jueves, 18 de octubre de 2012

10/21/2012 - 29 Sunday in Ordinary Time (B)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------






HOMILIA - ES

21 de octubre de 2012
29 Tiempo ordinario (B)
Marcos 10, 35-45

DE ESO NADA

Mientras suben a Jerusalén, Jesús va anunciando a sus discípulos el destino doloroso que le espera en la capital. Los discípulos no le entienden. Andan disputando entre ellos por los primeros puestos. Santiago y Juan, discípulos de primera hora, se acercan a él para pedirle directamente sentarse un día "el uno a su derecha y el otro a su izquierda".
A Jesús se le ve desalentado: "No sabéis lo que pedís". Nadie en el grupo parece entenderle que seguirle a él de cerca colaborando en su proyecto, siempre será un camino, no de poder y grandezas, sino de sacrificio y cruz.
Mientras tanto, al enterarse del atrevimiento de Santiago y Juan, los otros diez se indignan. El grupo está más agitado que nunca. La ambición los está dividiendo. Jesús los reúne a todos para dejar claro su pensamiento.
Antes que nada, les expone lo que sucede en los pueblos del imperio romano. Todos conocen los abusos de Antipas y las familias herodianas en Galilea. Jesús lo resume así: Los que son reconocidos como jefes utilizan su poder para "tiranizar" a los pueblos, y los grandes no hacen sino "oprimir" a sus súbditos. Jesús no puede ser más tajante: "Vosotros, nada de eso".
No quiere ver entre los suyos nada parecido: "El que quiera ser grande, que sea vuestro servidor, y el que quiera ser primero, que sea esclavo de todos". En su comunidad no habrá lugar para el poder que oprime, solo para el servicio que ayuda. Jesús no quiere jefes sentados a su derecha e izquierda, sino servidores como él, que dan su vida por los demás.
Jesús deja las cosas claras. Su Iglesia no se construye desde la imposición de los de arriba, sino desde el servicio de los que se colocan abajo. No cabe en ella jerarquía alguna en clave de honor o dominación. Tampoco métodos y estrategias de poder. Es el servicio el que construye la comunidad cristiana.
Jesús da tanta importancia a lo que está diciendo que se pone a sí mismo como ejemplo, pues no ha venido al mundo para exigir que le sirvan, sino "para servir y dar su vida en rescate por muchos". Jesús no enseña a nadie a triunfar en la Iglesia, sino a servir al proyecto del reino de Dios desviviéndonos por los más débiles y necesitados.
La enseñanza de Jesús no es solo para los dirigentes. Desde tareas y responsabilidades diferentes, hemos de comprometernos todos a vivir con más entrega al servicio de su proyecto. No necesitamos en la Iglesia imitadores de Santiago y Juan, sino seguidores fieles de Jesús. Los que quieran ser importantes, que se pongan a trabajar y colaborar.

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Construye una Iglesia al servicio del reino de Dios.
Pásalo

HOMILIA - EU

2012ko urriaren 21a
Urteko 29. Igandea B
Markos 10,35-45

ZUEK HORRELAKORIK EZ

Jerusalemera igoz doazela, hiriburuan espero dion dolorezko zoriaren berri emanez doa Jesus ikasleei. Hauek ez diote ulertzen. Beren artean eztabaidatuz doaz lehen postuen inguruan. Santiago eta Joan, biak lehen orduko ikasleak, Jesusi hurbildu zaizkio, zuzenean eskatzeko, egun batean esertzeko modua egin diezaien «bata bere eskuinean eta bestea bere ezkerrean».
Hatsa erdi galdurik ageri da Jesus: «Ez dakizue zer ari zareten eskatzen». Ematen du taldeko inork ez duela ulertzen Jesusi jarraitzeak, haren egitasmoan parte hartuz, beti izango duela berekin, ez boterearen handitasunaren bidea, baizik nekearen eta gurutzearen bidea.
Bitartean, Santiagoren eta Joanen ausardiaz jabetzean, beste hamarrak haserre jarri dira. Inoiz baino nahasiago ageri da taldea. Handi nahikeria ari da taldea banatzen. Jesusek guztiak elkartu ditu bere pentsaera argi eta garbi azaltzeko.
Beste ezer baino lehen, erromatar inperioko herrietan zer gertatzen ari den adierazi die. Guztiek dituzte ezagutzen Antipasen eta herodestar familien abusuak Galilean. Honela laburtu ditu Jesusek: Buruzagitzat emanak direnek herriak «tiranizatzeko» erabiltzen dute beren boterea, eta handikiek menpekoak «zapaldu» besterik ez dute egiten. Ezin zorrotzago mintzo da Jesus: «Zuek horrelakorik ez».
Bereen artean ez du horrelakorik ikusi nahi: «Handi izan nahi duena, izan dadila zuen zerbitzari, eta lehenengo izan nahi duena,izan dadila guztien esklabo». Jesusen elkartean ez da izango lekurik zapaltzen duen boterearentzat, baizik laguntzen duen zerbitzuarentzat soilik. Jesusek ez du nahi bere eskuin-ezkerretan buruzagiak eserita, baizik bera bezalako zerbitzariak, gainerakoentzat bizia ematen dutenak.
Gauzak argi utzi ditu Jesusek. Eliza ez da eraikitzen goikoek ezarritako ezerekin, baizik behean jartzen direnen zerbitzuaz. Ez da han lekurik hierarkiarentzat, ohorezko nahiz dominatzaile gisa. Ezta botere-metodo eta estrategiarentzat ere. Zerbitzuak du kristau-elkartea eraikitzen.
Jesusek halako garrantzia ematen dio esaten ari denari, non bere burua ematen baitu etsenplutzat, zeren ez baita etorri mundu honetara zerbitza dezaten, baizik «zerbitzari izateko eta bere bizia emateko askoren ordain». Jesusek ez dio irakatsi inori nola garaile atera Elizan, baizik nola zerbitzari izan Jainkoaren erreinuaren egitasmoan, ahulenak eta premiatsuenak direnentzat eginahalean jokatuz.
Jesusen irakaspena ez da buruzagientzat bakarrik. Eginkizun eta erantzukizun desberdinetatik, guztiok behar du konprometitu buru-eskaintza handiagoz bizitzen Jesusen egitasmoaren alde. Ez dugu Elizan Santiagoren eta Joanen imitatzaile beharrik; Jesusen jarraitzaile leialak ditugu behar. Garrantzizko izan nahi dutenek, ekin diezaiotela lanari eta lanean parte hartzeari.

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea
Eraiki Eliza Jainkoaren Erreinuaren zerbitzari.
Bidali hau.

HOMILIA - CA

21 d'octubre de 2012
Diumenge XXIX durant l'any (B)
Marc 10, 35-45

D'AIXÒ RES

Mentre pugen a Jerusalem, Jesús va anunciant als seus deixebles el destí dolorós que l'espera a la capital. Els deixebles no l'entenen. Caminen disputant entre ells pels primers llocs. Jaume i Joan, deixebles de primera hora, s'acosten a ell per demanar-li directament seure un dia "l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra".
A Jesús se'l veu descoratjat: "No sabeu què demaneu". Ningú en el grup sembla que no entengui que seguir-lo a ell de prop col•laborant en el seu projecte, sempre serà un camí, no de poder i de grandeses, sinó de sacrifici i de creu.
Mentrestant, en assabentar-se de la gosadia de Jaume i Joan, els altres deu s'indignen. El grup està més agitat que mai. L'ambició els està dividint. Jesús els reuneix a tots per deixar clar el seu pensament.
Primer de tot, els exposa el que passa en els pobles de l'imperi romà. Tots coneixen els abusos d'Antipes i les famílies herodianes a Galilea. Jesús ho resumeix així: Els qui figuren com a governants utilitzen el seu poder per "tiranitzar" els pobles, i els grans no fan sinó "oprimir" els seus súbdits. Jesús no pot ser més contundent: "Vosaltres, res d'això".
 No vol veure entre els seus res semblant: "Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots". En la seva comunitat no hi haurà lloc per al poder que oprimeix, només per al servei que ajuda. Jesús no vol caps asseguts a la seva dreta i esquerra, sinó servidors com ell, que donen la seva vida pels altres.
Jesús deixa les coses clares. La seva Església no es construeix des de la imposició dels de dalt, sinó des del servei dels qui es col•loquen a baix. No hi ha lloc per a cap jerarquia en clau d'honor o de dominació. Tampoc mètodes i estratègies de poder. És el servei el que construeix la comunitat cristiana.
Jesús dóna tanta importància al que està dient que es posa a si mateix com a exemple, ja que no ha vingut al món per exigir ser servit, sinó "per servir i donar la seva vida com a rescat per tothom". Jesús no ensenya a ningú a triomfar a l'Església, sinó a servir el projecte del regne de Déu i desviure's pels més febles i necessitats.
L'ensenyament de Jesús no és només per als dirigents. Des de tasques i responsabilitats diferents, hem de comprometre'ns tots a viure amb més lliurament al servei del seu projecte. No necessitem a l'Església imitadors de Jaume i de Joan, sinó seguidors fidels de Jesús. Els que vulguin ser importants, que es posin a treballar i a col•laborar.

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Construeix una Església al servei del regne de Déu.
Passa-ho!

HOMILIA - GL

21 de outubro de 2012
29 Tempo ordinario (B)
Marcos 10, 35-45

DE ISO NADA

Mentres soben a Xerusalén, Xesús vai anunciando aos seus discípulos o destino doloroso que lle espera na capital. Os discípulos non o entenden. Andan disputando entre eles polos primeiros postos. Santiago e Xoán, discípulos de primeira hora, achéganse a el para pedirlle directamente sentárense un día "o un á súa dereita e o outro á súa esquerda".
A Xesús véselle desalentado: "Non sabedes o que pedides". Ninguén no grupo parece entender que o de seguilo a el de cerca colaborando no seu proxecto, sempre será un camiño, non de poder e grandezas, senón de sacrificio e cruz.
Mentres tanto, ao decatárense do atrevemento de Santiago e Xoán, os outros dez indígnanse. O grupo está máis axitado do que nunca. A ambición estaos a dividir. Xesús reúneos a todos para deixar claro o seu pensamento.
Primeiro de nada, exponlles o que sucede nos pobos do imperio romano. Todos coñecen os abusos de Antipas e das familias herodianas en Galilea. Xesús resúmeo así: Os que son recoñecidos como xefes utilizan o seu poder para "tiranizaren" aos pobos, e os grandes non fan senón "oprimir" aos seus súbditos. Xesús non pode ser máis tallante: "Vós, nada diso".
Non quere ver entre os seus nada semellante:  "O que queira ser grande, que sexa o voso servidor, e o que queira ser primeiro, que sexa escravo de todos". Na súa comunidade non haberá lugar para o poder que oprime, só para o servizo que axuda. Xesús non quere xefes sentados á súa dereita ou á esquerda, senón servidores coma el, que dan a súa vida polos demais.
Xesús deixa as cousas moi claras. A súa Igrexa non se constrúe desde a imposición dos de arriba, senón desde o servizo dos que se colocan abaixo. Non cabe nela xerarquía algunha en clave de honra ou dominación. Tampouco métodos e estratexias de poder. É o servizo o que constrúe a comunidade cristiá.
Xesús dá tanta importancia ao que está dicindo que se pon a si mesmo como exemplo, pois non veu ao mundo para esixir que lle sirvan, senón "para servir e dar a súa vida en rescate por moitos". Xesús non ensina a ninguén a trunfar na Igrexa, senón a servirmos ao proxecto do reino de Deus desvivíndonos polos máis débiles e necesitados.
O ensino de Xesús non é só para os dirixentes.Desde tarefas e responsabilidades diferentes,temos de comprometernos todos a vivirmos con máis entrega ao servizo do seu proxecto. Non necesitamos na Igrexa imitadores de Santiago e Xoán, senón seguidores fieis de Xesús. Os que queiran seren importantes, que se poñan a traballar e colaborar.

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire

Rede evanxelizadora BOAS NOTICIAS
Constrúe unha Igrexa ao servizo do reino de Deus.
Pásao.

HOMILIA -IT

21 ottobre  2012
XXIX T. O.  (B)
Mc 10, 35-45

NON COSÌ TRA DI NOI

Mentre salgono a Gerusalemme, Gesù va annunciando ai suoi discepoli il destino doloroso che lo attende nella capitale. I discepoli non lo capiscono. Vanno litigando tra loro per i primi posti. Giacomo e Giovanni, discepoli della prima ora, si avvicinano a lui per chiedergli direttamente di sedere un giorno uno alla sua destra e uno alla sua sinistra.
Gesù si vede scoraggiato: Non sapete quel che domandate. Nessuno nel gruppo sembra comprendere che seguire lui da vicino collaborando al suo progetto, sarà sempre un cammino non di potere e grandezza, ma di sacrificio e croce.
Nel frattempo, venendo a conoscere l’audacia di Giacomo e Giovanni, gli altri dieci si indignano. Il gruppo è più agitato che mai. L’ambizione li sta dividendo. Gesù riunisce tutti per dire chiaro il suo pensiero.
Prima di tutto, espone loro quel che accade nelle nazioni dell’impero romano. Tutti conoscono gli abusi di Antipa e delle famiglie erodiane in Galilea. Gesù riassume così: quelli che sono ritenuti capi utilizzano il loro potere per dominare i popoli, e i grandi non fanno che opprimere i loro sudditi. Gesù non può essere più incisivo: Tra voi, però, non è così.
Non vuol vedere tra i suoi niente di simile: Chi vuol essere grande tra voi, si farà vostro servitore, e chi vuol essere il primo tra voi, sarà il servo di tutti. Nella sua comunità non ci sarà spazio per il potere che opprime, solo per il servizio che aiuta. Gesù non vuole capi seduti alla sua destra e sinistra, ma servi come lui, che danno la vita per gli altri.
Gesù lascia le cose chiare. La sua Chiesa non si costruisce con l’imposizione di quelli che sono in alto, ma con il servizio di quelli che si pongono in basso. Non c’è posto in essa per alcuna gerarchia in chiave di onore o dominio. Nemmeno per metodi e strategie di potere. È il servizio che costruisce la comunità cristiana.
Gesù dà tanta importanza a quel che sta dicendo che pone se stesso come esempio, poiché non è venuto nel mondo per esigere che lo servano, ma per servire e dare la propria vita in riscatto per molti. Gesù non insegna a nessuno a trionfare nella Chiesa, ma a servire il progetto del Regno di Dio, dando la vita per i più deboli e bisognosi.
L’insegnamento di Gesù non è solo per i capi. Con compiti e responsabilità differenti, dobbiamo impegnarci tutti a vivere con più generosità a servizio del suo progetto. Non abbiamo bisogno nella Chiesa di imitatori di Giacomo e Giovanni, ma di seguaci fedeli di Gesù. Quelli che vogliano essere importanti, si mettano a lavorare e collaborare.

José Antonio Pagola

Rete di evangelizzazione BUONE NOTIZIE           
Costruisci una Chiesa a servizio del Regno di Dio.
Diffondilo.

HOMILIA - FR

21 octobre 2012
29 Temps ordinaire (B)
Marc 10, 35-45

RIEN DE TOUT CELA

Lors de leur montée vers Jérusalem, Jésus annonce à ses disciples la destinée douloureuse qui les attend  dans la capitale. Les disciples ne le comprennent pas. Ils passent leur temps à se disputer pour les premières places. Jacques et Jean, disciples de la première heure, l’approchent en lui demandant directement de s’asseoir un jour « l’un à sa droite et l’autre à sa gauche ».
On sent Jésus découragé: “Vous ne savez pas ce que vous demandez”. Personne dans le groupe ne semble comprendre que le suivre de près, pour collaborer (dans) à son projet, ce sera toujours  un chemin, non pas de gloire et de pouvoir mais de sacrifice et de croix.
Entre temps, en constatant la hardiesse de Jacques et de Jean, les dix autres s’indignent. Le groupe est plus agité que jamais. C’est l’ambition qui les divise. Jésus les rassemble tous pour leur  exprimer clairement sa pensée.
Il leur explique avant tout ce qui arrive dans les villages de l’empire romain. Tout le monde  connaît les abus du roi Hérode Antipas et des familles hérodiennes de Galilée. Jésus en fait ce résumé : Ceux que l’on reconnaît comme chefs utilisent leur pouvoir pour « tyranniser »  les peuples,  et les grands ne font « qu’opprimer » leurs sujets. Jésus ne peut pas être plus tranchant : « Rien de tout cela parmi vous».
Il ne veut rien voir de semblable parmi les siens: “Celui qui veut être grand, qu’il soit votre serviteur, et celui qui veut devenir premier, qu’il soit l’esclave de tous ». Dans sa communauté, pas de place  pour le pouvoir oppresseur  mais pour le service qui apporte son aide. Jésus ne veut pas de chefs assis à sa droite ou à sa gauche mais des serviteurs comme lui, prêts à donner leur vie pour les autres.
Jésus met les choses au clair. Son Eglise ne se construit pas par l’imposition venant d’en haut mais à partir du service  de ceux qui se placent en bas. Il n’y a pas de place  pour une quelconque hiérarchie comprise en clé d’honneur ou de domination. Non plus de méthodes ou des stratégies de pouvoir. C’est le service qui bâtit la communauté chrétienne.
Jésus accorde une telle importance à ce qu’il est en train de dire qu’il se donne lui-même en exemple, car il n’est pas venu dans le monde pour être servi mais « pour servir et pour donner sa vie en rançon pour la multitude ». Jésus n’apprend à personne comment triompher dans l’Eglise mais comment servir le projet du royaume de Dieu en se dépensant pour les plus faibles et pour les démunis.
L’enseignement de Jésus ne concerne pas seulement les dirigeants. A partir de nos tâches et de nos diverses responsabilités, nous devons tous nous engager à nous livrer davantage au service de son projet. On n’a pas besoin dans l’Eglise des émules de Jacques et de Jean, mais des disciples fidèles de Jésus. Ceux qui veulent devenir importants, qu’ils se mettent à travailler et à collaborer.

José Antonio Pagola
Traducteur : Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES
Construit une Eglise au service du royaume de Dieu.
Fais passer ce message !

HOMILIA - PT

21 de Outubro de 2012
29 Tempo ordinário (B)
Marcos 10, 35-45

DISSO NADA

Enquanto sobem a Jerusalém, Jesus vai anunciando aos Seus discípulos o destino doloroso que O espera na capital. Os discípulos não O entendem. Andam a disputar entre eles os primeiros lugares. Santiago e João, discípulos da primeira hora, aproximam-se dele para pedir-Lhe diretamente para se sentarem um dia "um à Sua direita e o outro à Sua esquerda".
Jesus vê-se desalentado: "Não sabeis o que pedis". Ninguém no grupo parece entender que segui-Lo de perto, colaborando no Seu projeto, sempre será um caminho, não de poder e grandeza, mas de sacrifício e cruz.
Entretanto, ao darem-se de conta do atrevimento de Santiago e João, os outros dez indignam-se. O grupo está mais agitado que nunca. A ambição está a dividi-los. Jesus reúne-os a todos para deixar claro o Seu pensamento.
Antes de mais nada, expõe o que acontece nos povos do império romano. Todos conhecem os abusos de Antipas e das famílias herodianas na Galileia. Jesus resume assim: Os que são reconhecidos como chefes utilizam o seu poder para "tiranizar" os povos, e os grandes não fazem senão "oprimir" os seus súbditos. Jesus não pode ser mais taxativo: "Vós, nada disso".
Não quer ver entre os Seus nada de parecido: "O que queira ser grande, que seja o vosso servidor, e o que queira ser o primeiro, que seja escravo de todos". Na Sua comunidade não haverá lugar para o poder que oprime, só para o serviço que ajuda. Jesus não quer chefes sentados à sua direita e esquerda, mas sim servidores como Ele, que dão a sua vida pelos outros.
Jesus deixa as coisas claras. A Sua Igreja não se constrói pela imposição dos de cima, mas desde o serviço dos que se colocam abaixo. Não cabe nela hierarquia alguma por honra ou domínio. Tampouco métodos e estratégias de poder. É o serviço o que constrói a comunidade cristã.
Jesus dá tanta importância ao que diz que se coloca a si mesmo como exemplo, pois não veio ao mundo para exigir que o sirvam, mas "para servir e dar a sua vida como resgate por muitos". Jesus não ensina ninguém a triunfar na Igreja, mas a servir o projeto do reino de Deus dando a vida pelos mais débeis e necessitados.
Os ensinamentos de Jesus não são só para os dirigentes. A partir de tarefas e responsabilidades diferentes, temos de nos comprometer todos a viver com mais entrega ao serviço do Seu projeto. Não necessitamos na Igreja de imitadores de Santiago e João, mas de seguidores fiéis de Jesus. Os que queiram ser importantes, que se coloquem a trabalhar e a colaborar.

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Constrói uma Igreja ao serviço do reino de Deus.
Passa-o.

HOMILIA - EN

October 21, 2012
XXIX Ordinary Sunday (B)
Mark 10, 35-45

FORGET ABOUT THAT

As they were going up to Jerusalem, Jesus began to tell his disciples what was going to happen to him in the capital. The disciples did not understand anything. In fact, they were discussing about who would be, among them, the first in the kingdom of heaven. James and John approached Jesus and asked Him for a special favour: “Master, we would like you to do us a favour: Allow us to sit one at your right hand and the other at your left hand in your glory.”
Jesus, obviously, could not be more disappointed: “You do not know what you are asking.” No one among the disciples could understand that being a disciple of Jesus meant a great sacrifice and danger instead of a chance to achieve power and greatness.
In the meantime, of course, when the other disciples heard what James and John had been asking, they were all indignant and angry. Ambition was beginning to set them all apart. So Jesus called them to him and began to explain things more clearly.
To start with, he tells them about what is happening in other parts of the Roman Empire: about the abuses of Antipas and all the Herodian families in Galilee. In simple words, He tells them: “The so-called rulers lord it over the rest of them and their great men make their authority felt.” They tyrannize and abuse everyone and the so-called great exercise oppression over the rest. Jesus, in short, tells them: “This is not to happen among you.”
Jesus will not like anything of the sort among his followers. “Anyone who wants to become great among you must be your servant, and anyone who wants to become first among you, must be slave to all.” In His community there will be no room for power that oppresses, only for service and love. Jesus does not need chiefs that sit at his right or his left: he wants only servants who will help him to give up their lives for others.
Jesus wants to set things very clear. His Church must not be established starting with the commands of those above, rather beginning with the service from those below. In His Church there should be no hierarchy of just honour and authority. And there should not be any methods or strategies to preserve power. Service alone must be the foundation of the Christian community.
Jesus gave so much importance to what he was saying that He set himself as an example: “The Son of Man himself did not come to be served but to serve, and to give his life as a ransom for many.”  Jesus did not teach anyone how to succeed in the Church, but only to serve in his project of the Kingdom of God, especially to the weak and those most in need.
This teaching of Jesus is addressed not only to those in power. It is meant for any and all tasks and responsibilities, so that all of us commit ourselves fully to serve in His project of the Kingdom. The Church does not need imitators of James and John in any ambition, but faithful followers of Jesus. Anyone wanting to become great or important should start working and collaborating with all.

José Antonio Pagola

Gospel Network BUENAS NOTICIAS
Let us build a Church that serves everyone
Pass it on.

No hay comentarios:

Publicar un comentario