lunes, 25 de abril de 2016

05-01-2016 - 6 Easter (C)

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Llegamos al millón de visitas en nuestro blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

01-05-2016
6 Pascua – C
Juan 14,23-29

LA PAZ EN LA IGLESIA

En el evangelio de Juan podemos leer un conjunto de discursos en los que Jesús se va despidiendo de sus discípulos. Los comentaristas lo llaman «El Discurso de despedida». En él se respira una atmósfera muy especial: los discípulos tienen miedo a quedarse sin su Maestro; Jesús, por su parte, les insiste en que, a pesar de su partida, nunca sentirán su ausencia.
Hasta cinco veces les repite que podrán contar con «el Espíritu Santo». Él los defenderá, pues los mantendrá fieles a su mensaje y a su proyecto. Por eso lo llama «Espíritu de la verdad». En un momento determinado, Jesús les explica mejor cuál será su quehacer: «El Defensor, el Espíritu Santo… será quien os lo enseñe todo y os vaya recordando todo lo que os he dicho». Este Espíritu será la memoria viva de Jesús.
El horizonte que ofrece a sus discípulos es grandioso. De Jesús nacerá un gran movimiento espiritual de discípulos y discípulas que le seguirán defendidos por el Espíritu Santo. Se mantendrán en su verdad, pues ese Espíritu les irá enseñando todo lo que Jesús les ha ido comunicando por los caminos de Galilea. Él los defenderá en el futuro de la turbación y de la cobardía.
Jesús desea que capten bien lo que significará para ellos el Espíritu de la verdad y Defensor de su comunidad: «Os estoy dejando la paz; os estoy dando la paz». No solo les desea la paz. Les regala su paz. Si viven guiados por el Espíritu, recordando y guardando sus palabras, conocerán la paz.
No es una paz cualquiera. Es su paz. Por eso les dice: «No os la doy yo como la da el mundo». La paz de Jesús no se construye con estrategias inspiradas en la mentira o en la injusticia, sino actuando con el Espíritu de la verdad. Han de reafirmarse en él: «Que no tiemble vuestro corazón ni se acobarde».
En estos tiempos difíciles de desprestigio y turbación que estamos sufriendo en la Iglesia, sería un grave error pretender defender nuestra credibilidad y autoridad moral actuando sin el Espíritu de la verdad prometido por Jesús. El miedo seguirá penetrando en el cristianismo si buscamos asentar nuestra seguridad y nuestra paz alejándonos del camino trazado por él.
Cuando en la Iglesia se pierde la paz, no es posible recuperarla de cualquier manera ni sirve cualquier estrategia. Con el corazón lleno de resentimiento y ceguera no es posible introducir la paz de Jesús. Es necesario convertirnos humildemente a su verdad, movilizar todas nuestras fuerzas para desandar caminos equivocados y dejarnos guiar por el Espíritu que animó la vida entera de Jesús.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2016-05-01
Pazkoaldiko 6. Igandea – C
Joan 14,23-29

BAKEA ELIZAN

Joanen ebanjelioan hitzaldi saila irakur dezakegu, zeinetan Jesus ikasleei agur esaten ageri baita. «Agurraren hitzaldia» deitzen diete iruzkingileek. Oso giro berezia nabari da hor: ikasleek beldurra diote beren Maisurik gabe gelditzeari; Jesusek, ordea, hau diotse: bera joan arren, ez dutela sumatuko bere absentziarik.
Bost alditaraino errepikatu die berekin izango dutela «Espiritu Santua». Hark defendituko ditu, zeren Jesusen mezuari eta egitasmoari atxikirik bizitzen eutsiko baitie. Horregatik, «egiaren Espiritua» deitzen dio. Une jakin batean, argiago azalduko die zein izango den haren egitekoa: «Defendatzaileak, Espiritu Santuak… irakatsiko dizue guztia, hark gogoraraziko dizue nik esan dizuedan guztia». Jesusen oroimen bizia izango da Espiritu hori.
Ikasleei eskaintzen dien mundu hori handiosa da. Espirituzko ikasle-mugimendu handia sortuko da Jesusengandik, Espiritu Santuak defendaturik jarraituko diotenen mugimendua. Jesusen egiari lotuko zaizkio, zeren Espiritu horrek irakatsiko baitie Galilean barna Jesusek agertu izan dien guztia. Espirituak defendituko ditu etorkizunean larritasun eta koldarkeria orotatik.
Jesusek gogo bizia du ikasleek atzeman dezaten zer esanahi duen beraientzat egiaren Espiritu horrek, elkartearen Defendatzaile horrek: «Bakea uztera noakizue: bakea ematera». Bakea ez die opa soilik. Erregalatu egin die bere bakea. Espirituaren gidaritzapean bizi badira, bere hitzak gogoratuz eta gordez, ezagutuko dute bakea.
Ez da edozelako bakea. Jesusen bakea da. Horregatik diotse: «Ez damaizuet nik munduak ematen duena bezalakoa». Jesusen bakea ez da gauzatzen gezurrean edo zuzengabekerian arnasturiko estrategiaz, baizik egiaren Espirituarekin jokatuz. Hura behar dute sostengu: «Ez dezala dar-dar egin  zuen bihotzak, ez dadila koldartu».
Elizan jasaten ari garen aztoratzearen eta izen-galtzearen aldi zail honetan, oker handia izango litzateke geure sinesgarritasuna eta aginpide morala Jesusek hitzemandako egiaren Espiritua alde batera utzirik defenditu nahi izatea. Beldurrak kristautasunean sartuz jarraituko du, geure segurtasuna eta bakea hark markatutako bidetik apartatuz finkatu nahi baditugu.
Elizan bakea galtzen denean, ezin da berreskuratu edonola, ezta edozein estrategiaz baliatuz ere. Bihotza erresumindurik eta itsu, ezin da eskuratu Jesusen bakea. Beharrezkoa da haren egiara umilki bihurtzea, geure indar guztiak pil-pil jartzea, oker burututako bidean atzera egiteko, eta Jesusen bizitza osoa arnastu zuen Espirituak gida gaitzan uzteko.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

01-05-2016
Diumenge 6 de Pasqua – C
Joan 14,23-29

LA PAU A L’ESGLÉSIA

En l’evangeli de Joan podem llegir un conjunt de discursos en què Jesús va acomiadant-se dels seus deixebles. Els comentaristes en diuen «El Discurs de comiat». S’hi respira una atmosfera molt especial: els deixebles tenen por de quedar-se sense el seu Mestre; Jesús, per la seva banda, insisteix en el fet que, malgrat la seva partida, mai sentiran la seva absència.
Fins a cinc vegades els repeteix que podran comptar amb «l’Esperit Sant». Ell els defensarà, ja que els mantindrà fidels al seu missatge i al seu projecte. Per això l’anomena «Esperit de la veritat». En un moment determinat, Jesús els explica millor quin serà el seu quefer: «El Defensor, l’Esperit Sant… us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre». Aquest Esperit serà la memòria viva de Jesús.
L’horitzó que ofereix als seus deixebles és grandiós. De Jesús naixerà un gran moviment espiritual de deixebles homes i dones que el seguiran defensats per l’Esperit Sant. Es mantindran en la seva veritat, ja que aquest Esperit els anirà ensenyant tot el que Jesús els ha anat comunicant pels camins de Galilea. Ell els defensarà en el futur de la torbació i de la covardia.
Jesús desitja que captin bé el que significarà per a ells l’Esperit de la veritat i Defensor de la seva comunitat: «Us deixo la pau, us dono la meva pau». No només els desitja la pau. Els regala la seva pau. Si viuen guiats per l’Esperit, recordant i guardant les seves paraules, coneixeran la pau.
No és una pau qualsevol. És la seva pau. Per això els diu: «Jo no us la dono pas com el món la dóna». La pau de Jesús no es construeix amb estratègies inspirades en la mentida o en la injustícia, sinó actuant amb l’Esperit de la veritat. Han de reafirmar-se en ell: «Que els vostres cors s’asserenin i no temin».
En aquests temps difícils de desprestigi i torbació que estem patint a l’Església, seria un greu error pretendre defensar la nostra credibilitat i autoritat moral actuant sense l’Esperit de la veritat promès per Jesús. La por seguirà penetrant en el cristianisme si cerquem assentar la nostra seguretat i la nostra pau allunyant-nos del camí traçat per ell.
Quan en l’Església es perd la pau, no és possible recuperar-la de qualsevol manera ni serveix qualsevol estratègia. Amb el cor ple de ressentiment i de ceguesa no és possible introduir la pau de Jesús. Cal convertir-nos humilment a la seva veritat, mobilitzar totes les nostres forces per desfer camins equivocats, i deixar-nos guiar per l’Esperit que va animar la vida sencera de Jesús.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

01-05-2016
6 Pascua – C
Xoán 14,23-29

A PAZ NA IGREXA

No evanxeo de Xoán podemos ler un conxunto de discursos nos que Xesús se vai despedindo dos seus discípulos. Os comentaristas chámano «O Discurso de despedida». Nel respírase unha atmosfera moi especial: os discípulos teñen medo a ficaren sen o seu Mestre; Xesús, pola súa banda, insístelles en que, malia a súa partida, nunca sentirán a súa ausencia.
Ata cinco veces lles repite que poderán contar co «Espírito Santo». El defenderaos, pois manteraos fieis á súa mensaxe e ao seu proxecto. Por iso chámao «Espírito da verdade». Nun momento determinado, Xesús explícalles mellor cal será o seu quefacer: «O Defensor, o Espírito Santo… será quen volo ensine todo e vos vaia recordando todo o que vos dixen». Este Espírito será a memoria viva de Xesús.
O horizonte que ofrece aos seus discípulos é grandioso. De Xesús nacerá un grande movemento espiritual de discípulos e discípulas que o seguirán defendidos polo Espírito Santo. Manteranse na súa verdade, pois ese Espírito iralles ensinando todo o que Xesús lles ha ir comunicando polos camiños de Galilea. El defenderaos no futuro da turbación e da covardía.
Xesús desexa que capten ben o que significará para eles o Espírito da verdade e Defensor da súa comunidade: «Estouvos deixando a paz; estouvos dando a paz». Non só lles desexa a paz. Regálalles a súa paz. Se viven guiados polo Espírito, recordando e gardando as súas palabras, coñecerán a paz.
Non é unha paz calquera. É a súa paz. Por iso lles di: «Eu non vola dou como a dá o mundo». A paz de Xesús non constrúe con estratexias inspiradas na mentira ou na inxustiza, senón actuando co Espírito da verdade. Han reafirmárense nel: «Que non trema o voso corazón nin se acovarde».
Nestes tempos difíciles de desprestixio e turbación que estamos a sufrir na Igrexa, sería un grave erro pretender defender a nosa credibilidade e autoridade moral actuando sen o Espírito da verdade prometido por Xesús. O medo seguirá penetrando no cristianismo se buscamos asentar a nosa seguridade e a nosa paz afastándonos do camiño trazado por él.
Cando na Igrexa se perde a paz, non é posíbel recuperala de calquera xeito nin serve calquera estratexia. Co corazón cheo de resentimento e cegueira non é posíbel introducir a paz de Xesús. É necesario converternos humildemente á súa verdade, mobilizar todas as nosas forzas para desandarmos camiños equivocados, e deixármonos guiar polo Espírito que animou a vida enteira de Xesús.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

01-05-2016
6 Pasqua – C
Giovanni 14,23-29

LA PACE NELLA CHIESA

Nell’evangelo di Giovanni possiamo leggere un insieme di discorsi nei quali Gesù si va congedando dai suoi discepoli. I commentatori lo chiamano «Il Discorso d’addio». In esso si respira un’atmosfera molto particolare: i discepoli hanno paura di rimanere senza il loro Maestro; Gesù, da parte sua, insiste con loro nel dire che, nonostante la sua partenza, mai sentiranno la sua assenza.
Fino a cinque volte ripete loro che potranno contare sullo «Spirito Santo». Lui li difenderà, poiché li manterrà fedeli al suo messaggio e al suo progetto. Per questo lo chiama «Spirito della verità». A un certo momento Gesù spiega loro meglio quale sarà il suo compito: «Il Difensore, lo Spirito Santo… vi insegnerà tutto e vi ricorderà tutto quel che vi ho detto». Questo Spirito sarà la memoria viva di Gesù.
L’orizzonte che offre ai suoi discepoli è grandioso. Da Gesù nascerà un grande movimento spirituale di discepoli e discepole che lo seguiranno difesi dallo Spirito Santo. Si manterranno nella sua verità perché questo Spirito insegnerà loro tutto quel che Gesù ha loro comunicato lungo le strade di Galilea. Egli li difenderà nel futuro dal turbamento e dalla codardia.
Gesù desidera che comprendano bene quel che significherà per loro lo Spirito della verità e Difensore della sua comunità: «Vi lascio la pace; vi do la pace». Non solo augura loro la pace. Regala loro la sua pace. Se vivono guidati dallo Spirito, ricordando e custodendo le sue parole, conosceranno la pace.
Non è una pace qualsiasi. È la sua pace. Per questo dice loro: «Non ve la do come la da il mondo». La pace di Gesù non opera con strategie ispirate dalla menzogna o dall’ingiustizia, ma agendo con lo Spirito della verità. Devono rafforzarsi in lui: «Non si turbi il vostro cuore né si scoraggi».
In questi tempi difficili di discredito e turbamento che stiamo soffrendo nella Chiesa, sarebbe un grave errore pretendere di difendere la nostra credibilità e autorità morale agendo senza lo Spirito della verità promesso da Gesù. La paura continuerà a penetrare nel cristianesimo se cerchiamo di consolidare la nostra sicurezza e la nostra pace allontanandoci dal cammino tracciato da lui.
Quando nella Chiesa si perde la pace, non è possibile recuperarla in qualsiasi maniera né serve qualsiasi strategia. Con il cuore pieno di risentimento e cecità non è possibile introdurre la pace di Gesù. È necessario convertirci umilmente alla sua verità, mobilitare tutte le nostre forze per retrocedere da vie sbagliate e lasciarci guidare dallo Spirito che animò l’intera vita di Gesù.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

01-05-2016
6 Pâques – C
Jean 14,23-29

LA PAIX DANS L’EGLISE

Nous pouvons lire dans l’Evangile de Jean un ensemble de discours où Jésus prend progressivement congé de ses disciples. Les commentateurs l’appellent «Le discours d’adieu». Il baigne dans une atmosphère très spéciale: les disciples ont peur de perdre leur Maître; de son côté, Jésus leur dit avec insistance que, malgré son départ, ils ne ressentiront jamais son absence.
Jusqu’à cinq fois, il leur redit qu’ils pourront compter sur «l’Esprit Saint». C’est lui qui les défendra, car il les gardera fidèles à son message et à son projet. C’est pourquoi, il l’appelle «Esprit de vérité». A un moment donné, Jésus leur explique encore mieux quelle sera sa mission: «Le Défenseur, l’Esprit Saint… vous enseignera tout et vous rappellera tout ce que je vous ai dit». Cet Esprit sera la mémoire vivante de Jésus.
C’est un horizon grandiose qu’il ouvre à ses disciples. C’est de Jésus que naîtra un grand mouvement spirituel de disciples marchant à sa suite défendus par l’Esprit Saint. Ils demeureront dans sa vérité, car cet Esprit leur apprendra progressivement tout ce que Jésus leur a communiqué sur les chemins de Galilée. Et dans l’avenir, il les rassurera face aux épreuves et à la peur.
Jésus souhaite que ses disciples saisissent bien ce que signifiera pour eux l’Esprit de la vérité et le Défenseur de sa communauté: «Je suis en train de vous laisser la paix ; en train de vous donner ma paix». Non seulement il leur souhaite la paix mais il leur fait cadeau de sa paix. S’ils se laissent guider par l’Esprit, tout en rappelant et gardant ses paroles, ils connaîtront la paix.
Ce n’est pas une paix quelconque. C’est sa paix. C’est pourquoi, il leur dit: «Je ne vous la donne pas comme le monde la donne». La paix de Jésus ne se construit pas à base de stratégies fondées sur le mensonge ou sur l’injustice, mais en agissant avec l’Esprit de vérité. C’est en lui qu’ils devront se raffermir: «Que votre coeur ne tremble pas et qu’il ne soit pas troublé».
En ces temps de discrédit et de turbulence que nous sommes en train de subir dans l’Eglise, ce serait une grave erreur de vouloir défendre maintenant notre crédibilité et notre autorité morale en agissant sans compter sur l’Esprit de vérité promis par Jésus. C’est la peur qui continuera d’envahir le christianisme si nous cherchons à asseoir notre sécurité et notre paix en nous éloignant du chemin tracé par lui.
Lorsque dans l’Eglise on a perdu la paix, il n’est plus possible de la recouvrer de n’importe quelle façon ou en se servant de n’importe quelle stratégie. Avec un coeur plein de ressentiment et d’aveuglement, on ne peut pas introduire la paix de Jésus. Nous devons humblement nous convertir à sa vérité, mobiliser toutes nos énergies pour rebrousser chemins erronés, et nous laisser guider par l’Esprit qui a animé la vie entière de Jésus.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

01-05-2016
6 Páscoa – C
João 14,23-29

A PAZ NA IGREJA

No evangelho de João podemos ler um conjunto de discursos em que Jesus se vai despedindo dos Seus discípulos. Os comentadores chamam-lhe «o Discurso de despedida». Nele se respira uma atmosfera muito especial: os discípulos têm medo de ficar sem o seu Mestre; Jesus, pela Sua parte, insiste em lhes dizer, que apesar da Sua partida, nunca sentirão a Sua ausência.
Até cinco vezes repete-lhes que poderão contar com «o Espírito Santo». Ele os defenderá, pois os manterá fieis à Sua mensagem e ao Seu projeto. Por isso lhe chama «Espírito da verdade». Num momento determinado, Jesus explica-lhes melhor o que terão de fazer: «O Defensor, o Espírito Santo… será quem os ensinará tudo e os vá recordando tudo o que vos disse». Este Espírito será a memória viva de Jesus.
O horizonte que oferece aos Seus discípulos é grandioso. De Jesus nascerá um grande movimento espiritual de discípulos e discípulas que o seguirão defendidos pelo Espírito Santo. Irão manter-se na Sua verdade, pois esse Espírito irá ensinar-lhes tudo o que Jesus lhes foi comunicando pelos caminhos da Galileia. Ele os defenderá no futuro da perturbação e da cobardia.
Jesus deseja que captem bem o que significará para eles o Espírito da verdade e Defensor da sua comunidade: «Deixo-vos a paz; dou-vos a paz». Não só lhes deseja a paz. Oferece-lhes a Sua paz. Se vivem guiados pelo Espírito, recordando e guardando as Suas palavras, conhecerão a paz.
Não é uma paz qualquer. É a Sua paz. Por isso lhes diz: «Não vos dou Eu como a dá o mundo». A paz de Jesus não se constrói com estratégias inspiradas na mentira ou na injustiça, mas sim atuando com o Espírito da verdade. Hão-de reafirmar-se Nele: «Que não trema o vosso coração nem se acobarde».
Nestes tempos difíceis de desprestígio e perturbação que estamos a sofrer na Igreja, seria um grave erro pretender defender a nossa credibilidade e autoridade moral atuando sem o Espírito da verdade prometido por Jesus. O medo continuará a penetrar no cristianismo se procuramos assentar a nossa segurança e a nossa paz afastando-nos do caminho traçado por Ele.
Quando na Igreja se perde a paz, não é possível recupera-la de qualquer maneira nem serve qualquer estratégia. Com o coração cheio de ressentimento e cegueira não é possível introduzir a paz de Jesus. É necessário converter-nos humildemente à Sua verdade, mobilizar todas as nossas forças para deixar caminhos errados, e deixar-nos guiar pelo Espírito que animou a vida inteira de Jesus.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

05-01-2016
6 Easter – C
John 14,23-29

PEACE IN THE CHURCH

In John’s Gospel we can read a series of discourses in which Jesus is saying goodbye to his disciples. The commentaries call it «The Farewell Discourse». It is permeated by a very special atmosphere: the disciples are afraid of being left without their Teacher. Jesus, for his part, insists that they will never feel his absence, in spite of his leaving.
Up to five times he repeats that they can count on «the Holy Spirit». This Spirit will defend them, since the Spirit will keep them faithful to Jesus’ message and to his project. That’s why this Spirit is called «the Spirit of the truth». Along the way, Jesus better explains to them what will be the Spirit’s job: «The Defender, the Holy Spirit… will be the one who teaches you everything and reminds you of all I have said to you». This Spirit will be the living memory of Jesus.
The horizon that he offers his disciples is expansive. From Jesus will be born a great spiritual movement of disciples who will follow him, defended by the Holy Spirit. They will be kept in his truth, since that Spirit will teach them everything that Jesus has been communicating with them as they walked along the roads of Galilee. That Spirit will defend them in the future from confusion and cowardice.
Jesus wants them to understand well what the Spirit of the truth and the Defender will mean for them: «Peace I bequeath to you, my own peace I give you». He doesn’t just wish them peace. He gives it to them. If they live, guided by his Spirit, remembering and keeping his words, they will know peace.
It’s not just any peace. It’s his peace. That’s why he tells them: «I don’t give you a peace that the world gives». Jesus’ peace doesn’t build strategies inspired by lies or injustice, but one that acts with the Spirit of the truth. They need to be rooted in that Spirit: «Do not let your hearts be troubled or afraid».
In these difficult times of discredit and confusion that we suffer in the Church, it would be a serious mistake to try to defend our credibility and moral authority by acting without the Spirit of the truth promised by Jesus. Fear will keep penetrating Christianity if we seek to establish our security and our peace by distancing ourselves from the path he blazed.
When peace is lost in the Church, it’s not possible to recover it in just any old way or by serving any old strategy. With a heart full of resentment and blindness, it’s not possible to bring Jesus’ peace. It’s necessary to be humbly converted to Jesus’ truth, activating all our energies in order to leave behind wrong paths, and allowing ourselves to be guided by the Spirit that enlivens Jesus’ whole life.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


lunes, 18 de abril de 2016

04-24-2016 - 5 Easter (C)

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Llegamos al millón de visitas en nuestro blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

24-04-2016
5 Pascua – C
Juan 13,31-33a.34-35

NO PERDER LA IDENTIDAD

Jesús se está despidiendo de sus discípulos. Dentro de muy poco, ya no lo tendrán con ellos. Jesús les habla con ternura especial: «Hijitos míos, me queda poco de estar con vosotros». La comunidad es pequeña y frágil. Acaba de nacer. Los discípulos son como niños pequeños. ¿Qué será de ellos si se quedan sin el Maestro?
Jesús les hace un regalo: «Os doy un mandato nuevo: que os améis unos a otros como yo os he amado». Si se quieren mutuamente con el amor con que Jesús los ha querido, no dejarán de sentirlo vivo en medio de ellos. El amor que han recibido de Jesús seguirá difundiéndose entre los suyos.
Por eso, Jesús añade: «La señal por la que conocerán todos que sois discípulos míos será que os amáis unos a otros». Lo que permitirá descubrir que una comunidad que se dice cristiana es realmente de Jesús, no será la confesión de una doctrina, ni la observancia de unos ritos, ni el cumplimiento de una disciplina, sino el amor vivido con el espíritu de Jesús. En ese amor está su identidad.
Vivimos en una sociedad donde se ha ido imponiendo la «cultura del intercambio». Las personas se intercambian objetos, servicios y prestaciones. Con frecuencia, se intercambian además sentimientos, cuerpos y hasta amistad. Eric Fromm llegó a decir que «el amor es un fenómeno marginal en la sociedad contemporánea». La gente capaz de amar es una excepción.
Probablemente sea un análisis excesivamente pesimista, pero lo cierto es que, para vivir hoy el amor cristiano, es necesario resistirse a la atmósfera que envuelve a la sociedad actual. No es posible vivir un amor inspirado por Jesús sin distanciarse del estilo de relaciones e intercambios interesados que predomina con frecuencia entre nosotros.
Si la Iglesia «se está diluyendo» en medio de la sociedad contemporánea no es solo por la crisis profunda de las instituciones religiosas. En el caso del cristianismo es, también, porque muchas veces no es fácil ver en nuestras comunidades discípulos y discípulas de Jesús que se distingan por su capacidad de amar como amaba él. Nos falta el distintivo cristiano.
Los cristianos hemos hablado mucho del amor. Sin embargo, no siempre hemos acertado o nos hemos atrevido a darle su verdadero contenido a partir del espíritu y de las actitudes concretas de Jesús. Nos falta aprender que él vivió el amor como un comportamiento activo y creador que lo llevaba a una actitud de servicio y de lucha contra todo lo que deshumaniza y hace sufrir el ser humano.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2016-04-24
Pazkoaldiko 5. igandea – C
Joan 13,31-33a.34-35

EZ GALDU NORTASUNA

Ikasleei agur esaten ari da Jesus. Gutxi barru ez dute izango beren artean. Samurtasun bereziz mintzo zaie Jesus: «Seme-alabatxoak, denbora gutxi gelditzen zait zuen artean egoteko». Txikia da elkartea eta hauskorra. Jaioberria da. Haur txiki bezalako dira ikasleak. Zer izango da haietaz Maisurik gabe gelditzen badira?
Erregalu bat egin die Jesusek: «Agindu berri bat damaizuet: maita dezazuela elkar nik maite izan zaituztedan bezala». Jesusek agertu dien maitasunez elkar maite badute, hura beren artean bizirik dutela sentituz bizi dira. Jesusengandik hartu duten maitasuna zabalduz joanen da jarraitzaileen artean.
Horregatik, Jesusek gehitu du: «Zuek elkar maite izatea izanen da nire ikasle zareten seinalea, guztientzat». Kristau izeneko elkarte bat egiaz Jesusena dela agertuko duena, ez da izanen dotrina bat aitortzea, ezta erritu batzuk betetzea ere, ezta araubide bat jarraitzea, baizik Jesusen espirituaren arabera bizi izandako maitasuna. Maitasun hori izanen du bere nortasun-agiria.
«Trukearen kultura» nagusituz joan zaion gizartean bizi gara. Gaurko jendeak gauzak, zerbitzuak, laguntzak trukatzen ditu. Sarritan, gainera, sentimenduak, gorputzak eta adiskidetasuna bera trukatzen dira. Eric Frommek esana da: «maitasuna fenomeno marjinala da egungo gizartean». Salbuespen da maitatzeko gai den jendea.
Segur aski, analisi ezkorregia da hori; baina, nolanahi ere, gaur egun kristau-maitasuna bizi ahal izateko, egungo gizartea inguratzen duen ingurumenari aurre egin beharra dugu. Ezinezkoa da Jesusek arnasturiko maitasuna bizitzea, gure artean sarritan gailurra jo duen harreman eta truke interesatuen moldeari aurpegi eman gabe.
Eliza egungo gizartean «urtuz» badoa, ez da soilik erakunde erlijiosoen krisi sakonagatik. Kristautasunaren kasuan bada beste arrazoi bat ere: gure elkarteetan askotan ezin ikusi ahal izatea Jesusek maite zuen bezala maitatzeko gai diren ikasleak. Kristau-ezaugarria falta zaigu.
Kristauek asko hitz egin izan dugu maitasunaz. Halaz guztiz, ez dugu asmatu beti edo ez gara ausartu hura edukiaz janzten, Jesusen espirituaren eta jarrera zehatzen araberako edukiaz. Ikastea falta zaigu ezen Jesusek maitasuna portaera eraginkor eta sortzaile bezala bizi izan zuela, ezen zerbitzari izatera eta gizakia desgizatartzen duen eta sufriarazten dion guztiaren kontra borroka egitera eragiten zion portaera bezala bizi izan zuela.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

24-04-2016
Diumenge 5 de Pasqua – C
Joan 13,31-33a.34-35

NO PERDRE LA IDENTITAT

Jesús s’està acomiadant dels seus deixebles. D’aquí a molt poc, ja no el tindran amb ells. Jesús els parla amb una tendresa especial: «Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps». La comunitat és petita i fràgil. Acaba de néixer. Els deixebles són com nens petits. Què serà d’ells si es queden sense el Mestre?
Jesús els fa un regal: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». Si s’estimen mútuament amb l’amor amb què Jesús els ha estimat, no deixaran de sentir-lo viu enmig d’ells. L’amor que han rebut de Jesús seguirà difonent-se entre els seus.
Per això, Jesús afegeix: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres». El que permetrà descobrir que una comunitat que es diu cristiana és realment de Jesús, no serà la confessió d’una doctrina, ni l’observança d’uns ritus, ni el compliment d’una disciplina, sinó l’amor viscut amb l’esperit de Jesús. En aquest amor hi ha la seva identitat.
Vivim en una societat on s’ha anat imposant la «cultura de l’intercanvi». Les persones s’intercanvien objectes, serveis i prestacions. Sovint, s’intercanvien a més sentiments, cossos i fins i tot amistat. Eric Fromm va arribar a dir que «l’amor és un fenomen marginal en la societat contemporània». La gent capaç d’estimar és una excepció.
Probablement sigui una anàlisi excessivament pessimista, però el cert és que, per viure avui l’amor cristià, cal resistir-se a l’atmosfera que envolta la societat actual. No és possible viure un amor inspirat per Jesús sense distanciar-se de l’estil de relacions i d’intercanvis interessats que predomina amb freqüència entre nosaltres.
Si l’Església «s’està diluint» enmig de la societat contemporània no és només per la crisi profunda de les institucions religioses. En el cas del cristianisme és, també, perquè moltes vegades no és fàcil veure en les nostres comunitats deixebles de Jesús homes i dones que es distingeixin per la seva capacitat d’estimar com estimava ell. Ens falta el distintiu cristià.
Els cristians hem parlat molt de l’amor. No obstant això, no sempre hem encertat o ens hem atrevit a donar-li el seu veritable contingut a partir de l’esperit i de les actituds concretes de Jesús. Ens falta aprendre que ell va viure l’amor com un comportament actiu i creador que el portava a una actitud de servei i de lluita contra tot el que deshumanitza i fa patir l’ésser humà.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

24-04-2016
5 Pascua – C
Xoán 13,31-33a.34-35

NON PERDER A IDENTIDADE

Xesús estase despedindo dos seus discípulos. Dentro de moi pouco xa non o terán con eles. Xesús fálalles con tenrura especial: «Meus filliños, quédame pouco de estar convosco». A comunidade é pequena e fráxil. Acaba de nacer. Os discípulos son como pícaros pequenos. Que será deles se se quedan sen o Mestre?
Xesús failles un agasallo: «Douvos un mandato novo: que vos amedes uns a outros como eu vos amei». Se se queren mutuamente co amor con que Xesús os quixo, non deixarán de sentilo vivo no medio deles. O amor que recibiron de Xesús seguirá difundíndose entre os seus.
Por iso, Xesús engade: «O sinal polo que coñecerán todos que sodes discípulos meus será que vos amades uns a outros». Iso permitirá descubrir que unha comunidade que se di cristiá é realmente de Xesús, non será a confesión dunha doutrina, nin a observancia duns ritos, nin o cumprimento dunha disciplina, senón o amor vivido co espírito de Xesús. Nese amor está a súa identidade.
Vivimos nunha sociedade onde se vai impondo a «cultura do intercambio». As persoas intercambian obxectos, servizos e prestacións. Con frecuencia, intercambian ademais sentimentos, corpos e ata amizade. Eric Fromm chegou a dicir que «o amor é un fenómeno marxinal na sociedade contemporánea». A xente capaz de amar é unha excepción.
Probabelmente sexa unha análise excesivamente pesimista, pero o certo é que, para vivir hoxe o amor cristián, é necesario resistir á atmosfera que envolve á sociedade actual. Non é posíbel vivir un amor inspirado por Xesús sen distanciarse do estilo de relacións e intercambios interesados que predomina con frecuencia entre nós.
Se a Igrexa «se está diluíndo» no medio da sociedade contemporánea non é só pola crise profunda das institucións relixiosas. No caso do cristianismo é, tamén, porque moitas veces non é fácil ver nas nosas comunidades discípulos e discípulas de Xesús que se distingan pola súa capacidade de amar como amaba el. Fáltanos o distintivo cristián.
Os cristiáns falamos moito do amor. Con todo, non sempre acertamos ou nos atrevemos a darlle o seu verdadeiro contido a partir do espírito e das actitudes concretas de Xesús. Fáltanos aprender que el viviu o amor como un comportamento activo e creador que o levaba a unha actitude de servizo e de loita contra todo o que deshumaniza e fai sufrir o ser humano.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

24-04-2016
5 Pasqua – C
Giovanni 13,31-33a.34-35

NON PERDERE L’IDENTITÀ

Gesù si sta congedando dai suoi discepoli. Tra pochissimo, non lo avranno più con loro. Gesù parla loro con tenerezza particolare: «Figlioli miei, mi resta poco di stare con voi». La comunità è piccola e fragile. È appena nata. I discepoli sono come bambini piccoli. Che sarà di loro se rimangono senza il Maestro?
Gesù fa loro un regalo: «Vi do un comandamento nuovo: che vi amiate gli uni gli altri come io vi ho amato». Se si vogliono bene a vicenda con l’amore con il quale Gesù ha voluto loro bene, non cesseranno di sentirlo vivo in mezzo a loro. L’amore che hanno ricevuto da Gesù continuerà a diffondersi tra i suoi.
Per questo Gesù aggiunge: «Il segno per il quale conosceranno tutti che siete miei discepoli sarà che vi amate gli uni gli altri». Quel che permetterà di scoprire che una comunità che si dice cristiana è realmente di Gesù, non sarà la confessione di una dottrina, né l’osservanza di alcuni riti, né il compimento di una disciplina, ma l’amore vissuto con lo spirito di Gesù. In questo amore sta la sua identità.
Viviamo in una società in cui si è andata imponendo la «cultura dello scambio». Le persone si scambiano oggetti, servizi e prestazioni. Con frequenza si scambiano anche sentimenti, corpi e fin l’amicizia. Eric Fromm arrivò a dire che «l’amore è un fenomeno marginale nella società contemporanea». La gente capace di amare è un’eccezione.
Forse è un’analisi eccessivamente pessimista, ma è sicuro che, per vivere oggi l’amore cristiano, è necessario resistere all’atmosfera che avvolge la società attuale. Non è possibile vivere un amore ispirato da Gesù senza distanziarsi dallo stile di relazioni e scambi interessati che predomina spesso tra noi.
Se la Chiesa «si sta diluendo» in mezzo alla società contemporanea non è solo per la crisi profonda delle istituzioni religiose. Nel caso del cristianesimo è anche perché molte volte non è facile vedere nelle nostre comunità discepoli e discepole di Gesù che si distinguano per la loro capacità di amare come amava lui. Ci manca il distintivo cristiano.
Noi cristiani abbiamo parlato molto di amore. Tuttavia, non sempre siamo riusciti o abbiamo osato dargli il suo vero contenuto a partire dallo spirito e dagli atteggiamenti concreti di Gesù. Dobbiamo capire che egli visse l’amore come un comportamento attivo e creatore che lo portava a un atteggiamento di servizio e di lotta contro tutto quello che disumanizza e fa soffrire l’essere umano.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

24-04-2016
5 Pâques – C
Jean 13,31-33a.34-35

NE PAS PERDRE SON IDENTITÉ

Jésus prend congé de ses disciples. Dans peu de temps, ils ne l’auront plus avec eux. Jésus leur parle avec une tendresse particulière : «Mes petits enfants, il me reste peu de temps à passer avec vous». La communauté est fragile et petite. Elle vient de naître. Les disciples sont comme des bébés. Que deviendront-ils si le Maître leur manque?
Jésus leur fait un cadeau: «Je vous donne un commandement nouveau: «Aimez-vous les uns les autres comme je vous ai aimés». S’ils s’aiment mutuellement de l’amour même dont Jésus les a aimés, ils ne cesseront pas de le sentir vivant au milieu d’eux. L’amour qu’ils ont reçu de Jésus continuera de se répandre parmi les siens.
C’est pourquoi, Jésus ajoute: «Le signe par lequel tous reconnaîtront que vous êtes mes disciples c’est que vous vous aimez les uns les autres». Ce qui permettra de découvrir qu’une communauté soi-disant chrétienne appartient réellement à Jésus, ce ne sera pas la confession d’une doctrine, ni l’observance de quelques rites, ni l’accomplissement d’une discipline mais l’amour vécu selon l’Esprit de Jésus. C’est dans cet amour que se trouve son identité.
Nous vivons dans une société où c’est la «culture de l’échange» qui est en train de s’imposer. Les personnes échangent des objets, des services et des prestations. Souvent, elles échangent aussi des sentiments, leurs corps et même l’amitié. Eric From est arrivé à affirmer que « l’amour est un phénomène marginal dans la société contemporaine ». Les gens capables d’aimer sont une exception.
C’est probablement une analyse trop pessimiste mais ce qui est sûr, c’est que pour vivre aujourd’hui l’amour chrétien, il faut résister à l’ambiance qui enveloppe la société actuelle. Il n’est pas possible de vivre un amour inspiré par Jésus sans prendre ses distances par rapport au genre de relations et d’échanges intéressés qui prévaut fréquemment parmi nous.
Si l’Eglise est «en train de se diluer» au milieu de la société contemporaine, cela n’est pas seulement dû à la crise profonde que traversent les institutions religieuses. Dans le cas du christianisme, cela est souvent dû au fait qu’il n’est pas facile de trouver dans nos communautés des disciples de Jésus, hommes et femmes, se distinguant par leur capacité d’aimer comme il aimait. C’est le signe distinctif chrétien qui nous manque.
Nous chrétiens, nous avons beaucoup parlé sur l’amour. Cependant, ce n’est pas toujours que nous avons osé et réussi à lui donner son véritable contenu à partir de l’esprit et des attitudes concrètes de Jésus. Il nous reste à apprendre que Jésus a vécu l’amour comme un comportement actif et créateur qui le poussait vers une attitude de service et de lutte contre tout ce qui déshumanise et fait souffrir l’être humain.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

24-04-2016
5 Páscoa – C
João 13,31-33a.34-35

NÃO PERDER A IDENTIDADE

Jesus está a despedir-se dos Seus discípulos. Dentro em breve, já não o terão entre eles. Jesus fala-lhes com ternura especial: «Meus filhos resta-Me pouco tempo entre vós». A comunidade é pequena e frágil. Acaba de nascer. Os discípulos são como crianças pequenas. Que será deles se ficam sem o Mestre?
Jesus faz-lhes uma oferta: «Dou-vos um mandato novo: que vos ameis uns aos outros como Eu vos amei». Querem-se mutuamente com o amor com que Jesus os quis, não deixarão de senti-Lo vivo no meio deles. O amor que receberam de Jesus continuará a difundir-se entre os Seus.
Por isso, Jesus acrescenta: «O sinal pelo que vos conhecerão todos como Meus discípulos será que os ameis uns aos outros». O que permitirá descobrir que uma comunidade que se diz cristã é realmente de Jesus, não será a confissão de uma doutrina, nem a observância de uns ritos, nem o cumprimento de uma disciplina, mas o amor vivido com o espírito de Jesus. Nesse amor está a Sua identidade.
Vivemos numa sociedade onde se foi impondo a «cultura dos intercâmbios». As pessoas intercambiam objetos, serviços e prestações. Com frequência, intercambiam também sentimentos, corpos e até amizade. Eric Fromm chegou a dizer que «o amor é um fenómeno marginal na sociedade contemporânea». As pessoas capazes de amar são uma exceção.
Provavelmente será uma análise excessivamente pessimista, mas o certo é que, para viver hoje o amor cristão, é necessário resistir-se à atmosfera que envolve a sociedade atual. Não é possível viver um amor inspirado por Jesus sem distanciar-se do estilo de relações e intercâmbios interessados que predomina com frequência entre nós.
Se a Igreja «se está a diluir» no meio da sociedade contemporânea não é só pela crise profunda das instituições religiosas. No caso do cristianismo é, também, porque muitas vezes não é fácil ver nas nossas comunidades discípulos e discípulas de Jesus que se distingam pela sua capacidade de amar como amava Ele. Falta-nos o distintivo cristão.
Os cristãos, temos falado muito do amor. No entanto, não sempre temos acertado ou nos temos atrevido a dar-lhe o seu verdadeiro conteúdo a partir do espírito e das atitudes concretas de Jesus. Falta-nos aprender que Ele viveu o amor como um comportamento ativo e criador que O levava a uma atitude de serviço e de luta contra tudo o que desumaniza e faz sofrer o ser humano.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

04-24-2016
5 Easter – C
John 13,31-33a.34-35

DON’T LOSE YOUR IDENTITY

Jesus is saying goodbye to his disciples. Very soon, he won’t be with them. Jesus speaks to them with special tenderness: «Little children, I shall be with you only a little longer». The community is small and fragile. It’s just been born. The disciples are like little children. What will become of them if they are left without the Teacher?
Jesus gives them a gift: «I give you a new commandment: love one another, just as I have loved you». If they love each other mutually with the love Jesus has loved them with, they won’t stop feeling him alive in their midst. The love they have received from Jesus will keep spreading among them.
That’s why Jesus adds: «It is by your love for one another that everyone will recognize you as my disciples». What will allow a community that calls itself Christian to be seen as really being from Jesus, won’t be the confession of a doctrine, or the observance of some rituals, or the following of a discipline, but the love lived out with Jesus’ spirit. In that love is their identity.
We live in a society where there has been imposed the «culture of exchange». Persons exchange objects, services and loans. Frequently they exchange feelings, bodies and even friendship. Eric Fromm ended up saying that «love is a marginal phenomenon in today’s society». A people capable of loving is an exception.
Probably this is an excessively pessimistic analysis, but it’s certain that in order to live out Christian love today, it’s necessary to resist the atmosphere that fills today’s society. It’s not possible to live out a love that is inspired by Jesus without distancing ourselves from the style of relationships and self-interested exchanges that frequently predominate among us.
If the Church «is getting watered-down» in the midst of today’s society, it’s not just because of the profound crisis of religious institutions. In the case of Christianity, it’s also because many times it’s not easy to see our communities as disciples of Jesus who distinguish themselves by their capacity of loving as he loved. We lack the Christian distinction.
We Christians have talked a lot about love. However we haven’t always made it clear or we haven’t dared to give it its true content that starts with the spirit and the concrete attitudes of Jesus. We still haven’t learned that he lived love as an active way of living and as a creator who brought to it an attitude of service and of struggle against everything that dehumanizes and that allows humans to suffer.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com