martes, 25 de diciembre de 2012

12/30/2012 - The Holy Family ( C )

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------



HOMILIA - ES

30 de diciembre de 2012
Sagrada Familia (C)
Lucas 2, 41-52

UNA FAMILIA DIFERENTE

Entre los católicos se defiende casi instintivamente el valor de la familia, pero no siempre nos detenemos a reflexionar el contenido concreto de un proyecto familiar, entendido y vivido desde el Evangelio. ¿Cómo sería una familia inspirada en Jesús?
La familia, según él, tiene su origen en el misterio del Creador que atrae a la mujer y al varón a ser "una sola carne", compartiendo su vida en una entrega mutua, animada por un amor libre y gratuito. Esto es lo primero y decisivo. Esta experiencia amorosa de los padres puede engendrar una familia sana.
Siguiendo la llamada profunda de su amor, los padres se convierten en fuente de vida nueva. Es su tarea más apasionante. La que puede dar una hondura y un horizonte nuevo a su amor. La que puede consolidar para siempre su obra creadora en el mundo.
Los hijos son un regalo y una responsabilidad. Un reto difícil y una satisfacción incomparable. La actuación de Jesús, defendiendo siempre a los pequeños y abrazando y bendiciendo a los niños, sugiere la actitud básica: cuidar la vida frágil de quienes comienzan su andadura por este mundo. Nadie les podrá ofrecer nada mejor.
Una familia cristiana trata de vivir una experiencia original en medio de la sociedad actual, indiferente y agnóstica: construir su hogar desde Jesús. "Donde dos o tres se reúnen en mi nombre, allí estoy yo en medio de ellos". Es Jesús quien alienta, sostiene y orienta la vida sana de la familia.
El hogar se convierte entonces en un espacio privilegiado para vivir las experiencias más básicas de la fe cristiana: la confianza en un Dios Bueno, amigo del ser humano; la atracción por el estilo de vida de Jesús; el descubrimiento del proyecto de Dios, de construir un mundo más digno, justo y amable para todos. La lectura del Evangelio en familia es, para todo esto, una experiencia decisiva.
En un hogar donde se le vive a Jesús con fe sencilla, pero con pasión grande, crece una familia siempre acogedora, sensible al sufrimiento de los más necesitados, donde se aprende a compartir y a comprometerse por un mundo más humano. Una familia que no se encierra solo en sus intereses sino que vive abierta a la familia humana.
Muchos padres viven hoy desbordados por diferentes problemas, y demasiado solos para enfrentarse a su tarea. ¿No podrían recibir una ayuda más concreta y eficaz desde las comunidades cristianas? A muchos padres creyentes les haría mucho bien encontrarse, compartir sus inquietudes y apoyarse mutuamente. No es evangélico exigirles tareas heroicas y desentendernos luego de sus luchas y desvelos.

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Alienta a los padres cristianos.
Pásalo.

HOMILIA - EU

2012ko abenduaren 30a
Familia Santua C
Lukas 2,41-52

BESTE TANKERA BATEKO FAMILIA

Katolikoen artean senez bezala defenditzen da familiaren balioa, baina ez diogu ematen beti familia-egitasmoaren eduki konkretuaz gogoeta egiteari, Ebanjelioaren arabera hartuz eta biziz. Nolakoa izango litzateke Jesusengan inspiratutako familia bat?
Jesusen arabera, Kreatzailearen misterioan du jatorria familiak; emakumea eta gizonezkoa «haragi bakarra» izatera erakartzen ditu Kreatzaileak, beren bizitza partekatuz, batak besteari buru-eskaintza eginez, maitasun aske eta doakoak arnasturik. Hau da lehenengo gauza, eta erabakitzailea. Gurasoen maitasun-esperientzia honek sor dezake familia osasuntsua.
Beren maitasunaren dei sakonari jarraituz, bizi berri baten sorburu bihurtzen dira gurasoak. Horixe dute beren eginkizunik kilikagarriena. Beraien maitasunari sakontasun eta horizonte berri bat ematen ahal dizkiona. Beraien egintza sortzailea, munduan, betiko sendotzen ahal duena.
Seme-alabak erregalu bat dira eta erantzukizun bat. Erronka zaila baina atsegin parerik gabea. Jesusen jarduerak, beti jende txikia defendituz eta haurrak besarkatuz eta bedeinkatuz, oinarrizko jarrera iradokitzen du: munduko ibilaldia hasten dutenen bizitza hauskorra defenditzea. Ezin eskainiko die inork ezer hoberik.
Familia kristau batek esperientzia berezi bat bizitzera jotzen du gaur egungo gizarte honetan, axolagabe eta agnostiko honetan: bere sutondoa Jesusen arabera eraikitzera. «Bi edo hiru nire izenean elkartzen direnean, han nagoke ni haien artean». Jesus da familiaren bizitza sanoa arnasten, sostengatzen eta norabidetzen duena.
Familia, orduan, eremu pribilegiatu bihurtzen da, kristau-fedearen esperientziarik oinarrizkoenak bizitzeko: konfiantza Jainko Onberagan, gizakiaren adiskideagan; Jesusen biziera erakarle gertatzea; Jainkoaren egitasmoa aurkitzea, guztientzat mundu duinago, zuzenago eta maitagarriago bat eraikitzeko. Familian Ebanjelioa irakurtzea esperientzia erabakitzailea da honetarako guztirako.
Fede xume baina grinatsuaz Jesus bizi duten etxe batean, onarpen handiko familia hazten da, premiarik handiena dutenen sufrimenduaz sentibera, munduan gizatasun handiagoa ezartzeko konprometitua. Bere arazoetan hesitzen ez dena familia, baizik eta giza familia osoari irekia.
Problema desberdinek gainditurik ikusten du guraso askok gaur egun beren burua, eta bakartiegi, beren eginkizuna bete ahal izateko. Ez ote lukete jasotzen ahal laguntza zehatzago eta eginkorrago bat kristau-elkarteen aldetik? Guraso fededun askori on handia egingo lioke elkarrekin aurkitzeak, beren kezkak partekatzeak eta elkar sostengatzeak. Ez da jokabide ebanjelikoa gurasoei eginkizun heroikoak eskatu eta, ondoren, haien borrokaz eta buruhausteez axolagabe bizitzea.

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea
Bihotz emaiezu kristau-gurasoei.
Bidali hau.

HOMILIA - CA

30 de desembre de 2012
La Sagrada Família (C)
Lluc 2, 41-52

UNA FAMÍLIA DIFERENT

Entre els catòlics es defensa gairebé instintivament el valor de la família, però no sempre ens aturem a reflexionar el contingut concret d'un projecte familiar, entès i viscut des de l'Evangeli. Com seria una família inspirada en Jesús?
La família, segons ell, té el seu origen en el misteri del Creador que atrau la dona i l'home a ser "una sola carn", compartint la seva vida en un lliurament mutu, animat per un amor lliure i gratuït. Això és el primer i decisiu. Aquesta experiència amorosa dels pares pot engendrar una família sana.
Seguint la crida profunda del seu amor, els pares es converteixen en font de vida nova. És la seva tasca més apassionant. La que pot donar una fondària i un horitzó nou al seu amor. La que pot consolidar per sempre la seva obra creadora en el món.
Els fills són un regal i una responsabilitat. Un repte difícil i una satisfacció incomparable. L'actuació de Jesús, defensant sempre els petits i abraçant i beneint els nens, suggereix l'actitud bàsica: tenir cura de la vida fràgil dels que comencen el seu camí per aquest món. Ningú els podrà oferir res millor.
Una família cristiana procura de viure una experiència original enmig de la societat actual, indiferent i agnòstica: construir la seva llar des de Jesús. "On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells". És Jesús qui encoratja, sosté i orienta la vida sana de la família.
La llar es converteix llavors en un espai privilegiat per viure les experiències més bàsiques de la fe cristiana: la confiança en un Déu Bo, amic de l'ésser humà, l'atracció per l'estil de vida de Jesús, el descobriment del projecte de Déu, de construir un món més digne, just i amable per a tots. La lectura de l'Evangeli en família és, per tot això, una experiència decisiva.
En una llar on es viu Jesús amb fe senzilla, però amb passió gran, creix una família sempre acollidora, sensible al patiment dels més necessitats, on s'aprèn a compartir i comprometre's per un món més humà. Una família que no es tanca només en els seus interessos sinó que viu oberta a la família humana.
Molts pares viuen avui desbordats per diferents problemes, i massa sols per enfrontar-se a la seva tasca. No podrien rebre una ajuda més concreta i eficaç des de les comunitats cristianes? A molts pares creients els faria molt bé trobar-se, compartir les seves inquietuds i recolzar-se mútuament. No és evangèlic exigir tasques heroiques i desentendre'ns després de les seves lluites i esforços.

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Encoratja els pares cristians.
Passa-ho!

HOMILIA - GL

30 de decembro de 2012
Sacra Familia (C)
Lucas 2, 41-52

UNHA FAMILIA DIFERENTE

Entre os católicos deféndese case instintivamente o valor da familia, mas non sempre nos detemos a reflexionar o contido concreto dun proxecto familiar, entendido e vivido desde o Evanxeo. Como sería unha familia inspirada en Xesús?
A familia, segundo el, ten a súa orixe no misterio do Creador que atrae á muller e ao home a seren "unha soa carne", compartindo a súa vida nunha entrega mutua, animada por un amor libre e gratuíto. Isto é o primeiro e decisivo. Esta experiencia amorosa dos pais pode procrear unha familia sa.
Seguindo a chamada profunda do seu amor, os pais convértense en fonte de vida nova. É a súa tarefa máis apaixonante. A que pode dar unha fondura e un horizonte novo ao seu amor. A que pode consolidar para sempre a súa obra creadora no mundo.
Os fillos son un agasallo e unha responsabilidade. Un reto difícil e unha satisfacción incomparábel. A actuación de Xesús, defendendo sempre aos pequenos e abrazando e bendicindo aos nenos, suxire a actitude básica: coidar a vida fráxil de quen comezan a súa andaina por este mundo. Ninguén lles poderá ofrecer nada mellor.
Unha familia cristiá trata de vivir unha experiencia orixinal no medio da sociedade actual, indiferente e agnóstica: construír o seu fogar desde Xesús. "Onde dous ou tres se reúnen no meu nome, alí estou eu no medio deles". É Xesús quen alenta, sostén e orienta a vida sa da familia.
O fogar convértese entón nun espazo privilexiado para vivir as experiencias máis básicas da fe cristiá: a confianza nun Deus Bo, amigo do ser humano; a atracción polo estilo de vida de Xesús; o descubrimento do proxecto de Deus, de construír un mundo máis digno, xusto e amábel para todos.
A lectura do Evanxeo en familia é, para todo isto, unha experiencia decisiva.
Nun fogar onde se vive a Xesús con fe sinxela, pero con paixón grande, crece unha familia sempre acolledora, sensíbel ao sufrimento dos máis necesitados, onde se aprende a compartir e a comprometerse por un mundo máis humano. Unha familia que non se encerra só nos seus intereses senón que vive aberta á familia humana.
Moitos pais viven hoxe desbordados por diferentes problemas, e demasiado sos para enfrontarse á súa tarefa. Non poderían recibir unha axuda máis concreta e eficaz desde as comunidades cristiás?
A moitos pais crentes faríalles moito ben atopárense, compartir as súas inquietudes e apoiarse mutuamente. Non é evanxélico esixirlles tarefas heroicas e desentendérmonos logo das súas loitas e desvelos.

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire

Rede evanxelizadora BOAS NOTICIAS
Alenta aos pais cristiáns.
Pásao.

HOMILIA -IT


30 dicembre  2012
Sacra Famiglia (C)
Lc 2, 41-52

UNA FAMIGLIA DIVERSA

Tra i cattolici si difende quasi istintivamente il valore della famiglia, ma non sempre ci fermiamo a riflettere sul contenuto concreto di un progetto familiare inteso e vissuto a partire dall’Evangelo. Come sarebbe una famiglia che s’ispira a Gesù?
La famiglia, secondo lui, ha la sua origine nel mistero del Creatore che attira la donna e l’uomo ad essere “una sola carne”, condividendo la vita in una consegna reciproca, animata da un amore libero e gratuito. Questa è la prima e decisiva cosa. Questa esperienza amorosa dei genitori può generare una famiglia sana.
Seguendo la chiamata profonda del loro amore, i genitori diventano fonte di vita nuova. È il loro compito più appassionante, quello che può dare una profondità e un orizzonte nuovo al loro amore, quello che può consolidare per sempre la loro opera creatrice nel mondo.
I figli sono un dono e una responsabilità. Una sfida difficile e una soddisfazione incomparabile. L’agire di Gesù che difende sempre i piccoli e abbraccia e benedice i bambini, suggerisce l’atteggiamento fondamentale: aver cura della vita fragile di coloro che iniziano il loro cammino per questo mondo. Nessuno potrà offrire loro niente di meglio.
Una famiglia cristiana cerca di vivere un’esperienza originale in mezzo alla società attuale, indifferente e agnostica: costruire il loro focolare a partire da Gesù. Dove due o tre sono riuniti nel mio nome, io sono in mezzo a loro. È Gesù che incoraggia, sostiene e orienta la vita sana della famiglia.
Il focolare diventa allora uno spazio privilegiato per vivere le esperienze più fondamentali della fede cristiana: la fiducia in un Dio Buono, amico dell’essere umano; l’attrazione per lo stile di vita di Gesù; la scoperta del progetto di Dio, di costruire un mondo più degno, giusto e amabile per tutti. La lettura dell’Evangelo in famiglia è, per tutto questo, un’esperienza decisiva.
In un focolare dove Gesù è vissuto con fede semplice, ma con passione grande, cresce una famiglia sempre accogliente, sensibile alla sofferenza dei più bisognosi, dove s’impara a condividere e a impegnarsi per un mondo più umano. Una famiglia che non si chiude solo sui suoi interessi ma che vive aperta alla famiglia umana.
Molti genitori vivono oggi sopraffatti da problemi diversi, e troppo soli per far fronte al loro compito. Non potrebbero ricevere un aiuto più concreto ed efficace dalle comunità cristiane? A molti genitori credenti farebbe molto bene incontrarsi, condividere le loro inquietudini e sostenersi a vicenda. Non è evangelico esigere da loro compiti eroici e disinteressarsi poi delle loro lotte e preoccupazioni.

José Antonio Pagola

Rete evangelizzatrice BUONE NOTIZIE
Anima i genitori cristiani.
Diffondilo.

HOMILIA - FR


30 décembre 2012
Sainte Famille (C)
Luc 2, 41-52

UNE FAMILLE DIFFERENTE

Nous, les  catholiques, nous défendons presque instinctivement la valeur de la famille mais souvent nous ne prenons  pas le temps de  réfléchir sur le contenu concret d’un projet familial compris et vécu à partir de l’Evangile. Comment serait-elle  cette famille qui s’inspire de Jésus?
La famille, selon Jésus, a son origine dans le mystère du Créateur qui attire l’homme et la femme à devenir “une seule chair”, partageant leur vie dans un don mutuel, animé par un amour libre et gratuit. C’est cela qui est premier et décisif. C’est cette  expérience  amoureuse des parents  qui peut engendrer une famille saine.
En suivant l’appel profond de leur amour, les parents deviennent une source de vie nouvelle. C’est-là leur tâche la plus passionnante. Celle qui peut donner une profondeur et un horizon nouveau à leur amour. Celle qui peut consolider pour toujours leur œuvre créatrice dans le monde.
Les enfants sont un cadeau et une responsabilité. Un défi difficile et une satisfaction incomparable. La conduite de Jésus, défendant toujours les petits, embrassant et bénissant les enfants, nous suggère l’attitude de base: prendre soin de la vie fragile de ceux qui commencent leur marche à travers ce monde. Personne ne pourra leur offrir quelque chose de meilleur.
Une famille chrétienne tente de vivre une expérience originale au cœur de la société actuelle, indifférente et agnostique: bâtir son foyer à partir de Jésus. “Là où deux ou trois sont réunis en mon nom, je suis là, au milieu d’eux”. C’est Jésus qui anime, soutient et oriente la vie saine de la famille.
Le foyer devient alors un espace privilégié pour vivre les expériences  les plus fondamentales de la foi chrétienne: la confiance en un Dieu Bon, ami de l’être humain; l’attrait pour le style de vie de Jésus; la découverte du projet de Dieu, celui de bâtir un monde plus digne, plus juste et plus aimable pour tous. Pour y arriver, la lecture de l’Evangile en famille constitue une expérience décisive.
Dans un foyer où  Jésus est vécu dans une foi simple mais avec une grande passion, c’est une famille qui grandit,  toujours accueillante, sensible à la souffrance des plus démunis, où l’on apprend à partager et à s’engager pour un monde plus humain. Une famille qui ne se renferme pas sur ses seuls intérêts mais qui s’ouvre à la famille humaine.
Beaucoup de parents sont aujourd’hui débordés par divers problèmes et trop seuls pour affronter leur tâche. Ne pourraient-ils pas recevoir une aide plus concrète et plus efficace de la part des communautés chrétiennes? Beaucoup de parents croyants tireraient grand profit du fait de se rencontrer, de partager leurs inquiétudes et de se soutenir mutuellement. Ce n’est pas évangélique d’exiger d’eux des tâches héroïques en oubliant  ensuite, leurs luttes et leurs efforts.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELES
Encourage les parents chrétiens.
Fais passer ce message !

HOMILIA - PT

30 de Dezembro de 2012
Sagrada Família (C)
Lucas 2, 41-52

UMA FAMÍLIA DIFERENTE

Entre os católicos defende-se quase instintivamente o valor da família, mas nem sempre paramos para refletir no conteúdo concreto de um projeto familiar, entendido e vivido a partir do Evangelho. Como seria uma família inspirada em Jesus?
A família, segundo Elel, tem a sua origem no mistério do Criador que atrai a mulher e o homem a serem "uma só carne", partilhando a sua vida numa entrega mutua, animada por um amor livre e gratuito. Isto é o primeiro e decisivo. Esta experiência amorosa dos pais pode engendrar uma família sã.
Seguindo a chamada profunda do seu amor, os pais convertem-se em fonte de vida nova. É a sua tarefa mais apaixonante. A que pode dar uma profundeza e um horizonte novo ao seu amor. A que pode consolidar para sempre a sua obra criadora no mundo.
Os filhos são uma prenda e uma responsabilidade. Um desafio difícil e uma satisfação incomparável. A atuação de Jesus, defendendo sempre os pequenos e abraçando e abençoando as crianças, sugerindo a atitude básica: cuidar a vida frágil de quem começa o seu percurso neste mundo. Ninguém lhes poderá oferecer nada melhor.
Uma família cristã procura viver uma experiência original no meio da sociedade atual, indiferente e agnóstica: construir o seu lar a partir de Jesus. "Onde dois ou três se reúnem em meu nome, aí estou Eu no meio deles". É Jesus quem alenta, sustem e orienta a vida sã da família.
O lar converte-se então num espaço privilegiado para viver as experiências mais básicas da fé cristã: a confiança num Deus Bom, amigo do ser humano; a atração por um estilo de vida de Jesus; a descoberta do projeto de Deus, de construir um mundo mais digno, justo y amável para todos. A leitura do Evangelho em família é, para tudo isto, uma experiência decisiva.
Num lar onde se vive Jesus com fé simples, mas com grande paixão, cresce uma família sempre acolhedora, sensível ao sofrimento dos mais necessitados, onde se aprende a partilhar e a comprometer-se por um mundo mais humano. Uma família que não se encerra só nos seus interesses mas que vive aberta à família humana.
Muitos pais vivem hoje mergulhados por diferentes problemas, e demasiado sós para enfrentar-se com a sua tarefa. Não poderiam receber uma ajuda mais concreta e eficaz a partir das comunidades cristãs? A muitos pais crentes fazia-lhes muito bem encontrar-se, partilhar as suas inquietudes e apoiar-se mutuamente. Não é evangélico exigir-lhes tarefas heroicas e desinteressar-nos depois das suas lutas e esforços.

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Aienta os pais cristãos.
Passa-o.

HOMILIA - EN

The Holy Family ( C )
Luke 2, 41-52
30 December 2012

A DIFFERENT FAMILY

Catholics almost instinctively defend the value of the family, but we do not stop to reflect on how family life, based on an understanding of the gospel and its values, would unfold. What would a family inspired by Jesus be like?
The family, according to him, has its origin in the mystery of the Creator who attracts a man and a woman to become “one flesh”, sharing their lives in a mutual self-giving, prompted by a free and gratuitous love. This is basic and decisive. This loving experience of the parents can generate a healthy family.
Following the deep call of their love, the parents become a source of new life. It’s their most exciting task. It can give a fresh depth and horizon to their love. It can strengthen and enhance forever their creative work in the world.
Children are a gift and a responsibility, a difficult challenge and unparalleled satisfaction. The conduct of Jesus, in always defending the little ones, and embracing and blessing children, suggests a basic attitude: to nurture the fragile life of those beginning their journey through this world. No one can offer them anything better.
A Christian family tries to go through an original experience inserted in a modern, indifferent and agnostic society : to build a family founded on Jesus. “Where two or three are gathered in my name there I am with them.” It is Jesus who inspires, sustains and directs the healthy life of the family.
The home then becomes a privileged place to undertake the most basic experiences of the Christian faith: trust in a Good God, friend of the human being: the attraction for the way of life of Jesus; the discovery of the project of God to build a more dignified, just and kind world for all. To achieve all this, the family reading of the Gospel is a decisive experience.
In a home where life is inspired by simple faith in Jesus, lived with great enthusiasm, the result is a family always welcoming, sensitive to the suffering of the most needy, where all learn to share and commit themselves to a more humane world; a family that does not live enclosed in their own interests and ambitions but lives open to the human family.
Many parents today are overwhelmed by different problems, and too alone to face their task. Could they not receive more specific and effective help from Christian communities? Many believing fathers and mothers would benefit from meeting, sharing their worries and supporting each other. It is not in the spirit of the Gospel to demand of them heroic tasks and then ignore their struggles and sleepless nights.

José Antonio Pagola
Translator: Valentin de Souza S.J.

Merry Christmas and Happy New Year,
God Bless you

jueves, 20 de diciembre de 2012

12/23/2012 - 4 Advent (C)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------



HOMILIA - ES

23 de diciembre de 2012
4 Adviento (C)
Lucas 1, 39-45

MUJERES CREYENTES

Después de recibir la llamada de Dios, anunciándole que será madre del Mesías, María se pone en camino sola. Empieza para ella una vida nueva, al servicio de su Hijo Jesús. Marcha "aprisa", con decisión. Siente necesidad de compartir su alegría con su prima Isabel y de ponerse cuanto antes a su servicio en los últimos meses de embarazo.
El encuentro de las dos madres es una escena insólita. No están presentes los varones. Solo dos mujeres sencillas, sin ningún título ni relevancia en la religión judía. María, que lleva consigo a todas partes a Jesús, e Isabel que, llena del espíritu profético, se atreve a bendecir a su prima sin ser sacerdote.
María entra en casa de Zacarías, pero no se dirige a él. Va directamente a saludar a Isabel. Nada sabemos del contenido de su saludo. Solo que aquel saludo llena la casa de una alegría desbordante. Es la alegría que vive María desde que escuchó el saludo del Ángel: "Alégrate, llena de gracia".
Isabel no puede contener su sorpresa y su alegría. En cuanto oye el saludo de María, siente los movimientos de la criatura que lleva en su seno y los interpreta maternalmente  como "saltos de alegría".  Enseguida, bendice a María "a voz en grito" diciendo: "Bendita tú entre las mujeres y bendito el fruto de tu vientre".
En ningún momento llama a María por su nombre. La contempla totalmente identificada con su misión: es la madre de su Señor. La ve como una mujer creyente en la que se irán cumpliendo los designios de Dios: "Dichosa porque has creído".
Lo que más le sorprende es la actuación de María. No ha venido a mostrar su dignidad de madre del Mesías. No está allí para ser servida sino para servir. Isabel no sale de su asombro. "¿Quién soy yo para que me visite la madre de mi Señor?".
Son bastantes las mujeres que no viven con paz en el interior de la Iglesia. En algunas crece el desafecto y el malestar. Sufren al ver que, a pesar de ser las primeras colaboradoras en muchos campos, apenas se cuenta con ellas para pensar, decidir e impulsar la marcha de la Iglesia. Esta situación nos esta haciendo daño a todos.
El peso de una historia multisecular, controlada y dominada por el varón, nos impide tomar conciencia del empobrecimiento que significa para la Iglesia prescindir de una presencia más eficaz de la mujer. Nosotros no las escuchamos, pero Dios puede suscitar mujeres creyentes, llenas de espíritu profético, que nos contagien alegría y den a la Iglesia un rostro más humano. Serán una bendición. Nos enseñarán a seguir a Jesús con más pasión y fidelidad.

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribuye a la conversión de la Iglesia.
Pásalo.

HOMILIA - EU

2012ko abenduaren 23a
Abendualdiko 4. Igandea C
Lukas 1,39-45

EMAKUME FEDEDUNAK

Jainkoaren deia hartu ondoren, Mesiasen ama izango dela iragarriz, Mariak bideari egin dio, berak bakarrik. Bizitza berria hasi du, Jesus Semearen zerbitzuan. «Presaka» doa, adorez. Bere poza Elisabet lehengusinarekin partekatu beharra sentitzen du eta haren haurdunaldiko azken hilabeteetan hari lagundu beharra.
Bi ama horien topaketa ezohiko eszena da. Gizonezkoak ez daude presente. Bi emakume xume dira, inolako titulurik gabeak, juduen erlijioan inolako nabarmentasunik gabeak. Maria, Jesus alde guztietara berekin daramala, eta Elisabet, profeta-espirituaz betea, apaiz izan gabe bere lehengusina bedeinkatzeko ausardia izan duena.
Maria sartu da Zakariasen etxean, baina ez doa senarragana. Zuzenean, Elisabet agurtzera doa. Ez dakigu zer agur izan zen. Soilik, etxea pozez gainezka jarri zuela agur hark. Mariak bizi duen poza da, aingeruaren agurra entzun duenetik: «Poztu zaitez, graziaz bete hori».
Elisabetek ezin eutsi dio bere ezusteari eta pozari. Mariaren agurra entzun orduko, sabelean daraman haurraren mugimenduak sentitu eta «poz-jauzitzat» hartu ditu. Berehala, Maria bedeinkatu du goraki: «Bedeinkatua zu emakumeen artean eta bedeinkatua zure sabeleko fruitua».
Inoiz ez dio eman lehengusinari Maria izena. Bere misioarekin guztiz bat egina ikusi du: bere Jaunaren ama da. Emakume fededun ikusi du, zeinetan betez joango baitira Jainkoaren asmoak: «Zorionekoa zu sinetsi duzulako».
Gehienik harriarazi duena, Mariaren jokabidea izan da. Ez zaio etorri Mesiasen ama izatearen duintasuna agertzera. Ez da etorri Elisabet zerbitzari hartzeko, baizik bera haren zerbitzari izateko. Elisabet bere onetik aterata dabil harriduraz: «Zein naiz ni neure Jaunaren ama bisitan etor dakidan? »
Hainbat dira Elizaren barnean bakean bizi ez diren emakumeak. Batzuei handitzen ari zaie hoztasun-sentimendua eta ondoeza. Sufritu egiten dute, alor guztietan lehen lankideak izan eta doi-doi hartzen dituzte aintzat Elizaren ibilbideaz pentsatu, erabaki eta eragiteko orduan. Guztioi ari zaigu kalte egiten egoera hau.
Mendetako historiaren zamak, gizonezkoak kontrolatu eta dominatu izan duenak, ez digu uzten jabetzen Elizaren pobretze handi horretaz; alegia, emakumeari presenteago eta eginkorrago egoteko aukerarik ez emateak dakarren pobretzeaz. Guk ez diogu entzuten, baina Jainkoak sustatu ditzake emakume fededunak, profeta-espirituz beteak, poza kutsatuko digutenak eta Elizari gizatasun handiagoko aurpegiera emango diotenak. Bedeinkazio bat izango dira. Jesusi su eta leialtasun handiagoz jarraitzen erakutsiko digute.

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea
Eragiozu Elizari bihotz-berritzera.
Bidali hau.

HOMILIA - CA

23 de desembre de 2012
 Diumenge IV d'Advent (C)
Lluc 1, 39-45

DONES CREIENTS

Després de rebre la crida de Déu, anunciant-li que serà mare del Messies, Maria es posa en camí sola. Comença per a ella una vida nova, al servei del seu Fill Jesús. Se'n va "de pressa", amb decisió. Sent necessitat de compartir la seva alegria amb la seva cosina Isabel i de posar-se com més aviat millor al seu servei en els últims mesos d'embaràs.
La trobada de les dues mares és una escena insòlita. No estan presents els homes. Només dues dones senzilles, sense cap títol ni rellevància en la religió jueva. Maria, que porta amb si a tot arreu Jesús, i Isabel que, plena de l'esperit profètic, s'atreveix a beneir la seva cosina sense ser sacerdot.
Maria entra a casa de Zacaries, però no es dirigeix a ell. Va directament a saludar Isabel. Res no sabem del contingut de la seva salutació. Només que aquella salutació omple la casa d'una alegria desbordant. És l'alegria que viu Maria des que va escoltar la salutació de l'Àngel: "Alegra't, plena de gràcia".
Isabel no pot contenir la seva sorpresa i la seva alegria. Quant sent la salutació de Maria, sent els moviments de la criatura que porta en el seu si i els interpreta maternalment com "salts d'alegria". De seguida, beneeix Maria "amb totes les forces" dient: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes".
En cap moment diu a Maria pel seu nom. La preveu totalment identificada amb la seva missió: és la mare del seu Senyor. La veu com una dona creient en la qual s'aniran complint els designis de Déu: "Feliç tu que has cregut".
El que més la sorprèn és l'actuació de Maria. No ha vingut a mostrar la seva dignitat de mare del Messies. No hi ha anat per ser servida sinó per servir. Isabel no se'n sap avenir. "Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?"
Són bastants les dones que no viuen amb pau a l'interior de l'Església. En algunes creix el desafecte i el malestar. Pateixen en veure que, tot i ser les primeres col•laboradores en molts camps, gairebé no es compta amb elles per pensar, decidir i impulsar la marxa de l'Església. Aquesta situació ens està fent mal a tots.
El pes d'una història multisecular, controlada i dominada pel varó, ens impedeix prendre consciència de l'empobriment que significa per a l'Església prescindir d'una presència més eficaç de la dona. Nosaltres no les escoltem, però Déu pot suscitar dones creients, plenes d'esperit profètic, que ens encomanin alegria i donin a l'Església un rostre més humà. Seran una benedicció. Ens ensenyaran a seguir Jesús amb més passió i fidelitat.

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Contribueix a la conversió de l'Església.
Passa-ho!

HOMILIA - GL

23 de decembro de 2012
4 Advento (C)
Lucas 1, 39-45

MULLERES CRENTES

Loguiño de recibir a chamada de Deus, anunciándolle que será nai do Mesías, María ponse a camiño soa.
Empeza para ela unha vida nova, ao servizo do seu Fillo Xesús. Marcha "apresa", con decisión. Sente necesidade de compartir a súa alegría coa súa curmá Isabel e de pórse canto antes ao seu servizo nos últimos meses de embarazo.
O encontro das dúas nais é unha escena insólita. Non están presentes os homes. Só dúas mulleres sinxelas, sen ningún título nin relevancia na relixión xudía.
María, que leva consigo a todas partes a Xesús, e Isabel que, chea do espírito profético, atrévese a bendicir á súa curmá sen ser sacerdote.
María entra en casa de Zacarías, pero non se dirixe a el. Vai directamente a saudar a Isabel. Nada sabemos do contido do seu saúdo. Só que aquel saúdo enche a casa dunha alegría desbordante. É a alegría que vive María desde que escoitou o saúdo do Anxo: "Alégrache, chea de graza".
Isabel non pode conter a súa sorpresa e a súa alegría. En canto oe o saúdo de María, sente os movementos da criatura que leva no seu seo e interprétaos maternalmente como "choutos de alegría". Enseguida, bendí a María "de viva voz" dicindo: "Bendita ti entre as mulleres e bendito o froito do teu ventre".
En ningún momento chama a María polo seu nome. Contémplaa totalmente identificada coa súa misión: é a nai do seu Señor. Míraa coma unha muller crente na que se irán cumprindo os designios de Deus: "Ditosa porque criches".
O que máis lle sorprende é a actuación de María. Non veu mostrar a súa dignidade de nai do Mesías. Non está alí para ser servida senón para servir. Isabel non sae do seu asombro. "Quen son eu para que me visite a nai do meu Señor?".
Son moitas as mulleres que non viven con paz no interior da Igrexa. Nalgunhas medra o desafecto e o malestar. Sofren ao veren que, a pesar de seren as primeiras colaboradoras en moitos campos, apenas se conta con elas para pensar, decidir e impulsar a marcha da Igrexa. Esta situación estanos facendo dano a todos.
O peso dunha historia multisecular, controlada e dominada polo home, impídenos tomarmos conciencia do empobrecimiento que significa para a Igrexa prescindirmos dunha presenza máis eficaz da muller. Nós non as escoitamos, pero Deus pode suscitar mulleres crentes, cheas de espírito profético, que nos contaxien alegría e dean á Igrexa un rostro máis humano. Serán unha bendición. Ensinarannos a seguirmos a Xesús con máis paixón e fidelidade.

José Antonio Pagola
Traduciu:Xaquín Campo Freire

Rede evanxelizadora BOAS NOTICIAS
Contribúe á conversión da Igrexa.
Pásao.

HOMILIA -IT


23 dicembre 2012
 IV Avvento (C)
Lc 1, 39-45

DONNE CREDENTI

Dopo avere ricevuto la chiamata di Dio con l’annuncio che sarà madre del Messia, Maria si mette in cammino da sola. Inizia per lei una vita nuova, al servizio del Figlio Gesù. Cammina in fretta, con decisione. Sente il bisogno di condividere la sua gioia con la cugina Elisabetta e di mettersi quanto prima a suo servizio negli ultimi mesi di gravidanza.
L’incontro delle due madri è una scena insolita. Non sono presenti i mariti. Solo due donne semplici, senza alcun titolo né rilevanza nella religione giudea. Maria, che porta con sé ovunque Gesù, ed Elisabetta che, piena dello spirito profetico, osa benedire la cugina senza essere sacerdote.
Maria entra nella casa di Zaccaria, ma non si rivolge a lui. Va direttamente a salutare Elisabetta. Non sappiamo nulla del contenuto del suo saluto. Solo che quel saluto riempie la casa di una gioia traboccante. È la gioia che vive Maria da quando ha ascoltato il saluto dell’Angelo: Rallegrati, piena di grazia.
Elisabetta non può contenere la sua sorpresa e la sua gioia. Appena ode il saluto di Maria, sente i movimenti della creatura che porta in seno e li interpreta maternamente come sussulti di gioia. Poi benedice Maria a gran voce dicendo: Benedetta tu fra le donne e benedetto il frutto del tuo grembo!
Mai chiama Maria per nome. La contempla totalmente identificata con la sua missione: è la madre del suo Signore. La vede come una donna credente nella quale si compiranno i disegni di Dio: Beata colei che ha creduto.
Ciò che più la sorprende è l’agire di Maria. Non è venuta a mostrare la sua dignità di madre del Messia. Non è lì per essere servita, ma per servire. Elisabetta non esce dal suo stupore: A che cosa debbo che la madre del mio Signore venga da me?
Sono molte le donne che non vivono in pace all’interno della Chiesa. In alcune cresce la disaffezione e il malessere. Soffrono nel vedere che, nonostante siano le prime collaboratrice in molti campi, quasi non si conta su di loro per pensare, decidere e spingere l’andamento della Chiesa. Questa situazione sta facendoci danno, a tutti.
Il peso di una storia multisecolare, controllata e dominata dall’uomo, ci impedisce di prendere coscienza dell’impoverimento che significa per la Chiesa prescindere da una presenza più efficace della donna. Noi non le ascoltiamo, ma Dio può suscitare donne credenti, piene di spirito profetico, che ci contagino gioia e diano alla Chiesa un volto più umano. Saranno una benedizione. Ci insegneranno a seguire Gesù con più passione e fedeltà.

José Antonio Pagola

Rete evangelizzatrice BUONE NOTIZIE
Contribuisci alla conversione della Chiesa.
Diffondilo.

HOMILIA - FR

23 décembre 2012
 4 Avent (C)
Luc 1, 39-45

DES FEMMES CROYANTES

Après avoir reçu l’appel de Dieu lui annonçant qu’elle deviendra la mère du Messie, Marie se met en route toute seule. Une nouvelle vie,  au service de son Fils Jésus, commence pour elle. Elle  « hâte le pas », avec détermination. Elle sent le besoin de partager sa joie avec sa cousine Elisabeth et de se  mettre à son service  pendant les derniers mois de sa grossesse.
La rencontre entre les deux mères constitue une scène insolite. Les hommes sont absents. Seulement deux simples femmes, sans aucun titre ni place importante (relevance) dans la religion juive. Marie, portant partout avec elle Jésus et Elisabeth qui, remplie d’esprit prophétique, ose bénir sa cousine alors qu’elle n’est pas prêtre.
Marie entre chez Zacharie mais elle ne s’adresse pas à celui-ci.  Elle va directement saluer Elisabeth. On ignore le contenu de sa salutation ; seulement que  cette salutation  remplit la maison d’une joie débordante. C’est la joie vécue par Marie depuis l’annonce de l’Ange : « Réjouis-toi, pleine de grâce ».
Elisabeth n’arrive pas à contenir sa surprise et sa joie. Dès qu’elle entend la salutation de Marie, elle ressent les mouvements de l’enfant qu’elle porte en son sein, qu’elle interprète maternellement en disant « l’enfant a tressailli au-dedans de moi ».  Ensuite, elle bénit Marie « en criant » : « Tu es bénie entre  toutes les femmes et le fruit de tes entrailles est béni »
Elle n’appelle pas Marie par son nom. Elle la voit complètement identifiée à sa mission : c’est la mère de son Seigneur. Elle la voit comme une femme croyante, chez qui s’accompliront les desseins de Dieu : « Bienheureuse celle qui a cru ».
Ce qui frappe le plus c’est la manière d’agir de Marie.  Elle n’est pas venue montrer sa dignité de mère du Messie.  Elle n’est pas venue pour être servie mais pour servir.  Elisabeth n’en revient pas. « Qui suis-je pour que la mère de mon Seigneur vienne jusqu’à moi » ?
Un bon nombre de femmes ne sont pas en paix à l’intérieur de l’Eglise. Chez certaines la démotivation et le malaise s’accroissent. Elles souffrent en voyant que, malgré leur engagement  en première ligne dans beaucoup de domaines, c’est à peine si on compte sur elles  pour réfléchir, décider, impulser la marche de l’Eglise. C’est une situation qui nuit à tout le monde.
Le poids d’une histoire multiséculaire, contrôlée et dominée par l’homme, nous empêche de prendre conscience de l’appauvrissement  que constitue pour l’Eglise le fait de se passer d’une présence plus  efficace de la femme.  Nous ne les écoutons pas, mais Dieu peut susciter des femmes croyantes, pleines d’esprit prophétique qui transmettent la joie et qui donnent à l’Eglise  un visage plus humain. Elles seront une bénédiction. Elles nous apprendront  à suivre Jésus plus passionnément et plus fidèlement.

José Antonio Pagola
Traducteur : Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES
Contribue à la conversion de l’Eglise.
Fais passer ce message!

HOMILIA - PT

23 de Dezembro de 2012
 4 Advento (C)
Lucas 1, 39-45

MULHERES CRENTES

Depois de receber a chamada de Deus, anunciando-lhe que será mãe do Messias, Maria põe-se a caminho sozinha. Começa para ela uma vida nova, ao serviço do seu Filho Jesus. Caminha depressa, com decisão. Sente necessidade de partilhar a sua alegria com a sua prima Isabel e colocar-se quanto antes ao seu serviço nos últimos meses de gravidez.
O encontro das duas mães é uma cena insólita. Não estão presentes os homens. Só duas mulheres simples, sem nenhum título nem relevância na religião judaica. Maria, que leva consigo a toda parte Jesus, e Isabel que, cheia do espírito profético, se atreve a abençoar a sua prima sem ser sacerdote.
Maria entra em casa de Zacarias, mas não se dirige a ele. Vai diretamente a saudar Isabel. Nada sabemos do estado da sua saúde. Só que aquela saudação enche a casa de uma alegria desbordante. É a alegria que vive Maria desde que escutou a saudação do Anjo: "Alegra-te, cheia de graça".
Isabel não pode conter a sua surpresa e a sua alegria. Quando escuta a saudação de Maria, sente os movimentos do ser que leva no seu seio e interpreta-as maternalmente como "saltos de alegria".  De seguida, abençoa Maria "a voz gritando" E dizendo: "Bendita tu entre as mulheres e bendito o fruto do teu ventre".
Em nenhum momento chama Maria pelo seu nome. Contempla-a totalmente identificada com a sua missão: é a mãe do seu Senhor. Vê-a como uma mulher crente em quem irão ser cumpridos os desígnios de Deus: "Ditosa porque acreditaste".
O que mais a surpreende é a ação de Maria. Não veio mostrar a sua dignidade de mãe do Messias. Não está ali para ser servida mas para servir. Isabel não sai do seu assombro. "¿Quem sou eu para que me visite a mãe do meu Senhor?".
São muitas as mulheres que não vivem em paz no interior da Igreja. Em algumas cresce o desafeto e o mal-estar. Sofrem ao ver que, apesar de serem as primeiras colaboradoras em muitos campos, apenas se conta com elas para pensar, decidir e impulsionar a marcha da Igreja. Esta situação está a provocar danos a todos.
O peso de uma história multisecular, controlada e dominada pelo homem, impede-nos de tomar consciência do empobrecimento que significa para a Igreja prescindir de uma presença mais eficaz da mulher. Nós não as escutamos, mas Deus pode suscitar mulheres crentes, cheias de espírito profético, que nos contagiam alegria e dêm à Igreja um rosto mais humano. Serão uma benção. Irão ensinar-nos a seguir Jesus com mais paixão e fidelidade.

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribui para a conversão da Igreja.
Passa-o.

HOMILIA - EN

Fourth Sunday of Advent ( C ),
23 December 2012
Luke 1, 39-45

BELIEVING WOMEN

After she received the call of God announcing to her that she would be the mother of the Messiah, Mary sets out on her way alone. A new life, at the service of her son, Jesus, begins for her. She moves quickly, with determination. She feels the need to share her joy with her cousin Elizabeth and to put herself at her service in the last months of her pregnancy.
The meeting of the two mothers is an unusual scene. There are no males present. Only two simple women, with no rank or relevance in the Jewish religion. Mary carries Jesus along with her everywhere and Elizabeth full of a prophetic spirit dares to bless her cousin without being a priest.
Mary enters the house of Zechariah but does not go to him. She goes directly to greet Elizabeth. Of the content of the greeting we know nothing, except that the salutation filled the house with overflowing joy. It is the joy Mary experiences since she heard the voice of the angel: “Rejoice, you who are highly favored! ”.
Elizabeth could not contain her surprise and her joy. As soon as she heard the greeting of Mary, she feels the movements of the creature she carries in her womb and interprets them as “leaping for joy”. Then she blesses Mary exclaiming “in a loud voice”: “Blessed are you among women and blessed is the child you will bear.”
At no time does she address Mary by her name. She regards her totally identified with her mission: she is the mother of her Lord. She sees her as a believing woman, in whom the plans of God will be fulfilled.
What surprises her most is the behavior of Mary. She has not come to show her dignity as mother of the Messiah. She is not there to be served but to serve. Elizabeth cannot get over her astonishment: “But why am I so favored, that the mother of my Lord should come to me?”
Quite a number of women do not live in peace in the Church. Indifference and unease keep growing in some. They suffer when they see that in spite of being the first to collaborate in many areas, they are hardly counted on to think of, decide , and promote the progress of the Church. This situation is hurting all of us.
The weight of centuries of history, controlled and dominated by males, prevents us from realizing how impoverished the Church is by dispensing with a more effective presence of women. We may not listen to them, but God can raise believing women, full of a prophetic spirit who can infect us with joy and give the Church a more human face. They will be a blessing. They will teach us to follow Jesus with more ardor and fidelity.

José Antonio Pagola
Translator: Valentín de Souza S.J.

Gospel network BUENAS NOTICIAS
Preach the love of God and neighbor
Pass it on