Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)
Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
ES - MUJERES CREYENTES
EU - EMAKUME FEDEDUNAK
CA - DONES CREIENTS
IT - DONNE CREDENTI
FR - DES FEMMES CROYANTES
PT - MULHERES CRENTES
EN - BELIEVING WOMEN
HOMILIA - ES
23 de diciembre de 2012
4 Adviento (C)
Lucas 1, 39-45
MUJERES
CREYENTES
Después de recibir la llamada de
Dios, anunciándole que será madre del Mesías, María se pone en camino sola.
Empieza para ella una vida nueva, al servicio de su Hijo Jesús. Marcha
"aprisa", con decisión. Siente necesidad de compartir su alegría con
su prima Isabel y de ponerse cuanto antes a su servicio en los últimos meses de
embarazo.
El encuentro de las dos madres es
una escena insólita. No están presentes los varones. Solo dos mujeres
sencillas, sin ningún título ni relevancia en la religión judía. María, que
lleva consigo a todas partes a Jesús, e Isabel que, llena del espíritu
profético, se atreve a bendecir a su prima sin ser sacerdote.
María entra en casa de Zacarías,
pero no se dirige a él. Va directamente a saludar a Isabel. Nada sabemos del
contenido de su saludo. Solo que aquel saludo llena la casa de una alegría
desbordante. Es la alegría que vive María desde que escuchó el saludo del
Ángel: "Alégrate, llena de gracia".
Isabel no puede contener su
sorpresa y su alegría. En cuanto oye el saludo de María, siente los movimientos
de la criatura que lleva en su seno y los interpreta maternalmente como "saltos de alegría". Enseguida, bendice a María "a voz en
grito" diciendo: "Bendita tú entre las mujeres y bendito el fruto de
tu vientre".
En ningún momento llama a María
por su nombre. La contempla totalmente identificada con su misión: es la madre
de su Señor. La ve como una mujer creyente en la que se irán cumpliendo los
designios de Dios: "Dichosa porque has creído".
Lo que más le sorprende es la
actuación de María. No ha venido a mostrar su dignidad de madre del Mesías. No
está allí para ser servida sino para servir. Isabel no sale de su asombro.
"¿Quién soy yo para que me visite la madre de mi Señor?".
Son bastantes las mujeres que no
viven con paz en el interior de la Iglesia. En algunas crece el desafecto y el
malestar. Sufren al ver que, a pesar de ser las primeras colaboradoras en
muchos campos, apenas se cuenta con ellas para pensar, decidir e impulsar la
marcha de la Iglesia. Esta situación nos esta haciendo daño a todos.
El peso de una historia
multisecular, controlada y dominada por el varón, nos impide tomar conciencia
del empobrecimiento que significa para la Iglesia prescindir de una presencia
más eficaz de la mujer. Nosotros no las escuchamos, pero Dios puede suscitar
mujeres creyentes, llenas de espíritu profético, que nos contagien alegría y
den a la Iglesia un rostro más humano. Serán una bendición. Nos enseñarán a
seguir a Jesús con más pasión y fidelidad.
José Antonio Pagola
Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribuye a la conversión de la Iglesia.
Pásalo.
HOMILIA - EU
2012ko abenduaren
23a
Abendualdiko 4.
Igandea C
Lukas 1,39-45
EMAKUME FEDEDUNAK
Jainkoaren
deia hartu ondoren, Mesiasen ama izango dela iragarriz, Mariak bideari egin
dio, berak bakarrik. Bizitza berria hasi du, Jesus Semearen zerbitzuan.
«Presaka» doa, adorez. Bere poza Elisabet lehengusinarekin partekatu beharra
sentitzen du eta haren haurdunaldiko azken hilabeteetan hari lagundu beharra.
Bi
ama horien topaketa ezohiko eszena da. Gizonezkoak ez daude presente. Bi
emakume xume dira, inolako titulurik gabeak, juduen erlijioan inolako
nabarmentasunik gabeak. Maria, Jesus alde guztietara berekin daramala, eta
Elisabet, profeta-espirituaz betea, apaiz izan gabe bere lehengusina
bedeinkatzeko ausardia izan duena.
Maria
sartu da Zakariasen etxean, baina ez doa senarragana. Zuzenean, Elisabet
agurtzera doa. Ez dakigu zer agur izan zen. Soilik, etxea pozez gainezka jarri
zuela agur hark. Mariak bizi duen poza da, aingeruaren agurra entzun duenetik:
«Poztu zaitez, graziaz bete hori».
Elisabetek
ezin eutsi dio bere ezusteari eta pozari. Mariaren agurra entzun orduko,
sabelean daraman haurraren mugimenduak sentitu eta «poz-jauzitzat» hartu ditu.
Berehala, Maria bedeinkatu du goraki: «Bedeinkatua zu emakumeen artean eta
bedeinkatua zure sabeleko fruitua».
Inoiz
ez dio eman lehengusinari Maria izena. Bere misioarekin guztiz bat egina ikusi
du: bere Jaunaren ama da. Emakume fededun ikusi du, zeinetan betez joango
baitira Jainkoaren asmoak: «Zorionekoa zu sinetsi duzulako».
Gehienik
harriarazi duena, Mariaren jokabidea izan da. Ez zaio etorri Mesiasen ama
izatearen duintasuna agertzera. Ez da etorri Elisabet zerbitzari hartzeko,
baizik bera haren zerbitzari izateko. Elisabet bere onetik aterata dabil
harriduraz: «Zein naiz ni neure Jaunaren ama bisitan etor dakidan? »
Hainbat
dira Elizaren barnean bakean bizi ez diren emakumeak. Batzuei handitzen ari
zaie hoztasun-sentimendua eta ondoeza. Sufritu egiten dute, alor guztietan
lehen lankideak izan eta doi-doi hartzen dituzte aintzat Elizaren ibilbideaz
pentsatu, erabaki eta eragiteko orduan. Guztioi ari zaigu kalte egiten egoera
hau.
Mendetako
historiaren zamak, gizonezkoak kontrolatu eta dominatu izan duenak, ez digu
uzten jabetzen Elizaren pobretze handi horretaz; alegia, emakumeari presenteago
eta eginkorrago egoteko aukerarik ez emateak dakarren pobretzeaz. Guk ez diogu
entzuten, baina Jainkoak sustatu ditzake emakume fededunak, profeta-espirituz
beteak, poza kutsatuko digutenak eta Elizari gizatasun handiagoko aurpegiera
emango diotenak. Bedeinkazio bat izango dira. Jesusi su eta leialtasun
handiagoz jarraitzen erakutsiko digute.
José Antonio Pagola
BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea
Eragiozu Elizari bihotz-berritzera.
Bidali hau.
HOMILIA - CA
23 de desembre de
2012
Diumenge IV d'Advent (C)
Lluc 1, 39-45
DONES CREIENTS
Després
de rebre la crida de Déu, anunciant-li que serà mare del Messies, Maria es posa
en camí sola. Comença per a ella una vida nova, al servei del seu Fill Jesús.
Se'n va "de pressa", amb decisió. Sent necessitat de compartir la
seva alegria amb la seva cosina Isabel i de posar-se com més aviat millor al
seu servei en els últims mesos d'embaràs.
La
trobada de les dues mares és una escena insòlita. No estan presents els homes.
Només dues dones senzilles, sense cap títol ni rellevància en la religió jueva.
Maria, que porta amb si a tot arreu Jesús, i Isabel que, plena de l'esperit
profètic, s'atreveix a beneir la seva cosina sense ser sacerdot.
Maria
entra a casa de Zacaries, però no es dirigeix a ell. Va directament a saludar
Isabel. Res no sabem del contingut de la seva salutació. Només que aquella
salutació omple la casa d'una alegria desbordant. És l'alegria que viu Maria
des que va escoltar la salutació de l'Àngel: "Alegra't, plena de
gràcia".
Isabel
no pot contenir la seva sorpresa i la seva alegria. Quant sent la salutació de
Maria, sent els moviments de la criatura que porta en el seu si i els
interpreta maternalment com "salts d'alegria". De seguida, beneeix
Maria "amb totes les forces" dient: "Ets beneïda entre totes les
dones i és beneït el fruit de les teves entranyes".
En
cap moment diu a Maria pel seu nom. La preveu totalment identificada amb la seva
missió: és la mare del seu Senyor. La veu com una dona creient en la qual
s'aniran complint els designis de Déu: "Feliç tu que has cregut".
El
que més la sorprèn és l'actuació de Maria. No ha vingut a mostrar la seva
dignitat de mare del Messies. No hi ha anat per ser servida sinó per servir.
Isabel no se'n sap avenir. "Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em
vingui a visitar?"
Són
bastants les dones que no viuen amb pau a l'interior de l'Església. En algunes
creix el desafecte i el malestar. Pateixen en veure que, tot i ser les primeres
col•laboradores en molts camps, gairebé no es compta amb elles per pensar,
decidir i impulsar la marxa de l'Església. Aquesta situació ens està fent mal a
tots.
El
pes d'una història multisecular, controlada i dominada pel varó, ens impedeix
prendre consciència de l'empobriment que significa per a l'Església prescindir
d'una presència més eficaç de la dona. Nosaltres no les escoltem, però Déu pot
suscitar dones creients, plenes d'esperit profètic, que ens encomanin alegria i
donin a l'Església un rostre més humà. Seran una benedicció. Ens ensenyaran a
seguir Jesús amb més passió i fidelitat.
José Antonio Pagola
Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Contribueix a la conversió de l'Església.
Passa-ho!
HOMILIA - GL
23 de decembro de
2012
4 Advento (C)
Lucas 1, 39-45
MULLERES CRENTES
Loguiño
de recibir a chamada de Deus, anunciándolle que será nai do Mesías, María ponse
a camiño soa.
Empeza
para ela unha vida nova, ao servizo do seu Fillo Xesús. Marcha "apresa",
con decisión. Sente necesidade de compartir a súa alegría coa súa curmá Isabel
e de pórse canto antes ao seu servizo nos últimos meses de embarazo.
O
encontro das dúas nais é unha escena insólita. Non están presentes os homes. Só
dúas mulleres sinxelas, sen ningún título nin relevancia na relixión xudía.
María,
que leva consigo a todas partes a Xesús, e Isabel que, chea do espírito
profético, atrévese a bendicir á súa curmá sen ser sacerdote.
María entra en casa de Zacarías,
pero non se dirixe a el. Vai
directamente a saudar a Isabel. Nada sabemos do contido do seu saúdo. Só que
aquel saúdo enche a casa dunha alegría desbordante. É a alegría que vive María
desde que escoitou o saúdo do Anxo: "Alégrache, chea de graza".
Isabel
non pode conter a súa sorpresa e a súa alegría. En canto oe o saúdo de María,
sente os movementos da criatura que leva no seu seo e interprétaos
maternalmente como "choutos de alegría". Enseguida, bendí a María
"de viva voz" dicindo: "Bendita ti entre as mulleres e bendito o
froito do teu ventre".
En
ningún momento chama a María polo seu nome. Contémplaa totalmente identificada
coa súa misión: é a nai do seu Señor. Míraa coma unha muller crente na que se
irán cumprindo os designios de Deus: "Ditosa porque criches".
O que máis lle sorprende é a
actuación de María. Non veu mostrar a súa
dignidade de nai do Mesías. Non está alí para ser servida senón para servir.
Isabel non sae do seu asombro. "Quen son eu para que me visite a nai do
meu Señor?".
Son
moitas as mulleres que non viven con paz no interior da Igrexa. Nalgunhas medra
o desafecto e o malestar. Sofren ao veren que, a pesar de seren as primeiras
colaboradoras en moitos campos, apenas se conta con elas para pensar, decidir e
impulsar a marcha da Igrexa. Esta situación estanos facendo dano a todos.
O
peso dunha historia multisecular, controlada e dominada polo home, impídenos
tomarmos conciencia do empobrecimiento que significa para a Igrexa
prescindirmos dunha presenza máis eficaz da muller. Nós non as escoitamos, pero
Deus pode suscitar mulleres crentes, cheas de espírito profético, que nos
contaxien alegría e dean á Igrexa un rostro máis humano. Serán unha bendición.
Ensinarannos a seguirmos a Xesús con máis paixón e fidelidade.
José Antonio Pagola
Traduciu:Xaquín Campo Freire
Rede evanxelizadora BOAS NOTICIAS
Contribúe á conversión da Igrexa.
Pásao.
HOMILIA -IT
23 dicembre 2012
IV Avvento (C)
Lc 1, 39-45
DONNE CREDENTI
Dopo
avere ricevuto la chiamata di Dio con l’annuncio che sarà madre del Messia, Maria
si mette in cammino da sola. Inizia per lei una vita nuova, al servizio del
Figlio Gesù. Cammina in fretta, con decisione. Sente il bisogno di condividere
la sua gioia con la cugina Elisabetta e di mettersi quanto prima a suo servizio
negli ultimi mesi di gravidanza.
L’incontro
delle due madri è una scena insolita. Non sono presenti i mariti. Solo due
donne semplici, senza alcun titolo né rilevanza nella religione giudea. Maria,
che porta con sé ovunque Gesù, ed Elisabetta che, piena dello spirito profetico,
osa benedire la cugina senza essere sacerdote.
Maria
entra nella casa di Zaccaria, ma non si rivolge a lui. Va direttamente a
salutare Elisabetta. Non sappiamo nulla del contenuto del suo saluto. Solo che
quel saluto riempie la casa di una gioia traboccante. È la gioia che vive Maria
da quando ha ascoltato il saluto dell’Angelo: Rallegrati, piena di grazia.
Elisabetta
non può contenere la sua sorpresa e la sua gioia. Appena ode il saluto di
Maria, sente i movimenti della creatura che porta in seno e li interpreta
maternamente come sussulti di gioia. Poi benedice Maria a gran voce dicendo:
Benedetta tu fra le donne e benedetto il frutto del tuo grembo!
Mai
chiama Maria per nome. La contempla totalmente identificata con la sua
missione: è la madre del suo Signore. La vede come una donna credente nella
quale si compiranno i disegni di Dio: Beata colei che ha creduto.
Ciò
che più la sorprende è l’agire di Maria. Non è venuta a mostrare la sua dignità
di madre del Messia. Non è lì per essere servita, ma per servire. Elisabetta
non esce dal suo stupore: A che cosa debbo che la madre del mio Signore venga
da me?
Sono
molte le donne che non vivono in pace all’interno della Chiesa. In alcune
cresce la disaffezione e il malessere. Soffrono nel vedere che, nonostante
siano le prime collaboratrice in molti campi, quasi non si conta su di loro per
pensare, decidere e spingere l’andamento della Chiesa. Questa situazione sta
facendoci danno, a tutti.
Il
peso di una storia multisecolare, controllata e dominata dall’uomo, ci
impedisce di prendere coscienza dell’impoverimento che significa per la Chiesa
prescindere da una presenza più efficace della donna. Noi non le ascoltiamo, ma
Dio può suscitare donne credenti, piene di spirito profetico, che ci contagino
gioia e diano alla Chiesa un volto più umano. Saranno una benedizione. Ci
insegneranno a seguire Gesù con più passione e fedeltà.
José Antonio Pagola
Rete evangelizzatrice BUONE NOTIZIE
Contribuisci alla conversione della Chiesa.
Diffondilo.
HOMILIA - FR
23 décembre 2012
4 Avent (C)
Luc 1, 39-45
DES FEMMES CROYANTES
Après
avoir reçu l’appel de Dieu lui annonçant qu’elle deviendra la mère du Messie,
Marie se met en route toute seule. Une nouvelle vie, au service de son Fils Jésus, commence pour
elle. Elle « hâte le pas », avec
détermination. Elle sent le besoin de partager sa joie avec sa cousine
Elisabeth et de se mettre à son
service pendant les derniers mois de sa
grossesse.
La
rencontre entre les deux mères constitue une scène insolite. Les hommes sont
absents. Seulement deux simples femmes, sans aucun titre ni place importante
(relevance) dans la religion juive. Marie, portant partout avec elle Jésus et
Elisabeth qui, remplie d’esprit prophétique, ose bénir sa cousine alors qu’elle
n’est pas prêtre.
Marie
entre chez Zacharie mais elle ne s’adresse pas à celui-ci. Elle va directement saluer Elisabeth. On
ignore le contenu de sa salutation ; seulement que cette salutation remplit la maison d’une joie débordante.
C’est la joie vécue par Marie depuis l’annonce de l’Ange : « Réjouis-toi,
pleine de grâce ».
Elisabeth
n’arrive pas à contenir sa surprise et sa joie. Dès qu’elle entend la
salutation de Marie, elle ressent les mouvements de l’enfant qu’elle porte en
son sein, qu’elle interprète maternellement en disant « l’enfant a tressailli
au-dedans de moi ». Ensuite, elle bénit
Marie « en criant » : « Tu es bénie entre
toutes les femmes et le fruit de tes entrailles est béni »
Elle
n’appelle pas Marie par son nom. Elle la voit complètement identifiée à sa
mission : c’est la mère de son Seigneur. Elle la voit comme une femme croyante,
chez qui s’accompliront les desseins de Dieu : « Bienheureuse celle qui a cru
».
Ce
qui frappe le plus c’est la manière d’agir de Marie. Elle n’est pas venue montrer sa dignité de
mère du Messie. Elle n’est pas venue
pour être servie mais pour servir.
Elisabeth n’en revient pas. « Qui suis-je pour que la mère de mon
Seigneur vienne jusqu’à moi » ?
Un
bon nombre de femmes ne sont pas en paix à l’intérieur de l’Eglise. Chez
certaines la démotivation et le malaise s’accroissent. Elles souffrent en voyant
que, malgré leur engagement en première
ligne dans beaucoup de domaines, c’est à peine si on compte sur elles pour réfléchir, décider, impulser la marche
de l’Eglise. C’est une situation qui nuit à tout le monde.
Le
poids d’une histoire multiséculaire, contrôlée et dominée par l’homme, nous
empêche de prendre conscience de l’appauvrissement que constitue pour l’Eglise le fait de se
passer d’une présence plus efficace de
la femme. Nous ne les écoutons pas, mais
Dieu peut susciter des femmes croyantes, pleines d’esprit prophétique qui
transmettent la joie et qui donnent à l’Eglise
un visage plus humain. Elles seront une bénédiction. Elles nous
apprendront à suivre Jésus plus
passionnément et plus fidèlement.
José Antonio Pagola
Traducteur : Carlos Orduna, csv
Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES
Contribue à la conversion de l’Eglise.
Fais passer ce message!
HOMILIA - PT
23 de Dezembro de
2012
4 Advento (C)
Lucas 1, 39-45
MULHERES CRENTES
Depois
de receber a chamada de Deus, anunciando-lhe que será mãe do Messias, Maria
põe-se a caminho sozinha. Começa para ela uma vida nova, ao serviço do seu
Filho Jesus. Caminha depressa, com decisão. Sente necessidade de partilhar a
sua alegria com a sua prima Isabel e colocar-se quanto antes ao seu serviço nos
últimos meses de gravidez.
O
encontro das duas mães é uma cena insólita. Não estão presentes os homens. Só
duas mulheres simples, sem nenhum título nem relevância na religião judaica.
Maria, que leva consigo a toda parte Jesus, e Isabel que, cheia do espírito
profético, se atreve a abençoar a sua prima sem ser sacerdote.
Maria
entra em casa de Zacarias, mas não se dirige a ele. Vai diretamente a saudar
Isabel. Nada sabemos do estado da sua saúde. Só que aquela saudação enche a
casa de uma alegria desbordante. É a alegria que vive Maria desde que escutou a
saudação do Anjo: "Alegra-te, cheia de graça".
Isabel
não pode conter a sua surpresa e a sua alegria. Quando escuta a saudação de
Maria, sente os movimentos do ser que leva no seu seio e interpreta-as
maternalmente como "saltos de alegria". De seguida, abençoa Maria "a voz
gritando" E dizendo: "Bendita tu entre as mulheres e bendito o fruto
do teu ventre".
Em
nenhum momento chama Maria pelo seu nome. Contempla-a totalmente identificada
com a sua missão: é a mãe do seu Senhor. Vê-a como uma mulher crente em quem
irão ser cumpridos os desígnios de Deus: "Ditosa porque acreditaste".
O que
mais a surpreende é a ação de Maria. Não veio mostrar a sua dignidade de mãe do
Messias. Não está ali para ser servida mas para servir. Isabel não sai do seu
assombro. "¿Quem sou eu para que me visite a mãe do meu Senhor?".
São
muitas as mulheres que não vivem em paz no interior da Igreja. Em algumas
cresce o desafeto e o mal-estar. Sofrem ao ver que, apesar de serem as
primeiras colaboradoras em muitos campos, apenas se conta com elas para pensar,
decidir e impulsionar a marcha da Igreja. Esta situação está a provocar danos a
todos.
O
peso de uma história multisecular, controlada e dominada pelo homem, impede-nos
de tomar consciência do empobrecimento que significa para a Igreja prescindir
de uma presença mais eficaz da mulher. Nós não as escutamos, mas Deus pode
suscitar mulheres crentes, cheias de espírito profético, que nos contagiam
alegria e dêm à Igreja um rosto mais humano. Serão uma benção. Irão ensinar-nos
a seguir Jesus com mais paixão e fidelidade.
José Antonio Pagola
Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribui para a conversão da Igreja.
Passa-o.
HOMILIA - EN
Fourth Sunday of Advent ( C ),
23 December 2012
Luke 1, 39-45
BELIEVING WOMEN
After she received the call of God announcing to her
that she would be the mother of the Messiah, Mary sets out on her way alone. A
new life, at the service of her son, Jesus, begins for her. She moves quickly,
with determination. She feels the need to share her joy with her cousin
Elizabeth and to put herself at her service in the last months of her
pregnancy.
The meeting of the two mothers is an unusual scene.
There are no males present. Only two simple women, with no rank or relevance in
the Jewish religion. Mary carries Jesus along with her everywhere and Elizabeth
full of a prophetic spirit dares to bless her cousin without being a priest.
Mary enters the house of Zechariah but does not go to
him. She goes directly to greet Elizabeth. Of the content of the greeting we
know nothing, except that the salutation filled the house with overflowing joy.
It is the joy Mary experiences since she heard the voice of the angel:
“Rejoice, you who are highly favored! ”.
Elizabeth could not contain her surprise and her joy.
As soon as she heard the greeting of Mary, she feels the movements of the
creature she carries in her womb and interprets them as “leaping for joy”. Then
she blesses Mary exclaiming “in a loud voice”: “Blessed are you among women and
blessed is the child you will bear.”
At no time does she address Mary by her name. She
regards her totally identified with her mission: she is the mother of her Lord.
She sees her as a believing woman, in whom the plans of God will be fulfilled.
What surprises her most is the behavior of Mary. She
has not come to show her dignity as mother of the Messiah. She is not there to
be served but to serve. Elizabeth cannot get over her astonishment: “But why am
I so favored, that the mother of my Lord should come to me?”
Quite a number of women do not live in peace in the
Church. Indifference and unease keep growing in some. They suffer when they see
that in spite of being the first to collaborate in many areas, they are hardly
counted on to think of, decide , and promote the progress of the Church. This
situation is hurting all of us.
The weight of centuries of history, controlled and
dominated by males, prevents us from realizing how impoverished the Church is by
dispensing with a more effective presence of women. We may not listen to them,
but God can raise believing women, full of a prophetic spirit who can infect us
with joy and give the Church a more human face. They will be a blessing. They
will teach us to follow Jesus with more ardor and fidelity.
José Antonio Pagola
Translator: Valentín de Souza S.J.
Gospel network BUENAS NOTICIAS
Preach the love of God and neighbor
Pass
it on
No hay comentarios:
Publicar un comentario