lunes, 11 de marzo de 2019

03-17-2019 - 2st Lent – C

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hemos llegado a los dos millones de visitas al blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------



HOMILIA – ES

17-03-2019
2 Cuaresma – C
Lc 9,28-36

ESCUCHAR A JESÚS

Los cristianos de todos los tiempos se han sentido atraídos por la escena llamada tradicionalmente «la transfiguración del Señor». Sin embargo, a los que pertenecemos a la cultura moderna no se nos hace fácil penetrar en el significado de un relato, redactado con imágenes y recursos literarios, propios de una «teofanía» o revelación de Dios.

Sin embargo, el evangelista Lucas ha introducido detalles que nos permiten descubrir con más realismo el mensaje de un episodio que a muchos les resulta hoy extraño e inverosímil. Desde el comienzo nos indica que Jesús sube con sus discípulos más cercanos a lo alto de una montaña sencillamente «para orar», no para contemplar una transfiguración.

Todo sucede durante la oración de Jesús: «Mientras oraba, el aspecto de su rostro cambió». Jesús, recogido profundamente, acoge la presencia de su Padre, y su rostro cambia. Los discípulos perciben algo de su identidad más profunda y escondida. Algo que no pueden captar en la vida ordinaria de cada día.

En la vida de los seguidores de Jesús no faltan momentos de claridad y certeza, de alegría y de luz. Ignoramos lo que sucedió en lo alto de aquella montaña, pero sabemos que en la oración y el silencio es posible vislumbrar, desde la fe, algo de la identidad oculta de Jesús. Esta oración es fuente de un conocimiento que no es posible obtener de los libros.

Lucas dice que los discípulos apenas se enteran de nada, pues «se caían de sueño» y solo «al espabilarse», captaron algo. Pedro solo sabe que allí se está muy bien y que esa experiencia no debería terminar nunca. Lucas dice que «no sabía lo que decía».

Por eso, la escena culmina con una voz y mandato solemne. Los discípulos se ven envueltos en una nube. Se asustan pues todo aquello los sobrepasa. Sin embargo, de aquella nube sale una voz: «Este es mi Hijo, el escogido. Escuchadle». La escucha ha de ser la primera actitud de los discípulos.

Los cristianos de hoy necesitamos urgentemente «interiorizar» nuestra religión si queremos reavivar nuestra fe. No basta oír el Evangelio de manera distraída, rutinaria y gastada, sin deseo alguno de escuchar. No basta tampoco una escucha inteligente preocupada solo de entender.

Necesitamos escuchar a Jesús vivo en lo más íntimo de nuestro ser. Todos, predicadores y pueblo fiel, teólogos y lectores, necesitamos escuchar su Buena Noticia de Dios, no desde fuera sino desde dentro. Dejar que sus palabras desciendan de nuestras cabezas hasta el corazón. Nuestra fe sería más fuerte, más gozosa, más contagiosa.

José Antonio Pagola

HOMILIA – EU

2019-03-17
Garizumako 2. igandea – C
Lukas 9,28-36

JESUSI ENTZUN

Aldi guztietako kristauek sentitu izan dute tradizioz «Jaunaren Antzaldatzea» deitu izan den eszenaren lilura. Alabaina, kultura modernoko garenoi ez zaigu gauza erraza gertatzen kontakizun horren esanahia atzematea; alegia, «teofania» ri edo Jainkoaren errebelazioari dagozkion irudiez eta baliabide literarioez idatzia dagoen horri.

Halaz guztiz, Lukas ebanjelariak xehetasun batzuk itsatsi ditu; jende askorentzat arrotz eta itxurarik gabeko gertatzen den pasadizo horren mezua errealismo handiagoz aurkitzen laguntzen diguten xehetasunak dira. Hasieratik adierazi digu Lukasek, Jesus, hurbilenak dituen ikasleekin, mendi baten puntara igo dela, soilik «otoitz egitera», eta ez antzaldaketa bat ikustera.

Jesus otoitzean ari dela gertatu da dena: «otoitzean ari zela, haren aurpegiaren itxura aldatu zen». Jesusek, sakon bere baitan bildurik, onartu du Aitaren presentzia, eta aurpegia aldatu zaio. Haren nortasun sakonena eta ezkutukoena den hartan zerbait atzeman dute ikasleek. Haren eguneroko bizitzan ezin atzeman izan duten zerbait.

Jesusen jarraitzaileen bizitzan ez dira falta distira- eta ziurtasun-momentuak ere, poz- eta argi-uneak ere. Ez dakigu zer gertatu zen mendi haren puntan, baina badakigu otoitzean eta isiltasunean posible dela zerbait sumatzea, fedetik, Jesusen nortasun ezkutuko horretan. Otoitz hori liburuetan lortu ez daitekeen ezagupenaren iturria da.

Lukasek dio ikasleak doi-doi jabetu zirela ezertaz, zeren «logale baitziren», eta soilik «esnatzean» atzeman baitzuten zer edo zer. Pedrok dakien guztia, egoera hartan oso ondo sentitzen dela da eta ez lukeela nahi esperientzia hura bukatzea. Lukasek dio «ez zekiela zer esaten ari zen».

Horregatik, ahots batekin eta agindu nagusi batekin bukatzen da eszena. Ikasleak hodei batek harrapatu ditu. Izutu egin dira, zeren gertaera hark gainez egin baitie. Baina hodei hartatik ahots hau irten da: «Hau ene Semea da, nik hautatua. Entzuiozue». Entzutea izan behar du ikasleak bere lehen jarrera.

Gaur egungo kristauek premia gorrikoa dugu geure erlijioa «barneratzea», baldin eta geure fedea biziberritu nahi badugu. Ez da aski Ebanjelioa entzutea modu zabarrean, ohikeriazkoan eta higatuan, aditzeko batere gogorik gabe. Ez da aski soilik ulertzeaz kezkatua den arrazoizko entzute hutsa ere.

Jesus biziari entzun behar diogu, geure izatearen barruenean bizi den horri. Guztiok, predikari eta herri fededunak, teologo eta irakurleek: guztiok dugu Jainkoaren Berri Ona entzun beharra, ez azaletik, baizik geure barnetik. Haren hitzak geure burutik bihotzera jaisten utzi beharra dugu. Gure fedea indartsuagoa izango litzateke, gozagarriagoa, kutsagarriagoa.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA – CA

17-03-2019
Diumenge 2 de Quaresma – C
Lc 9,28-36

ESCOLTAR JESÚS

Els cristians de tots els temps s’han sentit atrets per l’escena anomenada tradicionalment «la transfiguració del Senyor». No obstant això, als que pertanyem a la cultura moderna no se’ns fa fàcil penetrar en el significat d’un relat, redactat amb imatges i recursos literaris, propis d’una «teofania»” o revelació de Déu.

No obstant això, l’evangelista Lluc ha introduït detalls que ens permeten descobrir amb més realisme el missatge d’un episodi que a molts els resulta avui estrany i inversemblant. Des del començament ens indica que Jesús puja amb els seus deixebles més propers a la part alta d’una muntanya senzillament «per pregar», no per contemplar una transfiguració.

Tot succeeix durant la pregària de Jesús: «Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar». Jesús, recollit profundament, acull la presència del seu Pare, i el seu rostre canvia. Els deixebles perceben alguna cosa de la seva identitat més profunda i amagada. Una cosa que no poden copsar en la vida ordinària de cada dia.

A la vida dels seguidors de Jesús no falten moments de claredat i de certesa, d’alegria i de llum. Ignorem el que va succeir a la part alta d’aquella muntanya, però sabem que en la pregària i el silenci és possible d’albirar, des de la fe, una mica de la identitat oculta de Jesús. Aquesta oració és font d’un coneixement que no és possible obtenir dels llibres.

Lluc diu que els deixebles tot just s’assabenten de res, ja que «la son els vencia» i només quan es van «desvetllar», van veure alguna cosa. Pere només sap que allà s’hi està molt bé i que aquesta experiència no hauria d’acabar mai. Lluc diu que «no sabia què deia».

Per això, l’escena culmina amb una veu i mandat solemne. Els deixebles es veuen coberts per un núvol. Tenen por doncs tot allò els sobrepassa. No obstant això, d’aquell núvol en surt una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». L’escolta ha de ser la primera actitud dels deixebles.

Els cristians d’avui necessitem urgentment «interioritzar» la nostra religió si volem revifar la nostra fe. No n’hi ha prou de sentir l’Evangeli de manera distreta, rutinària i gastada, sense cap desig d’escoltar. No n’hi ha prou tampoc amb una escolta intel·ligent preocupada només de comprendre.

Necessitem escoltar Jesús viu en el més íntim del nostre ésser. Tots, predicadors i poble fidel, teòlegs i lectors, ens cal escoltar la seva Bona Notícia de Déu, no des de fora sinó des de dins. Deixar que les seves paraules baixin dels nostres caps fins al cor. La nostra fe seria més forta, més joiosa, més encomanadissa.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA – GL

17-03-2019
2 Coresma – C
Lc 9,28-36

ESCOITARMOS A XESÚS

Os cristiáns de todos os tempos sentíronse atraídos pola escena chamada tradicionalmente «a transfiguración do Señor». Con todo, aos que pertencemos á cultura moderna non se nos fai fácil penetrar no significado dun relato, redactado con imaxes e recursos literarios, propios dunha «teofanía» ou revelación de Deus.

Con todo, o evanxelista Lucas introduciu detalles que nos permiten descubrir con máis realismo a mensaxe dun episodio que a moitos lles resulta hoxe estraño e inverosímil. Desde o comezo indícanos que Xesús sobe cos seus discípulos máis próximos ao alto dunha montaña sinxelamente «para orar», non para contemplar unha transfiguración.

Todo sucede durante a oración de Xesús: «Mentres el oraba, o aspecto do seu rostro cambiou». Xesús, recollido profundamente, acolle a presenza do seu Pai, e o seu rostro cambia. Os discípulos perciben algo da súa identidade máis profunda e escondida. Algo que non poden captar na vida ordinaria de cada día.

Na vida dos seguidores de Xesús non faltan momentos de claridade e certeza, de alegría e de luz. Ignoramos o que sucedeu no alto daquela montaña, pero sabemos que na oración e o silencio é posíbel albiscar, desde a fe, algo da identidade oculta de Xesús. Esta oración é fonte dun coñecemento que non é posíbel obter nos libros.

Lucas di que os discípulos apenas se decatan de nada, pois «caían de sono» e só «ao espabilar», captaron algo. Pedro só sabe que alí se está moi ben e que esa experiencia non debería terminar nunca. Lucas di que «non sabía o que dicía».

Por iso, a escena culmina cunha voz e mandato solemne. Os discípulos vense envolvidos nunha nube. Asústanse, pois todo aquilo excédeos. Con todo, daquela nube sae unha voz: «Este é o meu Fillo, o escolleito. Escoitádeo». A escoita ha ser a primeira actitude dos discípulos.

Os cristiáns de hoxe necesitamos urxentemente «interiorizar» a nosa relixión se queremos reavivar a nosa fe. Non chega con oírmos o Evanxeo de xeito distraído, rutineiro e gastado, sen desexo algún de escoitarmos. Non abonda tampouco unha escoita intelixente preocupada só de entendermos.

Necesitamos escoitar a Xesús vivo no máis íntimo do noso ser. Todos, predicadores e pobo fiel, teólogos e lectores, necesitamos escoitar a súa Boa Noticia, a Boa Nova de Deus, non desde fóra senón desde dentro. Deixar que as súas palabras descendan das nosas cabezas ata o corazón. A nosa fe sería máis forte, máis gozosa, máis contaxiosa.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA –IT

17-03-2019
2 Quaresima – C
Lc 9,28-36

ASCOLTARE GESÙ

I cristiani di tutti tempi sono stati attratti dalla scena chiamata tradizionalmente «La trasfigurazione del Signore». Tuttavia, a noi che apparteniamo alla cultura moderna non risulta facile penetrare nel significato del racconto redatto con immagini e figure letterarie, proprie di una «teofania» o rivelazione di Dio.

L’evangelista Luca, però, ha introdotto dettagli che ci permettono di scoprire con maggior realismo il messaggio di un episodio che oggi, a molti, risulta strano e inverosimile. Dall’inizio ci indica che Gesù sale con i suoi discepoli più vicini sulla cima di una montagna, semplicemente «per pregare», non per contemplare una trasfigurazione.

Tutto accade durante la preghiera di Gesù: «mentre pregava, il suo volto cambiò d’aspetto». Gesù, profondamente raccolto, accoglie la presenza del Padre, e il suo volto cambia. I discepoli percepiscono qualcosa della sua identità più profonda e nascosta, qualcosa che non possono cogliere nella vita di ogni giorno.

Nella vita dei seguaci di Gesù non mancano momenti di chiarezza e di certezza, di gioia e di luce. Ignoriamo quel che accadde sulla cima di quella montagna, ma sappiamo che nella preghiera e nel silenzio è possibile intravedere, a partire dalla fede, qualcosa dell’identità nascosta di Gesù. Questa preghiera è fonte di una conoscenza che non è possibile ricavare dai libri.

Luca dice che i discepoli quasi non si rendono conto di nulla, perché «erano oppressi dal sonno» e solo «quando si svegliarono», colsero qualcosa. Pietro sa solo che lì si sta molto bene e che questa esperienza non dovrebbe finire mai. Luca dice che «non sapeva quello che diceva».

Per questo, la scena culmina in una voce e un mandato solenne. I discepoli si vedono avvolti in una nube. Si spaventano, poiché quel che accade li supera. Tuttavia da quella nube esce una voce: «Questi è il Figlio mio, l’eletto; ascoltatelo!». L’ascolto deve essere la prima atteggiamento dei discepoli.

Noi cristiani di oggi abbiamo bisogno urgentemente di «interiorizzare» la nostra religione se vogliamo ravvivare la nostra fede. Non basta udire l’Evangelo in maniera distratta, routinaria e stanca, senza alcun desiderio di ascolto. Non basta nemmeno un ascolto intelligente preoccupato solo di capire.

Abbiamo bisogno di ascoltare Gesù vivo nel più intimo del nostro essere. Tutti, predicatori e popolo fedele, teologi e lettori, abbiamo bisogno di ascoltare la sua Buona Notizia di Dio, non dal di fuori ma dal di dentro. Lasciare che le sue parole discendano dalle nostre teste fino al cuore. La nostra fede sarebbe più forte, più gioiosa, più contagiosa.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA – FR

17-03-2019
Dimanche 2 Carême – C
Lc 9,28-36

ÉCOUTER JÉSUS

Les chrétiens de tous les temps ont été attirés par la scène appelée traditionnellement «la transfiguration du Seigneur». Cependant, pour nous qui appartenons à la culture moderne, il n’est pas facile de saisir le sens d’un récit écrit avec des images et des moyens littéraires, propres à une «théophanie» ou à une révélation de Dieu.

Cependant, l’évangéliste Luc a introduit des détails qui nous permettent de découvrir avec plus de réalisme le message d’un épisode que beaucoup trouvent aujourd’hui étrange et invraisemblable. Dès le début, il nous indique que Jésus monte avec ses plus proches disciples au sommet d’une montagne simplement pour “prier”, et non pour contempler une transfiguration.

Tout se passe pendant la prière de Jésus: «Pendant qu’il priait, l’apparence de son visage changea». Jésus, profondément recueilli, accueille la présence de son Père et son visage change. Les disciples perçoivent quelque chose de son identité la plus profonde et la plus cachée. Quelque chose qu’ils ne peuvent pas saisir dans la vie ordinaire de chaque jour.

Dans la vie des disciples de Jésus, il y a des moments de clarté et de certitude, de joie et de lumière. Nous ignorons ce qui s’est passé au sommet de cette montagne, mais nous savons que dans la prière et dans le silence, il est possible d’entrevoir, dans la foi quelque chose de l’identité cachée de Jésus. Cette prière est la source d’une connaissance qu’on ne peut pas obtenir dans les livres.

Luc dit que les disciples ne comprennent presque rien, car «ils tombaient de sommeil». Et c’est seulement «quand ils se sont réveillés», qu’ils en ont saisi quelque chose. Pierre sait seulement qu’on se sent très bien là (-bas) et que cette expérience ne devrait jamais finir. Luc dit «qu’il ne savait pas ce qu’il disait».

C’est pourquoi, la scène se termine par une voix et un ordre solennel. Les disciples se voient enveloppés par un nuage. Ils ont peur parce que tout cela les dépasse. Cependant, on entend une voix venant de ce nuage: «Celui-ci est mon Fils, bien-aimé. Écoutez-le». L’écoute doit être la première attitude des disciples.

Nous, chrétiens d’aujourd’hui, nous devons impérativement «intérioriser» notre religion si nous voulons raviver notre foi. Il ne suffit pas d’entendre l’Evangile de manière distraite, routinière et monotone, sans aucune envie d’écouter. Il ne suffit pas non plus d’écouter intelligemment, en vue seulement de comprendre.

Nous avons besoin d’écouter Jésus vivant au plus intime de notre être. Tous, prédicateurs et fidèles, théologiens et lecteurs, nous devons entendre sa Bonne Nouvelle venant de Dieu, non pas de l’extérieur mais de l’intérieur. Laisser ses paroles descendre de nos têtes jusqu’au coeur. Notre foi serait plus forte, plus joyeuse, plus contagieuse.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna


HOMILIA – PT

17-03-2019
2 Quaresma – C
Lc 9,28-36

ESCUTAR JESUS

Os cristãos de todos os tempos foram atraídos pela cena tradicionalmente chamada «a transfiguração do Senhor». No entanto, para aqueles de nós que pertencem à cultura moderna, não é fácil penetrarmos no significado de uma história, escrita com imagens e recursos literários, típicos de uma «teofania» ou revelação de Deus.

No entanto, o evangelista Lucas introduziu detalhes que nos permitem descobrir com mais realismo a mensagem de um episódio que muitos hoje acham estranho e inverosímil. Desde o início indica que Jesus sobe com seus discípulos mais próximos ao topo de uma montanha simplesmente «para rezar», não para contemplar uma transfiguração.

Tudo acontece durante a oração de Jesus: «Enquanto ele estava a orar, a aparência de seu rosto mudou». Jesus, profundamente recolhido, acolhe a presença de seu Pai e seu rosto muda. Os discípulos percebem algo da Sua identidade mais profunda e oculta. Algo que eles não conseguem entender na vida cotidiana de cada dia.

Na vida dos seguidores de Jesus não faltam momentos de clareza e certeza, de alegria e de luz. Ignoramos o que aconteceu no topo daquela montanha, mas sabemos que na oração e no silêncio é possível vislumbrar, a partir da fé, algo da identidade oculta de Jesus. Essa oração é fonte de um conhecimento que não é possível obter dos livros.

Lucas diz que os discípulos mal entenderam, pois «caiam de sono» e só «quando acordaram», captaram algo. Pedro só sabe que ali se está muito bem e que essa experiência nunca deveria terminar. Lucas diz que «não sabia o que dizia».Portanto, a cena culmina com uma voz e um mandato solene. Os discípulos estão envoltos numa nuvem. Assustam-se pois tudo aquilo os ultrapassa. No entanto, dessa nuvem sai uma voz: «Este é o meu Filho, o escolhido. Escutai-O». Ouvir deverá ser a primeira atitude dos discípulos.

Os cristãos de hoje precisam urgentemente «interiorizar» a nossa religião se quisermos reavivar a nossa fé. Não basta ouvir o Evangelho de forma distraída, rotineira e gasta, sem qualquer desejo de escutar. Não basta tampouco ouvir de forma inteligente, apenas preocupados em entender.

Precisamos ouvir Jesus vivo no mais íntimo do nosso ser. Todos, pregadores e pessoas fiéis, teólogos e leitores, precisamos de escutar a Sua Boa Nova de Deus, não desde fora, mas desde dentro. Deixe que as Suas palavras desçam das nossas cabeças até ao coração. A nossa fé seria mais forte, mais alegre, mais contagiante.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA – EN

03-17-2019
2nd Lent – C
Luke 9,28-36

LISTEN TO JESUS

Christians of all times have felt attracted by the scene traditionally called «the transfiguration of the Lord». However for those of us who belong to modern culture, it’s not that easy to penetrate the meaning of the story that has been redacted with images and literary resources appropriate for a «theophany» or revelation from God.

However Luke the evangelist has introduced details that allow us to discover more realistically the message of an episode that for many today seems strange and unlikely. From the start it indicates that Jesus ascends with his closest disciples to the top of a mountain simply «to pray», not to contemplate a transfiguration.

It all happens during Jesus’ prayer: «As Jesus was praying, the aspect of his face was changed». Jesus, deeply withdrawn, welcomes his Father’s presence and his face is changed. The disciples perceive something of his most profound and hidden identity. Something that can’t be captured in ordinary daily life.

In the life of Jesus’ followers there weren’t lacking moments of clarity and certainty, of joy and of light. We don’t know what happened on the top of that mountain, but we know that in prayer and silence it’s possible to glimpse in faith something of Jesus’ hidden identity. This prayer is a source of a knowledge that can’t be gotten from books.

Luke says that the disciples hardly figured out anything, since they «were heavy with sleep» and only «when they woke up» did they capture something. Peter only knows that it’s very good to be there and that this experience should never end. Luke says that «he did not know what he was saying».

That’s why the scene culminates with a voice and a solemn command. The disciples find themselves covered in a cloud. They’re afraid since all this is way beyond them. However from that cloud comes a voice: «This is my Son, the Chosen One. Listen to him». Listening should be the first attitude of the disciples.

We Christians today urgently need to «interiorize» our religion if we want to revive our faith. It’s not enough to hear the Gospel in a distracted, routine and worn-out way, without any desire to listen. It’s also not enough to listen intelligently only trying to understand.

We need to listen to Jesus alive in the most intimate part of our being. Everyone – preachers and faithful people, theologians and readers – we need to listen to God’s Good News, not from outside but from within. Let God’s word descend from our head to the heart. Our faith would be stronger, more joyful, more contagious.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario