dien bizia, Aitagandik, bizi betearen Iturburu agorrezin den harengandik, berak hartu duen bizia da. Gure hiltze biologikoaz galtzen ez den bizia da. Horregatik ausartu da Jesus bereei promes hau egitera: «Ogi hau jaten duena betiko biziko da».

Dudarik gabe, kristau-fedearen krisiaren seinalerik larriena, gure artean, igandeko eukaristia modu jeneralizatuan alde batera utzi izana da. Jesus maite duenarentzat mingarria da behatzea, nola ari den eukaristia bere erakarmen-indarra galtzen. Baina are mingarriagoa da ikustea, erreakzionatzera ausartu gabe bizi dugula Elizatik gertaera hau. Zer dela eta?

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

19-08-2018
Diumenge 20 durant l’any – B
Joan 6,51-58

ALIMENTAR-SE DE JESÚS

Segons el relat de Joan, un cop més els jueus, incapaços d’anar més enllà del físic i material, interrompen Jesús, escandalitzats pel llenguatge agressiu que empra: «Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?». Jesús no retira la seva afirmació, sinó que dóna a les seves paraules un contingut més profund.

El nucli de la seva exposició ens permet endinsar-nos en l’experiència que vivien les primeres comunitats cristianes en celebrar l’eucaristia. Segons Jesús, els deixebles no només han de creure en ell, sinó que han d’alimentar i nodrir la seva vida de la seva mateixa persona. L’eucaristia és una experiència central en els seguidors de Jesús.

Les paraules que segueixen no fan sinó destacar el seu caràcter fonamental i indispensable: «La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda». Si els deixebles no s’alimenten d’ell, podran fer i dir moltes coses, però no han d’oblidar les seves paraules: «No teniu vida en vosaltres». Per tenir vida dins de nosaltres necessitem alimentar-nos de Jesús, nodrir-nos del seu alè vital, interioritzar les seves actituds i els seus criteris de vida. Aquest és el secret i la força de l’eucaristia. Només el coneixen aquells que combreguen amb ell i s’alimenten de la seva passió pel Pare i del seu amor als seus fills.

El llenguatge de Jesús és de gran força expressiva. A qui sap alimentar-se d’ell li fa aquesta promesa: «Aquest està en mi i jo en ell». Qui es nodreix de l’eucaristia experimenta que la seva relació amb Jesús no és una cosa externa. Jesús no és model de vida que imitem des de fora. Alimenta la nostra vida des de dins.

Aquesta experiència de «habitar» en Jesús i deixar que Jesús «habiti» en nosaltres pot transformar d’arrel la nostra fe. Aquest intercanvi mutu, aquesta comunió estreta, difícil d’expressar amb paraules, constitueix la veritable relació del deixeble amb Jesús. Això és seguir-lo sostinguts per la seva força vital.

La vida que Jesús transmet als seus deixebles en l’eucaristia és la que ell mateix rep del Pare, que és Font inesgotable de vida plena. Una vida que no s’extingeix amb la nostra mort biològica. Per això s’atreveix Jesús a fer aquesta promesa als seus: «Qui menja aquest pa viurà per sempre».

Sens dubte, el signe més greu de la crisi de la fe cristiana entre nosaltres és l’abandonament tan generalitzat de l’eucaristia dominical. Per a qui estima Jesús és dolorós observar com l’eucaristia va perdent el seu poder d’atracció. Però és més dolorós encara veure que des de l’Església assistim a aquest fet sense atrevir-nos a reaccionar. Per què?

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

19-08-2018
Domingo 20 Tempo ordinario – B
Xoán 6,51-58

ALIMENTÁRMONOS DE XESÚS

Segundo o relato de Xoán, unha vez máis os xudeus, incapaces de ir máis aló do físico e material, interrompen a Xesús, escandalizados pola linguaxe agresiva que emprega: «Como pode este darnos a comer a súa carne?». Xesús non retira a súa afirmación, senón que lle dá ás súas palabras un contido máis profundo.

O núcleo da súa exposición permítenos penetrar na experiencia que vivían as primeiras comunidades cristiás ao celebraren a eucaristía. Segundo Xesús, os discípulos non só han crer nel, senón que terán de alimentar e nutriren a súa vida da súa mesma persoa. A eucaristía é unha experiencia central nos seguidores de Xesús.

As palabras que seguen non fan senón destacar o seu carácter fundamental e indispensábel: «A miña carne é verdadeira comida e o meu sangue é verdadeira bebida». Se os discípulos non se alimentan del, poderán facer e dicir moitas cousas, pero non han esquecer as súas palabras: «Non teredes vida en vós». Para ter vida dentro de nós necesitamos alimentármonos de Xesús, nutrirnos do seu alento vital, interiorizarmos as súas actitudes e os seus criterios de vida. Este é o segredo e a forza da eucaristía. Só o coñecen aqueles que comulgan con el e se alimentan da súa paixón polo Pai e do amor del aos seus fillos.

A linguaxe de Xesús é de gran forza expresiva. A quen sabe alimentarse del, faille esta promesa: «Ese habita en min e eu habito nel». Quen se nutre da eucaristía experimenta que a súa relación con Xesús non é algo externo. Xesús non é modelo de vida que imitamos desde fóra. Alimenta a nosa vida desde dentro.

Esta experiencia de «habitar» en Xesús e deixar que Xesús «habite» en nós pode transformar de raíz a nosa fe. Ese intercambio mutuo, esta estreita comuñón, difícil de expresar con palabras, constitúe a verdadeira relación do discípulo con Xesús. Isto é seguilo sostidos pola súa forza vital.

A vida que Xesús transmite aos seus discípulos na eucaristía é a que el mesmo recibe do Pai, Fonte inesgotábel de vida plena. Unha vida que non se extingue coa nosa morte biolóxica. Por iso, Xesús atrévese a facer esta promesa aos seus: «Quen coma deste pan vivirá para sempre».

Sen dúbida, o signo máis grave da crise da fe cristiá entre nós é o abandono tan xeneralizado da eucaristía dominical. Para quen ama a Xesús é doloroso observarmos como a eucaristía vai perdendo o seu poder de atracción. Pero é máis doloroso aínda ver que desde a Igrexa asistimos a este feito sen atrevérmonos a reaccionar. Por que?

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

19-08-2018
Domenica 20 Tempo ordinario – B
Giovanni 6,51-58

ALIMENTARCI DI GESÙ

Secondo il racconto di Giovanni, ancora una volta i giudei, incapaci di andare aldilà del fisico e del materiale, interrompono Gesù, scandalizzati dal linguaggio aggressivo che impiega: «Come può costui darci la sua carne da mangiare?». Gesù non ritira la sua affermazione ma dà alle sue parole un contenuto più profondo.

Il nucleo della sua esposizione ci permette di addentrarci nell’esperienza che vivevano le prime comunità cristiane nel celebrare l’Eucaristia. Secondo Gesù, i discepoli non solo devono credere in lui, ma devono alimentarsi e nutrire la vita della sua stessa persona. L’Eucaristia è un’esperienza centrale nei seguaci di Gesù.

Le parole che seguono non fanno che far risaltare il loro carattere fondamentale e indispensabile: «La mia carne è vero cibo e il mio sangue vera bevanda». Se i discepoli non si alimentano di lui, potranno fare e dire molte cose, ma non devono dimenticare le sue parole: «Non avrete in voi la vita».

Per avere vita dentro di noi dobbiamo alimentarci di Gesù, nutrirci del suo alito vitale, interiorizzare le sue attitudini e i suoi criteri di vita. Questo è il segreto e la forza dell’Eucaristia. La conoscono solo quelli che comunicano con lui e si alimentano della sua passione per il Padre e del suo amore per i suoi figli.

Il linguaggio di Gesù è di grande forza espressiva. A chi sa alimentarsi di lui fa questa promessa: «Egli dimora in me ed io in lui». Chi si nutre dell’Eucaristia esperimenta che la sua relazione con Gesù non è qualcosa di esterno. Gesù non è un modello di vita che imitiamo dal di fuori. Alimenta la nostra vita dal di dentro.

Quest’esperienza di «abitare» in Gesù e lasciare che Gesù «abiti» in noi può trasformare alla radice la nostra fede. Questo mutuo scambio, questa stretta comunione, difficile da esprimere in parole, costituisce la vera relazione del discepolo con Gesù. Questo è seguirlo sostenuti dalla sua forza vitale.

La vita che Gesù trasmette ai suoi discepoli nell’Eucaristia è quella che lui stesso riceve dal Padre, che è Fonte inesauribile di vita piena. Una vita che non si estingue con la nostra morte biologica. Per questo Gesù osa fare questa promessa ai suoi: «Chi mangia questo pane vivrà in eterno».

Senza dubbio, il segno più grave della crisi della fede cristiana tra noi è l’abbandono così generalizzato dell’Eucaristia domenicale. Per chi ama Gesù è doloroso osservare come l’Eucaristia va perdendo il suo potere di attrazione. Però è ancora più doloroso vedere che dalla Chiesa assistiamo a questo fatto senza osare reagire. Perché?

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

19-08-2018
Dimanche 20 Temps ordinaire – B
Jean 6,51-58

NOUS NOURRIR DE JÉSUS

D’après le récit de Jean, une fois de plus les juifs, incapables d’aller au-delà du physique et du matériel et scandalisés par le langage agressif qu’il utilise, interrompent Jésus: «Comment cet homme peut-il nous donner sa chair à manger?». Jésus ne retire pas son affirmation, mais il donne à ses paroles un contenu plus profond.

Le noyau de son exposé nous permet d’entrer dans l’expérience que vivaient les premières communautés chrétiennes lorsqu’elles célébraient l’Eucharistie. Selon Jésus, non seulement les disciples doivent croire en lui, mais ils doivent se nourrir et nourrir leur vie de sa personne même. L’eucharistie est une expérience centrale chez les disciples de Jésus.

Les paroles qui suivent ne font que souligner son caractère fondamental et indispensable: «Ma chair est vraie nourriture et mon sang est vraie boisson». Si les disciples ne se nourrissent pas de lui, ils pourront dire et faire beaucoup de choses, mais ne devront pas oublier ses paroles: «Vous n’aurez pas la vie en vous». Pour avoir cette vie en nous, il nous faut nous nourrir de Jésus, nous nourrir de son élan vital, assimiler ses attitudes et ses critères de vie. Voilà le secret et la force de l’eucharistie que ne peuvent connaître que ceux qui communient avec lui et se nourrissent de son amour passionné pour le Père et pour ses fils.

Le langage de Jésus a une grande force expressive. A celui qui sait se nourrir de lui, il fait cette promesse: «Il habite en moi et moi en lui». Celui qui se nourrit de l’eucharistie réalise que sa relation avec Jésus n’est pas quelque chose d’extérieur. Jésus n’est pas un modèle de vie à imiter de l’extérieur. Il nourrit notre vie de l’intérieur.

Cette expérience «d’habiter» en Jésus et de laisser Jésus «habiter» en nous peut transformer radicalement notre foi. Cet échange mutuel, cette communion étroite, difficile à exprimer avec des paroles, constitue la véritable relation du disciple avec Jésus. C’est cela le suivre, soutenus par sa force vitale.

La vie que Jésus transmet à ses disciples dans l’eucharistie est celle que lui-même reçoit du Père, lui qui est la Source inépuisable de la vie en plénitude. Une vie qui ne finit pas avec notre mort biologique. C’est pour cela que Jésus ose faire cette promesse aux siens: «Celui qui mange de ce pain vivra pour toujours».

Sans doute, le signe le plus grave de la crise de la foi chrétienne que nous vivons, est l’abandon généralisé de l’eucharistie dominicale. Pour celui qui aime Jésus, c’est douloureux de constater comment l’eucharistie perd progressivement de son pouvoir d’attraction. Mais il est encore plus douloureux de voir comment, depuis l’Eglise, nous assistons à ce phénomène sans avoir le courage de réagir. Pourquoi?

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

19-08-2018
Domingo 20 Tempo ordinário – B
João 6,51-58

ALIMENTAR-NOS DE JESUS

Segundo o relato de João, uma vez mais os judeus, incapazes de ir mais além do físico e material, interrompem Jesus, escandalizados pela linguagem agressiva que utiliza: «Como pode este dar-nos a comer a sua carne?». Jesus não retira a Sua afirmação, ainda dá às Suas palavras um conteúdo mais profundo.

O núcleo da Sua exposição permite-nos entrar na experiência que viviam as primeiras comunidades cristãs ao celebrar a eucaristia. Segundo Jesus, os discípulos não só acreditarão Nele, como se alimentarão e irão nutrir a sua vida mesmo da Sua pessoa. A eucaristia é uma experiência central nos seguidores de Jesus.

As palavras que se seguem não fazem mais do que destacar o seu carácter fundamental e indispensável: «A Minha carne é verdadeira comida e o Meu sangue é verdadeira bebida». Se os discípulos não se alimentam Dele, poderão fazer e dizer muitas coisas, mas não deverão esquecer as Suas palavras: «Não tereis vida em vós». Para ter vida dentro de nós necessitamos alimentar-nos de Jesus, nutrir-nos do Seu alento vital, interiorizar as Suas atitudes e os Seus critérios de vida. Este é o segredo e a força da eucaristia. Só o conhecem aqueles que comungam com Ele e se alimentam da Sua paixão pelo Pai e do Seu amor aos Seus filhos.

A linguagem de Jesus é de grande força expressiva. A quem sabe alimentar-se Dele faz-lhe esta promessa: «Esse habita em mim e Eu nele». Quem se nutre da eucaristia experimenta que a sua relação com Jesus não é algo externo. Jesus não é modelo de vida que imitamos desde fora. Alimenta a nossa vida desde dentro.

Esta experiência de «habitar» em Jesus e deixar que Jesus «habite» em nós pode transformar a partir da raiz a nossa fé. Esse intercâmbio mútuo, esta comunhão estreita, difícil de expressar com palavras, constitui a verdadeira relação do discípulo com Jesus. Isto é segui-Lo sustentados pela Sua força vital.

A vida que Jesus transmite aos Seus discípulos na eucaristia é a que Ele mesmo recebe do Pai, que é Fonte inesgotável de vida plena. Uma vida que não se extingue com a nossa morte biológica. Por isso se atreve Jesus a fazer esta promessa aos Seus: «O que coma deste pão viverá para sempre».

Sem dúvida, o sinal mais grave da crise da fé cristã entre nós é o abandono tão generalizado da eucaristia dominical. Para quem ama Jesus é doloroso observar como a eucaristia vai perdendo o seu poder de atracção. Mas é mais doloroso ainda ver que a partir da Igreja assistimos a este acontecimento sem nos atrevermos a reagir. Porquê?

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

08-19-2018
20th Sunday in Ordinary Time – B
John 6,51-58

FEED ON JESUS

According to John’s story, once more the Jews are unable to go past the physical and material, and interrupt Jesus, scandalized by the aggressive language he’s using: «How can this man give us his flesh to eat?». Jesus doesn’t take back his affirmation, but gives his words a more profound meaning.

The nucleus of his explanation allows us to go into the experience that the first Christian communities were having when they celebrate the Eucharist. According to Jesus, the disciples don’t need to just believe in him, but they should feed on and nourish their life in his very person. The Eucharist is a central experience for Jesus’ followers.

The words that follow do nothing but highlight their fundamental and indispensible character: «My flesh is real food and my blood is real drink». If the disciples don’t feed on him, they could do and say much, but they mustn’t forget his words: «You won’t have life within you». In order to have life within us we need to feed on Jesus, nourish ourselves on his vital life-force, place deep within us his attitudes and his criteria for living. This is the secret and the power of the Eucharist. Only those know it who communion with him and feed on his passion for the Father and his love for God’s children.

Jesus’ language has great expressive power. He makes this promise to whoever knows how to feed on him: «That person lives in me and I live in that person». Whoever is nourished by the Eucharist experiences his relationship with Jesus not as something external. Jesus isn’t a model for life that we imitate from outside. He nourishes our life from within.

This experience of «live in» Jesus and allow Jesus to «live in» us can transform our life at its root. This mutual interchange, this intimate communion, difficult to express in words, constitutes the true relationship of the disciple with Jesus. This is what it means to follow him, sustained by his very life-force.

That life that Jesus transmits to his disciples in the Eucharist is one that he himself receives from the Father, an inexhaustible Fountain of life at its fullest. A life that isn’t extinguished by our biological death. That’s why Jesus dares to make this promise to his own: «Anyone who eats this bread will live forever».

Without doubt, the most serious sign of the crisis of Christian faith among us is the so common abandonment of the Sunday Eucharist. For those who love Jesus, it’s painful to observe how the Eucharist continues losing its power to attract. But it’s more painful yet to see that even within the Church we watch this happening without venturing to react. Why?

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


lunes, 6 de agosto de 2018

08-12-2018 -19th Sunday in Ordinary Time – B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hemos llegado a los dos millones de visitas al blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------



HOMILIA – ES

12-08-2018
Domingo 19 Tiempo ordinario – B
Juan 6,41-51

ATRAÍDOS POR EL PADRE HACIA JESÚS

Según el relato de Juan, Jesús repite cada vez de manera más abierta que viene de Dios para ofrecer a todos un alimento que da vida eterna. La gente no puede seguir escuchando algo tan escandaloso sin reaccionar. Conocen a sus padres. ¿Cómo puede decir que viene de Dios?

A nadie nos puede sorprender su reacción. ¿Es razonable creer en Jesucristo? ¿Cómo podemos creer que en ese hombre concreto, nacido poco antes de morir Herodes el Grande y conocido por su actividad profética en la Galilea de los años treinta, se ha encarnado el Misterio insondable de Dios?

Jesús no responde a sus objeciones. Va directamente a la raíz de su incredulidad: «No sigáis murmurando». Es un error resistirse a la novedad radical de su persona obstinándose en pensar que ya saben todo acerca de su verdadera identidad. Les indicará el camino que pueden seguir.

Jesús presupone que nadie puede creer en él si no se siente atraído por su persona. Es cierto. Tal vez, desde nuestra cultura, lo entendemos hoy mejor. No nos resulta fácil creer en doctrinas o ideologías. La fe y la confianza se despiertan en nosotros cuando nos sentimos atraídos por alguien que nos hace bien y nos ayuda a vivir.

Pero Jesús les advierte de algo muy importante: «Nadie puede aceptarme si el Padre, que me ha enviado, no se lo concede». La atracción hacia Jesús la produce Dios mismo. El Padre que lo ha enviado al mundo despierta nuestro corazón para que nos acerquemos a Jesús con gozo y confianza, superando dudas y resistencias.

Por eso hemos de escuchar la voz de Dios en nuestro corazón y dejarnos conducir por él hacia Jesús. Dejarnos enseñar dócilmente por ese Padre, Creador de la vida y Amigo del ser humano: «Todo el que escucha al Padre y recibe su enseñanza me acepta a mí».

La afirmación de Jesús resulta revolucionaria para aquellos judíos. La tradición bíblica decía que el ser humano escucha en su corazón la llamada de Dios a cumplir fielmente la Ley. El profeta Jeremías había proclamado así la promesa de Dios: «Yo pondré mi Ley dentro de vosotros y la escribiré en vuestro corazón».

Las palabras de Jesús nos invitan a vivir una experiencia diferente. La conciencia no es solo el lugar recóndito y privilegiado en el que podemos escuchar la Ley de Dios. Si en lo íntimo de nuestro ser nos sentimos atraídos por lo bueno, lo hermoso, lo noble, lo que hace bien al ser humano, lo que construye un mundo mejor, fácilmente nos sentiremos invitados por Dios a sintonizar con Jesús.

José Antonio Pagola

HOMILIA – EU

2018-08-12
Urteko 19. igandea – B
Joan 6,41-51

AITAK ERAKARRIAK JESUSENGANANTZ

Joanen kontaeraren arabera, gero eta argiago errepikatzen du Jesusek, Jainkoagandik datorrela bera, guztiei betiko bizia ematen duen janaria eskaintzeko. Jendeak, ordea, ezin jarraitu du gauza hain eskandalagarri hori entzuten, erreakzionatu gabe. Ezagunak dituzte beraren gurasoak. Nola esan dezake Jainkoagandik datorrela?

Ezin gerta dakiguke harrigarri beraien erreakzioa. Arrazoizkoa al da Jesu Kristogan sinestea? Nolatan sinets genezake, gizon jakin eta ezagun horrengan, Herodes Handia hil baino zerbait lehenago jaioa den eta hogeita hamargarren urte inguruan Galilean egin duen biziera profetikoagatik ezaguna den horrengan, Jainkoaren Misterio atzeman ezina haragitu dela?

Jesusek ez die erantzun jendearen objekzioei. Beraien sinesgabetasunaren sustraira jo du: «Ez ezazue jarraitu marmarrean». Errore handia da Jesusen errotiko berritasunari ezentzunarena egitea, tematuz, jada ezaguna dutela beraren egiazko nortasuna. Jarrai dezaketen bidea seinalatuko die Jesusek.

Jesusek jakindakotzat emana du, ezin duela inork beragan sinetsi, berak erakarria sentitzen ez bada. Hala da. Agian, hobeto uler genezake hori gaur egun geure kulturatik. Ez dugu batere erraza izaten doktrinetan eta ideologietan sinestea. Fedea eta konfiantza esnatu, ondo egiten digun batek eta bizitzen irakasten digun batek erakarririk sentitzen garenean esnatzen dira gugan.

Baina oso gauza inportante batez ohartarazi die Jesusek: «Ezin onartu nau inork, bidali nauen Aitak ematen ez badio horretarako bidea». Jesusekiko erakarmena Jainkoak berak eragiten du. Jesus mundura bidali duen Aitak esnatzen du gure bihotza, Jesusengana pozik eta konfiantzaz hurbil gaitezen, duda-mudak eta buru-gogorkeriak gaindituz.

Horregatik, geure bihotzean Jainkoaren hitza entzuten ikasi beharra dugu eta Jesusengana gida gaitzan uzten. Apal eta otzan, Aitari, biziaren Kreatzaile eta gizakiaren Adiskideari, irakats diezagun utzi beharra: «Aitari entzun eta haren irakaspena onartzen duen orok ni neu onartzen nau».

Jesusen baieztapena iraultzaile gertatu zen judu haientzat. Tradizio biblikoak esan ohi zuen, gizakiak bere bihotzean entzuten duela Jainkoaren deia, Legea leial betetzeko deia. Jeremias profetak honela aldarrikatu zuen Jainkoaren promesa: «Nik zuen barnean ipiniko dut Legea eta zuen bihotzean idatziko».

Jesusen hitzek beste esperientzia batera, desberdina, gonbidatzen gaituzte. Kontzientzia ez da Jainkoaren legea entzuteko leku ezkutu eta pribilegiatua bakarrik. Geure izatearen hondoenean on denak, eder denak, jator denak erakarririk sentitzen bagara, gizakia on egiten duenak alegia, mundu hobe bat eraikitzen duenak alegia, erraz sentituko dugu Jainkoaren gonbita Jesusekin sintonizatzeko.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA – CA

12-08-2018
Diumenge 19 durant l’any – B
Joan 6,41-51

ATRETS PEL PARE CAP A JESÚS

Segons el relat de Joan, Jesús repeteix cada vegada de manera més oberta que ve de Déu per oferir a tothom un aliment que dóna vida eterna. La gent no pot continuar sentint una cosa tan escandalosa sense reaccionar. Coneixen els seus pares. Com pot dir que ve de Déu?

A ningú li pot sorprendre la seva reacció. És raonable creure en Jesucrist? Com podem creure que en aquest home concret, nascut poc abans de morir Herodes el Gran i conegut per la seva activitat profètica a la Galilea dels anys trenta, s’ha encarnat el Misteri insondable de Déu?

Jesús no respon les seves objeccions. Va directament a l’arrel de la seva incredulitat: «No murmureu entre vosaltres». És un error resistir-se a la novetat radical de la seva persona obstinant-se pensant que ja ho saben tot sobre la seva veritable identitat. Els indicarà el camí que poden seguir.

Jesús pressuposa que ningú pot creure en ell si no se sent atret per la seva persona. És cert. Potser, des de la nostra cultura, avui ho entenem millor. No ens resulta fàcil creure en doctrines o ideologies. La fe i la confiança es desperten en nosaltres quan ens sentim atrets per algú que ens fa bé i ens ajuda a viure.

Però Jesús els adverteix d’una cosa molt important: «Ningú no pot acceptar-me si el Pare que m’ha enviat no l’atreu». L’atracció cap a Jesús la produeix Déu mateix. El Pare que l’ha enviat al món desperta el nostre cor perquè ens acostem a Jesús amb goig i confiança, superant dubtes i resistències.

Per això hem d’escoltar la veu de Déu en el nostre cor i deixar-nos conduir per ell cap a Jesús. Deixar-nos ensenyar dòcilment per aquest Pare, Creador de la vida i Amic de l’ésser humà: «Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi».

L’afirmació de Jesús resulta revolucionària per a aquells jueus. La tradició bíblica deia que l’ésser humà escolta en el seu cor la crida de Déu a complir fidelment la Llei. El profeta Jeremies havia proclamat així la promesa de Déu: «Jo posaré la meva Llei dintre de vosaltres i l’escriuré en el vostre cor».

Les paraules de Jesús ens conviden a viure una experiència diferent. La consciència no és només el lloc recòndit i privilegiat en el qual podem escoltar la Llei de Déu. Si en l’íntim del nostre ésser ens sentim atrets pel que és bo, és bell, és noble, allò que fa bé a l’ésser humà, allò que construeix un món millor, fàcilment ens sentirem convidats per Déu a sintonitzar amb Jesús.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA – GL

12-08-2018
Domingo 19 Tempo ordinario – B
Xoán 6,41-51

ATRAÍDOS POLO PAI CARA A XESÚS

Segundo o relato de Xoán, Xesús repite cada vez de xeito máis aberto que vén de Deus para ofrecer a todos un alimento que dá vida eterna. A xente non poden seguiren escoitando algo tan escandaloso sen reaccionaren. Coñecen aos seus pais. Como pode dicir que vén de Deus?

A ninguén nos pode sorprender a súa reacción. É razoábel crer en Xesús Cristo? Como podemos crer que nese home concreto, nacido pouco antes de morrer Herodes o Grande e coñecido pola súa actividade profética na Galilea dos anos trinta, se encarnou o Misterio insondábel de Deus?

Xesús non responde ás súas obxeccións. Vai directamente á raíz da súa incredulidade: «Non sigades murmurando». É un erro resistirse á novidade radical da súa persoa obstinándose en pensaren que xa saben todo da súa verdadeira identidade. Indicaralles o camiño que poden seguir.

Xesús presupón que ninguén pode crer nel se non se sente atraído pola súa persoa. É certo. Talvez, desde a nosa cultura, o entendemos hoxe mellor. Non nos resulta fácil crer en doutrinas ou ideoloxías. A fe e a confianza espértanse en nós cando nos sentimos atraídos por alguén que nos fai ben e nos axuda a vivir.

Pero Xesús advírtelles algo moi importante: «Ninguén pode aceptarme se o Pai, que me enviou, non llo concede». A atracción cara a Xesús prodúcea Deus mesmo. O Pai que o enviou ao mundo esperta o noso corazón para que nos acheguemos a Xesús con gozo e confianza, superando dúbidas e resistencias.

Por iso habemos escoitar a voz de Deus no noso corazón e deixármonos conducir por el cara a Xesús. Deixármonos ensinar docilmente por ese Pai, Creador da vida e Amigo do ser humano: «Todo aquel que escoita ao Pai e recibe o seu ensino, acéptame a min».

A afirmación de Xesús resulta revolucionaria para aqueles xudeus. A tradición bíblica dicía que o ser humano escoita no seu corazón a chamada de Deus a cumprir fielmente a Lei. O profeta Xeremías proclamara así a promesa de Deus: «Eu poñerei a miña Lei dentro de vós e escribireina no voso corazón».

As palabras de Xesús invítannos a vivirmos unha experiencia diferente. A conciencia non é só o lugar recóndito e privilexiado no que podemos escoitar a Lei de Deus. Se no íntimo do noso ser nos sentimos atraídos polo bo, o fermoso, o nobre, o que fai ben ao ser humano, o que constrúe un mundo mellor, facilmente daquela nos sentiremos invitados por Deus a sintonizar con Xesús.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA –IT

12-08-2018
Domenica 19 Tempo ordinario – B
Giovanni 6,41-51

ATTRATTI DAL PADRE VERSO GESÙ

Secondo il racconto di Giovanni, Gesù ripete sempre più apertamente che viene da Dio per offrire a tutti un alimento che dà vita eterna. La gente non può continuare ad ascoltare qualcosa di tanto scandaloso senza reagire. Conoscono i suoi genitori. Come può dire che viene da Dio?

Nessuno di noi può sorprendersi della loro reazione. È ragionevole credere in Gesù Cristo? Come possiamo credere che in quest’uomo concreto, nato poco prima della morte di Erode il Grande, e conosciuto per la sua attività profetica nella Galilea degli anni 30, si è incarnato il Mistero insondabile di Dio?

Gesù non risponde alle loro obiezioni. Va direttamente alla radice della loro incredulità: «Non mormorate tra di voi». È un errore resistere alla novità radicale della sua persona, ostinandosi a pensare che sanno già tutto della sua vera identità. Indicherà loro il cammino che possono seguire.

Gesù presuppone che nessuno può credere in lui se non si sente attratto dalla sua persona. Certo. Forse, a partire dalla nostra cultura, oggi lo capiamo meglio. Non ci risulta facile credere in dottrine o ideologie. La fede e la fiducia si risvegliano in noi quando ci sentiamo attratti da qualcuno che ci fa bene e ci aiuta a vivere.

Ma Gesù li avverte di qualcosa di molto importante: «Nessuno può venire a me, se non lo attira il Padre che mi ha mandato». L’attrazione verso Gesù la produce Dio stesso. Il Padre che lo ha inviato al mondo risveglia il nostro cuore perché ci avviciniamo a Gesù con gioia e fiducia, superando dubbi e resistenze.

Per questo dobbiamo ascoltare la voce di Dio nel nostro cuore e lasciarci condurre da lui verso Gesù. Lasciarci insegnare docilmente da questo Padre, Creatore della vita e Amico dell’essere umano: «Chiunque ha udito il Padre e ha imparato da lui, viene a me».

L’affermazione di Gesù risulta rivoluzionaria per quegli ebrei. La tradizione biblica diceva che l’essere umano ascolta nel suo cuore la chiamata di Dio a compiere fedelmente la Legge. Il profeta Geremia aveva proclamato così la promessa di Dio: «Porrò la mia Legge dentro di voi e la scriverò nel vostro cuore».

Le parole di Gesù ci invitano a vivere un’esperienza diversa. La coscienza non è solo il luogo recondito e privilegiato in cui possiamo ascoltare la Legge di Dio. Se nell’intimo del nostro essere, ci sentiamo attratti verso il buono, il bello e il nobile, quel che fa bene all’essere umano, quello che costruisce un mondo migliore, facilmente ci sentiremo invitati da Dio a sintonizzarci con Gesù.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA – FR

12-08-2018
Dimanche 19 Temps ordinaire – B
Jean 6,41-51

ATTIRÉS PAR LE PÈRE VERS JESUS

D’après le récit de Jean, Jésus répète de plus en plus ouvertement qu’il vient de Dieu pour offrir à tous une nourriture qui donne la vie éternelle. Les gens ne peuvent pas continuer à entendre quelque chose de si scandaleux sans réagir. Ils connaissent ses parents. Comment peut-il alors dire qu’il vient de Dieu?

Personne ne peut être étonné de leur réaction. Est-il raisonnable de croire en Jésus-Christ? Comment croire que dans cet homme concret, né peu de temps avant la mort d’Hérode le Grand et connu par son activité prophétique dans la Galilée des années trente, s’est incarné le Mystère insondable de Dieu?

Jésus ne répond pas à leurs objections. Il va directement à la racine de leur incrédulité : «Cessez de murmurer». C’est une erreur que de résister à la nouveauté radicale de sa personne en s’obstinant à croire qu’ils connaissent déjà tout sur sa véritable identité. Il leur montre le chemin qu’ils peuvent suivre.

Jésus présuppose que personne ne peut croire en lui s’il ne se sent pas attiré par sa personne. C’est vrai. Peut-être, nous le comprenons mieux aujourd’hui à partir de notre culture. Il ne nous est pas facile de croire à des doctrines ou à des idéologies. La foi et la confiance s’éveillent en nous lorsque nous nous sentons attirés par quelqu’un qui nous fait du bien et qui nous aide à vivre.

Mais Jésus attire leur attention sur quelque chose de très important. «Personne ne peut m’accepter, moi, si le Père qui m’a envoyé, ne le lui accorde». C’est Dieu lui-même qui produit l’attraction vers Jésus. Le Père qui l’a envoyé au monde éveille notre coeur pour que nous nous rapprochions de Jésus joyeux et confiants, en dépassant les doutes et les résistances.

C’est pour cela qu’il nous faut entendre la voix de Dieu dans notre coeur et nous laisser conduire par lui vers Jésus. Nous laisser instruire docilement par ce Père, Créateur de la vie et Ami de l’être humain: «Celui qui écoute le Père et qui reçoit son enseignement, m’accepte moi-même».

L’affirmation de Jésus a un effet révolutionnaire pour les juifs de son temps. La tradition biblique disait que l’être humain écoute dans son coeur l’appel de Dieu à accomplir fidèlement la Loi. Le prophète Jérémie avait formulé ainsi la promesse de Dieu: «Je mettrai ma Loi au-dedans de vous et je l’écrirai dans votre coeur».

Les paroles de Jésus nous invitent à vivre une expérience différente. La conscience n’est pas seulement le lieu caché et privilégié où nous pouvons entendre la Loi de Dieu. Si au plus intime de notre être nous nous sentons attirés par ce qui est bon, beau, noble, par ce qui fait du bien à l’être humain, par ce qui construit un monde meilleur, nous nous sentirons facilement invités par Dieu à entrer en syntonie avec Jésus.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna


HOMILIA – PT

12-08-2018
Domingo 19 Tempo ordinário – B
João 6,41-51

ATRAÍDOS PELO PAI PARA JESUS

Segundo o relato de João, Jesus repete cada vez de forma mais aberta que vem de Deus para oferecer a todos um alimento que dá vida eterna. As pessoas não podem continuar a escutar algo tão escandaloso sem reagir. Conhecem os seus pais. Como pode dizer que vem de Deus?

A ninguém nos pode surpreender a sua reacção. É razoável acreditar em Jesus Cristo? Como podemos acreditar que neste homem concreto, nascido pouco antes de morrer Herodes o Grande e conhecido pela sua actividade profética na Galileia dos anos trinta, encarnou o Mistério insondável de Deus?

Jesus não responde às suas objecções. Vai directamente à raíz da sua incredulidade: «Não continuais a murmurar». É um erro resistir-se à novidade radical da sua pessoa obstinando-se em pensar que já sabem tudo acerca da sua verdadeira identidade. Indicará o caminho que podem seguir.

Jesus pressupõe que ninguém pode acreditar se não se sente atraído pela sua pessoa. É certo. Talvez, desde a nossa cultura, o entendamos hoje melhor. Não nos resulta fácil acreditar em doutrinas ou ideologías. A fé e a confiança despertam-se em nós quando nos sentimos atraídos por alguém que nos faz bem e nos ajuda a viver.

Mas Jesus adverte-os de algo muito importante: «Ninguém pode aceitar-me se o Pai, que me enviou, não se lho concede». A atração em direcção a Jesus é produzida por Dios mesmo. O Pai que o enviou ao mundo desperta os nosso coração para que nos aproximemos de Jesus com gozo e confiança, superando dúvidas e resistências.

Por isso temos de escutar a voz de Deus no nosso coração e deixar-nos conduzir por Ele para Jesús. Deixar-nos ensinar docilmente por esse Pai, Criador da vida e Amigo do ser humano: «Todo o que escuta o Pai e recebe o Seu ensinamento aceita-Me a mim».

A afirmação de Jesus resulta revolucionaria para aqueles judeus. A tradição bíblica dizia que o ser humano escuta no seu coração a chamada de Deus para cumprir fielmente a Lei. O profeta Jeremias tinha proclamado assim a promessa de Deus: «Eu colocarei a minha Lei dentro de vós e a escreverei nos vossos corações».

As palavras de Jesus convidam-nos viver uma experiência diferente. A conciência não é só o lugar recóndito e privilegiado onde podemos escutar a Lei de Deus. Se no íntimo do nosso ser nos sentimos atraídos pelo bom, o bonito, o nobre, o que faz bem ao ser humano, o que constrói um mundo melhor, facilmente nos sentiremos convidados por Deus a sintonizar com Jesus.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA – EN

08-12-2018
19th Sunday in Ordinary Time – B
John 6,41-51

ATTRACTED BY THE FATHER TOWARD JESUS

According to John’s story, Jesus repeats each time more openly that he comes from God to offer everyone a food that gives life eternal. The people can’t keep listening to something so scandalous without reacting. They know his parents. How can he say he comes from God?

None of us should be surprised at their reaction. Does it make sense to believe in Jesus Christ? How can we believe that in that specific person, born shortly before Herod the Great died and known for his prophetic activity in Galilee during the 30s AD, the unfathomable Mystery of God has been incarnate?

Jesus doesn’t respond to their objections. He goes straight to the root of their unbelief: «Stop complaining to each other». It’s wrong to resist the radical novelty of his person by sticking to the thought that they already know everything about his true identity. He will show them the way to go forward.

Jesus proposes that no one can believe in him if they don’t feel themselves attracted by his person. It’s true. Maybe in our culture we understand it better today. It’s not easy for us to believe in doctrines or ideologies. Faith and trust get awakened in us when we feel ourselves attracted by someone who does good to us and helps us live.

But Jesus warns them about something very important: «No one can come to me unless drawn by the Father who sent me». Attraction toward Jesus is a result of God and no one else. The Father who has sent him to the world awakens our heart so that we draw near to Jesus with joy and trust, overcoming doubt and resistance.

That’s why we need to listen to God’s voice in our heart and let ourselves be led by God toward Jesus. We need to let ourselves be taught humbly by that Father, Creator of life and Friend of humanity: «Everyone who has listened to the Father, and learnt from him, comes to me».

Jesus’ affirmation ends up revolutionary for those Jews. The biblical tradition said that human beings hear God’s call in their hearts in order to faithfully fulfill the Law. The prophet Jeremiah had proclaimed God’s promise thus: «I will put my Law within you and will write it on your heart».

Jesus’ words invite us to live a different experience. The conscience isn’t just the hidden and privileged place where we can hear God’s Law. If in the intimacy of our being we feel attracted by the good, the beautiful, the noble, what does good to the human being, what builds a better world, then easily we’ll feel ourselves invited by God to be in harmony with Jesus.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com