lunes, 18 de febrero de 2013

02/24/2013 - 2 Lent Sunday ( C )

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------


CN - 聆听耶稣

HOMILIA - ES

24 de febrero de 2013
2 Cuaresma  (C)
Lucas 9,28-36

ESCUCHAR A JESÚS

Los cristianos de todos los tiempos se han sentido atraídos por la escena llamada tradicionalmente "La transfiguración del Señor". Sin embargo, a los que pertenecemos a la cultura moderna no se nos hace fácil penetrar en el significado de un relato redactado con imágenes y recursos literarios, propios de una "teofanía" o revelación de Dios.
Sin embargo, el evangelista Lucas ha introducido detalles que nos permiten descubrir con más realismo el mensaje de un episodio que a muchos les resulta hoy extraño e inverosímil. Desde el comienzo nos indica que Jesús sube con sus discípulos más cercanos a lo alto de una montaña sencillamente "para orar", no para contemplar una transfiguración.
Todo sucede durante la oración de Jesús: "mientras oraba, el aspecto de su rostro cambió". Jesús, recogido profundamente, acoge la presencia de su Padre, y su rostro cambia. Los discípulos perciben algo de su identidad más profunda y escondida. Algo que no pueden captar en la vida ordinaria de cada día.
En la vida de los seguidores de Jesús no faltan momentos de claridad y certeza, de alegría y de luz. Ignoramos lo que sucedió en lo alto de aquella montaña, pero sabemos que en la oración y el silencio es posible vislumbrar, desde la fe, algo de la identidad oculta de Jesús. Esta oración es fuente de un conocimiento que no es posible obtener de los libros.
Lucas dice que los discípulos apenas se enteran de nada, pues "se caían de sueño" y solo "al espabilarse", captaron algo. Pedro solo sabe que allí se está muy bien y que esa experiencia no debería terminar nunca. Lucas dice que "no sabía lo que decía".
Por eso, la escena culmina con una voz y un mandato solemne. Los discípulos se ven envueltos en una nube. Se asustan pues todo aquello los sobrepasa. Sin embargo, de aquella nube sale una voz: "Este es mi Hijo, el escogido. Escuchadle". La escucha ha de ser la primera actitud de los discípulos.
Los cristianos de hoy necesitamos urgentemente "interiorizar" nuestra religión si queremos reavivar nuestra fe. No basta oír el Evangelio de manera distraída, rutinaria y gastada, sin deseo alguno de escuchar. No basta tampoco una escucha inteligente preocupada solo de entender.
Necesitamos escuchar a Jesús vivo en lo más íntimo de nuestro ser. Todos, predicadores y pueblo fiel, teólogos y lectores, necesitamos escuchar su Buena Noticia de Dios, no desde fuera sino desde dentro. Dejar que sus palabras desciendan de nuestras cabezas hasta el corazón. Nuestra fe sería más fuerte, más gozosa, más contagiosa.

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribuye a escuchar a Jesús desde el fondo del corazón.
Pásalo.

HOMILIA - EU

2013ko otsailaren 24a
Garizumako 2. Igandea C
Lukas 9,28-36

JESUSI ENTZUN

Aldi guztietako kristauek sentitu izan dute tradizioz «Jaunaren Antzaldatzea» deitu izan den eszenaren lilura. Alabaina, kultura modernoko garenoi ez zaigu gauza erraza gertatzen kontakizun horren esanahia atzematea; alegia, «teofania»ri edo Jainkoaren errebelazioari dagozkion irudiez eta baliabide literarioez idatzia dagoen horri.
Halaz guztiz, Lukas ebanjelariak xehetasun batzuk itsatsi ditu; jende askorentzat arrotz eta itxurarik gabeko gertatzen den pasadizo horren mezua errealismo handiagoz aurkitzen laguntzen diguten xehetasunak dira. Hasieratik adierazi digu Lukasek, Jesus, hurbilenak dituen ikasleekin, mendi baten puntara igo dela, soilik «otoitz egitera», eta ez antzaldaketa bat ikustera.
Jesus otoitzean ari dela gertatu da dena: «otoitzean ari zela,haren aurpegiaren itxura aldatu zen». Jesusek, sakon bere baitan bildurik, onartu du Aitaren presentzia, eta aurpegia aldatu zaio. Haren nortasun sakonena eta ezkutukoena den hartan zerbait atzeman dute ikasleek. Haren eguneroko bizitzan ezin atzeman izan duten zerbait.
Jesusen jarraitzaileen bizitzan ez dira falta distira- eta ziurtasun-momentuak ere, poz- eta argi-uneak ere. Ez dakigu zer gertatu zen mendi haren puntan, baina badakigu otoitzean eta isiltasunean posible dela zerbait sumatzea, fedetik, Jesusen nortasun ezkutuko horretan. Otoitz hori liburuetan lortu ez daitekeen ezagupenaren iturria da,
Lukasek dio ikasleak doi-doi jabetu zirela ezertaz, zeren «logale baitziren», eta soilik «esnatzean» atzeman baitzuten zer edo zer. Pedrok dakien guztia, egoera hartan oso ondo sentitzen dela da eta ez lukeela nahi esperientzia hura bukatzea. Lukasek dio «ez zekiela zer esaten ari zen».
Horregatik, ahots batekin eta agindu nagusi batekin bukatzen da eszena. Ikasleak hodei batek harrapatu ditu. Izutu egin dira, zeren gertaera hark gainez egin baitie. Baina hodei hartatik ahots hau irten da: «Hau ene Semea da, nik hautatua. Entzuiozue». Entzutea izan behar du ikasleak bere lehen jarrera.
Gaur egungo kristauek premia gorrikoa dugu geure erlijioa «barneratzea», baldin eta geure fedea biziberritu nahi badugu. Ez da aski Ebanjelioa entzutea modu zabarrean, ohikeriazkoan eta higatuan, aditzeko batere gogorik gabe. Ez da aski soilik ulertzeaz kezkatua den arrazoizko entzute hutsa ere.
Jesus biziari entzun behar diogu, geure izatearen barruenean bizi den horri. Guztiok, predikari eta herri fededunak, teologo eta irakurleek: guztiok dugu Jainkoaren Berri Ona entzun beharra, ez azaletik, baizik geure barnetik. Haren hitzak geure burutik bihotzera jaisten utzi beharra dugu. Gure fedea indartsuagoa izango litzateke, gozagarriagoa, kutsagarriagoa.

José Antonio Pagola

BERRI ONAKA Sare Ebanjelizatzailea
Eragin jendeari Jesusi bere bihotz barnetik
entzutera. Bidali hau.

HOMILIA - CA

24 de febrer de 2013
Diumenge II de Quaresma  (C)
Lluc 9,28b-36

ESCOLTAR JESÚS

Els cristians de tots els temps s'han sentit atrets per l'escena anomenada tradicionalment "La transfiguració del Senyor". No obstant això, els que pertanyem a la cultura moderna no se'ns fa fàcil penetrar en el significat d'un relat redactat amb imatges i recursos literaris, propis d'una "teofania" o revelació de Déu.
No obstant això, l'evangelista Lluc ha introduït detalls que ens permeten descobrir amb més realisme el missatge d'un episodi que a molts els resulta avui estrany i inversemblant. Des del començament ens indica que Jesús puja amb els seus deixebles més propers a la part alta d'una muntanya senzillament "a pregar", no per contemplar una transfiguració.
Tot succeeix durant la pregària de Jesús: "Mentre pregava, l'aspecte del seu rostre va canviar". Jesús, recollit profundament, acull la presència del seu Pare, i el seu rostre canvia. Els deixebles perceben alguna cosa de la seva identitat més profunda i amagada. Una cosa que no poden copsar en la vida ordinària de cada dia.
En la vida dels seguidors de Jesús no falten moments de claredat i certesa, de joia i de llum. Ignorem el que va passar a la part alta d'aquella muntanya, però sabem que en l'oració i el silenci és possible albirar, des de la fe, una mica de la identitat oculta de Jesús. Aquesta pregària és font d'un coneixement que no és possible obtenir dels llibres.
Lluc diu que els deixebles tot just s'assabenten de res, ja que "la son els vencia" i només "quan es van desvetllar", van captar alguna cosa. Pere només sap que allà s'hi està molt bé i que aquesta experiència no s’hauria d'acabar mai. Lluc diu que "no sabia què deia".
Per això, l'escena culmina amb una veu i un mandat solemne. Els deixebles es veuen embolicats en un núvol. S'espanten, doncs tot allò els sobrepassa. No obstant això, d'aquell núvol en surt una veu: "Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo". L'escolta ha de ser la primera actitud dels deixebles.
Els cristians d'avui necessitem urgentment "interioritzar" la nostra religió si volem revifar la nostra fe. No n'hi ha prou de sentir l'Evangeli de manera distreta, rutinària i gastada, sense cap desig d'escoltar. No n'hi ha prou tampoc d’una escolta intel•ligent preocupada només d'entendre.
Necessitem escoltar Jesús viu en el més íntim del nostre ésser. Tots, predicadors i poble fidel, teòlegs i lectors, necessitem escoltar la seva Bona Notícia de Déu, no des de fora sinó des de dins. Deixar que les seves paraules baixin dels nostres caps fins al cor. La nostra fe seria més forta, més joiosa, més encomanadissa.

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Contribueix a escoltar Jesús des del fons del cor.
Passaho!

HOMILIA - GL

24 de febreiro de 2013
2 Coáresma (C)
Lucas 9,28-36

ESCOITAR A XESÚS

Os cristiáns de todos os tempos sentíronse atraídos pola escena chamada tradicionalmente "A transfiguración do Señor".
Porén, aos que pertencemos á cultura moderna non se nos fai doado penetrarmos no significado dun relato redactado con imaxes e recursos literarios, propios dunha "teofanía" ou revelación de Deus.
Aínda así, o evanxelista Lucas introduciu detalles que nos permiten descubrirmos con máis realismo a mensaxe dun episodio que a moitos lles resulta hoxe estraño e inverosímil.
Desde o comezo indícanos que Xesús sobe cos seus discípulos máis próximos ao alto dunha montaña simplemente "para orar", non para contemplar unha transfiguración.
Todo sucede durante a oración de Xesús: "mentres oraba, o aspecto do seu rostro cambiou". Xesús, recollido profundamente, acolle a presenza do seu Pai, e o seu rostro cambia. Os discípulos perciben algo da súa identidade máis profunda e escondida. Algo que non poden captaren na vida ordinaria de cada día.
Na vida dos seguidores de Xesús non faltan momentos de claridade e certeza, de alegría e de luz. Ignoramos o que sucedeu no alto daquela montaña, pero sabemos que na oración e no silencio é posíbel albiscarmos, desde a fe, algo da identidade oculta de Xesús.
Esta oración é fonte dun coñecemento que non é posíbel obter dos libros.
Lucas di que os discípulos apenas se decatan de nada, pois “caían de sono" e só "ao espelírense", captaron algo. Pedro só sabe que alí se está moi ben e que esa experiencia non debería terminar nunca. Lucas di que "non sabía o que dicía".
Por iso, a escena culmina cunha voz e un mandato solemne. Os discípulos vense envolvidos nunha nube. Asústanse, pois todo aquilo excédeos.
Con todo, daquela nube sae unha voz: "Este é o meu Fillo, o escollido. Escoitádeo".
Escoitar ha ser a primeira actitude dos discípulos. Os cristiáns de hoxe necesitamos urxentemente "interiorizar" a nosa relixión si queremos reavivar a nosa fe. Non chega con oírmos o Evanxeo dun xeito distraído, rutineiro e gastado, sen desexo algún de escoitármolo. Non abonda tampouco cunha escoita intelixente preocupada só de entendérmolo.
Necesitamos escoitarmos a Xesús vivo no máis íntimo do noso ser. Todos, predicadores e pobo fiel, teólogos e lectores, necesitamos escoitarmos a súa Boa Noticia de Deus, non desde fóra senón desde dentro.
Deixarmos que as súas palabras descendan das nosas cabezas ata o corazón. A nosa fe sería máis forte, máis gozosa, máis contaxiosa.

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire

Rede evanxelizadora BOAS NOTICIAS
Contribúe a escoitar a Xesús desde o fondo do corazón.
Pásao.


HOMILIA -IT

24 febbraio 2013
II Quaresima (C)
Lc 9,28-36

ASCOLTARE GESÙ

I cristiani di tutti tempi sono stati attratti dalla scena chiamata tradizionalmente “La trasfigurazione del Signore”. Tuttavia a noi che apparteniamo alla cultura moderna non risulta facile penetrare nel significato del racconto redatto con immagini e figure letterarie proprie di una “teofania” o rivelazione di Dio.
L’evangelista Luca, però, ha introdotto dettagli che ci permettono di scoprire con maggior realismo il messaggio di un episodio che oggi, a molti, risulta strano e inverosimile. Dall’inizio ci indica che Gesù sale con i suoi discepoli più vicini sulla cima di una montagna, semplicemente per pregare, non per contemplare una trasfigurazione.
Tutto accade durante la preghiera di Gesù: mentre pregava, il suo volto cambiò d’aspetto. Gesù, profondamente raccolto, accoglie la presenza del Padre, e il suo volto cambia. I discepoli percepiscono qualcosa della sua identità più profonda e nascosta, qualcosa che non possono cogliere nella vita di ogni giorno.
Nella vita dei seguaci di Gesù non mancano momenti di chiarezza e di certezza, di gioia e di luce. Ignoriamo quel che accade sulla cima di quella montagna, ma sappiamo che nella preghiera e nel silenzio è possibile intravedere, a partire dalla fede, qualcosa dell’identità nascosta di Gesù. Questa preghiera è fonte di una conoscenza che non è possibile ricavare dai libri.
Luca dice che i discepoli quasi non si rendono conto di nulla, perché erano oppressi dal sonno e solo quando si svegliarono, colsero qualcosa. Solo Pietro sa che lì si sta molto bene e che questa esperienza non dovrebbe finire mai. Luca dice che non sapeva quello che diceva.
Per questo, la scena culmina in una voce e un mandato solenne. I discepoli si vedono avvolti da una luce. Si spaventano poiché quel che accade li supera. Tuttavia da quella nube esce una voce: Questi è il Figlio mio, l’eletto; ascoltatelo!  L’ascolto deve essere la prima attitudine dei discepoli.
Noi cristiani di oggi, abbiamo bisogno urgentemente di “interiorizzare” la nostra religione se vogliamo ravvivare la nostra fede. Non basta udire l’Evangelo in maniera distratta, routinaria e stanca, senza alcun desiderio di ascolto. Non basta nemmeno un ascolto intelligente preoccupato solo di capire.
Abbiamo bisogno di ascoltare Gesù vivo nel più intimo del nostro essere. Tutti, predicatori e popolo fedele, teologi e lettori, abbiamo bisogno di ascoltare la Buona Notizia di Dio, non dal di fuori ma dal di dentro. Lasciare che le sue parole discendano dalle nostre teste fino al cuore. La nostra fede sarebbe più forte, più gioiosa, più contagiosa.

José Antonio Pagola

Rete evangelizzatrice BUONE NOTIZIE
Contribuisci ad ascoltare Gesù dal profondo del cuore.
Diffondilo

HOMILIA - FR

24 février 2013
2 Carême  (C)
Luc 9,28-36

ECOUTER JESUS

Les chrétiens de tous les temps se sont sentis attirés par la scène, traditionnellement appelée “La Transfiguration du Seigneur”. Cependant, il nous est difficile, à nous qui appartenons à la culture moderne, de comprendre la signification d’un récit rédigé à base d’images et de moyens littéraires, propres  d’une « théophanie » ou révélation de Dieu.
L’évangéliste  Luc a cependant introduit des détails  qui nous permettent de découvrir avec plus de réalisme le message d’un épisode qui pour beaucoup reste étrange et invraisemblable. Dès le début, il nous  fait remarquer que Jésus monte avec ses disciples les plus proches au sommet d’une montagne simplement « pour prier » et non pas pour contempler une transfiguration.
Tout arrive lors de la prière de Jésus: “pendant qu’il priait, l’aspect de son visage changea”. Jésus, profondément recueilli, accueille la présence de son Père et son visage change.  Les disciples perçoivent quelque chose de  son identité la plus profonde et cachée. Quelque chose qu’ils n’arrivent pas à saisir dans l’ordinaire de la vie quotidienne.
 Ils  ne manquent pas dans la vie des disciples de Jésus, les moments de clarté et de certitude, de joie et de lumière. Nous ignorons ce qui est arrivé  au sommet de cette montagne, mais nous savons que  dans la prière et dans le silence, il est possible de  percevoir, dans la foi, quelque chose de l’identité cachée de Jésus. Cette prière  est source d’une connaissance que l’on ne peut pas trouver dans les livres.
Luc dit que les disciples se sont  à peine rendu compte de quelque chose, car « ils tombaient de sommeil ». C’est seulement « en se réveillant » qu’ils ont pu saisir quelque chose. Pierre sait seulement qu’il est bon d’être là et que cette expérience ne devrait jamais finir.  Luc dit « qu’il ne savait pas ce qu’il disait ».
C’est pourquoi, la scène s’achève par une  parole et un ordre solennel. Les disciples se sentent enveloppés d’un nuage. Ils sont effrayés car tout cela les dépasse. Cependant, une voix sort de ce nuage : « Celui-ci est mon Fils bien-aimé. Ecoutez-le ». L’écoute devra être  la première attitude des disciples.
Nous, chrétiens d’aujourd’hui, nous avons un besoin urgent « d’intérioriser » notre religion si nous voulons raviver notre foi. Il ne suffit pas d’entendre l’évangile de façon distraite, routinière et usée, sans aucun désir d’écouter. Il ne suffit pas non plus d’une écoute savante, préoccupée seulement de comprendre.
Nous avons besoin d’écouter Jésus vivant au plus intime de notre être. Nous tous, prédicateurs et fidèles, théologiens et lecteurs, nous avons besoin  d’écouter sa Bonne Nouvelle sur Dieu, non du dehors mais du dedans. Laisser ses paroles descendre de nos têtes jusqu’à notre cœur. Notre foi deviendrait plus forte, plus joyeuse, plus communicative.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation  BONNES NOUVELLES
Contribue à écouter Jésus du plus profond du cœur.
Fais passer ce message !

HOMILIA - PT

24 de Fevereiro de 2013
2 Quaresma (C)
Lucas 9,28-36

ESCUTAR JESUS

Os cristãos de todos os tempos sentiram-se atraídos pelo episódio chamado tradicionalmente "A transfiguração do Senhor". No entanto, os que pertencemos à cultura moderna não se torna fácil penetrar no significado de um relato com imagens e recursos literários, próprios de uma "teofania" ou revelação de Deus.
No entanto, o evangelista Lucas introduziu detalhes que nos permitem descobrir com mais realismo a mensagem de um episódio que a muitos lhes resulta hoje estranho e inverosímil. Desde o começo nos indica que Jesus sobe com os Seus discípulos mais próximos ao alto de uma montanha simplesmente “para orar", não para contemplar uma transfiguração.
Tudo sucede durante a oração de Jesus: "enquanto orava, o aspeto do Seu rosto mudou". Jesus, recolhido profundamente, acolhe a presença do Seu Pai, e o Seu rosto muda. Os discípulos percebem algo da Sua identidade mais profunda e escondida. Algo que não podem captar na vida ordinária de cada dia.
Na vida dos seguidores de Jesus não faltam momentos de claridade e certeza, de alegria e de luz. Ignoramos o que sucedeu no alto daquela montanha, mas sabemos que na oração e no silêncio é possível vislumbrar, a partir da fé, algo da identidade oculta de Jesus. Esta oração é fonte de um conhecimento que não é possível obter nos livros.
Lucas diz que os discípulos pouco se inteiram do que se passa, pois "se caiam de sono" e só "ao acordarem", captaram algo. Pedro só sabe que ali se está muito bem e que essa experiência não deveria terminar nunca. Lucas diz que "não sabia o que dizia".
Por isso, a cena culmina com uma voz e um mandato solene. Os discípulos vêem-se envoltos numa nuvem. Assustam-se pois tudo aquilo os ultrapassa. No entanto, daquela nuvem sai uma voz: "Este é o Meu Filho, o escolhido. Escutai-o". O escutar há-de ser a primeira atitude dos discípulos.
Os cristãos de hoje, necessitamos urgentemente de "interiorizar" a nossa religião se queremos reavivar a nossa fé. Não basta ouvir o Evangelho de forma distraída, rotineira e gasta, sem desejo algum de escutar. Não basta tampouco uma escuta inteligente preocupada só em entender.
Necessitamos escutar Jesus vivo no mais íntimo do nosso ser. Todos, predicadores e povo fiel, teólogos e leitores, necessitamos escutar a Sua Boa Nova de Deus, não desde fora mas desde dentro. Deixar que as Suas palavras descendam das nossas cabeças até ao coração. A nossa fé seria mais forte, mais satisfatória, mais contagiosa.

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribui para se escutar Jesus do fundo do coração.
Passa-o.


HOMILIA - EN

February 24, 2013
2 Lent (C)
Luke 9,28-36

LISTENING TO JESUS

Christians of all times have been attracted by the scene traditionally called "The Transfiguration of the Lord." However, those who belong to modern culture is not easy for us to penetrate the meaning of a story written with images and literary devices, typical of a "theophany" or revelation of God.
However, Luke has introduced details that allow us to discover more realistically the message of an episode that many find it strange and implausible today. Since the beginning tells us that Jesus goes with his disciples closest to the top of a mountain simply "to pray", not to contemplate a transfiguration.
Everything happens during the prayer of Jesus, "I prayed, the appearance of his face changed." Jesus picked deeply, welcomes the presence of his Father, and his face changed. The disciples perceive some of its deepest identity and hidden. Something you can not capture in ordinary, everyday life.
In the life of the followers of Jesus are not lacking moments of clarity and certainty, joy and light. We ignore what happened at the top of that mountain, but we know that in prayer and silence is possible to see, from the faith, something of the hidden identity of Jesus. This prayer is a source of knowledge that can not be obtained from books.
Luke says that the disciples find out anything just because "sleep fell" and only "to smarten up" caught something. Peter only knows that there is fine and that experience should not go on forever. Lucas says he "did not know what he said."
So, the scene ends with a voice and a solemn. The disciples are caught in a cloud. They panic because surpasses everything. However, that cloud comes a voice: "This is my Son, the Chosen. Hear". The listener has to be the first attitude of the disciples.
Today's Christians urgently need "internalize" our religion if we rekindle our faith. It is not enough to hear the Gospel so distracted and worn routine, without any desire to listen. Not smart enough not worried just listening to understand.
We need to hear Jesus alive in the depths of our being. Everyone, and faithful preachers, theologians and readers need to hear the Good News of God, not from without but from within. Let your words fall on our heads to the heart. Our faith would be stronger, more joyful, more contagious

José Antonio Pagola
Traductor GOOGLE

Red evangelizing GOOD NEWS
Help Christians to not deviate from Jesus.
Pass.

HOMILIA - CN

2013224
2封斋期(C
路加福音第928-36


聆听耶

从古至今,耶稣显圣容的场景令无数的基督徒们心神向往。然而,理解这段叙述的真实含义为我们这些现代的读者并不是一件容易的事,因为它含有许多天主的显现或天主的启示所特有的图像及文学因素。
不过,圣史路加插入了许多细节以帮助我们更好地理解这个看似令人难以置信的事件所含有的信息。从一开始,他就告诉我们耶稣跟他最亲近的门徒们一起上山去祈祷,而不是为了瞻仰一次显圣容。
一切都发生在耶稣祈祷的时候:当他祈祷时,他的面容改变。当耶稣被父的临在所攫取时,他的面容改变了。此时,门徒们能感觉到一些他最内在而隐藏的真实身份,那是在日常生活中所无法感受到的。
在门徒们的生活中并不缺少清晰确定的时刻,充满喜乐与光明的时刻,这就是其中一个。我们无法清楚了解到在这座高山上所发生的事,但我们知道,在祈祷与静默中,藉着信德,我们可以隐约看到一些耶稣隐藏的本质。祈祷是那些无法通过书本得到的知识的泉源。
路加说门徒们几乎什么也没有明白,因为他们昏昏欲睡,只有当他们清醒过来时,才领会了一点。伯多禄只知道那里很好,他希望那种经验永远也不要结束。路加说他不知道自己在说什么。
因此,这个场景以一个声音和一个诫命为顶峰。门徒们为云彩所包围,他们吓坏了,因为他们完全不明白怎么回事。然而,云中有声音说:这是我的儿子,我所拣选的,你们要听从他。聆听应成为门徒的第一个态度。
今天,我们基督徒迫切地需要内在化我们的宗教,如果我们渴望重活我们的信德。只是心不在焉地听听福音,机械式地老调重强,是不够的。只是用理智去听,去理解,也是不够的。
我们应在我们的最深处聆听耶稣。所有的人,宣讲者,信众,神学家及读者,我们都需要聆听天主的好消息,但不是从外在听,而是从内在听。让他的话从我们的头下降到我们的心。如此,我们的信德将会更坚强,更喜乐,也更具感染力

若瑟×安多尼帕戈拉.
翻译者: 宁远

红传福音的好消息
传播福音的力量。
过。

No hay comentarios:

Publicar un comentario