lunes, 30 de julio de 2012

08/05/2012 - 18 Sunday in Ordinary Time (B)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------



HOMILIA - ES

5 de agosto de 2012
18 Tiempo ordinario (B)
Juan 6, 24-35

PAN DE VIDA

¿Por qué seguir interesándonos por Jesús después de veinte siglos? ¿Qué podemos esperar de él? ¿Qué nos puede aportar a los hombres y mujeres de nuestro tiempo? ¿Nos va a resolver acaso los problemas del mundo actual? El evangelio de Juan habla un diálogo de gran interés, que Jesús mantiene con una muchedumbre a orillas del lago Galilea.
El día anterior han compartido con Jesús una comida sorprendente y gratuita. Han comido pan hasta saciarse. ¿Cómo lo van a dejar marchar? Lo que buscan es que Jesús repita su gesto y los vuelva a alimentar gratis. No piensan en nada más.
Jesús los desconcierta con un planteamiento inesperado: "Trabajad, no por el alimento que perece, sino por el que perdura hasta la vida eterna". Pero ¿cómo no preocuparnos por el pan de cada día? El pan es indispensable para vivir. Lo necesitamos y debemos trabajar para que nunca le falte a nadie.
Jesús lo sabe. El pan es lo primero. Sin comer no podemos subsistir. Por eso se preocupa tanto de los hambrientos y mendigos que no reciben de los ricos ni las migajas que caen de su mesa. Por eso maldice a los terratenientes insensatos que almacenan el grano sin pensar en los pobres. Por eso enseña a sus seguidores a pedir cada día al Padre pan para todos sus hijos.
Pero Jesús quiere despertar en ellos un hambre diferente. Les habla de un pan que no sacia solo el hambre de un día, sino el hambre y la sed de vida que hay en el ser humano. No lo hemos de olvidar. En nosotros hay un hambre de justicia para todos, un hambre de libertad, de paz, de verdad. Jesús se presenta como ese Pan que nos viene del Padre, no para hartarnos de comida sino "para dar vida al mundo".
Este Pan, venido de Dios, "perdura hasta la vida eterna". Los alimentos que comemos cada día nos mantienen vivos durante años, pero llega un momento en que no pueden defendernos de la muerte. Es inútil que sigamos comiendo. No nos pueden dar vida más allá de la muerte.
Jesús se presenta como ese Pan de vida eterna. Cada uno ha de decidir cómo quiere vivir y cómo quiere morir. Pero, creer en Cristo es alimentar en nosotros una fuerza indestructible, empezar a vivir algo que no terminará con nuestra muerte. Seguir a Jesús es entrar en el misterio de la muerte sostenidos por su fuerza resucitadora.
Al escuchar sus palabras, aquellas gentes de Cafarnaún le gritan desde lo hondo de su corazón: "Señor, danos siempre de ese pan". Desde nuestra fe vacilante, nosotros no nos atrevemos a pedir algo semejante. Quizás, solo nos preocupa la comida de cada día. Y, a veces, solo la nuestra.

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Anuncia la Buena Noticia de Jesús. Pásalo.

HOMILIA - EU

2012ko abuztuaren 5a
Urteko 18. Igandea B
Joan 6,24-35

BIZI OGIA

Zer dela eta jarraitu Jesus kontuan hartzen hogei menderen ondoren? Zer espero dezakegu harengandik? Zer ekarpen egiten ahal digu gure aldi honetako gizon-emakumeei? Axola handiko elkarrizketa batez mintzo da Joanen ebanjelioa: Galileako aintzira ondoan Jesusek jendetza handi batekin izandakoaz.
Bezperan otordu harrigarri eta doakoa partekatu dute Jesusekin. Ase arte jan dute. Nolatan utzi hari alde egiten? Nahi dutena, Jesusek keinu bera egin dezan da eta berriro jaten eman diezaien doan. Ez dute buruan beste ezer.
Alabaina, nahasgarri gertatu zaie Jesusen ustekabeko planteamendu hau: «Lan egizue, ez galtzen den janari baten bila, baizik betiko biziraino irauten duenaren bila». Baina nolatan ez gara arduratuko, ba, eguneroko ogiaz? Premiazkoa da ogia, bizitzeko. Beharrezkoa dugu eta lan egin beharra inori inoiz falta ez dakion.
Badaki hori Jesusek. Ogia da lehenengo gauza. Jan gabe ezin bizi gara. Horregatik arduratu da horrenbeste goseak direnez eta eskekoez, aberatsengandik mahaitik erortzen diren apurrak ere hartu ezin dituztenez. Horregatik madarikatu ditu lurjabe zoroak, alea mandioan pilatzen dutenez, pobreez axolatu gabe. Horregatik irakatsi die bere jarraitzaileei Aitari seme-alaba guztientzat eguneroko ogia eskatzen.
Alabaina, beste gose bat ernearazi nahi du haiengan Jesusek. Gosea asetzen duen ogiaz hitz egin nahi die, ez egun batekoa soilik, baizik gizakiak bere baitan dituen gose-egarriak asetzen dituenaz. Ez gaitezen ahaztu. Gugan bada beste gose bat: justiziarena, askatasun, bake eta egiarena. Aitagandik datorkigun Ogi hori bezala aurkeztu zaigu Jesus, ez janariaz asetzeko, baizik «munduari bizia emateko».
Ogi horrek, Jainkoagandik etorria den horrek, «betiko biziraino irauten du». Eguneroko janariak urtetan eusten digu bizirik, baina heriotzatik libratu ezin gaituen une bat iristen zaio. Alferrik da orduan jaten segitzea. Ezin eman digu bizirik heriotzatik hara.
Betiko biziaren Ogi bezala aurkeztu zaigu Jesus. Bakoitzak erabaki behar du nola nahi duen bizi eta nola nahi duen hil. Baina Kristogan sinestea, geuregan indar suntsiezin bat elikatzea da, gure heriotzarekin amaituko ez den zerbait bizitzen hastea. Jesusi jarraitzea, heriotzaren misterioan murgiltzea da, haren indar berpizgarria sostengu dugula.
Jesusen hitzak entzutean, Kafarnaumeko jende hark beren bihotz hondotik egiten dio oihu: «Jauna, emaguzu beti ogi horretatik». Koloka dugun geure fedetik, ez gara ausartzen, agian, horrelakorik eskatzera. Eguneroko ogia dugu, agian, kezka bakarra. Eta, batzuetan, geurea soilik.

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea
Zabaldu Jesusen Berri Ona. Bidali hau.

HOMILIA - CA

5 d'agost de 2012
Diumenge XVIII durant l'any (B)
Joan 6, 24-35

PA DE VIDA

Per què continuar interessant-nos per Jesús després de vint segles? Què podem esperar d'ell? Què ens pot aportar als homes i dones del nostre temps? Ens resoldrà potser els problemes del món actual? L'evangeli de Joan parla d'un diàleg de gran interès, que Jesús manté amb un grup de gent a la vora del llac de Galilea.
El dia anterior han compartit amb Jesús un dinar sorprenent i gratuït. Han menjat pa fins a saciarse. Com el deixaran marxar? El que busquen és que Jesús repeteixi el seu gest i els torni a alimentar gratis. No pensen en res més.
Jesús els desconcerta amb un plantejament inesperat: "Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura". Però com no preocupar-nos pel pa de cada dia? El pa és indispensable per a viure. El necessitem i hem de treballar perquè mai li falti a ningú.
Jesús ho sap. El pa és el primer. Sense menjar no podem subsistir. Per això es preocupa tant dels famolencs i captaires que no reben dels rics ni les engrunes que cauen de la seva taula. Per això maleeix els terratinents insensats amb tot el gra sense pensar en els pobres. Per això ensenya als seus seguidors a demanar cada dia al Pare pa per a tots els seus fills.
Però Jesús vol despertar en ells una gana diferent. Els parla d'un pa que no sadolla només la fam d'un dia, sinó la fam i la set de vida que hi ha a l'ésser humà. No ho hem d'oblidar. En nosaltres hi ha una fam de justícia per a tots, una fam de llibertat, de pau, de veritat. Jesús es presenta com aquest Pa que ens ve del Pare, no per afartar-nos de menjar sinó "per donar vida al món".
Aquest Pa, vingut de Déu, "perdura fins a la vida eterna". Els aliments que mengem cada dia ens mantenen vius durant anys, però arriba un moment en què no poden defensar-nos de la mort. És inútil que continuem menjant. No ens poden donar vida més enllà de la mort.
Jesús es presenta com aquest Pa de vida eterna. Cadascú ha de decidir com vol viure i com vol morir. Però, creure en Crist és alimentar en nosaltres una força indestructible, començar a viure una cosa que no acabarà amb la nostra mort. Seguir Jesús és entrar en el misteri de la mort sostinguts per la seva força ressuscitadora.
En escoltar les seves paraules, aquella gent de Cafarnaüm li demanen des del fons del seu cor: "Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest". Des de la nostra fe vacil lant, nosaltres no ens atrevim a demanar alguna cosa semblant. Potser, només ens preocupa el menjar de cada dia. I, de vegades, només el nostre.

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Anuncia la Bona Notícia de Jesús. Passa-ho!

HOMILIA - GL

5 de agosto de 2012
18 Tempo ordinario (B).
Xoán 6, 24-35

PAN DE VIDA

Por que seguir interesándonos por Xesús logo de vinte séculos? Que podemos esperar del? Que nos pode achegar aos homes e mulleres do noso tempo? Vainos resolver seica os problemas do mundo actual? O evanxeo de Xoán fala dun diálogo de gran interese que Xesús mantén cun xentío ás beiras do lago Galilea.
O día anterior compartiron con Xesús unha comida sorprendente e gratuíta. Comeron pan ata fartarse. Como o van deixar marchar agora? O que buscan é que Xesús repita o seu xesto e os volva a alimentar gratis. Non pensan en nada máis.
Xesús desconcértaos cunha formulación inesperada: "Traballade, non polo alimento que perece, senón polo que perdura ata a vida eterna". Pero como non preocuparnos polo pan de cada día? O pan é indispensábel para vivir. Necesitámolo e debemos traballar para que nunca lle falte a ninguén.
Xesús sábeo. O pan é o primeiro. Sen comer non podemos subsistir. Por iso se preocupa tanto dos famentos e esmoleiros que non reciben dos ricos nin as migallas que caen da súa mesa. Por iso maldí aos terratenentes insensatos que almacenan o gran sen pensar nos pobres. Por iso ensina aos seus seguidores a pedir ao Pai cada día pan para todos os seus fillos.
Pero Xesús quere espertar neles unha fame diferente. Fálalles dun pan que non enche só a fame dun día, senón a fame e a sede de vida que hai no ser humano. Non o podemos esquecer. En nós hai unha fame de xustiza para todos, unha fame de liberdade, de paz, de verdade. Xesús preséntase como ese Pan que nos vén do Pai, non para fartarnos de comida senón "para dar vida ao mundo".
Este Pan, vindo de Deus, "perdura ata a vida eterna". Os alimentos que comemos cada día mantéñennos vivos durante anos, pero chega un momento en que non poden defendernos da morte. É inútil que sigamos comendo. Non nos poden dar vida máis aló da morte.
Xesús preséntase como ese Pan de vida eterna. Cada un ha de decidir como quere vivir e como quere morrer. Pero, crer en Cristo é alimentar en nós unha forza indestrutíbel. Empezar a vivir algo que non terminará coa nosa morte. Seguir a Xesús é entrar no misterio da morte sostidos pola súa forza resucitadora.
Ao escoitar as súas palabras, aquelas xentes de Cafarnaún grítanlle desde o fondo do seu corazón: "Señor, dános sempre dese pan". Desde a nosa fe vacilante, nós non nos atrevemos a pedir algo semellante. Quizais, só nos preocupa a comida de cada día. E, ás veces, só a nosa.

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire

Rede evanxelizadora BOAS NOTICIAS
Anuncia a Boa Noticia de Xesús. Pásao.

HOMILIA -IT

Fecha

Título

---

José Antonio Pagola

---

HOMILIA - FR

5 août 2012
18 Temps ordinaire (B)
Jean 6, 24-35

PAIN DE VIE

Pourquoi continuer de s’intéresser à Jésus après vingt siècles? Que pouvons-nous  attendre de lui ? Que peut-il apporter aux hommes et aux femmes de notre temps ? Est-ce qu’il peut  résoudre les problèmes du monde actuel ? L’évangile de Jean nous rapporte un dialogue  d’un grand intérêt entre Jésus  et une multitude, sur les rives du lac de Galilée.
La veille, ils ont partagé avec Jésus un repas surprenant et gratuit. Ils ont mangé du pain jusqu’à satiété. Comment pourraient-ils le laisser partir ? Ils cherchent à ce que Jésus reprenne son geste et continue de les nourrir gratuitement. Ils ne pensent à rien d’autre.
Jésus va les déconcerter avec une pensée inattendue: « Travaillez, non pas pour une nourriture périssable mais pour celle qui dure jusqu’à la vie éternelle ». Mais, comment ne pas s’inquiéter pour le pain quotidien ? Il est indispensable pour vivre. Nous en avons besoin et nous devons travailler  pour que jamais il ne manque à personne.
Jésus le sait. Le pain est la première des choses. Sans manger on ne peut pas subsister. C’est pourquoi il se préoccupe tant des affamés et des mendiants qui ne reçoivent des plus riches même pas les miettes qui tombent de leur table. C’est pourquoi, il maudit ces propriétaires  fonciers insensés qui amassent le grain sans penser aux pauvres. C’est pourquoi il enseigne à ses disciples à demander chaque jour au Père du pain pour tous ses enfants.
Mais Jésus veut éveiller en eux une faim différente. Il leur parle d’un pain qui ne rassasie pas seulement la faim d’une journée mais la faim et la soif de vie enfouies dans l’être humain. On ne doit pas l’oublier. Il y a en nous une faim de justice pour tous, une faim de liberté, de paix, de vérité. Jésus se présente comme ce Pain venant du Père, non pas pour nous rassasier de nourriture mais « pour donner la vie au monde ».
Ce Pain, venu de Dieu, “dure jusqu’à la vie éternelle”. Les aliments que nous mangeons chaque jour nous maintiennent en vie pendant des années, mais il arrive un moment où ils ne peuvent pas nous protéger face à la mort. Il devient inutile de continuer de manger. Ils ne peuvent pas nous donner la vie au-delà de la mort.
Jésus se présente comme ce Pain de vie éternelle. Chacun doit décider comment il veut vivre et comment il veut mourir. Mais croire en Jésus Christ, c’est nourrir en nous  une force indestructible, commencer à vivre quelque chose qui ne finira pas avec notre mort. Suivre Jésus, c’est entrer dans le mystère de la mort soutenus par sa force de résurrection.
En entendant ses paroles, les gens de Capharnaüm crient vers lui du fond de leur cœur : « Seigneur, donne-nous toujours de ce pain ». A partir de notre foi hésitante, nous n’osons pas demander quelque chose de pareil. Peut-être c’est seulement la nourriture quotidienne qui nous préoccupe. Et parfois, seulement la nôtre.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES
Annonce la Bonne Nouvelle de Jésus
Fais passer ce message!.

HOMILIA - PT

5 de Agosto de 2012
18 Tempo ordinário (B)
João 6, 24-35

PÃO DE VIDA

Porquê continuar a interessar-nos por Jesus depois de vinte séculos? Que podemos esperar Dele? Que nos pode trazer aos homens e mulheres do nosso tempo? Irá acaso resolver os problemas do mundo atual? O evangelho de João fala de um diálogo de grande interesse, que Jesus mantem com uma multidão na margem do lago da Galileia.
No dia anterior partilharam com Jesus uma refeição surpreendente e gratuita. Comeram pão até saciar-se. Como o vão deixar partir? O que procuram é que Jesus repita o Seu gesto e os volte a alimentar grátis. Não pensam em nada mais.
Jesus desconcerta-os com uma ideia inesperada: "Trabalhai, não pelo alimento que perece, mas pelo que perdura até à vida eterna". Mas como não nos preocuparmos pelo pão de cada dia? O pão é indispensável para viver. Necessitamos dele e devemos trabalhar para que nunca falte a ninguém.
Jesus sabe-o. Primeiro é o pão. Sem comer não podemos subsistir. Por isso se preocupa tanto com os esfomeados e mendigos que não recebem dos ricos nem as migalhas que caem da sua mesa. Por isso amaldiçoa os poderosos insensatos que armazenam os grãos sem pensar nos pobres. Por isso ensina aos Seus seguidores a pedir cada dia ao Pai pão para todos os Seus filhos.
Mas Jesus quer despertar neles uma fome diferente. Fala-lhes de um pão que não sacia só a fome de um dia., mas a fome e a sede de vida que existe no ser humano. Não o temos de esquecer. Em nós há uma fome de justiça para todos, uma fome de liberdade, de paz, de verdade. Jesus se apresenta-se como esse Pão que nos vem do Pai, não para nos fartarmos de comida mas "para dar vida ao mundo".
Este Pão, vindo de Deus, "perdura até à vida eterna". Os alimentos que comemos cada dia mantêm-nos vivos durante anos, mas chega um momento em que não podem defender-nos da morte. É inútil continuarmos a comer. Não nos podem dar vida para alá da morte.
Jesus apresenta-se como esse Pão de vida eterna. Cada um tem de decidir como quer viver e como quer morrer. Mas, acreditar em Cristo é alimentar em nós uma força indestrutível, começar a viver algo que não terminará com a nossa morte. Seguir Jesus é entrar no mistério da morte travada pela Sua força ressuscitadora.
Ao escutar as Suas palavras, aquelas pessoas de Cafarnaum gritavam-Lhe desde o fundo do seu coração: "Senhor, dai-nos sempre desse pão". Desde a nossa fé vacilante, nós não nos atrevemos a pedir algo semelhante. Talvez, só nos preocupa a comida de cada dia. E, por vezes, só a nossa.

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Anuncia a Boa Nova de Jesus. Passa-o.

HOMILIA - EN

August 5, 2012
XVIII Ordinary Sunday (B)
John 6, 24-35

OT BREAD OF LIFE

Why should we be interested in Jesus, twenty centuries later? What are we expecting from Him? Is there anything He can give us, men and women of our times? Can He solve any of our many problems? John’s gospel today gives us an interesting dialogue between Jesus and the crowd that came to him.
A day earlier, the same people had shared a very special and free meal, offered to them by Jesus. They ate until they were fully satisfied. How could they let Him go away so soon? Evidently, they were expecting him to offer them another free meal. That was their expectation.
Jesus, however, surprised them with a new proposal: “Do not work for food that cannot last, but work for food that endures to eternal life.” But, really, is it possible not to worry about our daily food? Bread/food is needed for survival and we must work to be able to pay for it.
Jesus knows very well that we cannot survive unless we eat. That is why Jesus is always so worried about the hungry and the beggars who do not get even the bread crumbs that fall from the rich people’s table. For the same reason, Jesus cursed the landowners who hoarded their excess crops in barns and forgot about the poor labourers. And so Jesus taught us to pray to his Father for our daily bread.
But Jesus wants to teach the crowd about another kind of hunger. He speaks to them about another kind of bread that will satisfy not only their daily hunger, but also the hunger and thirst for the rest of their lives. We must never forget that. There is within us a hunger for justice for all, a hunger for freedom, peace and truth. Jesus tells everyone that He is the bread come down from heaven, from his Father, “to give life to the world” and not only to satisfy our daily hunger for bread.
This bread from heaven gives life to the world for life everlasting. The food that we eat to satisfy our daily hunger will keep us alive for a few years. The time will come when we will not be able to avoid death.
Jesus presents himself to the people as the Bread for eternal life. Each one must decide the type of life and death that Jesus is offering. Believing in Jesus gives us the food that offers us an indestructible strength and life that will not be destroyed by our own regular death. To be a follower of Jesus means entering into the mystery of death that will be sustained by his own power of the resurrection.
When those people in the crowd heard such words from Jesus they shouted and begged from him: “give us that bread always.” From our own weak and hesitant faith, we are not ready to ask such gift. Evidently, we are still more worried about our daily food – maybe, our special type of food!

José Antonio Pagola

Gospel network BUENAS NOTICIAS
Preach the Good News of Jesus.
Pass it on.

No hay comentarios:

Publicar un comentario