Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
ES - PAN DE VIDA
EU - BIZI OGIA
CA - PA DE VIDA
IT - Títulos IT
FR - PAIN DE VIE
PT - PÃO DE VIDA
HOMILIA - ES
5 de agosto de 2012
18 Tiempo ordinario (B)
Juan 6, 24-35
PAN DE
VIDA
¿Por qué seguir interesándonos
por Jesús después de veinte siglos? ¿Qué podemos esperar de él? ¿Qué nos puede
aportar a los hombres y mujeres de nuestro tiempo? ¿Nos va a resolver acaso los
problemas del mundo actual? El evangelio de Juan habla un diálogo de gran
interés, que Jesús mantiene con una muchedumbre a orillas del lago Galilea.
El día anterior han compartido
con Jesús una comida sorprendente y gratuita. Han comido pan hasta saciarse.
¿Cómo lo van a dejar marchar? Lo que buscan es que Jesús repita su gesto y los
vuelva a alimentar gratis. No piensan en nada más.
Jesús los desconcierta con un
planteamiento inesperado: "Trabajad, no por el alimento que perece, sino
por el que perdura hasta la vida eterna". Pero ¿cómo no preocuparnos por
el pan de cada día? El pan es indispensable para vivir. Lo necesitamos y
debemos trabajar para que nunca le falte a nadie.
Jesús lo sabe. El pan es lo
primero. Sin comer no podemos subsistir. Por eso se preocupa tanto de los
hambrientos y mendigos que no reciben de los ricos ni las migajas que caen de
su mesa. Por eso maldice a los terratenientes insensatos que almacenan el grano
sin pensar en los pobres. Por eso enseña a sus seguidores a pedir cada día al
Padre pan para todos sus hijos.
Pero Jesús quiere despertar en
ellos un hambre diferente. Les habla de un pan que no sacia solo el hambre de
un día, sino el hambre y la sed de vida que hay en el ser humano. No lo hemos
de olvidar. En nosotros hay un hambre de justicia para todos, un hambre de
libertad, de paz, de verdad. Jesús se presenta como ese Pan que nos viene del
Padre, no para hartarnos de comida sino "para dar vida al mundo".
Este Pan, venido de Dios,
"perdura hasta la vida eterna". Los alimentos que comemos cada día
nos mantienen vivos durante años, pero llega un momento en que no pueden
defendernos de la muerte. Es inútil que sigamos comiendo. No nos pueden dar
vida más allá de la muerte.
Jesús se presenta como ese Pan de
vida eterna. Cada uno ha de decidir cómo quiere vivir y cómo quiere morir.
Pero, creer en Cristo es alimentar en nosotros una fuerza indestructible,
empezar a vivir algo que no terminará con nuestra muerte. Seguir a Jesús es
entrar en el misterio de la muerte sostenidos por su fuerza resucitadora.
Al escuchar sus palabras,
aquellas gentes de Cafarnaún le gritan desde lo hondo de su corazón:
"Señor, danos siempre de ese pan". Desde nuestra fe vacilante,
nosotros no nos atrevemos a pedir algo semejante. Quizás, solo nos preocupa la
comida de cada día. Y, a veces, solo la nuestra.
José Antonio Pagola
Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Anuncia la Buena Noticia de Jesús. Pásalo.
HOMILIA - EU
2012ko abuztuaren
5a
Urteko 18. Igandea
B
Joan 6,24-35
BIZI OGIA
Zer
dela eta jarraitu Jesus kontuan hartzen hogei menderen ondoren? Zer espero
dezakegu harengandik? Zer ekarpen egiten ahal digu gure aldi honetako
gizon-emakumeei? Axola handiko elkarrizketa batez mintzo da Joanen ebanjelioa:
Galileako aintzira ondoan Jesusek jendetza handi batekin izandakoaz.
Bezperan
otordu harrigarri eta doakoa partekatu dute Jesusekin. Ase arte jan dute.
Nolatan utzi hari alde egiten? Nahi dutena, Jesusek keinu bera egin dezan da
eta berriro jaten eman diezaien doan. Ez dute buruan beste ezer.
Alabaina,
nahasgarri gertatu zaie Jesusen ustekabeko planteamendu hau: «Lan egizue, ez
galtzen den janari baten bila, baizik betiko biziraino irauten duenaren bila».
Baina nolatan ez gara arduratuko, ba, eguneroko ogiaz? Premiazkoa da ogia,
bizitzeko. Beharrezkoa dugu eta lan egin beharra inori inoiz falta ez dakion.
Badaki
hori Jesusek. Ogia da lehenengo gauza. Jan gabe ezin bizi gara. Horregatik
arduratu da horrenbeste goseak direnez eta eskekoez, aberatsengandik mahaitik
erortzen diren apurrak ere hartu ezin dituztenez. Horregatik madarikatu ditu
lurjabe zoroak, alea mandioan pilatzen dutenez, pobreez axolatu gabe.
Horregatik irakatsi die bere jarraitzaileei Aitari seme-alaba guztientzat
eguneroko ogia eskatzen.
Alabaina,
beste gose bat ernearazi nahi du haiengan Jesusek. Gosea asetzen duen ogiaz
hitz egin nahi die, ez egun batekoa soilik, baizik gizakiak bere baitan dituen
gose-egarriak asetzen dituenaz. Ez gaitezen ahaztu. Gugan bada beste gose bat:
justiziarena, askatasun, bake eta egiarena. Aitagandik datorkigun Ogi hori
bezala aurkeztu zaigu Jesus, ez janariaz asetzeko, baizik «munduari bizia
emateko».
Ogi
horrek, Jainkoagandik etorria den horrek, «betiko biziraino irauten du».
Eguneroko janariak urtetan eusten digu bizirik, baina heriotzatik libratu ezin
gaituen une bat iristen zaio. Alferrik da orduan jaten segitzea. Ezin eman digu
bizirik heriotzatik hara.
Betiko
biziaren Ogi bezala aurkeztu zaigu Jesus. Bakoitzak erabaki behar du nola nahi
duen bizi eta nola nahi duen hil. Baina Kristogan sinestea, geuregan indar
suntsiezin bat elikatzea da, gure heriotzarekin amaituko ez den zerbait
bizitzen hastea. Jesusi jarraitzea, heriotzaren misterioan murgiltzea da, haren
indar berpizgarria sostengu dugula.
Jesusen
hitzak entzutean, Kafarnaumeko jende hark beren bihotz hondotik egiten dio
oihu: «Jauna, emaguzu beti ogi horretatik». Koloka dugun geure fedetik, ez gara
ausartzen, agian, horrelakorik eskatzera. Eguneroko ogia dugu, agian, kezka
bakarra. Eta, batzuetan, geurea soilik.
José Antonio Pagola
BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea
Zabaldu Jesusen Berri Ona. Bidali hau.
HOMILIA - CA
5 d'agost de 2012
Diumenge XVIII
durant l'any (B)
Joan 6, 24-35
PA DE VIDA
Per
què continuar interessant-nos per Jesús després de vint segles? Què podem
esperar d'ell? Què ens pot aportar als homes i dones del nostre temps? Ens
resoldrà potser els problemes del món actual? L'evangeli de Joan parla d'un
diàleg de gran interès, que Jesús manté amb un grup de gent a la vora del llac
de Galilea.
El
dia anterior han compartit amb Jesús un dinar sorprenent i gratuït. Han menjat
pa fins a saciarse. Com el deixaran marxar? El que busquen és que Jesús
repeteixi el seu gest i els torni a alimentar gratis. No pensen en res més.
Jesús
els desconcerta amb un plantejament inesperat: "Però no us heu d'afanyar
tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura". Però com no
preocupar-nos pel pa de cada dia? El pa és indispensable per a viure. El
necessitem i hem de treballar perquè mai li falti a ningú.
Jesús
ho sap. El pa és el primer. Sense menjar no podem subsistir. Per això es
preocupa tant dels famolencs i captaires que no reben dels rics ni les engrunes
que cauen de la seva taula. Per això maleeix els terratinents insensats amb tot
el gra sense pensar en els pobres. Per això ensenya als seus seguidors a
demanar cada dia al Pare pa per a tots els seus fills.
Però
Jesús vol despertar en ells una gana diferent. Els parla d'un pa que no sadolla
només la fam d'un dia, sinó la fam i la set de vida que hi ha a l'ésser humà.
No ho hem d'oblidar. En nosaltres hi ha una fam de justícia per a tots, una fam
de llibertat, de pau, de veritat. Jesús es presenta com aquest Pa que ens ve
del Pare, no per afartar-nos de menjar sinó "per donar vida al món".
Aquest
Pa, vingut de Déu, "perdura fins a la vida eterna". Els aliments que
mengem cada dia ens mantenen vius durant anys, però arriba un moment en què no
poden defensar-nos de la mort. És inútil que continuem menjant. No ens poden
donar vida més enllà de la mort.
Jesús
es presenta com aquest Pa de vida eterna. Cadascú ha de decidir com vol viure i
com vol morir. Però, creure en Crist és alimentar en nosaltres una força
indestructible, començar a viure una cosa que no acabarà amb la nostra mort.
Seguir Jesús és entrar en el misteri de la mort sostinguts per la seva força
ressuscitadora.
En
escoltar les seves paraules, aquella gent de Cafarnaüm li demanen des del fons
del seu cor: "Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest". Des de la nostra
fe vacil lant, nosaltres no ens atrevim a demanar alguna cosa semblant. Potser,
només ens preocupa el menjar de cada dia. I, de vegades, només el nostre.
José Antonio Pagola
Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Anuncia la Bona Notícia de Jesús. Passa-ho!
HOMILIA - GL
5 de agosto de 2012
18 Tempo ordinario (B).
Xoán 6, 24-35
PAN DE
VIDA
Por que seguir interesándonos por
Xesús logo de vinte séculos? Que podemos esperar del? Que nos pode achegar aos
homes e mulleres do noso tempo? Vainos resolver seica os problemas do mundo
actual? O evanxeo de Xoán fala dun diálogo de gran interese que Xesús mantén
cun xentío ás beiras do lago Galilea.
O día anterior compartiron con
Xesús unha comida sorprendente e gratuíta. Comeron pan ata fartarse. Como o van
deixar marchar agora? O que buscan é que Xesús repita o seu xesto e os volva a
alimentar gratis. Non pensan en nada máis.
Xesús desconcértaos cunha
formulación inesperada: "Traballade, non polo alimento que perece, senón
polo que perdura ata a vida eterna". Pero como non preocuparnos polo pan
de cada día? O pan é indispensábel para vivir. Necesitámolo e debemos traballar
para que nunca lle falte a ninguén.
Xesús sábeo. O pan é o primeiro.
Sen comer non podemos subsistir. Por iso se preocupa tanto dos famentos e
esmoleiros que non reciben dos ricos nin as migallas que caen da súa mesa. Por
iso maldí aos terratenentes insensatos que almacenan o gran sen pensar nos
pobres. Por iso ensina aos seus seguidores a pedir ao Pai cada día pan para
todos os seus fillos.
Pero Xesús quere espertar neles
unha fame diferente. Fálalles dun pan que non enche só a fame dun día, senón a
fame e a sede de vida que hai no ser humano. Non o podemos esquecer. En nós hai
unha fame de xustiza para todos, unha fame de liberdade, de paz, de verdade.
Xesús preséntase como ese Pan que nos vén do Pai, non para fartarnos de comida
senón "para dar vida ao mundo".
Este Pan, vindo de Deus,
"perdura ata a vida eterna". Os alimentos que comemos cada día
mantéñennos vivos durante anos, pero chega un momento en que non poden
defendernos da morte. É inútil que sigamos comendo. Non nos poden dar vida máis
aló da morte.
Xesús preséntase como ese Pan de
vida eterna. Cada un ha de decidir como quere vivir e como quere morrer. Pero,
crer en Cristo é alimentar en nós unha forza indestrutíbel. Empezar a vivir
algo que non terminará coa nosa morte. Seguir a Xesús é entrar no misterio da morte
sostidos pola súa forza resucitadora.
Ao escoitar as súas palabras,
aquelas xentes de Cafarnaún grítanlle desde o fondo do seu corazón:
"Señor, dános sempre dese pan". Desde a nosa fe vacilante, nós non
nos atrevemos a pedir algo semellante. Quizais, só nos preocupa a comida de
cada día. E, ás veces, só a nosa.
José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire
Rede evanxelizadora BOAS NOTICIAS
Anuncia a Boa Noticia de Xesús. Pásao.
HOMILIA -IT
Fecha
Título
---
José Antonio Pagola
---
HOMILIA - FR
5 août 2012
18 Temps ordinaire
(B)
Jean 6, 24-35
PAIN DE VIE
Pourquoi
continuer de s’intéresser à Jésus après vingt siècles? Que pouvons-nous attendre de lui ? Que peut-il apporter aux
hommes et aux femmes de notre temps ? Est-ce qu’il peut résoudre les problèmes du monde actuel ?
L’évangile de Jean nous rapporte un dialogue
d’un grand intérêt entre Jésus et
une multitude, sur les rives du lac de Galilée.
La
veille, ils ont partagé avec Jésus un repas surprenant et gratuit. Ils ont
mangé du pain jusqu’à satiété. Comment pourraient-ils le laisser partir ? Ils
cherchent à ce que Jésus reprenne son geste et continue de les nourrir
gratuitement. Ils ne pensent à rien d’autre.
Jésus
va les déconcerter avec une pensée inattendue: « Travaillez, non pas pour une
nourriture périssable mais pour celle qui dure jusqu’à la vie éternelle ».
Mais, comment ne pas s’inquiéter pour le pain quotidien ? Il est indispensable
pour vivre. Nous en avons besoin et nous devons travailler pour que jamais il ne manque à personne.
Jésus
le sait. Le pain est la première des choses. Sans manger on ne peut pas
subsister. C’est pourquoi il se préoccupe tant des affamés et des mendiants qui
ne reçoivent des plus riches même pas les miettes qui tombent de leur table.
C’est pourquoi, il maudit ces propriétaires
fonciers insensés qui amassent le grain sans penser aux pauvres. C’est
pourquoi il enseigne à ses disciples à demander chaque jour au Père du pain
pour tous ses enfants.
Mais
Jésus veut éveiller en eux une faim différente. Il leur parle d’un pain qui ne
rassasie pas seulement la faim d’une journée mais la faim et la soif de vie
enfouies dans l’être humain. On ne doit pas l’oublier. Il y a en nous une faim
de justice pour tous, une faim de liberté, de paix, de vérité. Jésus se
présente comme ce Pain venant du Père, non pas pour nous rassasier de
nourriture mais « pour donner la vie au monde ».
Ce
Pain, venu de Dieu, “dure jusqu’à la vie éternelle”. Les aliments que nous
mangeons chaque jour nous maintiennent en vie pendant des années, mais il
arrive un moment où ils ne peuvent pas nous protéger face à la mort. Il devient
inutile de continuer de manger. Ils ne peuvent pas nous donner la vie au-delà
de la mort.
Jésus
se présente comme ce Pain de vie éternelle. Chacun doit décider comment il veut
vivre et comment il veut mourir. Mais croire en Jésus Christ, c’est nourrir en
nous une force indestructible, commencer
à vivre quelque chose qui ne finira pas avec notre mort. Suivre Jésus, c’est
entrer dans le mystère de la mort soutenus par sa force de résurrection.
En
entendant ses paroles, les gens de Capharnaüm crient vers lui du fond de leur
cœur : « Seigneur, donne-nous toujours de ce pain ». A partir de notre foi
hésitante, nous n’osons pas demander quelque chose de pareil. Peut-être c’est
seulement la nourriture quotidienne qui nous préoccupe. Et parfois, seulement
la nôtre.
José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv
Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES
Annonce la Bonne Nouvelle de Jésus
Fais passer ce message!.
HOMILIA - PT
5 de Agosto de 2012
18 Tempo ordinário
(B)
João 6, 24-35
PÃO DE VIDA
Porquê
continuar a interessar-nos por Jesus depois de vinte séculos? Que podemos
esperar Dele? Que nos pode trazer aos homens e mulheres do nosso tempo? Irá
acaso resolver os problemas do mundo atual? O evangelho de João fala de um
diálogo de grande interesse, que Jesus mantem com uma multidão na margem do
lago da Galileia.
No
dia anterior partilharam com Jesus uma refeição surpreendente e gratuita.
Comeram pão até saciar-se. Como o vão deixar partir? O que procuram é que Jesus
repita o Seu gesto e os volte a alimentar grátis. Não pensam em nada mais.
Jesus
desconcerta-os com uma ideia inesperada: "Trabalhai, não pelo alimento que
perece, mas pelo que perdura até à vida eterna". Mas como não nos
preocuparmos pelo pão de cada dia? O pão é indispensável para viver.
Necessitamos dele e devemos trabalhar para que nunca falte a ninguém.
Jesus
sabe-o. Primeiro é o pão. Sem comer não podemos subsistir. Por isso se preocupa
tanto com os esfomeados e mendigos que não recebem dos ricos nem as migalhas
que caem da sua mesa. Por isso amaldiçoa os poderosos insensatos que armazenam
os grãos sem pensar nos pobres. Por isso ensina aos Seus seguidores a pedir
cada dia ao Pai pão para todos os Seus filhos.
Mas
Jesus quer despertar neles uma fome diferente. Fala-lhes de um pão que não
sacia só a fome de um dia., mas a fome e a sede de vida que existe no ser
humano. Não o temos de esquecer. Em nós há uma fome de justiça para todos, uma
fome de liberdade, de paz, de verdade. Jesus se apresenta-se como esse Pão que
nos vem do Pai, não para nos fartarmos de comida mas "para dar vida ao
mundo".
Este
Pão, vindo de Deus, "perdura até à vida eterna". Os alimentos que comemos
cada dia mantêm-nos vivos durante anos, mas chega um momento em que não podem
defender-nos da morte. É inútil continuarmos a comer. Não nos podem dar vida
para alá da morte.
Jesus
apresenta-se como esse Pão de vida eterna. Cada um tem de decidir como quer
viver e como quer morrer. Mas, acreditar em Cristo é alimentar em nós uma força
indestrutível, começar a viver algo que não terminará com a nossa morte. Seguir
Jesus é entrar no mistério da morte travada pela Sua força ressuscitadora.
Ao
escutar as Suas palavras, aquelas pessoas de Cafarnaum gritavam-Lhe desde o
fundo do seu coração: "Senhor, dai-nos sempre desse pão". Desde a
nossa fé vacilante, nós não nos atrevemos a pedir algo semelhante. Talvez, só
nos preocupa a comida de cada dia. E, por vezes, só a nossa.
José Antonio Pagola
Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Anuncia a Boa Nova de Jesus. Passa-o.
HOMILIA - EN
August 5, 2012
XVIII Ordinary Sunday (B)
John 6, 24-35
OT BREAD OF LIFE
Why should we be interested in Jesus, twenty centuries
later? What are we expecting from Him? Is there anything He can give us, men
and women of our times? Can He solve any of our many problems? John’s gospel
today gives us an interesting dialogue between Jesus and the crowd that came to
him.
A day earlier, the same people had shared a very
special and free meal, offered to them by Jesus. They ate until they were fully
satisfied. How could they let Him go away so soon? Evidently, they were
expecting him to offer them another free meal. That was their expectation.
Jesus, however, surprised them with a new proposal:
“Do not work for food that cannot last, but work for food that endures to
eternal life.” But, really, is it possible not to worry about our daily food?
Bread/food is needed for survival and we must work to be able to pay for it.
Jesus knows very well that we cannot survive unless we
eat. That is why Jesus is always so worried about the hungry and the beggars
who do not get even the bread crumbs that fall from the rich people’s table.
For the same reason, Jesus cursed the landowners who hoarded their excess crops
in barns and forgot about the poor labourers. And so Jesus taught us to pray to
his Father for our daily bread.
But Jesus wants to teach the crowd about another kind
of hunger. He speaks to them about another kind of bread that will satisfy not
only their daily hunger, but also the hunger and thirst for the rest of their
lives. We must never forget that. There is within us a hunger for justice for
all, a hunger for freedom, peace and truth. Jesus tells everyone that He is the
bread come down from heaven, from his Father, “to give life to the world” and
not only to satisfy our daily hunger for bread.
This bread from heaven gives life to the world for
life everlasting. The food that we eat to satisfy our daily hunger will keep us
alive for a few years. The time will come when we will not be able to avoid
death.
Jesus presents himself to the people as the Bread for
eternal life. Each one must decide the type of life and death that Jesus is
offering. Believing in Jesus gives us the food that offers us an indestructible
strength and life that will not be destroyed by our own regular death. To be a
follower of Jesus means entering into the mystery of death that will be
sustained by his own power of the resurrection.
When those people in the crowd heard such words from
Jesus they shouted and begged from him: “give us that bread always.” From our
own weak and hesitant faith, we are not ready to ask such gift. Evidently, we
are still more worried about our daily food – maybe, our special type of food!
José Antonio Pagola
Gospel network BUENAS NOTICIAS
Preach the Good News of Jesus.
Pass it on.