lunes, 5 de marzo de 2012

03/11/2012 - 3st Sunday of Lent (B)


Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages



HOMILIA

11 de marzo de 2012
3 Cuaresma (B)
Juan 2,13-25

LA INDIGNACIÓN DE JESÚS

Acompañado de sus discípulos, Jesús sube por primera vez a Jerusalén para celebrar las fiestas de Pascua. Al asomarse al recinto que rodea el Templo, se encuentra con un espectáculo inesperado. Vendedores de bueyes, ovejas y palomas ofreciendo a los peregrinos los animales que necesitan para sacrificarlos en honor a Dios. Cambistas instalados en sus mesas traficando con el cambio de monedas paganas por la única moneda oficial aceptada por los sacerdotes.
Jesús se llena de indignación. El narrador describe su reacción de manera muy gráfica: con un látigo saca del recinto sagrado a los animales, vuelca las mesas de los cambistas echando por tierra sus monedas, grita: «No convirtáis en un mercado la casa de mi Padre».
Jesús se siente como un extraño en aquel lugar. Lo que ven sus ojos nada tiene que ver con el verdadero culto a su Padre. La religión del Templo se ha convertido en un negocio donde los sacerdotes buscan buenos ingresos, y donde los peregrinos tratan de "comprar" a Dios con sus ofrendas. Jesús recuerda seguramente unas palabras del profeta Oseas que repetirá más de una vez a lo largo de su vida: «Así dice Dios: Yo quiero amor y no sacrificios».
Aquel Templo no es la casa de un Dios Padre en la que todos se acogen mutuamente como hermanos y hermanas. Jesús no puede ver allí esa "familia de Dios" que quiere ir formando con sus seguidores. Aquello no es sino un mercado donde cada uno busca su negocio.
No pensemos que Jesús está condenando una religión primitiva, poco evolucionada. Su crítica es más profunda. Dios no puede ser el protector y encubridor de una religión tejida de intereses y egoísmos. Dios es un Padre al que solo se puede dar culto trabajando por una comunidad humana más solidaria y fraterna.
Casi sin darnos cuenta, todos nos podemos convertir hoy en "vendedores y cambistas" que no saben vivir sino buscando solo su propio interés. Estamos convirtiendo el mundo en un gran mercado donde todo se compra y se vende, y corremos el riesgo de vivir incluso la relación con el Misterio de Dios de manera mercantil.
Hemos de hacer de nuestras comunidades cristianas un espacio donde todos nos podamos sentir en la «casa del Padre». Una casa acogedora y cálida donde a nadie se le cierran las puertas, donde a nadie se excluye ni discrimina. Una casa donde aprendemos a escuchar el sufrimiento de los hijos más desvalidos de Dios y no solo nuestro propio interés. Una casa donde podemos invocar a Dios como Padre porque nos sentimos sus hijos y buscamos vivir como hermanos.

José Antonio Pagola

HOMILIA

2012ko martxoaren 11ª
Garizumako 3. Igandea  B
Joan 2,13-25

JESUSEN HASARREA

Ikasleak lagun dituela, Jesus Jerusalemera igo da lehenengoz, Pazko-jaiak ospatzera. Tenpluaren ingurura iristean, ezusteko baten aurrean gertatu da. Idi, ardi eta uso-saltzaileak ari dira erromesei animaliak eskaintzen, Jainkoaren ohorez opari egiteko behar dituztenak. Baita diru-trukatzaileak ere, beren mahaian eseririk, apaizek onartzen duten moneta ofizial bakarraren eta moneta paganoaren kanbioarekin trafikatzen.
Sutan jarri da Jesus. Kontalariak era grafikoan adierazi du Jesusen erreakzio hori: zigor batez leku sakratutik kanpora bota ditu animaliak, trukatzaileen mahaiak irauli ditu monetak lurrera botaz, eta oihuka esan du: «Ez bihurtu merkatu ene Aitaren etxea».
Arrotz sentitu da Jesus leku hartan. Bere begiz ikusi duenak ez du ezer ikustekorik Aitari eman beharreko egiazko kultuarekin. Tenpluko erlijioa negozio bihurtu dute, zeinetan apaizek sarrera ona bilatzen baitute eta erromesek Jainkoa «erosi» nahi baitute beren eskaintzekin. Jesusi, segur aski, Oseas profetaren hitzak etorri zaizkio gogora, bere bizitzan behin eta berriz errepikatu dituenak: «Hona zer dioen Jainkoak: Maitasuna nahi dut nik eta ez opariak».
Tenplu hura ez da Jainko Aitaren etxea, guztiak anai-arreba bezala biltzen diren etxea. Jesusek ezin ikusi du han bere jarraitzaileekin eratuz joan nahi duen «Jainkoaren familia». Hura ez da merkatua baizik, non bakoitzak bere negozioa egin nahi baitu.
Ez pentsa Jesus erlijio primitibo bat, gutxi garatua, kondenatzen ari denik. Sakonagoa da haren kritika. Jainkoa ezin izan da probetxuz eta egoismoz ehotako erlijio baten babesle eta estaltzaile. Aita da Jainkoa, eta eman dakiokeen kultu bakarra, giza elkartea solidarioago eta haurrideago egiten saiatzen den hura da.
Kasik konturatu gabe, guztiok bihur gaitezke gaur egun «saltzaile eta trukatzaile», nork bere probetxua bilatuz baizik bizitzen ez dakigula. Mundua merkatu handi bihurtzen ari gara, non erostea eta saltzea baita arazo guztia; Jainkoaren Misterioaren erlazioa bera ere merkatu-ikuspegiz bizitzeko arriskua dugu.
Guztiok «Aitaren etxean» gaudela sentitzeko moduko gune bihurtu behar ditugu geure kristau-elkarteak. Etxe onargarri eta beroa, inori ateak ixten ez dizkiona, inor baztertzen eta bereizten ez duena. Etxe bat, non Jainkoaren seme-alabarik ezinduenaren sufrimenduari entzuten ikasten baitu, eta ez norberaren probetxua bakarrik. Etxe bat, non Aitari bezala deitzen ahal baitiogu Jainkoari, haren seme-alaba garela sentitzen dugulako eta anai-arreba bezala bizitzen saiatzen garelako.

José Antonio Pagola

HOMILIA

11 de març de 2012
Diumenge III de Quaresma (B)
Joan 2,13-25

LA INDIGNACIÓ DE JESÚS

Acompanyat dels seus deixebles, Jesús puja per primer cop a Jerusalem per celebrar les festes de Pasqua. En treure el cap al recinte que envolta el Temple, es troba amb un espectacle inesperat. Venedors de vedells, de moltons i de coloms oferint als pelegrins els animals que necessiten per sacrificar-los en honor a Déu. Canvistes instal lats a les seves taules traficant amb el canvi de monedes paganes per l'única moneda oficial acceptada pels sacerdots.
Jesús s'omple d'indignació. El narrador descriu la seva reacció de manera molt gràfica: amb un fuet treu del recinte sagrat als animals, bolca les taules dels canvistes tirant per terra les seves monedes, crida: «No convertiu en mercat la casa del meu Pare».
Jesús se sent com un estrany en aquell lloc. El que veuen els seus ulls no té res a veure amb el veritable culte al seu Pare. La religió del Temple s'ha convertit en un negoci on els sacerdots busquen bons ingressos, i on els pelegrins tracten de "comprar" a Déu amb les seves ofrenes. Jesús recorda segurament unes paraules del profeta Osees que repetirà més d'una vegada al llarg de la seva vida: «Això diu Déu: Jo vull amor i no sacrificis».
Aquell Temple no és la casa d'un Déu Pare en la qual tots s'acullen mútuament com a germans i germanes. Jesús no pot veure allà aquesta "família de Déu" que vol anar formant amb els seus seguidors. Allò no és sinó un mercat on cadascú busca el seu negoci.
No pensem que Jesús està condemnant una religió primitiva, poc evolucionada. La seva crítica és més profunda. Déu no pot ser el protector i encobridor d'una religió teixida d'interessos i egoismes. Déu és un Pare al qual només es pot donar culte treballant per una comunitat humana més solidària i més fraterna.
Gairebé sense adonar-nos-en, tots ens podem convertir avui en "venedors i canvistes" que no saben viure sinó buscant només el seu propi interès. Estem convertint el món en un gran mercat on tot es compra i es ven, i correm el risc de viure fins i tot la relació amb el Misteri de Déu de manera mercantil.
Hem de fer de les nostres comunitats cristianes un espai on tots ens hi puguem sentir a la «casa del Pare». Una casa acollidora i càlida on a ningú se li tanquen les portes, on a ningú s’exclou ni discrimina. Una casa on aprenem a escoltar el patiment dels fills més desvalguts de Déu i no només el nostre propi interès. Una casa on podem invocar Déu com a Pare perquè ens sentim els seus fills i busquem viure com a germans.

José Antonio Pagola

HOMILIA

11 de marzo de 2012
3 Coresma (B)
Xoán 2,13-25

A INDIGNACIÓN DE XESÚS

Acompañado dos seus discípulos, Xesús sobe por primeira vez a Xerusalén para celebrar as festas de Pascua. Ao asomarse ao recinto que rodea o Templo, atópase cun espectáculo inesperado. Vendedores de bois, ovellas e pombas ofrecendo aos peregrinos os animais que necesitan para sacrificalos en honra a Deus. Cambistas instalados nas súas mesas traficando co cambio de moedas pagás pola única moeda oficial aceptada polos sacerdotes.
Xesús énchese de indignación. O narrador describe a súa reacción de xeito moi gráfico: cun látego bota do recinto sagrado aos animais, envorca as mesas dos cambistas botando por terra as súas moedas, berra: «Non convertades nun mercado a casa do meu Pai».
Xesús séntese coma un estraño naquel lugar. O que ven os seus ollos nada ten que ver co verdadeiro culto ao seu Pai. A relixión do Templo converteuse nun negocio onde os sacerdotes buscan bos ingresos, e onde os peregrinos tratan de "comprar" a Deus coas súas ofrendas. Xesús recorda seguramente unhas palabras do profeta Oseas que repetirá máis dunha vez ao longo da súa vida: «Así di Deus: Eu quero amor e non sacrificios».
Aquel Templo non é a casa dun Deus Pai na que todos se acollen mutuamente como irmáns e irmás. Xesús non pode ver alí esa "familia de Deus" que quere ir formando cos seus seguidores. Aquilo non é senón un mercado onde cada un busca o seu negocio.
Non pensemos que Xesús está a condenar unha relixión primitiva, pouco evolucionada. A súa crítica é máis profunda. Deus non pode ser o protector e encubridor dunha relixión tecida de intereses e egoísmos. Deus é un Pai ao que só se pode dar culto traballando por unha comunidade humana máis solidaria e fraterna.
Case sen decatármonos, todos nos podemos converter hoxe en "vendedores e cambistas" que non saben vivir senón buscando só o seu propio interese. Estamos a converter o mundo nun gran mercado onde todo se compra e se vende, e corremos o risco de vivir mesmo a relación co Misterio de Deus de xeito mercantil.
Temos de facer das nosas comunidades cristiás un espazo onde todos nos poidamos sentir na «casa do Pai». Unha casa acolledora e cálida onde a ninguén se lle pechan as portas, onde non se exclúe nin discrimina a ninguén. Unha casa onde aprendemos a escoitar o sufrimento dos fillos máis desvalidos de Deus e non só o noso propio interese. Unha casa onde podemos invocar a Deus como Pai porque nos sentimos os seus fillos e buscamos vivir como irmáns.

José Antonio Pagola
Traduciu:Xaquín Campo Freire

HOMILIA

11 de Março de 2012
3 Quaresma (B)
João 2,13-25

A INDIGNAÇÃO DE JESUS

Acompanhado pelos Seus discípulos, Jesus sobe pela primeira vez a Jerusalém para celebrar as festas da Pascoa. Ao aproximar-se do recinto que rodeia o Templo, encontra-se com um espetáculo inesperado. Vendedores de bois, ovelhas e pombas oferecendo aos peregrinos os animais que necessitam para sacrifica-los em honra de Deus. Cambistas instalados nas Suas mesas traficando com o câmbio de moedas pagãs pela única moeda oficial aceite pelos sacerdotes.
Jesus enche-se de indignação. O narrador descreve a Sua reação de forma muito gráfica: com um chicote, expulsa do recinto sagrado os animais, vira as mesas dos cambistas deitando por terra as suas moedas, grita: «Não convertais num mercado a casa do Meu Pai».
Jesus sente-se como um estranho naquele lugar. O que veem os Seus olhos nada tem a ver com o verdadeiro culto ao Seu Pai. A religião do Templo converteu-se num negócio onde os sacerdotes procuram bons ingressos, e onde os peregrinos tratam de "comprar" Deus com as Suas oferendas. Jesus recorda seguramente umas palavras do profeta Oseas que repetirá mais de uma vez ao longo da Sua vida: «Assim diz Deus: Eu quero amor e não sacrifícios».
Aquele Templo não é a casa de um Deus Pai em que todos se acolhem mutuamente como irmãos e irmãs. Jesus não pode ver ali essa "família de Deus" que quer formar com os Seus seguidores. Aquilo não é senão um mercado onde cada um procura o seu negócio.
Não pensemos que Jesus condena uma religião primitiva, pouco evolucionada. A Sua crítica é mais profunda. Deus não pode ser o protetor e encobridor de uma religião tecida de interesses e egoísmos. Deus é um Pai a que só se pode dar culto trabalhando por uma comunidade humana mais solidária e fraterna.
Quase sem nos darmos de conta, todos nos podemos converter hoje em "vendedores e cambistas" que não sabem viver senão procurando o seu próprio interesse. Estamos a converter o mundo num grande mercado onde tudo se compra e se vende, e corremos o risco de viver inclusive a relação com o Mistério de Deus de forma mercantil.  
Temos de fazer das nossas comunidades cristãs um espaço onde todos nos possamos sentir na «casa do Pai». Uma casa acolhedora e cálida onde a ninguém se cerra as portas, onde a ninguém se exclui nem descrimina. Uma casa onde aprendemos a escutar o sofrimento dos filhos mais desvalidos de Deus e não só o nosso próprio interesse. Uma casa onde podemos invocar a Deus como Pai porque nos sentimos os Seus filhos e procuramos viver como irmãos.

José Antonio Pagola

HOMILIA

11 marzo 2012
III Quaresima (B)
Gv 2, 13-25

L’INDIGNAZIONE DI GESÙ

Accompagnato dai suoi discepoli, Gesù sale per la prima volta a Gerusalemme per celebrare le feste della Pasqua. Avvicinandosi al recinto che circonda il Tempio, si trova di fronte a uno spettacolo inatteso: venditori di buoi, pecore e colombe che offrono ai pellegrini gli animali di cui hanno bisogno per sacrificarli in onore a Dio; cambiamonete seduti ai loro tavoli che trafficano per il cambio di monete pagane con l’unica moneta ufficiale accettata dai sacerdoti.
Gesù si indigna fortemente. Il narratore descrive la sua reazione in maniera molto plastica: con una frusta scaccia dal recinto sacro gli animali, rovescia i tavoli dei cambiamonete gettando a terra il denaro e grida: Non fate della casa del Padre mio un mercato.
Gesù si sente come un estraneo in quel luogo. Quello che vedono i suoi occhi non ha nulla a che vedere con il vero culto al Padre suo. La religione del Tempio è diventata un negozio, dove i sacerdoti cercano buoni introiti e i pellegrini cercano di “comprare” Dio con le loro offerte. Gesù ricorda certamente le parole del profeta Osea che ripeterà più di una volta lungo la sua vita: “Così dice Dio: Voglio l’amore e non i sacrifici”.
Quel Tempio non è la casa di un Dio Padre nella quale tutti si accolgono vicendevolmente come sorelle e fratelli. Gesù non può vedere lì quella “famiglia di Dio” che vuole formare con i suoi seguaci. Quello non è altro che un mercato, dove ciascuno cerca il suo interesse.
Non pensiamo che Gesù stia condannando una religione primitiva, poco evoluta. La sua critica è più profonda. Dio non può essere il protettore e complice di una religione tessuta di interessi ed egoismi. Dio è un Padre, al quale si può dare culto solo lavorando per una comunità umana più solidale e fraterna.
Quasi senza rendersene conto, tutti oggi ci possiamo convertire in “venditori e cambiamonete” che sanno vivere cercando solo il proprio interesse. Stiamo convertendo il mondo in un grande mercato dove tutto si compra e si vende e corriamo il rischio di vivere anche la relazione con il Mistero di Dio in maniera mercantile.
Dobbiamo fare delle nostre comunità cristiane uno spazio in cui tutti ci possiamo sentire nella “casa del Padre”. Una casa accogliente e calda dove non si chiudono le porte a nessuno, dove non si esclude né si discrimina nessuno. Una casa dove impariamo ad ascoltare la sofferenza dei figli di Dio più sprovveduti           e non solo il nostro proprio interesse. Una casa dove possiamo invocare Dio come Padre perché ci sentiamo suoi figli e cerchiamo di vivere come fratelli.

José Antonio Pagola

HOMILIA

11  mars 2012
3 Carême (B)
Jean 2,13-25

L’ INDIGNATION DE JESUS

Accompagné de ses disciples, Jésus monte pour la première fois à Jérusalem pour y célébrer les fêtes de la Pâque. En entrant dans l’enceinte qui entoure le Temple, il se heurte  à un spectacle inattendu. Des vendeurs  de bœufs, de brebis et de colombes proposent aux pèlerins les animaux dont ils ont besoin pour les sacrifices en  l’honneur de Dieu.  Des changeurs installés à leurs tables,  en train de trafiquer,  en changeant les  monnaies païennes par la seule monnaie officielle acceptée par les prêtres.
Jésus  est complètement indigné. Le narrateur décrit sa réaction  d’une manière très graphique : un fouet à la main, il chasse les animaux de l’enceinte sacrée,  il renverse les tables des changeurs jetant par terre leurs monnaies,  en criant : « Ne faites pas  de la maison de mon Père une maison de trafic »
Jésus se sent  comme  étranger  à  cet endroit. Ce que ses yeux contemplent n’a rien à voir  avec le véritable culte que l’on doit rendre  à son Père.  La religion du Temple est devenue une affaire où les prêtres cherchent à avoir de bons revenus et où les pèlerins  essaient « d’acheter » Dieu avec leurs offrandes.  Jésus rappelle sûrement quelques mots du prophète Osée qu’il  reprendra à maintes reprises tout au long de sa vie : « Le Seigneur dit : c’est l’Amour que je veux et non pas les sacrifices ».
Ce Temple-là n’est pas la maison d’un Dieu Père où tous s’accueillent  mutuellement comme des frères et sœurs. Jésus n’y voit pas cette « famille de Dieu » qu’il veut former avec ses disciples. C’est plutôt un marché où chacun fait ses affaires.
Ne pensons pas que Jésus est en train de condamner une religion primitive et peu évoluée. Sa critique est plus profonde. Dieu ne peut pas être le protecteur et le receleur d’une religion truffée d’intérêts égoïstes. Dieu est un Père à qui on ne peut rendre culte  qu’en travaillant pour une communauté humaine  plus solidaire et plus  fraternelle.
Sans à peine nous en rendre compte, nous tous, nous  pouvons devenir des “changeurs et des vendeurs” qui ne savent vivre qu’en recherchant leur propre intérêt. Nous sommes en train de convertir le monde en un grand marché où tout s’achète et tout se vend, et nous risquons de vivre de façon mercantile,   même  notre relation au Mystère de Dieu.
Nous devons faire de nos communautés chrétiennes un espace  où chacun puisse se sentir  dans la “maison du Père”.  Une maison  chaude et accueillante où les portes ne sont fermées à personne, où personne n’est exclu ni discriminé.  Une maison où  nous apprenons à entendre les souffrances des enfants de Dieu les plus démunis et non pas nos propres intérêts seulement.  Une maison où nous pouvons appeler Dieu, Père, parce que  nous nous sentons tous ses fils et nous cherchons  à vivre en frères.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv

HOMILIA

March 11, 2012
III Sunday of Lent (B)
Jo 2, 13-25

LENT – JESUS’ INDIGNATION

Just before the Jewish Passover, Jesus went up to Jerusalem to celebrate the Passover with his disciples. As he entered the temple precint he saw a most unexpected spectacle: people were selling cattle and sheep and pigeons that worshippers needed to make their offerings to God, as prescribed by the temple customs. Money-changers, too, were sitting at their counters there, because only kind of coins was accepted by the temple priests.
Jesus, evidently, was full with indignation. The evangelist describes His reaction very vividly: “Making a whip out of some cord, He drove them all out of the Temple, cattle and sheep as well, scattering the money-changers coins, and knocking their tables over.”  He screamed at them: “Stop turning my Father’s house into a market.”
Jesus found himself like a stranger in that Temple. What he saw with his own eyes had nothing to do with the true worship of his Father. The Temple worship had become a business at which priests made a lot of money and worshippers were invited to get favours from God with their offerings. Jesus, obviously, remembered the words of the prophet Hosea that Jesus would repeat often during his public life: “God my Father has said: I want love, not sacrifices.”
The Temple that Jesus was seeing was not his Father’s house in which everyone is welcomed as brothers and sisters. Jesus was not looking at the family of God that He himself wanted to create with all his followers. What he saw then and there was a market place in which everyone was trying to make some money.
But let us not think that all that Jesus was doing was to condemn a primitive religion which had deviated from its origins. No, his criticism went much further. God cannot be used as an excuse and a cover for a religion that is purely built on self interests. God is our Father and we can worship him if we work together in solidarity as a human family built on love and sacrifice.
Every one of us, unwittingly, can become “sellers and money-changers” if we start and learn to survive by seeking our own self-interests. We are living in a world that has become a universal market place in which everything is bought or sold. Hence, we run the risk of making our relationship to a mysterious God just another marketing situation.
We have to make of our Christian communities a space and a situation in which we feel that we are in our “Father’s house.” A welcoming and friendly home to which everyone is welcomed, the doors are always open, and no one is excluded or discriminated. A house in which we learn to listen to the sufferings of even the most discriminated against and not merely our own interests. In such house, we must learn to address ourselves to God as our Father, because we consider ourselves His children and wish to live with everyone as brothers.

José Antonio Pagola

martes, 28 de febrero de 2012

03/04/2012 - 2st Sunday of Lent (B)


Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages



HOMILIA

4 de marzo de 2012
2 Cuaresma (B)
Marcos 9, 2-10

LIBERAR LA FUERZA DEL EVANGELIO

El relato de la "Transfiguración de Jesús" fue desde el comienzo muy popular entre sus seguidores. No es un episodio más. La escena, recreada con diversos recursos de carácter simbólico, es grandiosa. Los evangelistas presentan a Jesús con el rostro resplandeciente mientras conversa con Moisés y Elías.
Los tres discípulos que lo han acompañado hasta la cumbre de la montaña quedan sobrecogidos. No saben qué pensar de todo aquello. El misterio que envuelve a Jesús es demasiado grande. Marcos dice que estaban asustados.
La escena culmina de forma extraña: «Se formó una nube que los cubrió y salió de la nube una voz: Este es mi Hijo amado. Escuchadlo». El movimiento de Jesús nació escuchando su llamada. Su Palabra, recogida más tarde en cuatro pequeños escritos, fue engendrando nuevos seguidores. La Iglesia vive escuchando su Evangelio.
Este mensaje de Jesús, encuentra hoy muchos obstáculos para llegar hasta los hombres y mujeres de nuestro tiempo. Al abandonar la práctica religiosa, muchos han dejado de escucharlo para siempre. Ya no oirán hablar de Jesús si no es de forma casual o distraída.
Tampoco quienes se acercan a las comunidades cristianas pueden apreciar fácilmente la Palabra de Jesús. Su mensaje se pierde entre otras prácticas, costumbres y doctrinas. Es difícil captar su importancia decisiva. La fuerza liberadora de su Evangelio queda a veces bloqueada por lenguajes y comentarios ajenos a su espíritu.
Sin embargo, también hoy, lo único decisivo que podemos ofrecer los cristianos a la sociedad moderna es la Buena Noticia proclamada por Jesús, y su proyecto de una vida más sana y digna. No podemos seguir reteniendo la fuerza humanizadora de su Evangelio.
Hemos de hacer que corra limpia, viva y abundante por nuestras comunidades. Que llegue hasta los hogares, que la puedan conocer quienes buscan un sentido nuevo a sus vidas, que la puedan escuchar quienes viven sin esperanza.
Hemos de aprender a leer juntos el Evangelio. Familiarizarnos con los relatos evangélicos. Ponernos en contacto directo e inmediato con la Buena Noticia de Jesús. En esto hemos de gastar las energías. De aquí empezará la renovación que necesita hoy la Iglesia.
Cuando la institución eclesiástica va perdiendo el poder de atracción que ha tenido durante siglos, hemos de descubrir la atracción que tiene Jesús, el Hijo amado de Dios, para quienes buscan verdad y vida. Dentro de pocos años, nos daremos cuenta de que todo nos está empujando a poner con más fidelidad su Buena Noticia en el centro del cristianismo.

José Antonio Pagola

HOMILIA

2012ko martxoaren 4ª
Garizumako 2. Igandea  B
Markos 9,2-10

ASKATU EBANJELIOAREN INDARRA

«Jesusen Antzaldatzearen» kontakizuna oso herrikoi izan zen hasiera hartatik beretik haren jarraitzailean artean. Ez da pasadizo bat gehiago. Eszena, sinbolo-izaerako baliabidez berregina, handiosa da. Moisesekin eta Eliasekin hizketan ari dela, aurpegi dirdaitsuz aurkeztu dute Jesus ebanjelariek.
Mendi-gailurrera lagundu dioten hiru ikasleak txunditurik gelditu dira. Zer pentsa ez dakitela. Handiegia da Jesus inguratzen duen misterioa. Beldurrez zeudela dio Markosek.
Era bitxian amaitu da eszena: «Estali zituen hodei bat eratu zen eta ahots bat atera hodeitik: Hau da ene Seme maitea. Entzuiozue». Jesusen deia entzutetik sortu zen haren mugimendua. Haren Hitza, geroago lau idazki laburretan bildua, beste jarraitzaile batzuk eraginez joan zen. Jesusen Ebanjelioa entzunez bizi da Eliza.
Jesusen mezu honek oztopo handirekin egiten du gaur topo, gure aldiko gizon-emakumeengana iristeko. Praktika erlijiosoa alde batera uztearekin, jende askok utzi dio haren Hitza entzuteari. Jada ez dute entzungo Jesusez hitz egiten, kasu bakanen batean edo era zabarrean ez bada.  
Kristau-elkarteetara hurbiltzen direnek berek ere ezin estimatu dute erraz Jesusen Hitza. Haren mezua beste jarduera, ohitura eta irakaspen batzuen artean galdurik gertatzen da. Nekez atzeman daiteke haren funtsezko garrantzia. Jesusen espirituaren araberako ez diren hizkerek eta iruzkinek blokeatzen dute Ebanjelioaren indar askatzailea.
Halaz guztiz, gaur egun ere, kristauek gizarteari eskaintzen ahal diogun funtsezko gauza bakarra Jesusek hots egindako Berri Ona da, eta bizitza sanoago eta duinago baterako haren egitasmoa. Ezin jarraitu dugu Ebanjelioak duen jendea gizatar egiteko indarrari hesia jartzen.
Geure elkarteetan garbi, bizi eta ugari korriarazi behar dugu. Iritsi dadila jendearen sukalderaino, ezagutu ahal dezatela beren bizitzarentzat zentzu berri bat bilatzen dutenek, ezagutu ahal dezatela esperantzarik gabe bizi direnek.
Ebanjelioa lagunartean irakurtzen ikasi behar dugu. Ebanjelioaren kontakizunak familiar bihurtzen saiatu behar dugu. Jesusen Berri Onarekin zuzeneko harremanak izan behar ditugu eta ondo-ondokoak. Honetan erabili behar dugu geure energia. Horrela hasiko da gaur Elizak behar duen eraberritzea.
Eliz erakundea mendetan izan duen erakartzeko indarra galtzen ari den honetan, Jesusek, Jainkoaren Seme maiteak, egiaren eta biziaren bila dabiltzanentzat duen erakartzeko indarra aurkitu behar dugu. Urte gutxi barru, konturako gara dena ari zaigula bultzaka, kristautasunaren erdigunean Jesusen Berri Ona leialtasun handiagoz jartzera.

José Antonio Pagola

HOMILIA

4 de març de 2012
Diumenge II de Quaresma (B)
Marc 9, 2-10

ALLIBERAR LA FORÇA DE L'EVANGELI

El relat de la "Transfiguració de Jesús" va ser des del començament molt popular entre els seus seguidors. No és un episodi més. L'escena, recreada amb diversos recursos de caràcter simbòlic, és grandiosa. Els evangelistes presenten Jesús amb el rostre resplendent mentre conversa amb Moisès i Elies.
Els tres deixebles que l'han acompanyat fins al cim de la muntanya queden esglaiats. No saben què pensar de tot allò. El misteri que envolta Jesús és massa gran. Marc diu que estaven espantats.
L'escena culmina de manera estranya: «Es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». El moviment de Jesús va néixer escoltant la seva crida. La seva Paraula, recollida més tard en quatre petits escrits, va anar engendrant nous seguidors. L'Església viu escoltant el seu Evangeli.
Aquest missatge de Jesús, troba avui molts obstacles per arribar fins als homes i dones del nostre temps. En abandonar la pràctica religiosa, molts han deixat d'escoltar per sempre. Ja no sentiran parlar de Jesús si no és de forma casual o distreta.
Tampoc els que s'acosten a les comunitats cristianes poden apreciar fàcilment la Paraula de Jesús. El seu missatge es perd entre altres pràctiques, costums i doctrines. És difícil captar la seva importància decisiva. La força alliberadora del seu Evangeli queda de vegades bloquejada per llenguatges i comentaris aliens al seu esperit.
No obstant això, també avui, l'únic decisiu que podem oferir els cristians a la societat moderna és la Bona Notícia proclamada per Jesús, i el seu projecte d'una vida més sana i més digna. No podem continuar retenint la força humanitzadora del seu Evangeli.
Hem de fer que corri neta, viva i abundant per les nostres comunitats. Que arribi fins a les llars, que la puguin conèixer els qui cerquen un sentit nou a les seves vides, que la puguin escoltar els qui viuen sense esperança.
Hem d'aprendre a llegir junts l'Evangeli. Familiaritzar-nos amb els relats evangèlics. Posar-nos en contacte directe i immediat amb la Bona Notícia de Jesús. En això hem de gastar les energies. D'aquí començarà la renovació que necessita avui l'Església.
Quan la institució eclesiàstica va perdent el poder d'atracció que ha tingut durant segles, hem de descobrir l'atracció que té Jesús, el Fill estimat de Déu, pels qui cerquen veritat i vida. D'aquí a pocs anys, ens adonarem que tot ens està empenyent a posar amb més fidelitat la seva Bona Notícia en el centre del cristianisme.

José Antonio Pagola

HOMILIA

March 4, 2012
II Lent (B)
Mk 9, 2-10

LENT THE STRENGTH OF THE GOSPEL

The story/narrative of the Transfiguration of Jesus became very popular among his followers. It is not just another story. The scene, embellished with some symbolism in its narrative, is really grandiose. The evangelists present Jesus with his clothes whiter than any earthly bleacher could make them, with Elijah and Moses next to Him.
The three disciples who had accompanied Him up to the mountain were struck with awe. They did not know what to think about everything they saw. The mystery surrounding Jesus was just too much for them to understand. Mark says: “They were so frightened.”
The scene came to a climax in a most strange manner: “And a cloud came, covering them in shadow; and there came a voice from the cloud: This is my Son, the Beloved. Listen to Him.”  Jesus’ movement started when his disciples began to listen to Him. His Word, much later gathered in four short Gospels – was received by more and more of his disciples. The Church today will continue to stay alive – if they listen to His Gospel.
The message of Jesus finds today many obstacles trying to reach the men and women of our times. As they abandoned many of the religious practices, most of them have ceased to listen to Him for good. They will never again hear what Jesus had to say, except in very casual manner.
Even those who get in touch with Christian communities will be able to appreciate easily the Word of Jesus. His message gets lost amid so many other customs and doctrines. It is so difficult to capture His deepest message. The liberating strength of His Gospel gets lost amid the various tongues and comments alien to His Spirit.
Yet, even today, the only important and decisive contribution that Christians, today, could offer to modern society is the Good News proclaimed by Jesus, as well as His project for a better and more just world. We cannot continue hiding the humanizing strength of His Gospel.
We must let the moving force run live and abundant amid all communities. Let it get into all homes for everyone to learn new ways in their lives and hear about new hopes in their despair.
We have to learn to read the Gospels together and become familiar with its stories once again. We must, above all, get personally involved with the Good News of Jesus. All our energy must be thrown into this effort. That will be the start of the renewal that Church needs today.
When the Church as an institution has been losing the appeal and attraction it enjoyed for centuries, we must look for the strength and support of Jesus, the Beloved Son of God, still has for anyone searching for truth and life. In a few years, then, we will realize that everything was telling us put once again the Good News at the centre of Christianity.

José Antonio Pagola

HOMILIA

4  Mars 2012
2 Carême  (B)
Marc 9, 2-10

LIBERER LA FORCE DE L’EVANGILE

Le récit de la “Transfiguration de Jésus”  était, dès le début,  très populaire parmi ses disciples.  Ce n’est pas un récit de plus. La scène, recréée avec  plusieurs ressources à caractère symbolique, est grandiose. Les évangélistes présentent un Jésus au  visage rayonnant,  en train de  converser avec Moïse et Elie.
Les trois disciples qui l’ont accompagné jusqu’au sommet de la montagne sont impressionnés. Ils ne savent pas qu’en penser. Le mystère  enveloppant Jésus reste trop grand. Marc dit qu’ils étaient effrayés.
La scène  finit d’une façon étrange: « Un nuage les enveloppa de son ombre et de la nuée une voix retentit: Celui-ci est mon Fils bien-aimé. Ecoutez-le ». C’est en écoutant son appel que le mouvement de Jésus est né.  Sa Parole,  recueillie ensuite dans quatre  petits livrets, engendra progressivement de nouveaux disciples. L’Eglise vit de l’écoute de l’Evangile.
Ce message de Jésus  trouve aujourd’hui  de nombreux obstacles pour atteindre les hommes et les femmes de notre temps. En abandonnant la pratique religieuse, beaucoup d’entre eux ont cessé pour toujours de l’écouter. Ils n’entendront plus  parler de Jésus si ce n’est  de façon distraite ou par hasard.
Ceux qui s’approchent des communautés chrétiennes ne peuvent pas non plus percevoir facilement la Parole de Jésus. Son message se dilue dans d’autres pratiques, d’autres coutumes et d’autres doctrines. Il est difficile de saisir son importance décisive. La force libératrice de son Evangile reste parfois bloquée par des langages et des commentaires étrangers à son esprit.
Cependant, aujourd’hui aussi, la seule parole décisive que nous, chrétiens, nous pouvons offrir à la société  moderne, c’est la Bonne Nouvelle proclamée par Jésus, et son projet d’une vie  plus saine et plus digne. Il ne faut pas continuer encore à retenir  la force humanisatrice de son Evangile.
Il faut faire en sorte que cette force coule limpide, vivante et abondante, à travers nos communautés. Qu’elle atteigne les foyers, qu’elle soit connue par ceux qui cherchent un sens nouveau pour leurs vies, Qu’elle puisse être entendue par ceux qui n’ont plus d’espérance.
Il nous faut apprendre à lire ensemble l’Evangile, nous familiariser avec les récits évangéliques. Entrer en contact direct et immédiat avec la Bonne Nouvelle de Jésus. C’est en cela que nous devons dépenser nos énergies. C’est de là que  partira  le renouvellement dont l’Eglise a besoin aujourd’hui.
Lorsque l’institution ecclésiastique perd  le  pouvoir d’attraction dont elle a joui pendant des siècles, il nous faut découvrir l’attraction exercée par Jésus, le Fils bien-aimé de Dieu, sur ceux qui cherchent la vérité et la vie. Dans quelques années, nous  nous rendrons compte que tout nous pousse à mettre  plus fidèlement sa Bonne Nouvelle au cœur du christianisme.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv

HOMILIA

4 de marzo de 2012
2 Coresma (B)
Marcos 9, 2-10

LIBERAR A FORZA DO EVANXEO

O relato da "Transfiguración de Xesús" foi dende o comezo moi popular entre os seus seguidores. Non é un episodio máis. A escena, recreada con diversos recursos de carácter simbólico, é grandiosa. Os evanxelistas presentan a Xesús co rostro resplandecente mentres conversa con Moisés e Elías.
Os tres discípulos que o acompañaron ata o cumio da montaña fican arrepiados. Non saben o que pensar de todo aquilo. O misterio que envolve a Xesús é demasiado grande. Marcos di que estaban asustados.
A escena culmina de forma estraña: «Formouse unha nube que os cubriu e da nube saíu unha voz: Este é o meu Fillo amado. Escoitádeo». O movemento de Xesús naceu escoitando a súa chamada. A súa Palabra, recollida máis tarde en catro pequenos escritos, foi xerando novos seguidores. A Igrexa vive escoitando o seu Evanxeo.
Esta mensaxe de Xesús, atopa hoxe moitos obstáculos para chegar ata os homes e mulleres do noso tempo. Ao abandonar a práctica relixiosa, moitos deixaron de escoitalo para sempre. Xa non oirán falar de Xesús se non é de forma casual ou distraída.
Tampouco os que se achegan ás comunidades cristiás poden apreciar doadamente a Palabra de Xesús. A súa mensaxe pérdese entre outras prácticas, costumes e doutrinas. É difícil captar a súa importancia decisiva. A forza liberadora do seu Evanxeo fica ás veces bloqueada por linguaxes e comentarios alleos ao seu espírito.
Non obstante, tamén hoxe, o único decisivo que podemos ofrecer os cristiáns á sociedade moderna é a Boa Noticia proclamada por Xesús, e o seu proxecto dunha vida máis sa e digna. Non podemos seguir retendo a forza humanizadora do seu Evanxeo.
Temos de facer que corra limpa, viva e abundante polas nosas comunidades. Que chegue ata os fogares, que a poidan coñecer os que buscan un sentido novo ás súas vidas, que a poidan escoitar os que viven sen esperanza.
Temos de aprender a ler xuntos o Evanxeo. Familiarizarnos cos relatos evanxélicos. Poñer en contacto directo e inmediato coa Boa Noticia de Xesús. Nisto habemos gastar as enerxías. De aquí empezará a renovación que necesita hoxe a Igrexa.
Cando a institución eclesiástica vai perdendo o poder de atracción que tivo durante séculos, temos de descubrir a atracción que ten Xesús, o Fillo amado de Deus, para os que buscan verdade e vida. Dentro de poucos anos, decatarémonos de que todo nos está a empurrar a poñer con máis fidelidade a súa Boa Noticia no centro do cristianismo.

José Antonio Pagola
Traduciu:Xaquín Campo Freire

HOMILIA

4 marzo 2012
II Quaresima (B)
Mc 9, 2-10

LIBERARE LA FORZA DELL’EVANGELO

Il racconto della “Trasfigurazione di Gesù” fu dall’inizio molto popolare tra i suoi seguaci. Non è un episodio in più. La scena, ricreata con diverse immagini di carattere simbolico, è grandiosa. Gli evangelisti presentano Gesù con il volto risplendente mentre parla con Mosè ed Elia.
I tre discepoli che lo hanno accompagnato fino alla vetta della montagna rimangono colpiti. Non sanno che pensare di tutto questo. Il mistero che avvolge Gesù è troppo grande. Marco dice che erano spaventati.
La scena culmina in forma strana: Venne una nube che li coprì con la sua ombra e dalla nube uscì una voce: questi è il Figlio mio, l’amato, ascoltatelo. Il movimento di Gesù nacque ascoltando la sua chiamata. La sua Parola, raccolta più tardi in quattro piccoli scritti, andò generando nuovi seguaci. La Chiesa vive ascoltando il suo Evangelo.
Questo messaggio di Gesù incontra oggi molti ostacoli per arrivare fino alle donne e agli uomini del nostro tempo. Abbandonando la pratica religiosa, molti hanno cessato di ascoltarlo per sempre. Non sentiranno più parlare di Gesù se non in forma casuale o distratta.
Nemmeno quelli che si avvicinano alle comunità cristiane, possono apprezzare facilmente la Parola di Gesù. Il suo messaggio si perde, tra altre pratiche, usi e dottrine. È difficile captare la sua importanza decisiva. La forza liberatrice del suo Evangelo resta a volte bloccata da linguaggi e commenti alieni dal suo spirito.
Tuttavia, anche oggi, l’unica cosa decisiva che noi cristiani possiamo offrire alla società moderna è la Buona Notizia proclamata da Gesù, e il suo progetto di una vita più sana e degna. Non possiamo continuare a trattenere la forza umanizzatrice del suo Evangelo.
Dobbiamo far sì che corra limpida, viva e abbondante per le nostre comunità. Che arrivi fino alle case, che la possano conoscere quelli che cercano un senso nuovo alla loro vita, che la possano ascoltare quelli che vivono senza speranza.
Dobbiamo imparare a leggere insieme l’Evangelo. Familiarizzarci con i racconti evangelici. Metterci in contatto diretto e immediato con la Buona Notizia di Gesù. In questo dobbiamo spendere le energie. Da qui inizierà il rinnovamento di cui oggi la Chiesa ha bisogno.
Quando l’istituzione ecclesiastica va perdendo il potere di attrazione che ha avuto per secoli, dobbiamo scoprire l’attrazione che ha Gesù, il Figlio amato da Dio, per quelli che cercano verità e vita. Entro pochi anni ci renderemo conto che tutto ci sta spingendo a porre con più fedeltà la sua Buona Notizia al centro del cristianesimo.

José Antonio Pagola

HOMILIA

4 de Março de 2012
2 Quaresma (B)
Marcos 9, 2-10

LIBERTAR A FORÇA DO EVANGELHO

O relato da "Transfiguração de Jesus" foi desde o início muito popular entre os Seus seguidores. Não é um episódio mais. A cena, recreada com diversos recursos de carácter simbólico, é grandiosa. Os evangelistas apresentam Jesus com o rosto resplandecente enquanto conversa com Moisés e Elias.
Os três discípulos que o acompanharam até ao cume da montanha ficam surpreendidos. Não sabem que pensar de tudo aquilo. O mistério que envolve Jesus é demasiado grande. Marcos diz que estavam assustados.
A cena culmina de forma estranha: «Formou-se uma nuvem que os cobriu e saiu da nuvem uma voz: Este é o Meu Filho amado. Escutai-O». O movimento de Jesus nasceu escutando a Sua chamada. A Sua Palavra, recolhida mais tarde em quatro pequenos escritos, foi engendrando novos seguidores. A Igreja vive escutando o Seu Evangelho.
Esta mensagem de Jesus, encontra hoje muitos obstáculos para chegar até aos homens e mulheres do nosso tempo. Ao abandonar a prática religiosa, muitos deixaram de escutá-Lo para sempre. Já não ouvirão falar de Jesus senão de forma casual ou distraída.
Tampouco quem se aproxima das comunidades cristãs pode apreciar facilmente a Palavra de Jesus. A Sua mensagem perde-se entre outras práticas, costumes e doutrinas. É difícil captar a sua importância decisiva. A força libertadora do Seu Evangelho fica por vezes bloqueada pela linguagem e comentários alheios ao Seu espírito.
No entanto, também hoje, o único decisivo que, nós cristãos, podemos oferecer à sociedade moderna é a Boa Nova proclamada por Jesus, e o Seu projeto de uma vida mais sã e digna. Não podemos continuar a reter a força humanizadora do Seu Evangelho.
Temos de fazer que corra limpa, viva e abundante pelas nossas comunidades. Que chegue até aos lares, que a possam conhecer quem procura um sentido novo para as suas vidas, que a possam escutar quem vive sem esperança.
Temos de aprender a ler juntos o Evangelho. Familiarizar-nos com os relatos evangélicos. Colocar-nos em contacto direto e imediato com a Boa Nova de Jesus. Nisto temos de consumir as energias. Daqui começará a renovação que necessita hoje a Igreja.
Quando a instituição eclesiástica vai perdendo o poder de atração que teve durante séculos, temos de descobrir a atração que tem Jesus, o Filho amado de Deus, para quem procura a verdade e a vida. Dentro de poucos anos, daremos conta de que tudo nos está a empurrar para pôr mais fidelidade a Sua Boa Nova no centro do cristianismo.

José Antonio Pagola

domingo, 26 de febrero de 2012

02/26/2012 - 1st Sunday of Lent (B)


Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages



HOMILIA

26 de febrero de 2012
1 de Cuaresma (B)
Marcos 1, 12-15  



ENTRE CONFLICTOS Y TENTACIONES

Antes de comenzar a narrar la actividad profética de Jesús, Marcos escribe estos breves versículos: «El Espíritu empujó a Jesús al desierto. Se quedó en el desierto cuarenta días dejándose tentar por Satanás; vivía entre alimañas, y los ángeles le servían». Estas breves líneas son un resumen de las experiencias básicas vividas por Jesús hasta su ejecución en la cruz.
Jesús no ha conocido una vida fácil y tranquila. Ha vivido impulsado por el Espíritu, pero ha sentido en su propia carne las fuerzas del mal. Su entrega apasionada al proyecto de Dios lo ha llevado a vivir una existencia desgarrada por conflictos y tensiones. De él hemos de aprender sus seguidores a vivir en tiempos de prueba.
«El Espíritu empuja a Jesús al desierto». No lo conduce a una vida cómoda. Lo lleva por caminos de pruebas, riesgos y tentaciones. Buscar el reino de Dios y su justicia, anunciar a Dios sin falsearlo, trabajar por un mundo más humano es siempre arriesgado. Lo fue para Jesús y lo será para sus seguidores.
«Se quedó en el desierto cuarenta días». El desierto será el escenario por el que transcurrirá la vida de Jesús. Este lugar inhóspito y nada acogedor es símbolo de prueba y purificación. El mejor lugar para aprender a vivir de lo esencial, pero también el más peligroso para quien queda abandonado a sus propias fuerzas.
«Tentado por Satanás». Satanás significa "el adversario", la fuerza hostil a Dios y a quienes trabajan por su reinado. En la tentación se descubre qué hay en nosotros de verdad o de mentira, de luz o de tinieblas, de fidelidad a Dios o de complicidad con la injusticia.
A lo largo de su vida, Jesús se mantendrá vigilante para descubrir a "Satanás" en las circunstancias más inesperadas. Un día rechazará a Pedro con estas palabras: "Apártate de mí, Satanás, porque tus pensamiento no son los de Dios". Los tiempos de prueba hemos de vivirlos, como él, atentos a lo que nos puede desviar de Dios.
«Vivía entre alimañas, y los ángeles le servían». Las fieras, los seres más violentos de la tierra, evocan los peligros que amenazarán a Jesús. Los ángeles, los seres más buenos de la creación, sugieren la cercanía de Dios que lo bendice, cuida y sostiene. Así vivirá Jesús: defendiéndose de Antipas al que llama "zorra" y buscando en la oración de la noche la fuerza del Padre.
Hemos de vivir estos tiempos difíciles con los ojos fijos en Jesús. Es el Espíritu de Dios el que nos está empujando al desierto. De esta crisis saldrá un día una Iglesia más humilde y más fiel a su Señor.

José Antonio Pagola

HOMILIA

2012ko otsailaren 26
Garizumako 1. Igandea B
Markos 1,12-15

GATAZKA ETA TENTAZIO ARTEAN

Jesusen jarduera profetikoa kontatzen hasi aurretik, txatal labur hauek dakartza Markosek: “Espirituak basamortura eragin zion Jesusi. Han berrogei egun egin zuen, Satanasi tenta zezan utziz; piztia artean bizi zen, eta aingeruak zerbitzari zituen”.  Gurutzean hil zuten bitarte guztian Jesusek bizi izandako oinarrizko esperientzien laburpen dira lerro horiek.
Jesusek ez du bizi izan bizitza erraz eta lasairik. Espirituaren eraginpean bizi izan da, baina bere haragian sentitu ditu gaizkiaren indarrak. Bere burua Jainkoaren egitasmoari eskaini izanak gatazkak eta tirandurak urratutako bizitza bizitzera eraman dute. Harengandik behar dugu ikasi haren jarraitzaileek probaldian nola bizi.
“Espirituak basamortura eragin dio Jesusi”. Ez du gidatu bizitza erosora. Proben, arriskuen eta tentazioen bidean jarri du. Jainkoaren erreinua bilatzea, Jainkoa faltsutu gabe hots egitea, mundua gizatarrago izan dadin saiatzea: arriskutsua da hori beti. Hala izan zen Jesusentzat eta hala izango da haren jarraitzaileentzat.
“Basamortuan berrogei egun egin  zuen”. Basamortua izango da Jesus biziko den parajea. Leku babesgabe eta arrotz hau probaren eta barnea garbitzearen sinbolo da. Funtsezkoaz bizitzen ikasteko lekurik hoberena; aldi berean, arriskutsuena bere indar propioen arabera bizitzea erabaki duenarentzat.
“Satanasek tentatua”. “Arerioa” esan nahi du Satanasek, Jainkoaren eta erreinuaren alde saiatu nahi dutenen kontra dagoen indarra. Tentaldikoan argitzen da zer den, gu baitan, egiatik edo gezurretik, argitik edo ilunetik, Jainkoari leial izatetik eta injustizian kide izatetik.
Bere bizitza osoan, Jesus adi biziko da “Satanas” agerian jartzeko gorabehera espero gabekoenetan. Behin batean Pedrori egingo dio uko hitz hauekin: “Aldendu hadi nigandik, Satanas; hire pentsaera ez duk Jainkoarena”. Hark bezala bizi behar dugu probaldia, erne eta azti Jainkoagandik aparta gaitzakeen zernahitik.
“Piztia artean bizi zen eta aingeruak zituen zerbitzari”. Piztiek, lurrean bortitzenak diren izaki horiek, Jesus mehatxatuko duten arriskuak iradokitzen dituzte.Aingeruek, berriz, kreazioko hoberenak diren izaki horiek, Jesusi bedeinkatzen, zaintzen eta eusten dion Jainkoaren hurbiltasuna iradokitzen dute. Honela biziko da Jesus: “azeri maltzur” deitzen dion Antipasengandik bere burua defendituz eta gaueko otoitzean Aitaren indarra bilatuz.
Geure aldi zail hauek begiak Jesusengan ditugula bizi behar ditugu. Jainkoaren Espirituak digu eragiten basamortura. Krisialdi honetatik, Eliza apalago bat eta Jaunari leialagoa den bat aterako da egunen batean.

José Antonio Pagola

HOMILIA

26 de febrer de 2012
Diumenge I de Quaresma (B)
Marc 1, 12-15

ENTRE CONFLICTES I TEMPTACIONS

Abans de començar a narrar l'activitat profètica de Jesús, Marc escriu aquests breus versets: «L'Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien». Aquestes breus línies són un resum de les experiències bàsiques viscudes per Jesús fins a la seva execució a la creu.
Jesús no ha conegut una vida fàcil i tranquil•la. Ha viscut impulsat per l'Esperit, però ha sentit en la seva pròpia carn les forces del mal. El seu lliurament apassionat al projecte de Déu l'ha portat a viure una existència esquinçada per conflictes i tensions. D'ell hem d'aprendre els seus seguidors a viure en temps de prova.
«L'Esperit empenyé Jesús cap al desert». No el condueix a una vida còmoda. El porta per camins de proves, riscos i temptacions. Cercar el regne de Déu i la seva justícia, anunciar Déu sense falsejar-lo, treballar per un món més humà és sempre arriscat. Ho va ser per a Jesús i ho serà per als seus seguidors.
«Es va quedar al desert quaranta dies». El desert serà l'escenari pel qual transcorrerà la vida de Jesús. Aquest lloc inhòspit i gens acollidor és símbol de prova i purificació. El millor lloc per aprendre a viure de l'essencial, però també el més perillós per a qui queda abandonat a les seves pròpies forces.
«Temptat per Satanàs». Satanàs significa "l'adversari", la força hostil a Déu i als qui treballen pel seu regnat. En la temptació es descobreix què hi ha en nosaltres de veritat o de mentida, de llum o de tenebres, de fidelitat a Déu o de complicitat amb la injustícia.
Al llarg de la seva vida, Jesús es mantindrà vigilant per descobrir "Satanàs" en les circumstàncies més inesperades. Un dia refusarà Pere amb aquestes paraules: "Aparta't de mi, Satanàs, perquè els teus pensaments no són els de Déu". Els temps de prova hem de viure'ls, com ell, atents al que ens pot desviar de Déu.
«S’estava entre els animals feréstecs i els àngels el servien». Les feres, els éssers més violents de la terra, evoquen els perills que amenaçaran Jesús. Els àngels, els éssers més bons de la creació, suggereixen la proximitat de Déu que el beneeix, en té cura i el sosté. Així viurà Jesús: defensant-se d'Antípes a qui anomena "guineu" i cercant en l'oració de la nit la força del Pare.
Hem de viure aquests temps difícils amb els ulls fixos en Jesús. És l'Esperit de Déu el que ens està empenyent al desert. D'aquesta crisi en sortirà un dia una Església més humil i més fidel al seu Senyor.

José Antonio Pagola

HOMILIA

26 de febreiro de 2012
1 de Coresma (B)
Marcos 1, 12-15

ENTRE CONFLITOS E TENTACIÓNS

Antes de comezar a narrar a actividade profética de Xesús, Marcos escribe estes breves versículos: «O Espírito empurrou a Xesús ao deserto. Ficou no deserto corenta días deixándose tentar polo Satán; vivía entre animais, e os anxos servíanlle». Estas breves liñas son un resumo das experiencias básicas vividas por Xesús ata a súa execución na cruz.
Xesús non coñeceu unha vida doada e tranquila. Viviu impulsado polo Espírito, pero sentiu na súa propia carne as forzas do mal. A súa entrega apaixonada ao proxecto de Deus levouno a vivir unha existencia esgazada por conflitos e tensións. Del temos de aprender os seus seguidores a vivir en tempos de proba.
«O Espírito empurra a Xesús ao deserto». Non o conduce a unha vida cómoda. Lévao por camiños de probas, riscos e tentacións. Buscar o reino de Deus e a súa xustiza, anunciar a Deus sen falsealo, traballar por un mundo máis humano é sempre arriscado. Foino para Xesús e serao para os seus seguidores.
«Ficou no deserto corenta días». O deserto será o escenario polo que transcorrerá a vida de Xesús. Este lugar inhóspito e nada acolledor é símbolo de proba e purificación. O mellor lugar para aprender a vivir do esencial, pero tamén o máis perigoso para quen queda abandonado ás súas propias forzas.
«Tentado polo Satán». Satanás significa "o adversario", a forza hostil a Deus e aos que traballan polo seu reinado. Na tentación descóbrese que hai en nós de verdade ou de mentira, de luz ou de tebras, de fidelidade a Deus ou de complicidade coa inxustiza.
Ao longo da súa vida, Xesús manterase vixiante para descubrir a "Satanás" nas circunstancias máis inesperadas. Un día rexeitará a Pedro con estas palabras: "Apártate de min, Satanás, porque os teus pensamento non son os de Deus". Os tempos de proba temos de vivilos, como el, atentos ao que nos pode desviar de Deus.
«Vivía entre animais, e os anxos servíanlle». As feras, os seres máis violentos da terra, evocan os perigos que ameazarán a Xesús. Os anxos, os seres máis bos da creación, suxiren a proximidade de Deus que o bendice, coida e sostén. Así vivirá Xesús: defendéndose de Antipas ao que chama "raposa" e buscando na oración da noite a forza do Pai.
Temos de vivir estes tempos difíciles cos ollos fixos en Xesús. É o Espírito de Deus o que nos está a empurrar ao deserto. Desta crise sairá un día unha Igrexa máis humilde e máis fiel ao seu Señor.

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire

HOMILIA

26  février  2012
1er de Carême (B)
Marc 1, 12-15

ENTRE CONFLITS ET TENTATIONS

Avant de commencer le récit de l’activité prophétique de Jésus, Marc écrit ces brefs versets: “L’Esprit  poussa Jésus au désert, et pendant quarante jours, il y fut tenté par Satan.  Il était parmi les bêtes sauvages et les anges le servaient ». Ces brèves lignes sont un résumé des expériences fondamentales vécues par Jésus jusqu’à son exécution sur la croix.
Jésus n’a pas connu une vie facile et tranquille. Il a vécu certes sous l’impulsion de l’Esprit mais tout en sentant dans sa propre chair les forces du mal.  Son dévouement passionné pour le projet de Dieu l’a conduit à mener une existence déchirée par des conflits et des tensions. Nous, ses disciples, nous devons apprendre de lui comment vivre en ces temps d’épreuve.
“L’Esprit poussa Jésus au désert”. Il ne le conduit pas vers une vie confortable. Il le mène par les chemins des épreuves, des risques et des tentations. Car c’est toujours risqué de chercher le règne de Dieu et sa justice, annoncer Dieu sans le fausser et  travailler pour un monde plus humain, Ce fut un risque  pour Jésus et ce sera risque pour  ses disciples.
“Il resta au désert pendant quarante jours”.  Le désert sera le lieu où se déroulera la vie de Jésus. Ce lieu inhospitalier et pas accueillant est le symbole de l’épreuve et de la purification. C’est le lieu le meilleur  pour apprendre à vivre l’essentiel mais aussi le plus dangereux pour celui qui se voit abandonné à ses propres forces.
“Il fut tenté par Satan”. Satan signifie « l’adversaire », la force hostile à Dieu et à ceux qui travaillent pour  son règne. C’est dans la tentation que l’on découvre quelle partie de vérité ou de mensonge, de lumière ou de ténèbres, de fidélité à Dieu ou  de complicité avec l’injustice,  se cache en nous.
Tout au long de sa vie, Jésus restera vigilant pour découvrir « Satan” dans les circonstances les plus inattendues. Un jour, il repoussera Pierre avec cette parole : « Eloigne-toi de moi, Satan, car tes pensées ne sont pas celles de Dieu ». Nous devons vivre les temps d’épreuve comme lui,  en faisant attention à ce qui peut nous détourner de Dieu.
“Il était parmi les bêtes sauvages et les anges le servaient”. Les fauves, les êtres les plus violents de la terre, évoquent les dangers qui vont menacer Jésus. Les anges, les êtres les plus bienveillants de la création, suggèrent la proximité de Dieu qui le bénit, le soutient et prend soin de lui. C’est ainsi que Jésus va vivre : en se défendant d’Hérode Antipas qu’il appellera  « renard », tout en cherchant dans sa prière nocturne la force du Père.
Nous devons vivre ces temps difficiles, les yeux fixés sur Jésus. C’est l’Esprit de Dieu qui est en train de nous pousser au désert. C’est une Eglise plus humble et plus fidèle à son Seigneur qui sortira un jour de cette crise.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv

HOMILIA

26 febbraio  2012
I  Quaresima (B)
Mc 1, 12-15

TRA CONFLITTI E TENTAZIONI

Prima di iniziare a raccontare l’attività profetica di Gesù, Marco scrive questi brevi versetti: Lo Spirito sospinse Gesù nel deserto e nel deserto rimase quaranta giorni, tentato da Satana. Stava con le bestie selvatiche e gli angeli lo servivano. Queste brevi righe sono un riassunto delle esperienze fondamentali vissute da Gesù fino alla sua esecuzione sulla croce.
Gesù non ha conosciuto una vita facile e tranquilla. Ha vissuto spinto dallo Spirito, ma ha sentito nella sua propria carne le forze del male. La sua dedizione appassionata al progetto di Dio lo ha portato a vivere un’esistenza lacerata da conflitti e tensioni. Da lui dobbiamo noi, suoi seguaci, imparare a vivere in tempi di prova.
Lo Spirito sospinse Gesù nel deserto. Non lo conduce a una vita comoda. Lo porta per cammini di prove, rischi e tentazioni. Cercare il Regno di Dio e la sua giustizia, annunciare Dio senza falsarlo, lavorare per un mondo più umano è sempre arrischiato. Lo fu per Gesù e lo sarà per i suoi seguaci.
Nel deserto rimase quaranta giorni. Il deserto sarà lo scenario nel quale trascorrerà la vita di Gesù. Questo luogo inospitale e per nulla accogliente è simbolo di prova e purificazione. Il luogo migliore per imparare a vivere dell’essenziale, ma anche il più pericoloso per chi resta abbandonato alle sue proprie forze.
Tentato da Satana. Satana significa “l’avversario”, la forza ostile a Dio e a quelli che lavorano per il suo Regno. Nella tentazione si rivela quel che c’è in noi di verità o di menzogna, di luce o di tenebra, di fedeltà a Dio o di complicità con l’ingiustizia.
Lungo la sua vita, Gesù si manterrà vigilante per scoprire “Satana” nelle circostanze più inattese. Un giorno respingerà Pietro con queste parole: “Allontanati da me, Satana, perché i tuoi pensieri non sono quelli di Dio” I tempi di prova dobbiamo viverli come lui, attenti a quello che può sviarci da Dio.
Stava con le bestie selvatiche e gli angeli lo servivano. Le fiere, gli esseri più violenti della terra, evocano i pericoli che minacceranno Gesù. Gli angeli gli esseri più buoni della creazione, suggeriscono la vicinanza di Dio che lo benedice, cura e sostiene. Così vivrà Gesù: difendendosi da Antipa che chiama “volpe” e cercando nella preghiera della notte la forza del Padre.
Dobbiamo vivere questi tempi difficili con gli occhi fissi su Gesù. È lo Spirito di Dio che ci sta spingendo nel deserto. Da questa crisi uscirà un giorno una Chiesa più umile e più fedele al suo Signore.

José Antonio Pagola

HOMILIA

26 de fevereiro de 2012
1 de Quaresma (B)
Marcos 1, 12-15

ENTRE CONFLITOS E TENTAÇÕES

Antes de começar a narrar aa atividade profética de Jesus, Marcos escreve estes breves versículos: «O Espírito levou Jesus para o deserto. Ficou no deserto quarenta dias deixando-se tentar por Satanás; vivia entre bichos, e os anjos serviam-no». Estas breves linhas são um resumo das experiências básicas vividas por Jesus até à execução na cruz.
Jesus não conheceu uma vida fácil e tranquila. Viveu impelido pelo Espírito, mas sentiu na Sua própria carne as forças do mal. A Sua entrega apaixonada ao projeto de Deus levou a viver uma existência desgarrada por conflitos e tensões. Dele temos de aprender, os seus seguidores, a viver em tempos de prova.
«O Espírito levou Jesus para o deserto». Não o conduz a uma vida cómoda. Leva-o por caminhos de prova, riscos e tentações. Procurar o reino de Deus e a Sua justiça, anunciar Deus sem o falsear, trabalhar por um mundo mais humano é sempre arriscado. Foi para Jesus e será para os Seus seguidores.
«Ficou no deserto quarenta dias». O deserto será o cenário pelo que transcorrerá a vida de Jesus. Este lugar inóspito e nada acolhedor é símbolo de prova e purificação. O melhor lugar para aprender a viver do essencial, mas também o mais perigoso para quem fica abandonado às suas próprias forças.
«Tentado por Satanás». Satanás significa "o adversário", a força hostil a Deus e a quem trabalha pelo Seu reinado. Na tentação descobre-se o que há em nós de verdade ou de mentira, de luz ou de trevas, de fidelidade a Deus ou de cumplicidade com a injustiça.
Ao longo da Sua vida, Jesus manter-se-á vigilante para descobrir "Satanás" nas circunstâncias mais inesperadas. Um dia rejeitará Pedro com estas palavras: "Afasta-te de mim, Satanás, porque os Teus pensamento não são os de Deus". Nos tempos de prova temos de os viver, como Ele, atentos aos que nos podem desviar de Deus.
«Vivia entre bichos, e os anjos serviam-no». As feras, os seres mais violentos da terra, evocam os perigos que ameaçaram Jesus. Os anjos, os seres melhores da criação, sugerem a proximidade de Deus que o abençoa, cuida e sustem. Assim viverá Jesus: defendendo-se de Antipas a quem chama "raposa" e procurando na oração da noite a força do Pai.
Temos de viver estes tempos difíceis com os olhos fixos em Jesus. É o Espírito de Deus o que nos está empurrando para o deserto. Desta crise sairá um dia uma Igreja mais humilde e mais fiel ao Seu Senhor.

José Antonio Pagola

HOMILIA

February 26 2012
Sunday of lent (B)
Mk 1 12-15

AMONGST CONFLICTS & TEMPTATIONS

Before he started telling us all about Jesus’ prophetic preaching, Mark writes these short messages: “The Spirit drove Jesus into the wilderness. He remained there for forty days, and was tempted by Satan; he was with the wild beasts and the angels looked after him.” These brief lines tell us all the basic experiences that Jesus went through until he died on the cross.
Jesus did not have an easy and quiet life. He was led by the Spirit, but he suffered in his own flesh the forces of evil. His total surrender to his Father’s project led him to a life that was torn apart by conflicts and tensions from all sides. His followers ought to learn how to live in times of crises.
“The Spirit drove Jesus into the wilderness.” He did not lead him towards a comfortable life. He led him into all sorts of trials, risks and temptations. Seeking the kingdom of God and his justice, announcing his message without any distortion and working towards a better and just world is always very risky. It was like that with Jesus, and it will always be the same for his followers.
“He remained in the wilderness for forty days.” Actually, his whole life was going to be spent in a wilderness. This deserted place became a symbol of being tested and purified. In such places, one learns to live with just the essentials; it is also a dangerous place for anyone left alone with his own strength and resources.
“He was tempted by Satan.” Satan stands for any adversary and enemy of God and of those working for His kingdom. By being tempted, we are tested to prove how much truth or lie there is in us; how much light or darkness we spread, and how much faith in God or justice we are willing to prove with our lives.
All along his life, Jesus was vigilant and ready to discover Satan in the most unlikely situations. On one occasion, Jesus pulled aside Peter with these words: “Get away from me, Satan, because your words are not God’s!” Our times of crises should be faced as He did, attentive to what could separate us from God. “He was with the wild beasts and the angels looked after him.”
The wild beasts, the most violent ones on earth, are an image of all the dangers that Jesus would have to face. The angels, the best of God’s created beings, suggest God’s closeness that keeps blessing Him and looking after His safety. That’s how Jesus stayed away from Antipas, whom He calls “fox”, while praying at night to His Father.
We must live these times of crises with our eyes fixed on Jesus. It is the Spirit of God taking us into the desert. Out of this crisis, one day, the Church will come out more humble and more faithful to our God and Saviour.

José Antonio Pagola





Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com