lunes, 17 de agosto de 2015

08/23/2015 - 21th Sunday in Ordinary Time (B)

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia:
"Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción". 
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .

Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

23-08-2015
21 Tiempo Ordinario – B
Juan 6,60-69

¿POR QUÉ NOS QUEDAMOS?

Durante estos años se han multiplicado los análisis y estudios sobre la crisis de las Iglesias cristianas en la sociedad moderna. Esta lectura es necesaria para conocer mejor algunos datos, pero resulta insuficiente para discernir cuál ha de ser nuestra reacción. El episodio narrado por Juan nos puede ayudar a interpretar y vivir la crisis con hondura más evangélica.
Según el evangelista, Jesús resume así la crisis que se está creando en su grupo: «Las palabras que os he dicho son espíritu y vida. Y, con todo, algunos de vosotros no creen». Es cierto. Jesús introduce en quienes le siguen un espíritu nuevo; sus palabras comunican vida; el programa que propone puede generar un movimiento capaz de orientar el mundo hacia una vida más digna y plena.
Pero, no por el hecho de estar en su grupo, está garantizada la fe. Hay quienes se resisten a aceptar su espíritu y su vida. Su presencia en el entorno de Jesús es ficticia; su fe en él no es real. La verdadera crisis en el interior del cristianismo siempre es esta: ¿creemos o no creemos en Jesús?
El narrador dice que «muchos se echaron atrás y no volvieron a ir con él». En la crisis se revela quiénes son los verdaderos seguidores de Jesús. La opción decisiva siempre es esa: ¿Quiénes se echan atrás y quiénes permanecen con él, identificados con su espíritu y su vida? ¿Quién está a favor y quién está en contra de su proyecto?
El grupo comienza a disminuir. Jesús no se irrita, no pronuncia ningún juicio contra nadie. Solo hace una pregunta a los que se han quedado junto a él: «¿También vosotros queréis marcharos?». Es la pregunta que se nos hace hoy a quienes seguimos en la Iglesia: ¿Qué queremos nosotros? ¿Por qué nos hemos quedado? ¿Es para seguir a Jesús, acogiendo su espíritu y viviendo a su estilo? ¿Es para trabajar en su proyecto?
La respuesta de Pedro es ejemplar: «Señor, ¿a quién vamos a acudir? Tú tienes palabras de vida eterna». Los que se quedan, lo han de hacer por Jesús. Solo por Jesús. Por nada más. Se comprometen con él. El único motivo para permanecer en su grupo es él. Nadie más.
Por muy dolorosa que nos parezca, la crisis actual será positiva si los que nos quedamos en la Iglesia, muchos o pocos, nos vamos convirtiendo en discípulos de Jesús, es decir, en hombres y mujeres que vivimos de sus palabras de vida.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2015-08-23
Urteko 21. igandea – B
Joan 6,60-69

ZERGATIK GELDITU ELIZAN?

Azken urte hauetan analisi eta azterketa asko egin izan da kristau-elizek gizarte modernoan bizi duten krisiaz. Irakurketa hori beharrezkoa da zenbait datu hobeto ulertzeko, baina ez da aski gure erreakzioa zein izan behar duen bereizteko. Joan ebanjelariak dakarren pasadizo honek lagundu diezaguke krisi hori ebanjelio-sakontasun handiagoz interpretatzeko eta bizitzeko.
Ebanjelariaren arabera, honela laburbildu du Jesusek taldean indartzen ari den krisia: «Esan dizkizuedan hitzak espiritu eta bizi dira. Halere, zuetako batzuek ez dute sinesten». Halaxe da. Jesusek jarraitzaileen baitan espiritu berri bat sartzen du; haren hitzek bizia ematen dute; proposatzen duen egitarauak mugimendu bat eragin dezake, mundua bizi duinago eta beteago baterantz norabidetzeko.
Halere, fedea ez dago bermaturik haren taldean egote hutsaz. Bada haren espiritua eta bizia onartzeari uko egiten dionik. Bada Jesusen inguruan itxura hutseko bizitza bizi duenik. Harekiko fedea egiazkoa ez duenik. Hau da beti kristautasunaren baitako zinezko krisia: Jesusengan sinetsi ala ez.
Narratzaileak dio ezen «askok atzera egin zuela eta harekin ibiltzeari utzi egin ziola». Krisialdian agertu ohi da zein diren Jesusen benetako jarraitzaileak. Hau da funtsezko aukera: zein dira atzera egiten dutenak eta zein harekin gelditzen direnak, haren espirituarekin eta biziarekin bat eginik? Zein da haren egitarauaren alde eta zein aurka?
Txikitzen hasi da taldea. Jesus ez da haserretu, ez du adierazi inoren kontrako iritzirik. Soilik, galdera hau egin die berarekin gelditu direnei: «Zuek ere joan egin nahi al duzue?» Elizan jarraitzen dugunoi gaur egiten digun galdera da: Zer nahi dugu? Zergatik gelditu gara? Jesusi jarraitzeko, haren espiritua geure eginez eta haren erara biziz? Haren egitasmoa aurrera eramateko?
Ereduzkoa da Pedroren erantzuna: «Jauna, zeinengana joan gintezke? Zuk betiko biziko hitzak dituzu». Gelditzekotan, Jesusengatik gelditu behar da. Jesusengatik soilik. Beste ezergatik ez. Harekin konprometituz. Haren taldean gelditzeko arrazoi bakarra Jesus da. Ez beste inor.
Mingarriena iruditu arren, gaur egungo krisialdia baikorra izango da, baldin eta Elizan jarraitzen dugunok, gutxi ala asko, Jesusen ikasle bihurtzen bagoaz, hau da, haren bizi-hitzetik biziz doazen gizon-emakume bagara.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

23-8-2015
Diumenge 21 durant l’any – B
Juan 6,60-69

PER QUÈ ENS HI QUEDEM?

Durant aquests anys s’han multiplicat les anàlisis i estudis sobre la crisi de les Esglésies cristianes en la societat moderna. Aquesta lectura és necessària per conèixer millor algunes dades, però resulta insuficient per a discernir quina ha de ser la nostra reacció. L’episodi narrat per Joan ens pot ajudar a interpretar i viure la crisi amb fondària més evangèlica.
Segons l’evangelista, Jesús resumeix així la crisi que s’està creant en el seu grup: «Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen». És cert. Jesús introdueix en els qui el segueixen un esperit nou; les seves paraules comuniquen vida; el programa que proposa pot generar un moviment capaç d’orientar el món cap a una vida més digna i més plena.
Però, no pel fet d’estar en el seu grup, està garantida la fe. N’hi ha que es resisteixen a acceptar el seu esperit i la seva vida. La seva presència en l’entorn de Jesús és fictícia; la seva fe en ell no és real. La veritable crisi a l’interior del cristianisme sempre és aquesta: ¿creiem o no creiem en Jesús?
El narrador diu que «molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell». En la crisi es revela qui són els veritables seguidors de Jesús. L’opció decisiva sempre és aquesta: ¿qui es fa enrere i qui roman amb ell, identificat amb el seu esperit i la seva vida? Qui està a favor i qui està en contra del seu projecte?
El grup comença a disminuir. Jesús no s’irrita, no pronuncia cap judici contra ningú. Només fa una pregunta als que s’han quedat al seu costat: «¿També vosaltres em voleu deixar?». És la pregunta que se’ns fa avui als qui seguim a l’Església: Què volem nosaltres? Per què ens hi hem quedat? És per seguir Jesús, acollint el seu esperit i vivint al seu estil? És per treballar en el seu projecte?
La resposta de Pere és exemplar: «Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna». Els que es queden, ho han de fer per Jesús. Només per Jesús. Per res més. Es comprometen amb ell. L’únic motiu per a romandre en el seu grup és ell. Ningú més.
Per molt dolorosa que ens sembli, la crisi actual serà positiva si els que ens quedem a l’Església, molts o pocs, ens anem convertint en deixebles de Jesús, és a dir, en homes i dones que vivim de les seves paraules de vida.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

23-08-2015
21 Tempo Ordinario – B
Xoán 6,60-69

POR QUE NOS QUEDAMOS?

Durante estes anos multiplicáronse as análises e estudos sobre a crise das Igrexas cristiás na sociedade moderna. Esta lectura é necesaria para coñecermos mellor algúns datos, pero resulta insuficiente para discernirmos cal ha de ser nosa reacción. O episodio narrado por Xoán pódenos axudar a interpretar e vivir a crise con fondura máis evanxélica.
Segundo o evanxelista, Xesús resume así a crise que se está creando no seu grupo: «As palabras que vos dixen son espírito e vida. E, con todo, algúns de vós non cren».
É certo. Xesús introduce nos que o seguen un espírito novo; as súas palabras comunican vida; o programa que propón pode xerar un movemento capaz de orientar o mundo cara a unha vida máis digna e plena.
Pero, non polo feito de estar no seu grupo, está xa garantida a fe. Hai quen se resiste a aceptar o seu espírito e a súa vida. A súa presenza nas contornas de Xesús é ficticia; a súa fe nel non é real. A verdadeira crise no interior do cristianismo sempre é esta: creemos ou non creemos en Xesús?
O narrador di que «moitos se botaron atrás e non volveron ir con el». Na crise revélase quen son os verdadeiros seguidores de Xesús. A opción decisiva sempre é esa: quen se bota atrás e que permanece con el, identificados co seu espírito e a súa vida?
Quen está a favor e quen está en contra do seu proxecto? O grupo comeza a diminuír. Xesús non se irrita, non pronuncia ningún xuízo contra ninguén. Só fai unha pregunta aos que ficaron cabodel: «Tamén vós queredes marcharvos?».
É a pregunta que se nos fai hoxe a quen seguimos na Igrexa: Que queremos nós? Por que ficamos? É para seguir a Xesús, acollendo o seu espírito e vivindo ao seu estilo? É para traballar no seu proxecto?
A resposta de Pedro é exemplar: «Señor, a quen imos acudir? Ti tes palabras de vida eterna». Os quefican, teñende de facelo por Xesús. Só por Xesús. Por nada máis. Comprométense con el. O único motivo para permanecer no seu grupo é el. Ninguén máis.
Por moi dolorosa que nos pareza, a crise actual será positiva se os que ficamos na Igrexa, moitos ou poucos,  nos imos convertendo en discípulos de Xesús, é dicir, en homes e mulleres que vivimos das súas palabras de vida.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

23-08-2015
21 Tempo Ordinario – B
Giovanni 6,60-69

PERCHÉ RESTIAMO?

In questi anni si sono moltiplicate le analisi e gli studi sulla crisi delle Chiese cristiane nella società moderna. Questa lettura è necessaria per conoscere meglio alcuni dati, ma risulta insufficiente per discernere quale deve essere la nostra reazione. L’episodio narrato da Giovanni ci può aiutare a interpretare e vivere la crisi con profondità più evangelica.
Secondo l’evangelista, Gesù riassume così la crisi che si sta creando nel suo gruppo: «Le parole che vi ho detto sono spirito e vita. Ma tra voi vi sono alcuni che non credono». Certo, Gesù introduce in coloro che lo seguono uno spirito nuovo; le sue parole comunicano vita; il programma che propone può generare un movimento capace di orientare il mondo verso una vita più degna e più piena.
Ma non per il fatto di stare nel suo gruppo, è garantita la fede. Ci sono di quelli che resistono ad accettare il suo spirito e la sua vita. La loro presenza nell’ambiente che circonda Gesù è fittizia; la loro fede in lui non è reale. La vera crisi all’interno del cristianesimo è sempre questa: crediamo o non crediamo in Gesù?
Il narratore dice che «molti tornarono indietro e non andavano più con lui». Nella crisi si rivela quali sono i veri seguaci di Gesù. La scelta decisiva è sempre questa: Chi torna indietro e chi rimane con lui, identificato con il suo spirito e la sua vita? Chi è a favore e chi è contro il suo progetto?
Il gruppo comincia a diminuire. Gesù non si irrita, non pronuncia nessun giudizio contro nessuno. Fa solo una domanda a quelli che sono rimasti insieme a lui: «Volete andarvene anche voi?». È la domanda che fa oggi a noi che continuiamo nella Chiesa: Cosa vogliamo? Perché siamo restati? È per seguire Gesù, accogliendo il suo spirito e vivendo secondo il suo stile? È per lavorare al suo progetto?
La risposta di Pietro è esemplare: «Signore, da chi andremo? Tu hai parole di vita eterna». Quelli che restano, devono farlo per Gesù. Solo per Gesù. Per nessun altro. S’impegnano con lui. L’unico motivo per restare nel suo gruppo è lui. Nessun altro.
Per molto dolorosa che ci appaia, la crisi attuale sarà positiva se quelli che rimaniamo nella Chiesa, molti o pochi, ci andiamo convertendo in discepoli di Gesù, cioè, in uomini e donne che viviamo delle sue parole di vita.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

23-08-2015
21 Temps Ordinaire – B
Jean 6,60-69

POURQUOI Y RESTONS-NOUS?

Ces dernières années, les analyses et les études sur la crise des Eglises chrétiennes au sein de la société moderne, se sont multipliées. C’est une lecture nécessaire pour mieux connaître quelques données mais elle est insuffisante pour discerner quelle doit être notre réaction. L’épisode décrit par Jean peut nous aider à interpréter et à vivre la crise avec une profondeur plus évangélique.
D’après l’évangéliste, Jésus résume ainsi la crise qui est en train de naître dans son groupe: «Les paroles que je vous ai dites sont esprit et vie. Et, malgré cela, certains d’entre vous refusent de croire». C’est vrai. Jésus met en ceux qui le suivent un esprit nouveau; ses paroles communiquent vie; le programme qu’il propose peut déclencher un mouvement susceptible d’orienter le monde vers une vie plus digne et pleine.
Mais ce n’est pas parce que l’on appartient à son groupe que la foi est garantie. Il y en a qui refusent d’accepter son esprit et sa vie. Leur présence dans le groupe de Jésus est fictive; leur foi en lui n’est pas réelle. C’est toujours cela la véritable crise à l’intérieur du christianisme: croire ou ne pas croire en Jésus.
Le narrateur dit: «beaucoup de gens partirent et ne retournèrent pas avec lui». C’est aux moments de crise que l’on découvre les vrais disciples de Jésus. L’option décisive est toujours celle-ci: qui sont ceux qui font marche arrière et ceux qui demeurent avec lui et qui s’identifient à son esprit et à sa vie? Qui est pour ou contre son projet?
Le groupe commence à diminuer. Jésus ne s’irrite pas et ne prononce aucun jugement sur personne. Il pose simplement une question à ceux qui sont restés auprès de lui: «Voulez-vous partir aussi?» C’est la question qui nous est posée aujourd’hui à nous qui restons dans l’Eglise: Que voulons-nous? Pourquoi sommes-nous restés? Est-ce pour suivre Jésus en accueillant son esprit et en adoptant son style de vie? Est-ce pour travailler à son projet?
La réponse de Pierre est exemplaire: «Seigneur, à qui irions-nous? Tu as les paroles de vie éternelle». Ceux qui restent doivent le faire à cause de Jésus. Seulement à cause de lui et pour rien d’autre. Ils sont engagés avec lui. C’est lui le seul motif pour demeurer dans son groupe. Personne d’autre.
La crise actuelle, si douloureuse soit-elle, sera positive si nous qui restons dans l’Eglise, nombreux ou pas, nous nous convertissons en disciples de Jésus, c’est-à-dire en hommes et femmes vivant de ses paroles de vie.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

23-08-2015
21 Tempo Ordinário – B
João 6,60-69

POR QUE FICAMOS?

Durante estes anos multiplicaram-se as análises e estudos sobre a crise das Igrejas cristãs na sociedade moderna. Esta leitura é necessária para conhecer melhor alguns dados, mas resulta insuficiente para discernir qual há de ser a nossa reação. O episódio narrado por João pode-nos ajudar a interpretar e viver a crise com maior profundidade evangélica.
Segundo o evangelista, Jesus resume assim a crise que se está a criar no Seu grupo: «As palavras que vos disse são espírito e vida. E, contudo, alguns de vós não crêem». É certo. Jesus introduz em quem o segue um espírito novo; as Suas palavras comunicam vida; o programa que propõe pode gerar um movimento capaz de orientar o mundo para uma vida mais digna e plena.
Mas, não é por estar no Seu grupo, que está garantida a fé. Há quem resista a aceitar o Seu espírito e a Sua vida. A sua presença no entorno de Jesus é fictícia; a sua fé Nele não é real. A verdadeira crise no interior do cristianismo é sempre esta: acreditamos ou não acreditamos em Jesus?
O narrador diz que «muitos recuaram e não voltaram a ir com Ele». Na crise revela-se quem são os verdadeiros seguidores de Jesus. A opção decisiva sempre é essa: quem recua e quem permanece com Ele, identificados com o Seu espírito e a Sua vida? Quem está a favor e quem está contra o Seu projeto?
O grupo começa a diminuir. Jesus não se irrita, não pronuncia nenhum juízo contra ninguém. Só faz uma pergunta aos que ficaram junto Dele: «Também vós quereis partir?». É a pergunta que se nos faz hoje, a quem segue na Igreja: Que queremos nós? Por que ficamos? É para seguir Jesus, acolhendo o Seu espírito e vivendo ao Seu estilo? É para trabalhar no Seu projeto?
A resposta de Pedro é exemplar: «Senhor, a quem vamos acudir. Tu tens palavras de vida eterna». Os que ficam, devem-no fazer por Jesus. Só por Jesus. Por nada mais. Comprometem-se com Ele. O único motivo para permanecer no grupo é Ele. Ninguém mais.
Por muito dolorosa que nos pareça, a crise atual será positiva se os que ficarmos na Igreja, muitos ou poucos, nos formos convertendo em discípulos de Jesus, ou seja, em homens e mulheres que vivemos das Suas palavras de vida.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

08-23-2015
21st Sunday in Ordinary Time – B
John 6,60-69

WHY DO WE STAY?

Throughout recent years we’ve seen many analyses and studies about the crisis of the Christian Church in modern society. This reading is needed in order to better capture some data, but it ends up insufficient for discerning what our reaction needs to be. The story narrated by John can help us to interpret and to live out this crisis with a more Gospel-oriented depth.
According to the Gospel writer, Jesus sums up the crisis that is being created in his group this way: «The words I have spoken to you are spirit and they are life. But there are some of you who do not believe». So true. Jesus introduces a new spirit in those who follow him; his words communicate life; the program that he proposes can generate a movement capable of orienting the world toward a more dignified and more full life.
But just being a part of his group doesn’t guarantee faith. There are those who resist accepting his spirit and his life. Their presence around Jesus is false; their faith in him isn’t real. The true crisis within Christianity is always this: do we or do we not believe in Jesus?
The narrator says that «many of his disciples went away and accompanied him no more». It is in crisis that we find revealed who are Jesus’ true followers. The decisive choice is always that: who goes away and who stays with him, identified with his spirit and his life? Who is in favor and who is opposed to his project?
The group begins to get smaller. Jesus isn’t bothered, pronounces no judgment against anyone. He only asks a question to those who have stayed at his side: «What about you, do you want to go away too?». This is the question that is made to us today, we who keep on in the Church: What do we want? Why have we stayed? Is it in order to follow Jesus, welcoming his spirit and living his way of life? Is it to work on his project?
Peter’s answer is indicative: «Lord, to whom shall we go? You have the message of eternal life». Those who stay have to do it because of Jesus. Only for Jesus. Nothing else. They are committed to him. The only reason to stay in his group is him. No one else.
As sad as this current crisis seems to us, it will be something positive if we who stay in the Church –many or few– go about being converted into disciples of Jesus, that is, into men and women who find life in his words of life.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


lunes, 10 de agosto de 2015

08/16/2015 - 20th Sunday in Ordinary Time (B)

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia:
"Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción". 
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .

Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

16-08-2015
20 Tiempo Ordinario – B
Juan 6,51-58

LO DECISIVO ES TENER HAMBRE

El evangelista Juan utiliza un lenguaje muy fuerte para insistir en la necesidad de alimentar la comunión con Jesucristo. Solo así experimentaremos en nosotros su propia vida. Según él, es necesario comer a Jesús: «El que me come, vivirá por mí».
El lenguaje adquiere un carácter todavía más agresivo cuando dice que hay que comer la carne de Jesús y beber su sangre. El texto es rotundo. «Mi carne es verdadera comida, y mi sangre es verdadera bebida. El que come mi carne y bebe mi sangre habita en mí y yo en él».
Este lenguaje ya no produce impacto alguno entre los cristianos. Habituados a escucharlo desde niños, tendemos a pensar en lo que venimos haciendo desde la primera comunión. Todos conocemos la doctrina aprendida en el catecismo: en el momento de comulgar, Cristo se hace presente en nosotros por la gracia del sacramento de la eucaristía.
Por desgracia, todo puede quedar más de una vez en doctrina pensada y aceptada piadosamente. Pero, con frecuencia, nos falta la experiencia de incorporar a Cristo a nuestra vida concreta. No sabemos cómo abrirnos a él para que nutra con su Espíritu nuestra vida y la vaya haciendo más humana y más evangélica.
Comer a Cristo es mucho más que adelantarnos distraídamente a cumplir el rito sacramental de recibir el pan consagrado. Comulgar con Cristo exige un acto de fe y apertura de especial intensidad, que se puede vivir sobre todo en el momento de la comunión sacramental, pero también en otras experiencias de contacto vital con Jesús.
Lo decisivo es tener hambre de Jesús. Buscar desde lo más profundo encontrarnos con él. Abrirnos a su verdad para que nos marque con su Espíritu y potencie lo mejor que hay en nosotros. Dejarle que ilumine y transforme zonas de nuestra vida que están todavía sin evangelizar.
Entonces, alimentarnos de Jesús es volver a lo más genuino, lo más simple y más auténtico de su Evangelio; interiorizar sus actitudes más básicas y esenciales; encender en nosotros el instinto de vivir como él; despertar nuestra conciencia de discípulos y seguidores para hacer de él el centro de nuestra vida. Sin cristianos que se alimenten de Jesús, la Iglesia languidece sin remedio.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2015-08-16
Urteko 20. igandea – B
Joan 6,51-58

GOSE IZATEA DA GARRANTZIZKOA

Joan ebanjelaria oso hizkuntza gogorraz baliatu da, Jesu Kristorekiko batasuna janaritu beharra dugula azpimarratzeko. Horrela bakarrik sumatuko dugu hura gure baitan bizi dela. Joanen arabera, ezinbestekoa da Jesus jatea: «Ni jango nauena nire bidez biziko da».
Hizkuntza, ordea, are bortitzagoa bihurtu da, Jesusen haragia jan eta haren odola edan behar dela dioenean. Gordin-gordina da testua: «Nire haragia benetako janaria da, eta nire odola benetako edaria. Nire haragia jango eta nire odola edango duena nire baitan bizi da eta ni haren baitan».
Baina hizkuntza honek ez du jada inolako zirrararik eragiten kristauen artean. Haurtzarotik entzuten ohituak garelarik, lehen jaunartzetik egiten ari garenari loturik bizitzen jarraitzeko joera dugu. Denok ezagutzen dugu kristau-ikasbidean ikasitakoa: jaunartzeko unean, Kristo presente gertatzen da gugan, eukaristia-sakramentuko grazia dela medio.
Zoritxarrez, honetara muga daiteke guztia behin baino gehiagotan: otoitz-giroan pentsatu eta onartutako doktrinara. Baina, sarritan, hauxe falta zaigu: Kristo geure bizitza konkretuan haragitzearen esperientzia. Ez dakigu nola ireki geure barrua hari, bere Espirituaz gure bizitza janaritu dezan eta gizatarrago eta ebanjelioaren araberakoago eginez joan dadin.
Ogi sagaratua hartzeko, sakramentu-erritua betetzera erdi oharkabean joatea baino zerbait gehiago da Kristo jate hori. Kristorekin bat egite horrek fede-egintza eskatzen du eta indar bereziko irekitasuna; batez ere, sakramentuz jaunartzean bizi beharrekoa, baina baita Jesusekiko bizi-harremanetako beste esperientzia batzuetan ere.
Jesusen gose izatea da garrantzizkoa. Sakon-sakonetik harekin topo egin nahi izatea. Haren egiari geure barrua irekitzea, bere Espirituaz markatu gaitzan eta gugan den alderik hobena indartu dezan. Oraino ebanjelizatu gabe diren gure bizitzako aldeak argitu eta eraldatu ditzan uztea.
Orduan, Ebanjelioaren alderik egiazkoenera, xumeenera eta benetakoenera itzultzea izango da Jesus janaritzat hartze hori: haren jarrerarik oinarrizkoenak eta funtsezkoenak baitaratuko ditugu; harekin bizitzearen sena piztuko da gugan; geure ikasle- eta jarraitzaile-kontzientzia piztuko zaigu, hura geure bizitzako zilbor bihurtzeko. Jesusez janaritzen den kristaurik ez bada, gogogabeturik gertatuko da Eliza, erremediorik gabe.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

16-08-2015
Diumenge 20 durant l’any – B
Joan 6,51-58

EL QUE ÉS DECISIU ÉS TENIR FAM

L’evangelista Joan utilitza un llenguatge molt fort per insistir en la necessitat d’alimentar la comunió amb Jesucrist. Només així experimentarem en nosaltres la seva pròpia vida. Segons ell, cal menjar Jesús: «Els qui em mengen a mi viurangràcies a mi».
El llenguatge adquireix un caràcter encara més agressiu quan diu que cal menjar la carn de Jesús i beure la seva sang. El text és rotund. «La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell».
Aquest llenguatge ja no produeix cap impacte entre els cristians. Habituats a escoltar-lo des de petits, tendim a pensar en allò que estem fent des de la primera comunió. Tots coneixem la doctrina apresa en el catecisme: en el moment de combregar, Crist es fa present en nosaltres per la gràcia del sagrament de l’eucaristia.
Per desgràcia, tot pot quedar més d’una vegada en doctrina pensada i acceptada piadosament. Però, sovint, ens falta l’experiència d’incorporar Crist a la nostra vida concreta. No sabem com obrir-nos a ell perquè nodreixi amb el seu Esperit la nostra vida i la vagi fent més humana i més evangèlica.
Menjar Crist és molt més que avançar distretament a complir el ritu sacramental de rebre el pa consagrat. Combregar amb Crist exigeix un acte de fe i d’obertura d’especial intensitat, que es pot viure sobretot en el moment de la comunió sacramental, però també en altres experiències de contacte vital amb Jesús.
El que és decisiu és tenir fam de Jesús. Cercar des del més profund, trobar-nos amb ell. Obrir-nos a la seva veritat perquè ens marqui amb el seu Esperit i potenciï el millor que hi ha en nosaltres. Deixar que il·lumini i transformi zones de la nostra vida que estan encara sense evangelitzar.
Llavors, alimentar-nos de Jesús és tornar al més genuí, el més simple i més autèntic del seu Evangeli; interioritzar les seves actituds més bàsiques i essencials; encendre en nosaltres l’instint de viure com ell; despertar la nostra consciència de deixebles i seguidors per fer-ne el centre de la nostra vida. Sense cristians que s’alimentin de Jesús, l’Església llangueix sense remei.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

16-08-2015
20 Tempo Ordinario – B
Xoán 6,51-58

O DECISIVO É TER FAME

O evanxelista Xoán utiliza unha linguaxe moi forte para insistir na necesidade de alimentarmos a comuñón con Xesús Cristo. Só así experimentaremos en nós a súa propia vida. Segundo el, é necesario comer a Xesús: «O que me come, vivirá por min».
A linguaxe adquire un carácter aínda máis agresivo cando di que hai que comer a carne de Xesús e beber o seu sangue. O texto é rotundo. «A miña carne é verdadeira comida, e o meu sangue é verdadeira bebida. O que come a miña carne e bebe o meu sangue habita en min e eu el».
Esta linguaxe xa non produce impacto algún entre os cristiáns. Habituados a escoitalo desde nenos, tendemos a pensar no que vimos facendo desde a primeira comuñón. Todos coñecemos a doutrina aprendida no catecismo: no momento de comulgar, Cristo faise presente en nós pola graza do sacramento da eucaristía.
Por desgraza, todo pode ficar máis unha vez en doutrina pensada e aceptada piadosamente. Pero, con frecuencia, fáltanos a experiencia de incorporarmos a Cristo á nosa vida concreta. Non sabemos como abrírmonos a el para que nutra co seu Espírito a nosa vida e a vaia facendo máis humana e máis evanxélica.
Comer a Cristo é moito máis que adiantármonos distraidamente a cumprir o rito sacramental de recibir o pan consagrado. Comulgar con Cristo esixe un acto de fe e apertura de especial intensidade, que se pode vivir sobre todo no momento da comuñón sacramental, pero tamén noutras experiencias de contacto vital con Xesús.
O decisivo é ter fame de Xesús. Buscar desde o máis profundo atopármonos con el. Abrirnos á súa verdade para que nos marque co seu Espírito e potencie o mellor que hai en nós. Deixarlle que ilumine e transforme zonas da nosa vida que están aínda sen evanxelizar.
Entón, alimentarnos de Xesús é volver todo o máis xenuíno, o máis simple e máis auténtico do seu Evanxeo; interiorizarmos as súas actitudes máis básicas e esenciais; acendermos en nós o instinto de vivir como el; espertarmos a nosa conciencia de discípulos e seguidores para facer del o centro da nosa vida. Sen cristiáns que se alimenten de Xesús, a Igrexa languidece sen remedio.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

16-08-2015
20 Tempo Ordinario – B
Giovanni 6,51-58

L’IMPORTANTE È AVER FAME

L’evangelista Giovanni utilizza un linguaggio molto forte per insistere sulla necessità di alimentare la comunione con Gesù Cristo. Solo così sperimenteremo in noi la sua stessa vita. Secondo lui è necessario mangiare Gesù: «Chi mangia me, vivrà per me».
Il linguaggio assume un carattere ancora più aggressivo quando dice che bisogna mangiare la carne di Gesù e bere il suo sangue. Il testo è categorico. «La mia carne è vero cibo e il mio sangue vera bevanda. Chi mangia la mia carne e beve il mio sangue rimane in me e io in lui».
Questo linguaggio non produce più impatto alcuno tra i cristiani. Abituati ad ascoltarlo fin da bambini, tendiamo a pensare a quel che stiamo facendo dalla prima comunione. Tutti conosciamo la dottrina appresa nel catechismo: nel momento di comunicarci, Cristo si fa presente in noi per la grazia del sacramento dell’eucaristia.
Disgraziatamente tutto più di una volta può finire in dottrina pensata e accettata devotamente. Ma spesso ci manca l’esperienza di incorporare Cristo alla nostra vita concreta. Non sappiamo come aprirci a lui perché nutra con il suo Spirito la nostra vita e la vada facendo più umana e più evangelica.
Mangiare Cristo è molto più che affrettarci distrattamente a compiere il rito sacramentale di ricevere il pane consacrato. Comunicare con Cristo esige un atto di fede e di apertura di particolare intensità, che si può vivere soprattutto nel momento della comunione sacramentale, ma anche in altre esperienze di contatto vitale con Gesù.
L’importante è aver fame di Gesù. Cercare nel più profondo di incontrarci con lui. Aprirci alla sua verità perché ci segni con il suo Spirito e potenzi il meglio che c’è in noi. Lasciargli illuminare e trasformare zone della nostra vita che sono ancora da evangelizzare.
Allora, alimentarci di Gesù è tornare al più genuino, più semplice e autentico del suo Evangelo; interiorizzare i suoi atteggiamenti più fondamentali ed essenziali; accendere in noi l’istinto di vivere come lui; risvegliare la nostra coscienza di discepoli e seguaci per fare di lui il centro della nostra vita. Senza cristiani che si alimentino di Gesù, la Chiesa illanguidisce senza rimedio.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

16-08-2015
20 Temps Ordinaire – B
Jean 6,51-58

CE QUI EST DÉCISIF C’EST D’AVOIR FAIM

L’évangéliste Jean utilise un langage très fort pour insister sur le besoin de nourrir notre communion avec Jésus-Christ. C’est seulement ainsi que nous pourrons faire l’expérience de sa propre vie. D’après lui, il faut manger Jésus: «Celui qui me mangera, vivra par moi».
Le langage prend encore un ton plus agressif lorsqu’il affirme qu’il faut manger la chair de Jésus et boire son sang. Le texte est tranchant: «Ma chair est véritable nourriture et mon sang vraie boisson. Qui mange ma chair et boit mon sang demeure en moi et moi en lui».
Ce langage ne produit plus aucun impact sur les chrétiens. Habitués à l’entendre depuis notre enfance, nous avons tendance à penser à ce que nous faisons depuis notre première communion. Nous connaissons tous la doctrine apprise au catéchisme: lorsque nous communions, le Christ se rend présent en nous par la grâce du sacrement de l’eucharistie.
Malheureusement, tout cela peut rester souvent simple doctrine pensée et acceptée pieusement. Mais il nous manque souvent l’expérience d’incorporer le Christ à notre vie concrète. Nous ne savons pas comment nous ouvrir à lui pour qu’il nourrisse notre vie de son Esprit, et la rende plus humaine et plus évangélique.
Manger le Christ c’est beaucoup plus que de nous avancer distraitement pour accomplir le rite sacramentel de recevoir le pain consacré. Communier au Christ exige un acte de foi et une ouverture d’une spéciale intensité, que l’on peut surtout vivre au moment de la communion sacramentelle mais aussi dans d’autres expériences de contact vital avec Jésus.
Ce qui est décisif c’est d’avoir faim de Jésus. Chercher à le rencontrer au plus profond de nous-mêmes. Nous ouvrir à sa vérité afin qu’il nous marque de son Esprit et nous aide à faire fructifier ce qu’il y a de meilleur en nous. Lui permettre d’éclairer et de transformer les zones de notre vie qui restent encore à évangéliser.
Alors, nous nourrir de Jésus c’est revenir vers ce qu’il y a de plus caractéristique, simple et authentique dans son Evangile; intérioriser ses attitudes les plus fondamentales et essentielles; allumer en nous l’instinct de vivre comme lui; éveiller notre conscience de disciples prêts à le suivre et à faire de lui le coeur de notre vie. Sans chrétiens nourris de Jésus, l’Eglise languit sans remède.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

16-08-2015
20 Tempo Ordinário – B
João 6,51-58

O DECISIVO É TER FOME

O evangelista João utiliza uma linguagem muito forte para insistir na necessidade de alimentar a comunhão com Jesus Cristo. Só assim experimentaremos em nós a Sua própria vida. Segundo ele, é necessário alimentar-se de Jesus: «O que se alimenta de mim, viverá por mim».
A linguagem adquire um carácter todavia mais agressivo quando diz que tem de se comer a carne de Jesus e beber o Seu sangue. O texto é rotundo. «A Minha carne é verdadeira comida, e o Meu sangue é verdadeira bebida. O que come a Minha carne e bebe mi sangue habita em Mim e Eu nele».
Esta linguagem já não produz impacto algum entre os cristãos. Habituados a escutá-lo desde crianças, tendemos a pensar no que vimos fazendo desde a primeira comunhão. Todos conhecemos a doutrina aprendida no catecismo: no momento de comungar, Cristo faz-se presente em nós pela graça do sacramento da eucaristia.
Por desgraça, tudo pode ficar mais de uma vez na doutrina pensada e aceite piedosamente. Mas, com frequência, falta-nos a experiência de incorporar Cristo à nossa vida concreta. Não sabemos como abrir-nos a Ele para que nutra com o Seu Espírito a nossa vida e a vá fazendo mais humana e mais evangélica.
Alimentar-se de Cristo é muito mais que avançarmos distraidamente a cumprir o rito sacramental de receber o pão consagrado. Comungar com Cristo exige um acto de fé e abertura de especial intensidade, que se pode viver sobre tudo no momento da comunhão sacramental, mas também em outras experiências de contacto vital com Jesus.
O decisivo é ter fome de Jesus. Procurar desde o mais profundo encontrar-nos com Ele. Abrir-nos à Sua verdade para que nos marque com o Seu Espírito e potencie o melhor que há em nós. Deixá-Lo que ilumine e transforme as zonas da nossa vida que estão todavia sem evangelizar.
Então, alimentar-nos de Jesus é voltar ao mais genuíno, ao mais simples e mais autêntico do Seu Evangelho; interiorizar as Suas atitudes mais básicas e essenciais; acender em nós o instinto de viver como Ele; despertar a nossa consciência de discípulos e seguidores para fazer Dele o centro da nossa vida. Sem cristãos que se alimentem de Jesus, a Igreja enfraquece sem remédio.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

08-16-2015
20th Sunday in Ordinary Time – B
John 6,51-58

WHAT’S IMPORTANT IS BEING HUNGRY

John the Evangelist use very strong language to insist in the need to nourish our communion with Jesus Christ. Only then will we experience his very life within ourselves. According to John, we need to eat Jesus: «Whoever eats me will draw life from me».
This language acquires an even more aggressive character when he says that we need to eat Jesus’ flesh and drink his blood. The text is emphatic: «My flesh is real food and my blood is real drink. Whoever eats my flesh and drinks my blood lives in me and I live in that person».
This language no longer has the same impact among Christians. We’ve gotten used to hearing it from childhood, we tend to think about what we’ve gone about doing since our first communion. We all know the doctrine we learned in catechism: at the moment of communion, Christ is made present in us by the grace of the sacrament of the Eucharist.
Unfortunately all this can simply remain a doctrine that we think about and accept piously. But frequently we lack the experience of incorporating Christ into our concrete life. We don’t know how to open ourselves to him in order to nourish our life with his Spirit, thus making it more human and more Gospel-based.
To eat Christ is much more than coming forward distractedly to fulfill the sacramental rite of receiving the consecrated bread. To receive communion with Christ demands an act of faith and an openness of special intensity –experiences that one can live above all in the moment of sacramental communion, but that can also be present in other occasions of vital contact with Jesus.
What’s important is being hungry for Jesus: seeking from the bottom of our heart to meet him, opening ourselves to his truth in order to be marked with his Spirit and make possible what is our best self, letting him enlighten and transform areas of our life that are still not evangelized.
Therefore to be nourished on Jesus is to return to what is most genuine, most simple, most authentic in his Gospel; it is to interiorize his most basic and essential attitudes; it is to kindle in us the instinct to live as he does; it is to awaken our conscience of disciple and follower in order to make of him the center of our life. Without Christians who feed on Jesus, the Church languishes hopelessly.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


lunes, 3 de agosto de 2015

08/09/2015 - 19th Sunday in Ordinary Time (B)

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia:
"Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción". 
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .

Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

09-08-2015
19 Tiempo Ordinario – B
Juan 6,41-51

ATRACCIÓN POR JESÚS

El evangelista Juan repite una y otra vez expresiones e imágenes de gran fuerza para recordar a todos que han de acercarse a Jesús para descubrir en él una fuente de vida nueva. Un principio vital que no es comparable con nada que hayan podido conocer con anterioridad.
Jesús es «pan bajado del cielo». No ha de ser confundido con cualquier fuente de vida. En Jesucristo podemos alimentarnos de una fuerza, una luz, una esperanza, un aliento vital… que vienen del misterio mismo de Dios, el Creador de la vida. Jesús es «el pan de la vida».
Por eso, precisamente, no es posible encontrarse con él de cualquier manera. Hemos de ir a lo más hondo de nosotros mismos, abrirnos a Dios y «escuchar lo que nos dice el Padre». Nadie puede sentir verdadera atracción por Jesús, «si no lo atrae el Padre que lo ha enviado».
Lo más atractivo de Jesús es su capacidad de dar vida. El que cree en Jesucristo y sabe entrar en contacto con él, conoce una vida diferente, de calidad nueva, una vida que, de alguna manera, pertenece ya al mundo de Dios. Juan se atreve a decir que «el que coma de este pan, vivirá para siempre».
Si, en nuestras comunidades cristianas, no nos alimentamos del contacto con Jesús, seguiremos ignorando lo más esencial y decisivo del cristianismo. Por eso, nada hay pastoralmente más urgente que cuidar bien nuestra relación con Jesús el Cristo.
Si, en la Iglesia, no nos sentimos atraídos por ese Dios encarnado en un hombre tan humano, cercano y cordial, nadie nos sacará del estado de mediocridad en que vivimos sumidos de ordinario. Nadie nos estimulará para ir más lejos que lo establecido por nuestras instituciones. Nadie nos alentará para ir más adelante que lo que nos marcan nuestras tradiciones.
Si Jesús no nos alimenta con su Espíritu de creatividad, seguiremos atrapados en el pasado, viviendo nuestra religión desde formas, concepciones y sensibilidades nacidas y desarrolladas en otras épocas y para otros tiempos que no son los nuestros. Pero, entonces, Jesús no podrá contar con nuestra cooperación para engendrar y alimentar la fe en el corazón de los hombres y mujeres de hoy.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2015-08-09
Urteko 19. igandea – B
Joan 6,41-51

JESUS ERAKARGARRI

Joan ebanjelariak behin eta berriz errepikatzen ditu indar handia duten esapideak eta irudiak, kristau-elkarteei buruan sartzeko, ezen Jesusengana hurbildu beharra dutela, hura bizi berriaren iturri dela aurkitu nahi badute. Bizi-arnasa da Jesus, lehenago ezagutu izan duten ezerekin konpara ez daitekeen modukoa.
«Zerutik jaitsi den ogia» da Jesus. Ez da beste inolako bizi-iturrirekin nahastekoa. Jesu Kristogan, janaritzat, indarra, argia, esperantza, bizi-hatsa… aurki genitzake, Jainkoaren beraren, bizi kreatu duenaren beraren, misterioari darienak. «Biziaren ogia» da Jesus.
Horregatik, hain juxtu, ezin topo egin dugu harekin edozein eratan. Geure izatearen hondoraino jo beharra dugu, geure burua Jainkoari ireki beharra eta «Aitak zer dioskun entzun beharra». Ezin senti dezake inork Jesusen erakargarritasuna, «hura bidali duen Aitak erakartzen ez badu».
Jesusen baitan gehienik erakartzen duen gauza, bizia ematen duen ahala da. Jesu Kristogan sinetsi eta harekin harremanetan hasteko gai denak: bizi desberdina ezagutzen du halakoak, nolakotasun berrikoa, hein batean dagoeneko Jainkoaren mundukoa den bizia. Hau esatera ausartu da Joan: «ogi honetatik jango duena betiko biziko da».
Geure kristau-elkarteetan, Jesusekiko harremanez elikatzen ez bagara, kristautasunak duen gauzarik funtsezkoena eta erabakitzaileena ezagutu gabe jarraituko dugu. Hargatik, pastoralki ez da gauza premiazkoagorik Jesu Kristorekiko geure harremanak zaintzea baino.
Baldin eta Elizan sentitzen eta sumatzen e badugu hain gizatarra, hain hurbila eta bihozkoia den gizon horrengan haragitu den Jainkoaren erakargarritasuna, inork ez gaitu libratuko, eskuarki gertatzen zaigun bezala, erdipurdi bizitzetik. Inork ez digu eragingo geure erakundeek arautua dutena baino harago joatera. Inork ez digu bizi-izerdiz blaituko, geure tradizioek zedarritu digutena baino aurrerago joan ahal izateko.
Bere Espirituaren sorgarritasunaz Jesusek janaritzen ez bagaitu, iraganari loturik jarraituko dugu; geureak ez diren beste aro batzuetan eta beste aro batzuetarako jaioak eta garatuak diren moldeetan, ikusmoldeetan eta sentieran hesiturik «biziko» dugu geure erlijioa. Baina, orduan, ezin izango gara Jesusen lankide, gaur egungo gizon-emakumeen bihotzean fedea piztu eta janaritzeko.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

09-08-2015
Diumenge 19 durant l’any – B
Joan 6,41-51

ATRACCIÓ PER JESÚS

L’evangelista Joan repeteix una i altra vegada expressions i imatges de gran força per recordar a tothom que han d’acostar-se a Jesús per descobrir en ell una font de vida nova. Un principi vital que no és comparable amb res que hagin pogut conèixer amb anterioritat.
Jesús és «pa que ha baixat del cel». No ha de ser confós amb qualsevol font de vida. En Jesucrist podem alimentar-nos d’una força, una llum, una esperança, un alè vital… que vénen del misteri mateix de Déu, el Creador de la vida. Jesús és «el pa de vida».
Per això, precisament, no és possible trobar-se amb ell de qualsevol manera. Hem d’anar al més profund de nosaltres mateixos, obrir-nos a Déu i «escoltar el que ens diu el Pare». Ningú pot sentir veritable atracció per Jesús, «si el Pare que l’ha enviat no l’atreu».
El més atractiu de Jesús és la seva capacitat de donar vida. El que creu en Jesucrist i sap entrar en contacte amb ell, coneix una vida diferent, de qualitat nova, una vida que, d’alguna manera, pertany ja al món de Déu. Joan s’atreveix a dir que «Qui menja aquest pa, viurà per sempre».
Si a les nostres comunitats cristianes, no ens alimentem del contacte amb Jesús, seguirem ignorant el més essencial i decisiu del cristianisme. Per això, no hi ha res de pastoralment més urgent que cuidar bé la nostra relació amb Jesús, el Crist.
Si a l’Església, no ens sentim atrets per aquest Déu encarnat en un home tan humà, proper i cordial, ningú ens traurà de l’estat de mediocritat en què vivim sumits d’ordinari. Ningú ens estimularà per anar més lluny del que estableixen les nostres institucions. Ningú ens encoratjarà per anar més endavant del que ens marquen les nostres tradicions.
Si Jesús no ens alimenta amb el seu Esperit de creativitat, seguirem ancorats en el passat, vivint la nostra religió des de formes, concepcions i sensibilitats nascudes i desenvolupades en altres èpoques i per a altres temps que no són els nostres. Però, llavors, Jesús no podrà comptar amb la nostra cooperació per engendrar i alimentar la fe en el cor dels homes i dones d’avui.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

09-08-2015
19 Tempo Ordinario – B
Xoán 6,41-51

ATRACCIÓN POR XESÚS

O evanxelista Xoán repite unha e outra vez expresións e imaxes de gran forza para recordar a todos que han de achegárense a Xesús para descubriren nel unha fonte de vida nova. Un principio vital que non é comparábel con nada do que poidan coñecer con anterioridade.
Xesús é «pan baixado do ceo». Non ha ser confundido con calquera fonte de vida. En Xesús Cristo podemos alimentármonos dunha forza, unha luz, unha esperanza, un alento vital… que veñen do misterio mesmo de Deus, o Creador da vida. Xesús é «o pan da vida».
Por iso, precisamente, non é posíbel atoparse con el de calquera xeito. Temos de ir a todo o máis fondo de nós mesmos, abrirnos a Deus e «escoitar o que nos di o Pai». Ninguén pode sentir verdadeira atracción por Xesús, «se non o atrae o Pai que o enviou».
O máis atractivo de Xesús é a súa capacidade de dar vida. O que cre en Xesús Cristo e sabe entrar en contacto con el, coñece unha vida diferente, de calidade nova, unha vida que, dalgún xeito, pertence xa ao mundo de Deus. Xoán atrévese a dicir que «o que coma deste pan, vivirá para sempre».
Se nas nosas comunidades cristiás non nos alimentamos do contacto con Xesús, seguiremos ignorando o máis esencial e decisivo do cristianismo. Por iso, nada hai pastoralmente máis urxente que coidarmos ben a nosa relación con Xesús o Cristo.
Se na Igrexa non nos sentimos atraídos por ese Deus encarnado nun home tan humano, próximo e cordial, ninguén nos sacará do estado de mediocridade no que vivimos sumidos de ordinario. Ninguén nos estimulará para irmos máis lonxe que o establecido polas nosas institucións. Ninguén nos alentará para ir máis adiante que o que nos marcan as nosas tradicións.
Se Xesús non nos alimenta co seu Espírito de creatividade, seguiremos atrapados no pasado, vivindo a nosa relixión desde formas, concepcións e sensibilidades nadas e desenvolvidas noutras épocas e para outros tempos que non son os nosos. Pero, entón, Xesús non poderá contar coa nosa cooperación para procrear e alimentar a fe no corazón dos homes e mulleres de hoxe.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

09-08-2015
19 Tempo Ordinario – B
Giovanni 6,41-51

ATTRATTI DA GESÙ

L’evangelista Giovanni ripete spesso espressioni e immagini di grande forza per ricordare a tutti che devono avvicinarsi a Gesù per scoprire in lui una fonte di vita nuova. Un principio vitale che non è paragonabile a nulla di quanto abbiano potuto conoscere prima.
Gesù è «pane disceso dal cielo». Non deve essere confuso con qualsiasi fonte di vita. In Gesù Cristo possiamo alimentarci di una forza, una luce, una speranza, un soffio vitale… che vengono dal mistero stesso di Dio, il Creatore della vita. Gesù è «il pane della vita».
Proprio per questo non è possibile incontrarsi con lui in qualsiasi modo. Dobbiamo andare nel più profondo di noi stessi, aprirci a Dio e «ascoltare quello che ci dice il Padre». Nessuno può sentire vera attrazione per Gesù «se non lo attrae il Padre che lo ha inviato».
La realtà di Gesù che maggiormente attrae è la sua capacità di dare vita. Chi crede in Gesù Cristo e sa entrare in contatto con lui, conosce una vita diversa, di qualità nuova, una vita che, in qualche maniera, appartiene già al mondo di Dio. Giovanni osa dire che «chi mangia di questo pane, vivrà in eterno».
Se nelle nostre comunità cristiane non ci alimentiamo del contatto con Gesù, continueremo a ignorare la cosa più essenziale e decisiva del cristianesimo. Per questo non c’è nulla di pastoralmente più urgente che curare bene la nostra relazione con Gesù, il Cristo.
Se, nella Chiesa, non ci sentiamo attratti da questo Dio incarnato in un uomo così umano, vicino e cordiale, nessuno ci toglierà dallo stato di mediocrità in cui viviamo sommersi abitualmente. Nessuno ci stimolerà ad andare più lontano di quello che è stabilito dalle nostre istituzioni. Nessuno c’incoraggerà ad andare più avanti di quanto ci indicano le nostre tradizioni.
Se Gesù non ci alimenta con il suo Spirito di creatività, continueremo intrappolati nel passato, vivendo la nostra religione secondo forme, concezioni e sensibilità nate e sviluppate in altre epoche e per altri tempi che non sono i nostri. Ma allora Gesù non potrà contare sulla nostra collaborazione per generare e alimentare la fede nel cuore degli uomini e delle donne di oggi.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

09-08-2015
19 Temps ordinaire – B
Jean 6,41-51


ATTRAIT POUR JÉSUS

L’évangéliste Jean reprend sans cesse des expressions et des images d’une grande force afin de graver dans la mémoire de tous qu’ils doivent s’approcher de Jésus pour découvrir en lui une source de vie nouvelle. Un principe vital qui n’est comparable à rien de ce qu’ils auraient pu connaître auparavant.
Jésus est le «pain descendu du ciel». Il n’est pas à confondre avec n’importe quelle source de vie. En Jésus-Christ, nous pouvons être nourris d’une force, d’une lumière, d’une espérance et d’un souffle vital… venant du mystère même de Dieu, le Créateur de la vie. Jésus est le «pain de la vie».
C’est justement pour cette raison qu’il n’est pas possible de le rencontrer n’importe comment. Il nous faut descendre au plus profond de nous mêmes, nous ouvrir à Dieu, et «écouter ce que le Père nous dit». Personne ne peut sentir un véritable attrait pour Jésus «s’il n’est pas attiré par le Père qui l’a envoyé».
Le plus attrayant chez Jésus est sa capacité de donner la vie. Celui qui croit en Jésus Christ et qui sait le rencontrer, connaît une vie différente et d’une qualité nouvelle. Une vie qui appartient déjà, en quelque sorte, au monde de Dieu. Jean ose affirmer que «celui qui mange de ce pain, vivra pour toujours».
Si dans nos communautés chrétiennes nous ne nous nourrissons pas du contact avec Jésus, nous continuerons à ignorer le plus essentiel et le plus décisif du christianisme. C’est pourquoi, il n’y a rien de pastoralement plus urgent que de bien soigner notre relation avec Jésus le Christ.
Si dans l’Eglise, nous ne nous sentons pas attirés par ce Dieu incarné dans un homme si proche, si humain et cordial, personne ne nous tirera de l’état de médiocrité dans lequel nous sommes d’habitude plongés. Personne ne nous stimulera pour aller au-delà de ce qui est établi par nos institutions. Personne ne nous encouragera à aller au-delà de ce qui est marqué par nos traditions.
Si Jésus ne nous nourrit pas de son Esprit de créativité, nous resterons piégés dans le passé, vivant notre religion selon des formes, des conceptions et des sensibilités nées et développées à une autre époque et pour des temps autres que les nôtres. Alors, Jésus ne pourra pas compter sur notre collaboration pour engendrer et pour nourrir la foi dans le cœur des hommes et des femmes d’aujourd’hui.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

09-08-2015
19 Tempo Ordinário – B
João 6,41-51

ATRACÇÃO POR JESUS

O evangelista João repete uma e outra vez expressões e imagens de grande força para gravar bem nas comunidades cristãs que hão de acercar-se de Jesus para descobrir nele una fonte de vida nova. Um princípio vital que não é comparável com nada que tenha podido conhecer anteriormente.
Jesus é «pão descido do céu». Não tem de ser confundido com qualquer fonte de vida. Em Jesus Cristo podemos alimentar-nos de uma força, uma luz, uma esperança, um alento vital… que vem do mistério mesmo de Deus, o Criador da vida. Jesus é «o pão da vida».
Por isso, precisamente, não é possível encontrar-se com ele de qualquer maneira. Temos de ir ao mais fundo de nós mesmos, abrir-nos a Deus e «escutar o que nos diz o Pai». Ninguém pode sentir verdadeira atracção por Jesus, «se não o atrai o Pai que O há enviado».
O mais atractivo de Jesus é a Sua capacidade de dar vida. O que acredita em Jesus Cristo e sabe entrar em contacto com Ele, conhece uma vida diferente, de qualidade nova, uma vida que, de alguma maneira, pertence já ao mundo de Deus. João atreve-se a dizer que «o que come deste pão, viverá para sempre».
Se, nas nossas comunidades cristãs, não nos alimentamos do contacto com Jesus, seguiremos ignorando o mais essencial e decisivo do cristianismo. Para isso, nada há pastoralmente mais urgente que cuidar bem da nossa relação com Jesus, o Cristo.
Se, na Igreja, não nos sentimos atraídos por esse Deus encarnado num homem tão humano, próximo e cordial, ninguém nos tirará do estado de mediocridade em que vivemos sumidos habitualmente. Ninguém nos estimulará para ir mais longe que o estabelecido pelas nossas instituições. Ninguém nos alentará para ir mais adiante que o que nos marcam as nossas tradições.
Se Jesus não nos alimenta com o Seu Espírito de criatividade, seguiremos presos ao passado, vivendo a nossa religião desde formas, concepções e sensibilidades nascidas e desenvolvidas noutras épocas e para outros tempos que não são os nossos. Mas, então, Jesus não poderá contar com a nossa cooperação para gerar e alimentar a fé no coração dos homens e mulheres de hoje.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

08-09-2015
19th Sunday in Ordinary Time – B
John 6,41-51

DRAWN TO JESUS

John the Evangelist repeats over and over again some expressions and images that have great power to remind us all that we need to come close to Jesus in order to discover there a fountain of new life. This is a vital principle that can’t be compared to anything that we could have known before.
Jesus is «bread that has come down from heaven». We don’t need to confuse this with just any source of life. In Jesus Christ we can be fed by a power, a light, a hope, a vital breath… which all come from God’s own mystery, the One who creates life. Jesus is «the bread of life».
That’s precisely why it’s not possible to meet Jesus in just any old way. We need to go to the deepest depths of our hearts, open ourselves to God, and «listen to what the Father tells us». No one can truly feel drawn to Jesus «unless drawn by the Father who sent Jesus».
What’s most attractive about Jesus is his ability to give life. The one who believes in Jesus Christ and knows how to enter into contact with him, knows a different life, one of a new quality, a life that in some way already belongs to God’s world. John dares to say that «anyone who eats this bread will live forever».
If we don’t feed on this contact with Jesus in our Christian communities, we will keep on being ignorant of what’s most essential, most decisive about Christianity. That’s why there’s nothing more urgent pastorally than to care for our relationship with Jesus the Christ the best we can.
If in the Church we don’t feel ourselves being drawn by that God incarnate in a man who is so human, close and friendly, no one will save us from the state of mediocrity in which we regularly find ourselves submerged. No one will stimulate us to go beyond what our institutions have established. No one will encourage us to plunge ahead of what our traditions have marked out for us.
If Jesus doesn’t feed us with his Spirit of creativity, we will continue to be trapped in the past, living out our religion as just forms, conceptions and sensibilities born out of and unfolding from other epochs and for times other than ours today.
But then Jesus couldn’t count on our cooperation to give birth to and feed the faith of the hearts of men and women today.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com