jueves, 20 de diciembre de 2012

12/23/2012 - 4 Advent (C)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------



HOMILIA - ES

23 de diciembre de 2012
4 Adviento (C)
Lucas 1, 39-45

MUJERES CREYENTES

Después de recibir la llamada de Dios, anunciándole que será madre del Mesías, María se pone en camino sola. Empieza para ella una vida nueva, al servicio de su Hijo Jesús. Marcha "aprisa", con decisión. Siente necesidad de compartir su alegría con su prima Isabel y de ponerse cuanto antes a su servicio en los últimos meses de embarazo.
El encuentro de las dos madres es una escena insólita. No están presentes los varones. Solo dos mujeres sencillas, sin ningún título ni relevancia en la religión judía. María, que lleva consigo a todas partes a Jesús, e Isabel que, llena del espíritu profético, se atreve a bendecir a su prima sin ser sacerdote.
María entra en casa de Zacarías, pero no se dirige a él. Va directamente a saludar a Isabel. Nada sabemos del contenido de su saludo. Solo que aquel saludo llena la casa de una alegría desbordante. Es la alegría que vive María desde que escuchó el saludo del Ángel: "Alégrate, llena de gracia".
Isabel no puede contener su sorpresa y su alegría. En cuanto oye el saludo de María, siente los movimientos de la criatura que lleva en su seno y los interpreta maternalmente  como "saltos de alegría".  Enseguida, bendice a María "a voz en grito" diciendo: "Bendita tú entre las mujeres y bendito el fruto de tu vientre".
En ningún momento llama a María por su nombre. La contempla totalmente identificada con su misión: es la madre de su Señor. La ve como una mujer creyente en la que se irán cumpliendo los designios de Dios: "Dichosa porque has creído".
Lo que más le sorprende es la actuación de María. No ha venido a mostrar su dignidad de madre del Mesías. No está allí para ser servida sino para servir. Isabel no sale de su asombro. "¿Quién soy yo para que me visite la madre de mi Señor?".
Son bastantes las mujeres que no viven con paz en el interior de la Iglesia. En algunas crece el desafecto y el malestar. Sufren al ver que, a pesar de ser las primeras colaboradoras en muchos campos, apenas se cuenta con ellas para pensar, decidir e impulsar la marcha de la Iglesia. Esta situación nos esta haciendo daño a todos.
El peso de una historia multisecular, controlada y dominada por el varón, nos impide tomar conciencia del empobrecimiento que significa para la Iglesia prescindir de una presencia más eficaz de la mujer. Nosotros no las escuchamos, pero Dios puede suscitar mujeres creyentes, llenas de espíritu profético, que nos contagien alegría y den a la Iglesia un rostro más humano. Serán una bendición. Nos enseñarán a seguir a Jesús con más pasión y fidelidad.

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribuye a la conversión de la Iglesia.
Pásalo.

HOMILIA - EU

2012ko abenduaren 23a
Abendualdiko 4. Igandea C
Lukas 1,39-45

EMAKUME FEDEDUNAK

Jainkoaren deia hartu ondoren, Mesiasen ama izango dela iragarriz, Mariak bideari egin dio, berak bakarrik. Bizitza berria hasi du, Jesus Semearen zerbitzuan. «Presaka» doa, adorez. Bere poza Elisabet lehengusinarekin partekatu beharra sentitzen du eta haren haurdunaldiko azken hilabeteetan hari lagundu beharra.
Bi ama horien topaketa ezohiko eszena da. Gizonezkoak ez daude presente. Bi emakume xume dira, inolako titulurik gabeak, juduen erlijioan inolako nabarmentasunik gabeak. Maria, Jesus alde guztietara berekin daramala, eta Elisabet, profeta-espirituaz betea, apaiz izan gabe bere lehengusina bedeinkatzeko ausardia izan duena.
Maria sartu da Zakariasen etxean, baina ez doa senarragana. Zuzenean, Elisabet agurtzera doa. Ez dakigu zer agur izan zen. Soilik, etxea pozez gainezka jarri zuela agur hark. Mariak bizi duen poza da, aingeruaren agurra entzun duenetik: «Poztu zaitez, graziaz bete hori».
Elisabetek ezin eutsi dio bere ezusteari eta pozari. Mariaren agurra entzun orduko, sabelean daraman haurraren mugimenduak sentitu eta «poz-jauzitzat» hartu ditu. Berehala, Maria bedeinkatu du goraki: «Bedeinkatua zu emakumeen artean eta bedeinkatua zure sabeleko fruitua».
Inoiz ez dio eman lehengusinari Maria izena. Bere misioarekin guztiz bat egina ikusi du: bere Jaunaren ama da. Emakume fededun ikusi du, zeinetan betez joango baitira Jainkoaren asmoak: «Zorionekoa zu sinetsi duzulako».
Gehienik harriarazi duena, Mariaren jokabidea izan da. Ez zaio etorri Mesiasen ama izatearen duintasuna agertzera. Ez da etorri Elisabet zerbitzari hartzeko, baizik bera haren zerbitzari izateko. Elisabet bere onetik aterata dabil harriduraz: «Zein naiz ni neure Jaunaren ama bisitan etor dakidan? »
Hainbat dira Elizaren barnean bakean bizi ez diren emakumeak. Batzuei handitzen ari zaie hoztasun-sentimendua eta ondoeza. Sufritu egiten dute, alor guztietan lehen lankideak izan eta doi-doi hartzen dituzte aintzat Elizaren ibilbideaz pentsatu, erabaki eta eragiteko orduan. Guztioi ari zaigu kalte egiten egoera hau.
Mendetako historiaren zamak, gizonezkoak kontrolatu eta dominatu izan duenak, ez digu uzten jabetzen Elizaren pobretze handi horretaz; alegia, emakumeari presenteago eta eginkorrago egoteko aukerarik ez emateak dakarren pobretzeaz. Guk ez diogu entzuten, baina Jainkoak sustatu ditzake emakume fededunak, profeta-espirituz beteak, poza kutsatuko digutenak eta Elizari gizatasun handiagoko aurpegiera emango diotenak. Bedeinkazio bat izango dira. Jesusi su eta leialtasun handiagoz jarraitzen erakutsiko digute.

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea
Eragiozu Elizari bihotz-berritzera.
Bidali hau.

HOMILIA - CA

23 de desembre de 2012
 Diumenge IV d'Advent (C)
Lluc 1, 39-45

DONES CREIENTS

Després de rebre la crida de Déu, anunciant-li que serà mare del Messies, Maria es posa en camí sola. Comença per a ella una vida nova, al servei del seu Fill Jesús. Se'n va "de pressa", amb decisió. Sent necessitat de compartir la seva alegria amb la seva cosina Isabel i de posar-se com més aviat millor al seu servei en els últims mesos d'embaràs.
La trobada de les dues mares és una escena insòlita. No estan presents els homes. Només dues dones senzilles, sense cap títol ni rellevància en la religió jueva. Maria, que porta amb si a tot arreu Jesús, i Isabel que, plena de l'esperit profètic, s'atreveix a beneir la seva cosina sense ser sacerdot.
Maria entra a casa de Zacaries, però no es dirigeix a ell. Va directament a saludar Isabel. Res no sabem del contingut de la seva salutació. Només que aquella salutació omple la casa d'una alegria desbordant. És l'alegria que viu Maria des que va escoltar la salutació de l'Àngel: "Alegra't, plena de gràcia".
Isabel no pot contenir la seva sorpresa i la seva alegria. Quant sent la salutació de Maria, sent els moviments de la criatura que porta en el seu si i els interpreta maternalment com "salts d'alegria". De seguida, beneeix Maria "amb totes les forces" dient: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes".
En cap moment diu a Maria pel seu nom. La preveu totalment identificada amb la seva missió: és la mare del seu Senyor. La veu com una dona creient en la qual s'aniran complint els designis de Déu: "Feliç tu que has cregut".
El que més la sorprèn és l'actuació de Maria. No ha vingut a mostrar la seva dignitat de mare del Messies. No hi ha anat per ser servida sinó per servir. Isabel no se'n sap avenir. "Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?"
Són bastants les dones que no viuen amb pau a l'interior de l'Església. En algunes creix el desafecte i el malestar. Pateixen en veure que, tot i ser les primeres col•laboradores en molts camps, gairebé no es compta amb elles per pensar, decidir i impulsar la marxa de l'Església. Aquesta situació ens està fent mal a tots.
El pes d'una història multisecular, controlada i dominada pel varó, ens impedeix prendre consciència de l'empobriment que significa per a l'Església prescindir d'una presència més eficaç de la dona. Nosaltres no les escoltem, però Déu pot suscitar dones creients, plenes d'esperit profètic, que ens encomanin alegria i donin a l'Església un rostre més humà. Seran una benedicció. Ens ensenyaran a seguir Jesús amb més passió i fidelitat.

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Contribueix a la conversió de l'Església.
Passa-ho!

HOMILIA - GL

23 de decembro de 2012
4 Advento (C)
Lucas 1, 39-45

MULLERES CRENTES

Loguiño de recibir a chamada de Deus, anunciándolle que será nai do Mesías, María ponse a camiño soa.
Empeza para ela unha vida nova, ao servizo do seu Fillo Xesús. Marcha "apresa", con decisión. Sente necesidade de compartir a súa alegría coa súa curmá Isabel e de pórse canto antes ao seu servizo nos últimos meses de embarazo.
O encontro das dúas nais é unha escena insólita. Non están presentes os homes. Só dúas mulleres sinxelas, sen ningún título nin relevancia na relixión xudía.
María, que leva consigo a todas partes a Xesús, e Isabel que, chea do espírito profético, atrévese a bendicir á súa curmá sen ser sacerdote.
María entra en casa de Zacarías, pero non se dirixe a el. Vai directamente a saudar a Isabel. Nada sabemos do contido do seu saúdo. Só que aquel saúdo enche a casa dunha alegría desbordante. É a alegría que vive María desde que escoitou o saúdo do Anxo: "Alégrache, chea de graza".
Isabel non pode conter a súa sorpresa e a súa alegría. En canto oe o saúdo de María, sente os movementos da criatura que leva no seu seo e interprétaos maternalmente como "choutos de alegría". Enseguida, bendí a María "de viva voz" dicindo: "Bendita ti entre as mulleres e bendito o froito do teu ventre".
En ningún momento chama a María polo seu nome. Contémplaa totalmente identificada coa súa misión: é a nai do seu Señor. Míraa coma unha muller crente na que se irán cumprindo os designios de Deus: "Ditosa porque criches".
O que máis lle sorprende é a actuación de María. Non veu mostrar a súa dignidade de nai do Mesías. Non está alí para ser servida senón para servir. Isabel non sae do seu asombro. "Quen son eu para que me visite a nai do meu Señor?".
Son moitas as mulleres que non viven con paz no interior da Igrexa. Nalgunhas medra o desafecto e o malestar. Sofren ao veren que, a pesar de seren as primeiras colaboradoras en moitos campos, apenas se conta con elas para pensar, decidir e impulsar a marcha da Igrexa. Esta situación estanos facendo dano a todos.
O peso dunha historia multisecular, controlada e dominada polo home, impídenos tomarmos conciencia do empobrecimiento que significa para a Igrexa prescindirmos dunha presenza máis eficaz da muller. Nós non as escoitamos, pero Deus pode suscitar mulleres crentes, cheas de espírito profético, que nos contaxien alegría e dean á Igrexa un rostro máis humano. Serán unha bendición. Ensinarannos a seguirmos a Xesús con máis paixón e fidelidade.

José Antonio Pagola
Traduciu:Xaquín Campo Freire

Rede evanxelizadora BOAS NOTICIAS
Contribúe á conversión da Igrexa.
Pásao.

HOMILIA -IT


23 dicembre 2012
 IV Avvento (C)
Lc 1, 39-45

DONNE CREDENTI

Dopo avere ricevuto la chiamata di Dio con l’annuncio che sarà madre del Messia, Maria si mette in cammino da sola. Inizia per lei una vita nuova, al servizio del Figlio Gesù. Cammina in fretta, con decisione. Sente il bisogno di condividere la sua gioia con la cugina Elisabetta e di mettersi quanto prima a suo servizio negli ultimi mesi di gravidanza.
L’incontro delle due madri è una scena insolita. Non sono presenti i mariti. Solo due donne semplici, senza alcun titolo né rilevanza nella religione giudea. Maria, che porta con sé ovunque Gesù, ed Elisabetta che, piena dello spirito profetico, osa benedire la cugina senza essere sacerdote.
Maria entra nella casa di Zaccaria, ma non si rivolge a lui. Va direttamente a salutare Elisabetta. Non sappiamo nulla del contenuto del suo saluto. Solo che quel saluto riempie la casa di una gioia traboccante. È la gioia che vive Maria da quando ha ascoltato il saluto dell’Angelo: Rallegrati, piena di grazia.
Elisabetta non può contenere la sua sorpresa e la sua gioia. Appena ode il saluto di Maria, sente i movimenti della creatura che porta in seno e li interpreta maternamente come sussulti di gioia. Poi benedice Maria a gran voce dicendo: Benedetta tu fra le donne e benedetto il frutto del tuo grembo!
Mai chiama Maria per nome. La contempla totalmente identificata con la sua missione: è la madre del suo Signore. La vede come una donna credente nella quale si compiranno i disegni di Dio: Beata colei che ha creduto.
Ciò che più la sorprende è l’agire di Maria. Non è venuta a mostrare la sua dignità di madre del Messia. Non è lì per essere servita, ma per servire. Elisabetta non esce dal suo stupore: A che cosa debbo che la madre del mio Signore venga da me?
Sono molte le donne che non vivono in pace all’interno della Chiesa. In alcune cresce la disaffezione e il malessere. Soffrono nel vedere che, nonostante siano le prime collaboratrice in molti campi, quasi non si conta su di loro per pensare, decidere e spingere l’andamento della Chiesa. Questa situazione sta facendoci danno, a tutti.
Il peso di una storia multisecolare, controllata e dominata dall’uomo, ci impedisce di prendere coscienza dell’impoverimento che significa per la Chiesa prescindere da una presenza più efficace della donna. Noi non le ascoltiamo, ma Dio può suscitare donne credenti, piene di spirito profetico, che ci contagino gioia e diano alla Chiesa un volto più umano. Saranno una benedizione. Ci insegneranno a seguire Gesù con più passione e fedeltà.

José Antonio Pagola

Rete evangelizzatrice BUONE NOTIZIE
Contribuisci alla conversione della Chiesa.
Diffondilo.

HOMILIA - FR

23 décembre 2012
 4 Avent (C)
Luc 1, 39-45

DES FEMMES CROYANTES

Après avoir reçu l’appel de Dieu lui annonçant qu’elle deviendra la mère du Messie, Marie se met en route toute seule. Une nouvelle vie,  au service de son Fils Jésus, commence pour elle. Elle  « hâte le pas », avec détermination. Elle sent le besoin de partager sa joie avec sa cousine Elisabeth et de se  mettre à son service  pendant les derniers mois de sa grossesse.
La rencontre entre les deux mères constitue une scène insolite. Les hommes sont absents. Seulement deux simples femmes, sans aucun titre ni place importante (relevance) dans la religion juive. Marie, portant partout avec elle Jésus et Elisabeth qui, remplie d’esprit prophétique, ose bénir sa cousine alors qu’elle n’est pas prêtre.
Marie entre chez Zacharie mais elle ne s’adresse pas à celui-ci.  Elle va directement saluer Elisabeth. On ignore le contenu de sa salutation ; seulement que  cette salutation  remplit la maison d’une joie débordante. C’est la joie vécue par Marie depuis l’annonce de l’Ange : « Réjouis-toi, pleine de grâce ».
Elisabeth n’arrive pas à contenir sa surprise et sa joie. Dès qu’elle entend la salutation de Marie, elle ressent les mouvements de l’enfant qu’elle porte en son sein, qu’elle interprète maternellement en disant « l’enfant a tressailli au-dedans de moi ».  Ensuite, elle bénit Marie « en criant » : « Tu es bénie entre  toutes les femmes et le fruit de tes entrailles est béni »
Elle n’appelle pas Marie par son nom. Elle la voit complètement identifiée à sa mission : c’est la mère de son Seigneur. Elle la voit comme une femme croyante, chez qui s’accompliront les desseins de Dieu : « Bienheureuse celle qui a cru ».
Ce qui frappe le plus c’est la manière d’agir de Marie.  Elle n’est pas venue montrer sa dignité de mère du Messie.  Elle n’est pas venue pour être servie mais pour servir.  Elisabeth n’en revient pas. « Qui suis-je pour que la mère de mon Seigneur vienne jusqu’à moi » ?
Un bon nombre de femmes ne sont pas en paix à l’intérieur de l’Eglise. Chez certaines la démotivation et le malaise s’accroissent. Elles souffrent en voyant que, malgré leur engagement  en première ligne dans beaucoup de domaines, c’est à peine si on compte sur elles  pour réfléchir, décider, impulser la marche de l’Eglise. C’est une situation qui nuit à tout le monde.
Le poids d’une histoire multiséculaire, contrôlée et dominée par l’homme, nous empêche de prendre conscience de l’appauvrissement  que constitue pour l’Eglise le fait de se passer d’une présence plus  efficace de la femme.  Nous ne les écoutons pas, mais Dieu peut susciter des femmes croyantes, pleines d’esprit prophétique qui transmettent la joie et qui donnent à l’Eglise  un visage plus humain. Elles seront une bénédiction. Elles nous apprendront  à suivre Jésus plus passionnément et plus fidèlement.

José Antonio Pagola
Traducteur : Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES
Contribue à la conversion de l’Eglise.
Fais passer ce message!

HOMILIA - PT

23 de Dezembro de 2012
 4 Advento (C)
Lucas 1, 39-45

MULHERES CRENTES

Depois de receber a chamada de Deus, anunciando-lhe que será mãe do Messias, Maria põe-se a caminho sozinha. Começa para ela uma vida nova, ao serviço do seu Filho Jesus. Caminha depressa, com decisão. Sente necessidade de partilhar a sua alegria com a sua prima Isabel e colocar-se quanto antes ao seu serviço nos últimos meses de gravidez.
O encontro das duas mães é uma cena insólita. Não estão presentes os homens. Só duas mulheres simples, sem nenhum título nem relevância na religião judaica. Maria, que leva consigo a toda parte Jesus, e Isabel que, cheia do espírito profético, se atreve a abençoar a sua prima sem ser sacerdote.
Maria entra em casa de Zacarias, mas não se dirige a ele. Vai diretamente a saudar Isabel. Nada sabemos do estado da sua saúde. Só que aquela saudação enche a casa de uma alegria desbordante. É a alegria que vive Maria desde que escutou a saudação do Anjo: "Alegra-te, cheia de graça".
Isabel não pode conter a sua surpresa e a sua alegria. Quando escuta a saudação de Maria, sente os movimentos do ser que leva no seu seio e interpreta-as maternalmente como "saltos de alegria".  De seguida, abençoa Maria "a voz gritando" E dizendo: "Bendita tu entre as mulheres e bendito o fruto do teu ventre".
Em nenhum momento chama Maria pelo seu nome. Contempla-a totalmente identificada com a sua missão: é a mãe do seu Senhor. Vê-a como uma mulher crente em quem irão ser cumpridos os desígnios de Deus: "Ditosa porque acreditaste".
O que mais a surpreende é a ação de Maria. Não veio mostrar a sua dignidade de mãe do Messias. Não está ali para ser servida mas para servir. Isabel não sai do seu assombro. "¿Quem sou eu para que me visite a mãe do meu Senhor?".
São muitas as mulheres que não vivem em paz no interior da Igreja. Em algumas cresce o desafeto e o mal-estar. Sofrem ao ver que, apesar de serem as primeiras colaboradoras em muitos campos, apenas se conta com elas para pensar, decidir e impulsionar a marcha da Igreja. Esta situação está a provocar danos a todos.
O peso de uma história multisecular, controlada e dominada pelo homem, impede-nos de tomar consciência do empobrecimento que significa para a Igreja prescindir de uma presença mais eficaz da mulher. Nós não as escutamos, mas Deus pode suscitar mulheres crentes, cheias de espírito profético, que nos contagiam alegria e dêm à Igreja um rosto mais humano. Serão uma benção. Irão ensinar-nos a seguir Jesus com mais paixão e fidelidade.

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribui para a conversão da Igreja.
Passa-o.

HOMILIA - EN

Fourth Sunday of Advent ( C ),
23 December 2012
Luke 1, 39-45

BELIEVING WOMEN

After she received the call of God announcing to her that she would be the mother of the Messiah, Mary sets out on her way alone. A new life, at the service of her son, Jesus, begins for her. She moves quickly, with determination. She feels the need to share her joy with her cousin Elizabeth and to put herself at her service in the last months of her pregnancy.
The meeting of the two mothers is an unusual scene. There are no males present. Only two simple women, with no rank or relevance in the Jewish religion. Mary carries Jesus along with her everywhere and Elizabeth full of a prophetic spirit dares to bless her cousin without being a priest.
Mary enters the house of Zechariah but does not go to him. She goes directly to greet Elizabeth. Of the content of the greeting we know nothing, except that the salutation filled the house with overflowing joy. It is the joy Mary experiences since she heard the voice of the angel: “Rejoice, you who are highly favored! ”.
Elizabeth could not contain her surprise and her joy. As soon as she heard the greeting of Mary, she feels the movements of the creature she carries in her womb and interprets them as “leaping for joy”. Then she blesses Mary exclaiming “in a loud voice”: “Blessed are you among women and blessed is the child you will bear.”
At no time does she address Mary by her name. She regards her totally identified with her mission: she is the mother of her Lord. She sees her as a believing woman, in whom the plans of God will be fulfilled.
What surprises her most is the behavior of Mary. She has not come to show her dignity as mother of the Messiah. She is not there to be served but to serve. Elizabeth cannot get over her astonishment: “But why am I so favored, that the mother of my Lord should come to me?”
Quite a number of women do not live in peace in the Church. Indifference and unease keep growing in some. They suffer when they see that in spite of being the first to collaborate in many areas, they are hardly counted on to think of, decide , and promote the progress of the Church. This situation is hurting all of us.
The weight of centuries of history, controlled and dominated by males, prevents us from realizing how impoverished the Church is by dispensing with a more effective presence of women. We may not listen to them, but God can raise believing women, full of a prophetic spirit who can infect us with joy and give the Church a more human face. They will be a blessing. They will teach us to follow Jesus with more ardor and fidelity.

José Antonio Pagola
Translator: Valentín de Souza S.J.

Gospel network BUENAS NOTICIAS
Preach the love of God and neighbor
Pass it on

No hay comentarios:

Publicar un comentario