Páginas

martes, 13 de marzo de 2018

03-18-2018 - 5st Sunday of Lent – B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nos faltan 55.000 visitas en nuestro blog para llegar a los dos millones. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------



HOMILIA – ES

18-03-2018
Domingo 5 de Cuaresma – B
Juan 12,20-33

CONFIANZA ABSOLUTA

Nuestra vida discurre, por lo general, de manera bastante superficial. Pocas veces nos atrevemos a adentrarnos en nosotros mismos. Nos produce una especie de vértigo asomarnos a nuestra interioridad. ¿Quién es ese ser extraño que descubro dentro de mí, lleno de miedos e interrogantes, hambriento de felicidad y harto de problemas, siempre en búsqueda y siempre insatisfecho?

¿Qué postura adoptar al contemplar en nosotros esa mezcla extraña de nobleza y miseria, de grandeza y pequeñez, de finitud e infinitud? Entendemos el desconcierto de san Agustín, que, cuestionado por la muerte de su mejor amigo, se detiene a reflexionar sobre su vida: «Me he convertido en un gran enigma para mí mismo».

Hay una primera postura posible. Se llama resignación, y consiste en contentarnos con lo que somos. Instalarnos en nuestra pequeña vida de cada día y aceptar nuestra finitud. Naturalmente, para ello hemos de acallar cualquier rumor de trascendencia. Cerrar los ojos a toda señal que nos invite a mirar hacia el infinito. Permanecer sordos a toda llamada proveniente del Misterio.

Hay otra actitud posible ante la encrucijada de la vida. La confianza absoluta. Aceptar en nuestra vida la presencia salvadora del Misterio. Abrirnos a ella desde lo más hondo de nuestro ser. Acoger a Dios como raíz y destino de nuestro ser. Creer en la salvación que se nos ofrece.

Solo desde esa confianza plena en Dios Salvador se entienden esas desconcertantes palabras de Jesús: «Quien vive preocupado por su vida la perderá; en cambio, quien no se aferre excesivamente a ella la conservará para la vida eterna». Lo decisivo es abrirnos confiadamente al Misterio de un Dios que es Amor y Bondad insondables. Reconocer y aceptar que somos seres «gravitando en torno a Dios, nuestro Padre. Como decía Paul Tillich, «aceptar ser aceptados por él».

José Antonio Pagola

HOMILIA – EU

18-03-2018
Garizumako 5. igandea – B
Joan 12,20-33

ERABATEKO KONFIANTZA

Gure bizitza, eskuarki, aski arin joan ohi da bide egiten. Gutxitan ausartzen gara geure baitan murgil egiten. Zorabio antzeko bat eragiten digu geure barneari begira jartzeak. Zein da neure baitan aurkitzen dudan izaki estrainio hori, beldurrez eta galderez josia, zorion gose eta problemez ase, beti bila eta beti asegabe?

Zer jarrera hartu geure baitan nahastura arraro hori kontenplatzean: jatortasuna eta miseria, handitasuna eta txikitasuna, mugatasuna eta mugagabetasuna? Jabetzen gara San Agustinen nahasmenduaz, bere adiskiderik minenaren heriotzaz kezkaturik, bizitzaz hausnartzen hasi denean: «Neuretzat, enigma handi bihurtu naiz».

Bada lehen jarrera posible bat. Etsi ona deritzo. Eta garenaz konformatzean datza. Eguneroko geure bizitzan kokatu eta geure mugatasuna onartu. Jakina, horretarako isilarazi beharra izango dugu edozein zurrumurru transzendentziaz. Begiak itxi beharra izango dugu mugagabetasunerantz begiratzeko gonbita egiten digun seinale orori. Gor bizi beharra izango dugu Misteriotik datorkigun edozein deiarekiko.

Bada beste jarrera posible bat bizitzaren bidegurutzearen aurrean. Erabateko konfiantza. Onartzea geure bizitzan Misterioaren presentzia salbatzailea. Misterioari geure barnea irekitzea geure izatearen hondoenetik. Jainkoa onartzea geure izatearen sustrai eta zoritzat. Sinestea eskaintzen zaigun salbazioan.

Jainko Salbatzaileaz izan dezakegun konfiantza bete horretatik bakarrik uler daitezke Jesusen hitz nahasgarri hauek: «Bere bizitzaz kezkaturik dabilenak galdu egingo du; aitzitik, bere bizitzari hertsiki lotzen ez zaionak gordeko du betiko biziraino». Gauza erabakitzailea, geure barnea konfiantzaz irekitzea da Maitasun eta Onberatasun ezin atzemana den Jainkoaren misterioari. Aitortzea eta onartzea, «Jainko geure Aitaren inguruan grabitatzen» ari garen izaki garela. Paul Tillichek esaten zuen bezala, «onartzea berak onartzen gaituela».

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA – CA

18-03-2018
Diumenge 5 de Quaresma – B
Joan 12,20-33

CONFIANÇA ABSOLUTA

La nostra vida discorre, en general, de manera força superficial. Poques vegades ens atrevim a endinsar-nos en nosaltres mateixos. Ens produeix una mena de vertigen endinsar-nos en la nostra interioritat. Qui és aquest ésser estrany que descobreixo dins meu, ple de pors i d’interrogants, afamat de felicitat i fart de problemes, sempre en recerca i sempre insatisfet?

Quina postura adoptar en contemplar en nosaltres aquesta barreja estranya de noblesa i de misèria, de grandesa i de petitesa, de finitud i d’infinitud? Entenem el desconcert de sant Agustí, que, qüestionat per la mort del seu millor amic, s’atura a reflexionar sobre la seva vida: «M’he convertit en un gran enigma per a mi mateix».

Hi ha una primera postura possible. Es diu resignació, i consisteix en acontentar-se amb el que som. Instal·lar-nos en la nostra petita vida de cada dia i acceptar la nostra finitud. Naturalment, per a això hem de fer callar qualsevol remor de transcendència. Tancar els ulls a tot senyal que ens convidi a mirar cap a l’infinit. Romandre sords a tota crida provinent del Misteri.

Hi ha una altra actitud possible davant la cruïlla de la vida. La confiança absoluta. Acceptar en la nostra vida la presència salvadora del Misteri. Obrir-se a ella des del més profund del nostre ésser. Acollir Déu com a arrel i destí del nostre ésser. Creure en la salvació que se’ns ofereix.

Només des d’aquesta confiança plena en Déu Salvador s’entenen aquestes desconcertants paraules de Jesús: «Els qui estimen la pròpia vida, la perde, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna». Allò decisiu és obrir-se amb confiança al Misteri d’un Déu que és Amor i Bondat insondables. Reconèixer i acceptar que som éssers «gravitant al voltant de Déu, el nostre Pare. Com deia Paul Tillich, «acceptar ser acceptats per ell»

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA – GL

18-03-2018
Domingo 5 de Coresma – B
Xoán 12,20-33

CONFIANZA ABSOLUTA

A nosa vida discorre, polo xeral, de xeito bastante superficial. Poucas veces nos atrevemos a penetrarmos en nós mesmos. Prodúcenos unha especie de vertixe asomármonos á nosa interioridade. Quen é ese ser estraño que descubro dentro de min, cheo de medos e interrogantes, famento de felicidade e farto de problemas, sempre en procura e sempre insatisfeito?

Que postura adoptar ao contemplarmos en nós esa mestura estraña de nobreza e miseria, de grandeza e pequenez, de finitude e infinitude? Entendemos o desconcerto de santo Agostiño, que, cuestionado pola morte do seu mellor amigo, detense a reflexionar sobre a súa vida: «Convertinme nun gran enigma para min mesmo».

Hai unha primeira postura posíbel. Chámase resignación, e consiste en contentármonos co que somos. Instalarnos na nosa pequena vida de cada día e aceptarmos a nosa finitude. Naturalmente, para iso habemos acalar calquera rumor de transcendencia. Pecharmos os ollos a toda sinal que nos invite a mirar cara ao infinito. Permanecermos xordos a toda chamada proveniente do Misterio.

Hai outra actitude posíbel ante a encrucillada da vida. A confianza absoluta. Aceptarmos na nosa vida a presenza salvadora do Misterio. Abrírmonos a ela desde o máis fondo do noso ser. Acoller a Deus como raíz e destino do noso ser. Crermos na salvación que se nos ofrece.

Só desde esa confianza plena en Deus Salvador se entenden esas desconcertantes palabras de Xesús: «Quen vive preocupado pola súa vida, perderaa; en troques, quen non se aferre excesivamente a ela, conservaraa para a vida eterna». O decisivo é abrírmonos confiadamente ao Misterio dun Deus que é Amor e Bondade insondábeis. Recoñecermos e aceptar que somos seres «gravitando en torno a Deus, o noso Pai. Como dicía Paul Tillich, «aceptar sermos aceptados por el».

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA –IT

18-03-2018
Domenica 5 di Quaresima – B
Giovanni 12,20-33

FIDUCIA ASSOLUTA

La nostra vita scorre, in genere, in maniera abbastanza superficiale. Poche volte osiamo penetrare in noi stessi. Ci produce una specie di vertigine affacciarci sulla nostra interiorità. Chi è questo essere strano che scopro dentro di me, pieno di paure e interrogativi, affamato di felicità e stanco di problemi, sempre in ricerca e sempre insoddisfatto?

Che atteggiamento adottare nel contemplare in noi questa mescolanza strana di nobiltà e miseria, di grandezza e piccolezza, di finitudine e infinitezza? Comprendiamo lo sconcerto di sant’Agostino che, interrogato dalla morte del suo miglior amico, si ferma a riflettere sulla sua vita: «Sono diventato un grande enigma per me stesso».

C’è un primo atteggiamento possibile. Si chiama rassegnazione, e consiste nell’accontentarci di quel che siamo. Istallarci nella nostra piccola vita di ogni giorno e accettare la nostra finitudine. Naturalmente, per far questo, dobbiamo far tacere qualsiasi voce di trascendenza. Chiudere gli occhi a ogni segnale che ci inviti a guardare verso l’infinito. Restare sordi a ogni chiamata proveniente dal Mistero.

C’è un altro atteggiamento possibile di fronte ai crocicchi della vita. La fiducia assoluta. Accettare nella nostra vita la presenza salvatrice del Mistero. Aprirci ad essa dal più profondo del nostro essere. Accogliere Dio come radice e destino del nostro essere. Credere nella salvezza che ci viene offerta.

Solo a partire da questa fiducia piena in Dio Salvatore si comprendono queste sconcertanti parole di Gesù: «Chi vive preoccupato della sua vita la perderà; chi invece non si afferra eccessivamente ad essa la conserverà per la vita eterna». La cosa decisiva è aprirci fiduciosamente al Mistero di un Dio che è Amore e Bontà insondabili. Riconoscere e accettare che siamo esseri «che gravitano intorno a Dio, nostro Padre», come diceva Paul Tillich, «accettare di essere accettati da lui».

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA – FR

18-03-2018
Dimanche 5 Carême – B
Jean 12,20-33

CONFIANCE ABSOLUE

Notre vie s’écoule généralement de façon assez superficielle. Ce n’est pas souvent que nous osons entrer en nous-mêmes. Nous pencher sur notre propre intériorité nous donne une espèce de vertige. Qui est-il cet être étrange que je découvre au-dedans de moi, plein de peurs et d’interrogations, affamé de bonheur et repu de problèmes, toujours en recherche et toujours insatisfait?

Quelle position adopter lorsque nous contemplons en nous-mêmes cet étrange, mélange de noblesse et de misère, de grandeur et de petitesse, de finitude et d’infinitude? Nous comprenons bien la perplexité de saint Augustin qui, bouleversé par la mort de son meilleur ami, marque un arrêt pour se mettre à réfléchir sur sa vie: «Je suis devenu une grande énigme pour moi-même».

Il y a une première position possible. Elle s’appelle résignation, et elle consiste à nous contenter de ce que nous sommes; à nous installer dans notre petite vie quotidienne en acceptant notre finitude. Naturellement, pour ce faire il nous faut étouffer toute rumeur de transcendance. Fermer les yeux à tout signe nous invitant à regarder vers l’infini. Rester sourds à tout appel venant du Mystère.

Il y a une autre attitude possible face à ce carrefour vital. La confiance absolue. Accepter la présence salvatrice du Mystère au coeur de notre vie. Nous ouvrir à elle depuis la profondeur de notre être. Accueillir Dieu comme racine et destinée de notre être. Croire au salut qui nous est offert.

C’est seulement à partir de cette confiance pleine en Dieu Sauveur qu’on peut comprendre ces paroles bouleversantes de Jésus: «Celui qui vit préoccupé pour sa vie la perdra; en revanche, celui qui ne s’y accrochera pas excessivement, la conservera pour la vie éternelle». Ce qui est décisif c’est de nous ouvrir avec confiance au Mystère de Dieu qui est Amour et Bonté insondables. Reconnaître que nous sommes des êtres «qui gravitent autour de Dieu, notre Père». Comme disait Paul Tillich, «accepter d’être acceptés par lui».

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna


HOMILIA – PT

18-03-2018
Domingo 5 de Quaresma – B
João 12,20-33

CONFIANÇA ABSOLUTA

A nossa vida decorre, no geral, de forma bastante superficial. Poucas vezes nos atrevemos a entrarmos em nós mesmos. Produz-nos uma espécie de vertigem aproximar-nos da nossa interioridade. Quem é esse estranho que descubro dentro de mim, cheio de medos e interrogações, faminto de felicidade e farto de problemas, sempre em busca e sempre insatisfeito?

Que postura adoptar ao contemplar em nós essa mistura estranha de nobreza e miséria, de grandeza e pequenez, de finitude e infinitude? Entendermos o desconcerto de Santo Agostinho, que, questionado pela morte do seu melhor amigo, reflexiona sobre a sua vida: «Converti-me num grande enigma para mim mesmo».

Há uma primeira postura possível. Chama-se resignação, e consiste em nos contentarmos com o que somos. Instalar-nos na nossa pequena vida de cada dia e aceitar a nossa finitude. Naturalmente, para isso temos de abafar qualquer rumor de transcendência. Fechar os olhos a qualquer sinal que nos convide a olhar para o infinito. Permanecer surdos a todas as chamadas provenientes do Mistério.

Há outra atitude possível ante a encruzilhada da vida. A confiança absoluta. Aceitar na nossa vida a presença salvadora do Mistério. Abrir-nos a ela do mais fundo do nosso ser. Acolher a Deus como raiz e destino do nosso ser. Acreditar na salvação que se nos oferece.

Só desde essa confiança plena em Deus Salvador se entendem essas desconcertantes palavras de Jesus: «Quem vive preocupado com a sua vida a perderá; pelo contrário, quem não se agarre excessivamente a ela a conservará para a vida eterna». O decisivo é abrir-nos confiadamente ao Mistério de um Deus que é Amor e Bondade insondáveis. Reconhecer e aceitar que somos seres «gravitando em torno a Deus, nosso Pai. Como dizia Paul Tillich, «aceitar ser aceites por Ele».

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA – EN

03-18-2018
5th Sunday of Lent – B
John 12,20-33

ABSOLUTE TRUST

Our lives generally run in all too superficial paths. Few are the times when we dare to enter deeply into ourselves. We feel a form of vertigo when we lean into our inner self. Who is that strange being that I discover within me, full of fears and questions, hungry for happiness and full of problems, always seeking and always unsatisfied?

What attitude do we adopt when we contemplate within us that strange mixture of nobility and misery, of greatness and pettiness, of limits and infinity? We understand the confusion of St. Augustine when he was confronted by the death of his best friend and he stopped to reflect about his life: «I have become a great enigma to myself».

A first possible attitude is resignation, and it consists in being satisfied with what we are. We seek refuge in our small life of each day and accept our limits. Naturally, in order to do this we need to silence any rumor of transcendence, close our eyes to every sign that invites us to look beyond to the infinite, stay deaf to every call that comes from the Mystery.

There is another possible attitude in the face of the crisis point of life: absolute trust. Accept the saving presence of the Mystery in our life. Open ourselves to it from the depths of our heart. Welcome God as the root and destiny of our being. Believe in the salvation that God offers us.

It’s only from that full trust in God our Savior that those upsetting words of Jesus are understood: «Anyone who loves his life loses it; anyone who hates his life in this world will keep it for eternal life». What’s decisive is the opening of ourselves confidently to the Mystery of a God who is unfathomable Love and Tenderness. Recognizing and accepting that we are beings «in orbit around God our Father», as Paul Tillich said, «accepting being accepted by God».

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario