domingo, 8 de septiembre de 2013

09/08/2013 - 23 sunday of Ordinary time (C)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)
Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------


HOMILIA - ES

8 de septiembre de 2013
23 Tiempo ordinario (C)
Lucas, 14, 25-33

NO DE CUALQUIER MANERA

Jesús va camino de Jerusalén. El evangelista nos dice que le “acompañaba mucha gente”. Sin embargo, Jesús no se hace ilusiones. No se deja engañar por entusiasmos fáciles de las gentes. A algunos les preocupa hoy cómo va descendiendo el número de los cristianos. A Jesús le interesaba más la calidad de sus seguidores que su número.
De pronto “se vuelve” y comienza a hablar a aquella muchedumbre de las exigencias concretas que encierra el acompañarlo de manera lúcida y responsable. No quiere que la gente lo siga de cualquier manera. Ser discípulo de Jesús es una decisión que ha de marcar la vida entera de la persona.
Jesús les habla, en primer lugar de la familia. Aquellas gentes tienen su propia familia: padres y madres, mujer e hijos, hermanos y hermanas. Son sus seres más queridos y entrañables. Pero, si no dejan a un lado los intereses familiares para colaborar con él en promover una familia humana, no basada en lazos de sangre sino construida desde la justicia y la solidaridad fraterna, no podrán ser sus discípulos.
Jesús no está pensando en deshacer los hogares eliminando el cariño y la convivencia familiar. Pero, si alguien pone por encima de todo el honor de su familia, el patrimonio, la herencia o el bienestar familiar, no podrá ser su discípulo ni trabajar con él en el proyecto de un mundo más humano.
Más aún. Si alguien solo piensa en sí mismo y en sus cosas, si vive solo para disfrutar de su bienestar, si se preocupa únicamente de sus intereses, que no se engañe, no puede ser discípulo de Jesús. Le falta libertad interior, coherencia y responsabilidad para tomarlo en serio.
Jesús sigue hablando con crudeza: “Quien no lleve su cruz detrás de mí, no puede ser mi discípulo”. Si uno vive evitando problemas y conflictos, si no sabe asumir riesgos y penalidades, si no está dispuesto a soportar sufrimientos por el reino de Dios y su justicia, no puede ser discípulo de Jesús.
No se puede ser cristiano de cualquier manera. No hemos de confundir la vida cristiana con formas de vivir que desfiguran y vacían de contenido el seguimiento humilde, pero responsable a Jesús.
Sorprende la libertad del Papa Francisco para denunciar estilos de cristianos que poco tienen que ver con los discípulos de Jesús: “cristianos de buenos modales, pero malas costumbres”, “creyentes de museo”, “hipócritas de la casuística”, “cristianos incapaces de vivir contra corriente”, cristianos “corruptos” que solo piensan en sí mismos, “cristianos educados” que no anuncian el evangelio...

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Ayuda a vivir como verdaderos seguidores de Jesús.
Pásalo.

HOMILIA - EU

2013ko irailaren 8a
Urteko 23. Igandea C
Lukas 14,25-33

EZ NOLANAHI

Jerusalemerako bidean gora doa Jesus. Ebanjelariak diosku «jende asko zuela bidelagun». Halaz guztiz, Jesusek ez du ametsik egiten. Ez da engainatuko jendearen gogo bero erraz bat nabaritzean. Jende bat kezkaturik dabil gaur egun, kristauen kopurua beheraka doala eta. Bere jarraitzaileen kopurua baino gogokoago zuen Jesusek jarraitzaileen kalitatea.
Bat batean, «itzuli» eta jendetzari hitz egiten hasi da, berari bihotz argiz eta erantzulez jarraitzeak dituen eskakizun konkretuez. Ez du nahi jendeak nolanahi jarrai diezaion. Jesusen ikasle izatea erabaki bat da, pertsonaren bizitza markatuko duena.
Jesusek lehenik familiaz hitz egiten die. Jende hark nork bere familia du: gurasoak, andrea eta seme-alabak, anai-arrebak. Bere izakirik maiteenak ditu horiek, bihotzekoenak. Baina familiako beharrak alde batera uzten ez badituzte, berarekin lan egiteko giza familia bat sustatzen, odolean oinarritua ez, baizik zuzentasunez eta solidaritatez eraikia, ezin izango dira beraren ikasle.
Jesus ez da ari familia desegiteaz, ez da ari familiako maitasuna eta bizikidetasuna ezabatzeaz. Baina norbaitek gauza guztien gainetik familiaren ohorea edo ondasunak edo ondarea edo familiaren ongizatea ipintzen badu, halako hura ezin izango da Jesusen ikasle, ezin lan egingo du berarekin mundua gizakoiago egiten.
Are gehiago. Norbaitek gogoan bere burua eta gauzak bakarrik baditu, edo bere ongizateaz gozatzeko bakarrik bizi bada, edo bere onuraz bakarrik arduratzen bada, ez dadila engaina: halako hura ezin izan da Jesusen ikasle. Barne askatasuna falta zaio, Jesus aintzat hartu ahal izateko koherentzia eta erantzukizuna falta zaio.
Jesusek hitz egiten jarraitzen du, gordin: «Nire ondoren bere gurutzea ez daramana ezin izan da nire ikasle». Norbait gatazkei eta arazoei ihes eginez bizi bada, norbaitek arriskuak eta ezbeharrak bere egiten ez badaki, norbait prest ez badago sufrimenduak jasateko Jainkoaren erreinuagatik eta haren zuzentasunagatik, halako hura ezin izan da Jesusen ikasle.
Ezin izan da inor kristau nolanahi. Ez ditzagun nahasi kristau-biziera eta Jesusi apal baina erantzukizunez jarraitzea desitxuratzen eta edukiz husten dituzten bizitzeko moduak.
Harritzekoa da Frantzisko aita santuaren askatasuna, Jesusen ikasleekin zerikusi gutxi duten kristauen estiloak salatzean: «manera oneko, baina jokabide txarreko kristauak», «museoko kristauak», «kasuistikaren hipokritak», «haizearen kontra bizitzeko gai ez diren kristauak», kristau «ustelak», gogoan beren burua bakarrik dutenak, ebanjelioa hots egiten ez duten «kristau heziak.»…

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea.
Lagundu bizitzen Jesusen jarraitzaile on bezala.
Bidali hau.

HOMILIA - CA

8 de setembre de 2013
Diumenge XXIII durant l’any (C)
Lluc 14,25-33

NO DE QUALSEVOL MANERA

Jesús fa camí cap a Jerusalem. L'evangelista ens diu que “l’acompanyava molta gent". No obstant això, Jesús no es fa il lusions. No es deixa enganyar pels entusiasmes fàcils de la gent. A alguns els preocupa el drecreixement actual del nombre de cristians. A Jesús li interessava més la qualitat dels seus seguidors que el seu nombre.
De sobte "es va girar" i comença a parlar a aquella gernació de les exigències concretes que comporta acompanyar-lo de manera lúcida i responsable. No vol que la gent el segueixi de qualsevol manera. Ser deixeble de Jesús és una decisió que ha de marcar la vida sencera de la persona.
Jesús els parla, en primer lloc de la família. Aquelles persones tenen la seva pròpia família: pares i mares, dona i fills, germans i germanes. Són els seus éssers més estimats i entranyables. Però, si no deixen de banda els interessos familiars per col•laborar amb ell en promoure una família humana, no basada en llaços de sang sinó construïda des de la justícia i la solidaritat fraterna, no podran ser els seus deixebles.
Jesús no està pensant en desfer les llars eliminant l'afecte i la convivència familiar. Però, si algú posa per sobre de tot l'honor de la seva família, el patrimoni, l'herència o el benestar familiar, no podrà ser deixeble seu ni treballar amb ell en el projecte d'un món més humà.
Encara més. Si algú només pensa en si mateix i en les seves coses, si viu només per gaudir del seu benestar, si es preocupa únicament dels seus interessos, que no s'enganyi, no pot ser deixeble de Jesús. Li falta llibertat interior, coherència i responsabilitat per prendre’l seriosament.
Jesús continua parlant amb cruesa: "Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu". Si hom viu evitant problemes i conflictes, si no sap assumir riscos i penalitats, si no està disposat a suportar sofriments pel regne de Déu i la seva justícia, no pot ser deixeble de Jesús.
No es pot ser cristià de qualsevol manera. No hem de confondre la vida cristiana amb formes de viure que desfiguren i buiden de contingut el seguiment humil, però responsable de Jesús.
Sorprèn la llibertat del Papa Francesc per denunciar estils de cristians que poc tenen a veure amb els deixebles de Jesús: "cristians de bones maneres, però mals costums", "creients de museu", "hipòcrites de la casuística", "cristians incapaços de viure contracorrent", cristians "corruptes" que només pensen en si mateixos, "cristians educats" que no anuncien l'evangeli...

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES.
Ajuda a viure com a veritables seguidors de Jesús.
Passa-ho!

HOMILIA - GL

8 setembro 2013.
23 T.O. (C)
Lucas 14, 25-33.

NON DE CALQUERA XEITO

Xesús vai camiño de Xerusalén. O evanxelista dinos que o “acompañaba moita xente”. Con todo, Xesús non se fai ilusións. Non se deixa enganar polos entusiasmos fáciles das xentes. A algúns preocúpaos hoxe como vai descendendo o número dos cristiáns. A Xesús interesáballe máis a calidade dos seus seguidores do que o seu número.
De súpeto “vólvese” e comeza a falarlle a aquel xentío das esixencias concretas que leva consigo o acompañalo dun xeito lúcido e responsábel. Non quere que a xente  o siga dun xeito calquera. Ser discípulo de Xesús é unha decisión que ten de marcar a vida enteira da persoa.
Xesús fálalles, en primeiro lugar da familia. Aquelas xentes teñen a súa propia familia: pais e nais, muller e fillos, irmáns e irmás. Son os seus seres máis queridos e entrañábeis. Pero, se non arredan os intereses familiares para colaboraren con el en promover unha familia humana, non baseada en lazos de sangue senón construída desde a xustiza e a solidariedade fraterna, non poderán ser discípulos seus.
Xesús non está pensando en desfacer os fogares eliminando o agarimo e a convivencia familiar. Porén, si alguén pon por cima de todo o honor da súa familia, o patrimonio, a herdanza ou o benestar familiar, non poderá ser seu discípulo nin traballar con el no proxecto dun mundo máis humano.
Aínda máis. Se alguén só pensa en si mesmo e nas súas cousas, se vive só para gozar do seu benestar, se se preocupa unicamente dos seus intereses, que non se engane, non pode ser discípulo de Xesús. Fáltalle liberdade interior, coherencia e responsabilidade para tomalo en serio.
Xesús segue falando con crueza: “Quen non leve a súa cruz detrás de min, non pode ser discípulo meu”. Se un vive evitando problemas e conflitos, se non sabe asumir riscos e penalidades, se non está disposto a soportar sufrimentos polo reino de Deus e a súa xustiza, non pode ser discípulo de Xesús.
Non se pode ser cristián de calquera xeito. Non podemos de confundir a vida cristiá con formas de vivir que desfiguran e baleiran de contido o seguimento humilde, pero responsábel a Xesús.
Sorprende a liberdade do Papa Francisco para denunciar estilos de cristiáns que pouco teñen que ver cos discípulos de Xesús: “cristiáns de bos modais, pero malos costumes”, “crentes de museo”, “hipócritas da casuística”, “cristiáns incapaces de viviren contra corrente”, cristiáns “corruptos” que só pensan en si mesmos, “cristiáns educados” que non anuncian o evanxeo...

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire.

Rede Evanxelizadora  BOAS NOTICIAS.
Contribúe a defender ás mulleres máis indefensas.
Pásao.

HOMILIA -IT

8 settembre 2013
23 T. O. (C)
Lc 14, 25-33

NON IN QUALCHE MODO

Gesù va verso Gerusalemme. L’evangelista ci dice che una folla numerosa andava con lui. Gesù, tuttavia, non si fa illusioni. Non si lascia ingannare dai facili entusiasmi della gente. Alcuni oggi sono preoccupati di come va diminuendo il numero dei cristiani. A Gesù interessava più la qualità dei suoi seguaci che il loro numero.
Improvvisamente si voltò e cominciò a parlare con quella moltitudine delle esigenze  concrete che comporta il seguirlo in maniera lucida e responsabile. Non vuole che la gente lo segua in qualche modo. Essere discepolo di Gesù è una decisione che deve segnare la vita intera della persona.
Gesù parla loro, in primo luogo della famiglia. Quelle persone hanno la loro famiglia: padri e madri, moglie e figli, fratelli e sorelle. Sono le persone più care e vicine. Ma, se non lasciano da parte gli interessi familiari per collaborare con lui nel promuovere una famiglia umana non basata su legami di sangue ma costruita a partire dalla giustizia e dalla solidarietà fraterna, non potranno essere suoi discepoli.
Gesù non sta pensando a disfare i focolari eliminando l’affetto e la convivenza delle famiglie, ma se qualcuno pone al di sopra di tutto l’onore della sua famiglia, il patrimonio, l’eredità e il benessere familiare, non potrà essere suo discepolo né lavorare con lui nel progetto di un mondo più umano.
Più ancora. Se qualcuno pensa solo a se stesso e alle sue cose, se vive solo per godere del suo benessere, se si preoccupa unicamente dei suoi interessi, non si inganni, non può essere discepolo di Gesù. Gli manca libertà interiore, coerenza e responsabilità per prenderlo sul serio.
Gesù continua a parlare in maniera dura: Colui che non porta la propria croce e non viene dietro a me, non può essere mio discepolo. Se uno vive evitando problemi e conflitti, se non sa assumere rischi e dolore, se non è disposto a sopportare sofferenze per il Regno di Dio e la sua giustizia, non può essere discepolo di Gesù.
Non si può essere cristiani in qualche modo. Non dobbiamo confondere la vita cristiana con modi di vivere che sfigurano e svuotano di contenuto la sequela umile, ma responsabile di Gesù.
Sorprende la libertà di Papa Francesco nel denunciare stili di cristiani che hanno poco a che vedere con i discepoli di Gesù: “cristiani di buone maniere, ma cattivi costumi”, “credenti da museo”, “ipocriti della casuistica”, “cristiani incapaci di vivere controcorrente”, cristiani “corrotti” che pensano solo a se stessi, “cristiani educati” che non annunciano l’Evangelo…

José Antonio Pagola

Rete evangelizzatrice BUONE NOTIZIE.
Aiuta a vivere come veri seguaci di Gesù.
Diffondilo.

HOMILIA - FR

8 septembre2013
23 Temps ordinaire (C)
Luc, 14, 25-33

PAS N’IMPORTE COMMENT

Jésus est en route vers Jérusalem. L’évangéliste nous dit « qu’il était accompagné d’une grande foule ». Cependant, Jésus ne se fait pas d’illusions. Il ne se laisse pas tromper par l’enthousiasme passager des gens. Aujourd’hui, certains s’inquiètent de la diminution du nombre de chrétiens. Jésus s’intéresse plus à la qualité de ses disciples qu’à leur nombre.
Soudain, “il se retourne” et commence à entretenir  cette foule des exigences concrètes demandées à ceux qui veulent le suivre de manière lucide et responsable. Il ne veut pas que les gens le suivent n’importe comment. Etre disciple de Jésus est une décision qui doit marquer la vie entière de la personne.
Jésus leur parle d’abord de la famille. Ces gens-là ont leur propre famille : des pères, des mères, femme et enfants, frères et sœurs. Ce sont leurs êtres les plus chers et intimes. Mais s’ils ne laissent pas de côté leurs intérêts familiaux pour collaborer avec lui à promouvoir une  famille humaine, fondée non pas sur les liens du sang mais sur la justice et la solidarité fraternelle, ils ne pourront pas être ses disciples.
Jésus n’est pas en train de penser à détruire les foyers en supprimant l’affection et la vie en famille. Mais si quelqu’un met au-dessus de tout l’honneur de la famille, le patrimoine, l’héritage ou le bien-être familial, il ne pourra pas être son disciple ni travailler avec lui dans le projet de construction d’un monde plus humain.
Plus encore. Si quelqu’un ne pense qu’à lui-même et à ses affaires, s’il ne vit que pour la jouissance de son bien-être, s’il ne s’inquiète que de ses intérêts, il ne faut pas qu’il se trompe, il ne peut pas être disciple de Jésus. Il manque de liberté intérieure, de cohérence et de responsabilité pour prendre la suite de Jésus  au sérieux.
Jésus continue de parler durement. « Celui qui ne prend pas sa croix derrière moi, ne peut pas être mon disciple ». Si quelqu’un vit en évitant les problèmes et les conflits, sans savoir assumer des risques et des sacrifices, s’il n’est pas prêt à supporter des souffrances à cause du royaume de Dieu et de sa justice, il ne peut pas être disciple de Jésus.
On ne peut pas être chrétien n’importe comment. Il ne faut pas confondre la vie chrétienne avec des manières de vivre qui défigurent et vident la suite humble  et responsable de Jésus, de son contenu.
Nous sommes surpris de la liberté avec laquelle le Pape François dénonce des styles de vie chrétienne qui n’ont rien à voir avec les disciples de Jésus: «chrétiens aux bonne manières mais aux mauvaises habitudes”, “des croyants de musée”, “des hypocrites de la casuistique”, “des chrétiens incapables de vivre à contre-courant”, des chrétiens “corrompus” qui ne pensent qu’à eux-mêmes, des « chrétiens polis » qui n’annoncent pas l’évangile…

José Antonio Pagola
Traducteur : Carlos Orduna,csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES.
Aide les gens à vivre en véritablee disciples de Jésus.
Fais passer ce message!

HOMILIA - PT

8 de Setembro de 2013
23 Tempo ordinário (C)
Lucas, 14, 25-33

NÃO DE QUALQUER FORMA

Jesus vai a caminho de Jerusalém. O evangelista diz-nos que o “acompanhava muita gente”. No entanto, Jesus não tem ilusões. Não se deixa enganar por entusiasmos fáceis das pessoas. A alguns preocupa-os hoje como vai diminuindo o número dos cristãos. A Jesus interessava-lhe mais a qualidade dos Seus seguidores que o Seu número.
De repente “volta-se” e começa a falar àquela multidão das exigências concretas que implica o acompanha-lo de forma lúcida e responsável. Não quer que as pessoas o sigam de qualquer forma. Ser discípulo de Jesus é uma decisão que há-de marcar a vida inteira da pessoa.
Jesus fala-lhes, em primeiro lugar da família. Aquelas pessoas têm a sua própria família: pais e mães, mulher e filhos, irmãos e irmãs. São os seus seres mais queridos e adorados. Mas, se não deixam de lado os interesses familiares para colaborar com Ele em promover uma família humana, não baseada em laços de sangue mas construída a partir da justiça e da solidariedade fraterna, não poderão ser Seus discípulos.
Jesus não está a pensar em desfazer os lares eliminando o carinho e a convivência familiar. Mas, se alguém coloca acima de tudo a honra da sua família, o património, a herança ou o bem-estar familiar, não poderá ser Seu discípulo nem trabalhar com Ele no projeto de um mundo mais humano.
Mais ainda. Se alguém só pensa em si mesmo e nas suas coisas, se vive só para disfrutar do seu bem-estar, se se preocupa unicamente com os seus interesses, que não se engane, não pode ser discípulo de Jesus. Falta-lhe liberdade interior, coerência e responsabilidade para ser levado a sério.
Jesus continua a falar com crueza: “Quem não leve a sua cruz detrás de mim, não pode ser meu discípulo”. Se se vive evitando problemas e conflitos, se não sabe assumir riscos e penalizações, se não está disposto a suportar sofrimentos pelo reino de Deus e da Sua justiça, não pode ser discípulo de Jesus.
No se pode ser cristão de qualquer forma. Não temos de confundir a vida cristã com formas de viver que desfiguram e esvaziam de conteúdo o seguir humilde, mas responsável a Jesus.
Surpreende a liberdade do Papa Francisco para denunciar estilos de cristãos que pouco têm que ver com os discípulos de Jesus: “cristãos de bons modos, mas maus costumes”, “crentes de museu”, “hipócritas da casuística”, “cristãos incapazes de viver contra corrente”, cristãos “corruptos” que solo pensam em si mesmos, “cristãos educados” que não anunciam o evangelho...

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Ajuda a viver como verdadeiros seguidores de Jesus.
Passa-o.


HOMILIA - EN

Sept. 8, 2013
23rd Sunday in Ordinary Time (C)
Luke 14:25-33

NOT JUST ANY OLD WAY

Jesus is heading to Jerusalem.  The evangelist tells us that “great crowds accompanied him”.  Nevertheless, Jesus has no illusions.  He doesn’t allow himself to be deceived by the superficial enthusiasm of the people.  Some today are worried about how the number of Christians is going down.  Jesus is more interested in the quality of his followers than in their number.
Suddenly “he turned” and began to talk to that crowd about the concrete demands that are involved in walking with him in a clear and responsible manner.  He doesn’t want people to follow him in just any old way.  To be Jesus’ disciple is a decision that must mark a person’s whole life.
Jesus talks in the first place about the family.  The people he addresses have their own family: fathers and mothers, wife and children, brothers and sisters.  These are the ones they most love and are most intimate with.  But if they don’t put to one side these family interests in order to work with him in promoting a human family, not based on blood bonds but built on justice and fraternal solidarity, they can’t be his disciples.
Jesus isn’t thinking about tearing homes apart, or getting rid of tenderness and family living.  But if someone has as their supreme priority the family honor, the patrimony, the inheritance, the family well-being, that person can’t be his disciple or work with him in the project of a more human world.
Even more.  If someone only thinks about herself and her own things, if she lives only to enjoy her own well-being, if she is only worried about her own interests: don’t be deceived – that person can’t be Jesus’ disciple.  They lack the interior freedom, wholeness, responsibility they need to take Jesus’ project seriously.
Jesus continues talking harshly: “No one who does not carry his cross and come after me can be my disciple.”  If someone lives to avoid problems and conflicts, if someone doesn’t know how to take on risk and hardship, if someone isn’t ready to endure suffering for God’s Reign and God’s justice, that person can’t be Jesus’ disciple.
You can’t be a Christian in just any old way.  We shouldn’t confuse the Christian life with ways of living that disfigure the humble but responsible following of Jesus, or that empty it of meaning.
Pope Francis’ freedom is surprising as he denounces Christian lifestyles that have little to do with being Jesus’ disciples: “Christian of good manners but bad habits”, “museum believers”, “legalistic hypocrites”, ”Christians incapable of swimming against the current”, “corrupt” Christians who only think of themselves, “educated  Christians” who don’t announce the Gospel…

José Antonio Pagola

Evangelization Network BUENAS NOTICIAS.
Help to live as true followers of Jesus.
Pass it on.


HOMILIA - CN

201398
23普通時間(C
盧卡斯,1425-33

基督徒的生活方式

耶稣往耶路撒冷走去。圣史告诉我们有许多人陪伴着他。然而,耶稣并没有因此而感觉良好。他没有被人们的冲动所迷惑。今天,有些人很担心基督徒的数目日益减少。但耶稣在乎他的门徒的质量胜过数量。
很快地,他转身向同行的群众说话,他告诉他们一个清醒而负责任的追随所包涵的具体要求。他不愿意人们随意地跟随他。成为耶稣的门徒的决定应该在一个人的生命上留下痕迹。
首先,耶稣向他们谈起家庭。这些人都有自己的家庭:父母,妻儿,兄弟姐妹。这是他们最亲近最重要的人。但是,如果要成为他的门徒,必须将家庭的利益放在一边,而与他共同合作去推动人类大家庭的发展,一个不是建立在血缘关系,而是建立在正义及兄弟爱德基础上的家庭。
耶稣并不是要解散家庭,删除家庭生活。但是,一个将家庭,祖产,家族利益放在首位的人,是不能成为他的门徒的,也不能与他一起去推动一个更人性化的世界。
更甚,如果一个人只考虑自己,如果他活着只是为了享受生活,如果他只在乎个人的利益,那就不要再自我欺骗了,他是不能成为耶稣的门徒的。他缺少内在的自由,身心灵的一致性及责任感耶稣继续直言不讳:谁若不背着自己的十字架跟随我,不能做我的门徒。如果一个人尽可能的避免麻烦,如果他缺少冒险精神,没有吃苦精神,如果他没有准备好为天主的国和他的正义受苦,也不能成为耶稣的门徒。
不是随随便便就能成为基督徒。我们不能将基督徒生活与那些不相称的,缺少内涵的生活方式相混淆。
教宗方济各以令人惊异的自由责斥那些与耶稣的门徒毫无联系的基督徒生活方式:举止规范,却有坏习惯的基督徒博物馆里的信徒诡辩的伪君子不敢反潮流的基督徒,只为自己考虑的腐败的基督徒,不宣讲福音的有教养的基督徒

若瑟×安多尼帕戈拉.
翻译者: 宁远
 (Traducción de Eclesalia Informativo)

紅傳福音的好消息。
支持真正跟隨耶穌的生活。
通過。


No hay comentarios:

Publicar un comentario