Quedáis todos invitados.
Guión de la conferencia.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola: EL recibido estafa Satisfacción la Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe sobre mi Libro, Jesús.Aproximación Histórica .
HOMILIA - ES
21 de septiembre de 2014
25 Tiempo ordinario (A)
Mateo 20 , 1-16
NO
DESVIRTUAR LA BONDAD DE DIOS
A lo largo de su trayectoria
profética, Jesús insistió una y otra vez en comunicar su experiencia de Dios
como “un misterio de bondad insondable” que rompe todos nuestros cálculos. Su
mensaje es tan revolucionario que, después de veinte siglos, hay todavía
cristianos que no se atreven a tomarlo en serio.
Para contagiar a todos su
experiencia de ese Dios Bueno, Jesús compara su actuación a la conducta
sorprendente del señor de una viña. Hasta cinco veces sale él mismo en persona
a contratar jornaleros para su viña. No parece preocuparle mucho su rendimiento
en el trabajo. Lo que quiere es que ningún jornalero se quede un día más sin
trabajo.
Por eso mismo, al final de la
jornada, no les paga ajustándose al trabajo realizado por cada grupo. Aunque su
trabajo ha sido muy desigual, a todos les da “un denario”: sencillamente, lo
que necesitaba cada día una familia campesina de Galilea para poder vivir.
Cuando el portavoz del primer
grupo protesta porque ha tratado a los últimos igual que a ellos, que han
trabajado más que nadie, el señor de la viña le responde con estas palabras
admirables: “¿Vas a tener envidia porque yo soy bueno?”. ¿Me vas a impedir con
tus cálculos mezquinos ser bueno con quienes necesitan su pan para cenar?
¿Qué está sugiriendo Jesús? ¿Es
que Dios no actúa con los criterios de justicia e igualdad que nosotros
manejamos? ¿Será verdad que Dios, más que estar midiendo los méritos de las
personas como lo haríamos nosotros, busca siempre responder desde su Bondad
insondable a nuestra necesidad radical de salvación?
Confieso que siento una pena
inmensa cuando me encuentro con personas buenas que se imaginan a Dios dedicado
a anotar cuidadosamente los pecados y los méritos de los humanos, para
retribuir un día exactamente a cada uno según su merecido. ¿Es posible imaginar
un ser más inhumano que alguien entregado a esto desde toda la eternidad?
Creer en un Dios, Amigo
incondicional, puede ser la experiencia más liberadora que se pueda imaginar,
la fuerza más vigorosa para vivir y para morir. Por el contrario, vivir ante un
Dios justiciero y amenazador puede convertirse en la neurosis más peligrosa y
destructora de la persona.
Hemos de aprender a no confundir
a Dios con nuestros esquemas estrechos y mezquinos. No hemos de desvirtuar su
Bondad insondable mezclando los rasgos auténticos que provienen de Jesús con
trazos de un Dios justiciero tomados del Antiguo Testamento. Ante el Dios Bueno
revelado en Jesús, lo único que cabe es la confianza.
José Antonio Pagola
Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Difunde la confianza en la Bondad de Dios.
Pásalo.
HOMILIA - EU
2014ko irailaren
21a
Urteko 25. igandea
A
Mateo 20,1-16
EZ DESITXURATU JAINKOAREN ONTASUNA
Bere
ibilbide profetikoan barna, behin eta berriz azpimarratu du Jesusek nola
komunikatu behar dugun berak Jainkoaz duen esperientzia: «atzeman ezineko
ontasun-misterio» bezala, alegia; gure kalkulu guztiak hausten dituena bezala.
Haren mezua hain iraultzailea da, non, hogei menderen ondoren ere, kristau
batzuk ez baitira gai hura seriotzat hartzeko.
Jainko
On horretaz izan duen esperientzia hori gizon-emakume guztiei kutsatzeko,
mahasti-jabe baten jokabide harrigarri batekin konparatu du Jesusek bere
jarduera. Bost alditaraino irten da mahasti-jabea bera mahastirako langileak
hartzera. Ematen du ezer gutxi zaiola axola lanaren etekina. Nahi duen gauza
bakarra, langile bakar bat ere ez gelditzea lanik gabe beste egun bat gehiago.
Horregatik,
eguna bukatzean, ez die ordaindu talde bakoitzak egin duen lanaren arabera.
Haien lan-orduak oso desberdinak izan diren arren, «denario bana» eman die
guztiei: soil-soil, Galileako familia batek, bizitzeko, egun batean behar
zuena.
Lehen
taldeko bozemaileak protesta egin du, berei, inork baino ordu gehiago lan egin
dutenei, bezalako tratua eman dielako azken ordukoei, eta mahasti-jabeak hitz
miresgarri hauekin erantzun dio: «Inbidia al duzu ni ona naizelako?» Zeure
kalkulu kaxkar horietan oinarrituz, ez al didazu utzi behar ona izaten
afaltzeko beren ogia behar dutenekin?
Zer
iradoki edo adierazi nahi digu Jesusek? Jainkoarentzat ez ote dute balio guk
geure mundu honetan erabiltzen ditugun zuzentasun- eta parekotasun-irizpideek?
Ez ote da egia, guk egingo genukeen ez bezala jokatu nahi duela Jainkoak:
jendearen merezimenduak neurtzen jardun ordez, bere atzeman ezineko
Onberatasunean gure errotiko salbazio-beharrari erantzun nahi diola?
Aitortu
behar dut, egundoko pena sentitzen dudala pertsona onekin topo egin eta ikusten
dudanean nola imajinatzen duten askotan Jainkoa: alegia, gure bekatuak eta
merezimenduak zehazki idazten ariko balitz bezala, egun batean bakoitzari berea
juxtu-juxtu emateko. Imajina al daiteke, betikotasun osoan lan hori egiten
ariko litzatekeen halako pertsona baino gizatasun gabekorik?
Jainkoagan,
baldintzarik gabeko Adiskide horrengan, sinestea, imajina daitekeen
esperientziarik askatzaileena izan daiteke, bizitzeko eta hiltzeko indarrik
adoretsuena. Ostera, Jainko zorrotz eta mehatxugile baten aurrean bizitzea,
neurosi arriskutsuena eta suntsitzaileena bihur daiteke pertsona batentzat.
Ikasi
beharra dugu ez nahasten Jainkoa geure eskema hertsi eta zikoitzekin. Ez genuke
desitxuratu behar haren Ontasun atzeman ezina, Jesusek Jainkoaz agertu dizkigun
zinezko ezaugarriak Itun Zaharreko Jainko zorrotz baten ezaugarriekin nahastuz.
Jesusengan agertu zaigun Jainko Onaren aurrean, konfiantza da erantzun bakarra.
José Antonio Pagola
BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea.
Zabaldu Jainko Onarekiko konfiantza.
Bidali hau.
HOMILIA - CA
21 de setembre de
2014
Diumenge XXV durant
l'any (A)
Mateu 20, 1-16
NO DESVIRTUAR LA BONDAT DE DÉU
Tot
al llarg de la seva trajectòria profètica, Jesús va insistir una i altra vegada
a comunicar la seva experiència de Déu com "un misteri de bondat
insondable" que trenca tots els nostres càlculs. El seu missatge és tan
revolucionari que, després de vint segles, hi ha encara cristians que no
s'atreveixen a prendre'l seriosament.
Per
encomanar a tothom la seva experiència d'aquest Déu Bo, Jesús compara la seva
actuació amb la conducta sorprenent de l'amo d'una vinya. Fins a cinc vegades
surt ell mateix en persona a llogar treballadors per a la seva vinya. No sembla
preocupar-lo massa el seu rendiment en el treball. El que vol és que cap
treballador es quedi un dia més sense feina.
Per
això mateix, al final de la jornada, no els paga ajustant-se al treball
realitzat per cada grup. Encara que el seu treball ha estat molt desigual, a
tots els dóna "un denari": senzillament, el que necessitava cada dia
una família camperola de Galilea per a poder viure.
Quan
el portaveu del primer grup protesta perquè ha tractat els últims igual que
ells, que han treballat més que ningú, l'amo de la vinya li respon amb aquestes
paraules admirables: "Que tens enveja perquè jo sóc generós?" Em vols
impedir amb els teus càlculs mesquins ser bo amb els qui necessiten el seu pa
per sopar?
Què
suggereix Jesús? És que Déu no actua amb els criteris de justícia i d'igualtat
que nosaltres fem servir? Serà veritat que Déu, més que mesurar els mèrits de
les persones com ho faríem nosaltres, cerca de respondre sempre des de la seva
Bondat insondable la nostra necessitat radical de salvació?
Confesso
que sento una pena immensa quan em trobo amb persones bones que s'imaginen Déu
dedicat a anotar acuradament els pecats i els mèrits dels humans, per retribuir
un dia exactament a cadascú segons el que es mereix. És possible imaginar un
ésser més inhumà que algú lliurat a això des de tota l'eternitat?
Creure
en un Déu, amic incondicional, pot ser l'experiència més alliberadora que es
pugui imaginar, la força més vigorosa per viure i per morir. Per contra, viure
davant d'un Déu justicier i amenaçador pot convertir-se en la neurosi més
perillosa i destructora de la persona.
Hem
d'aprendre a no confondre Déu amb els nostres esquemes estrets i mesquins. No
hem de desvirtuar la seva Bondat insondable barrejant els trets autèntics que provenen
de Jesús amb traces d'un Déu justicier preses de l'Antic Testament. Davant del
Déu Bo revelat en Jesús, l'únic que cal és la confiança.
José Antonio Pagola
Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES.
Difon la confiança en la Bondat de Déu.
Passa-ho!
HOMILIA - GL
DOMINGO, 21-09-2014
25º T.O.(A)
Mt 20, 1-16
NON DESVIRTUARMOS
A BONDADE DE DEUS
Ao
longo da súa traxectoria profética, Xesús insistiu unha e outra vez en
comunicar a súa experiencia de Deus como “un misterio de bondade insondábel” que
rompe todos os nosos cálculos. A súa mensaxe é tan revolucionaria que, logo de
vinte séculos, hai aínda cristiáns que non se atreven a tomalo en serio.
Para contaxiarnos a todos a súa
experiencia dese Deus Bo, Xesús compara a súa actuación coa conduta
sorprendente do señor dunha viña. Ata cinco veces sae el mesmo en persoa a
contratar xornaleiros para a súa viña. Non parece preocuparlle moito o seu
rendemento no traballo. O que quere
é que ningún xornaleiro fique un día máis sen traballo.
Por
iso mesmo, ao final da xornada, non lles paga axustándose ao traballo realizado
por cada grupo. Aínda que o seu traballo foi moi desigual, dálles a todos “un
denario”: sinxelamente, o que necesitaba cada día unha familia campesiña de
Galilea para poder viviren.
Cando
o portavoz do primeiro grupo protesta porque tratou aos últimos igual do que a
eles, que traballaron máis ca ninguén, o señor da viña respóndelles con estas
palabras admirábeis: “Vas ter envexa porque eu son bo”? Vasme impedir cos teus
cálculos mesquiños ser bo con quen necesitan o seu pan para cearen?
Que
está suxerindo Xesús? E el non será que Deus non actúa cos criterios de xustiza
e igualdade que nós manexamos? Será verdade que Deus, máis que estar medindo os
méritos das persoas como o fariamos nós, busca sempre responder desde a súa
Bondade insondábel á nosa necesidade radical de salvación?
Confeso
que sento unha pena inmensa cando me atopo con persoas boas que se imaxinan a
Deus dedicado a anotar coidadosamente os pecados e os méritos dos humanos, para
retribuír un día exactamente a cada un segundo o seu merecido. Sería posíbel
imaxinarmos un ser máis inhumano que alguén entregado a isto desde toda a
eternidade?
Crer
nun Deus, Amigo incondicional, pode ser a experiencia máis liberadora do que se
poida imaxinar, a forza máis vigorosa para vivir e para morrer. Pola contra,
vivir ante un Deus xusticeiro e ameazador pode converterse na neurose máis
perigosa e destrutora da persoa.
Temos
de aprender a non confundirmos a Deus cos nosos esquemas estreitos e mesquiños.
Non habemos desvirtuar a súa Bondade insondábel mesturando os trazos auténticos
que proveñen de Xesús con trazos dun Deus xusticeiro tomados do Antigo
Testamento. Ante o Deus Bo revelado en Xesús, o único que cabe é a confianza.
José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire
Red evangelizar unha boa noticia.
Estender a confianza na bondade de Deus.
Pase.
HOMILIA -IT
21 settembre 2014
XXV T. O. (A)
Mt 20 , 1-16
NON SOTTOVALUTARE LA BONTÀ DI DIO
Lungo
la sua traiettoria profetica, Gesù ha insistito più volte a comunicare la sua
esperienza di Dio come “un mistero di bontà insondabile” che rompe tutti i
nostri calcoli. Il suo messaggio è così rivoluzionario che, dopo venti secoli,
ci sono ancora cristiani che non osano prenderlo sul serio.
Per
trasmettere a tutti la sua esperienza di questo Dio Buono, Gesù paragona la sua
azione alla condotta sorprendente del padrone di una vigna. Fino a cinque volte
esce lui stesso di persona a cercare operai per la sua vigna. Non sembra
preoccuparsi molto della loro resa nel lavoro. Quel che vuole è che nessun
operaio resti un giorno in più senza lavoro.
Per
ciò stesso, alla fine della giornata, non li paga secondo il lavoro realizzato
da ogni gruppo. Sebbene il loro lavoro sia stato molto disuguale, a tutti dà un
denaro: semplicemente, quello di cui ogni giorno aveva bisogno una famiglia di
contadini di Galilea per poter vivere.
Quando
il portavoce del primo gruppo protesta perché ha trattato gli ultimi come quelli che hanno lavorato più di
tutti, il padrone della vigna gli risponde con queste mirabili parole: Sei
invidioso perché io sono buono? Mi vuoi
impedire con i tuoi calcoli meschini di essere buono con quelli che hanno bisogno
del pane per la cena?
Che
cosa sta suggerendo Gesù? Forse che Dio non agisce con i criteri di giustizia e
uguaglianza che noi usiamo? Sarà vero che Dio, più che misurare i meriti delle
persone come faremmo noi, cerca sempre di rispondere con la sua Bontà
insondabile alla nostra radicale necessità di salvezza?
Confesso
che provo un’immensa pena quando incontro persone buone che immaginano Dio
tutto dedito ad annotare accuratamente i peccati e i meriti degli umani, per
retribuire un giorno esattamente ciascuno secondo quanto ha meritato. È
possibile immaginare un essere più inumano di qualcuno impegnato in questo da
tutta l’eternità? Credere in un Dio, Amico incondizionato, può essere
l’esperienza più liberante che si possa immaginare, la forza più vigorosa per
vivere e per morire. Al contrario, vivere davanti a un Dio giustiziere e
minaccioso può diventare la nevrosi più pericolosa e distruttiva della persona.
Dobbiamo
imparare a non confondere Dio con i nostri schemi stretti e meschini. Non
dobbiamo sottovalutare la sua Bontà insondabile mescolando i tratti autentici
che vengono da Gesù con i tratti di un Dio giustiziere presi dall’Antico
Testamento. Davanti al Dio Buono rivelato in Gesù, l’unica cosa possibile è la
fiducia.
José Antonio Pagola
Rete di evangelizzazione BUONE NOTIZIE.
Diffondi la fiducia nella Bontà di Dio.
Diffondilo.
HOMILIA - FR
21 septembre 2014
25 Temps
ordinaire(A)
Matthieu 20, 1-16
NE PAS DENATURER LA BONTE DE DIEU
Tout
au long de sa trajectoire prophétique, Jésus a communiqué, à maintes reprises
et avec insistance, son expérience de
Dieu en tant que « mystère de bonté insondable » qui brise tous nos calculs.
Son message est si révolutionnaire que, vingt siècles après, il y a encore des
chrétiens qui n’osent pas le prendre au sérieux.
Pour
transmettre à tous son expérience de ce Dieu Bon, Jésus compare sa manière
d’agir à la conduite surprenante d’un vigneron. Jusqu’à cinq fois, celui-ci va
(sort) personnellement embaucher des
travailleurs pour sa vigne. Leur rendement au travail, ne semble pas trop
l’inquiéter. Ce qu’il veut c’est qu’aucun d’entre eux ne reste plus un seul jour sans travail.
C’est
pour cela, qu’à la fin de la journée, il ne les paye pas en fonction du travail réalisé par chaque
groupe. Bien que leur travail ait été très inégal, il remet à tout le monde «
un denier » : justement, ce dont une
famille paysanne de Galilée avait besoin
pour pouvoir vivre au quotidien.
Lorsque
le porte-parole du premier groupe conteste parce qu’il a traité les derniers de la même façon que les
premiers qui ont travaillé beaucoup plus, le vigneron lui répond avec ces
paroles admirables : « Vas-tu être jaloux parce que je suis bon » ? Vas-tu
m’empêcher, avec tes calculs mesquins,
d’être bon envers ceux qui ont besoin de leur pain pour dîner ?
Que
suggère Jésus ? Dieu, n’agirait-il pas avec les critères de justice et
d’égalité que nous manions ? N’est-il
pas vrai que Dieu, au lieu de mesurer les mérites des personnes, comme nous avons l’habitude de le faire,
cherche toujours, dans son insondable Bonté, à répondre à notre besoin radical
de salut ?
J’avoue
que je sens une grande peine quand je rencontre des personnes bonnes qui
imaginent Dieu en train de noter soigneusement les péchés et les mérites des
humains, pour rétribuer un jour,
exactement, chacun selon ce qu’il aura
mérité. Est-il possible d’imaginer un être plus inhumain que quelqu’un
qui se serait consacré à cette tâche depuis toute éternité ?
Croire
en un Dieu, Ami inconditionnel, peut être l’expérience la plus libératrice que
l’on puisse imaginer, la force la plus vigoureuse pour vivre et pour mourir.
Par contre, vivre devant un Dieu justicier et menaçant, peut devenir la névrose
la plus dangereuse et la plus destructrice d’une personne.
Nous
devons apprendre à ne pas confondre Dieu avec nos schémas étroits et mesquins.
Nous ne devons pas dénaturer sa Bonté insondable, en mêlant les traits
authentiques qui proviennent de Jésus avec les attributs d’un Dieu justicier,
pris de l’Ancien Testament. Devant le Dieu Bon révélé par Jésus, il n’y a de
place que pour la confiance.
José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna
Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES.
Répands la confiance en la bonté de Dieu.
Fais
passer ce message.
HOMILIA - PT
21 de Setembro de
2014
25 Tempo ordinário
(A)
Mateus 20 , 1-16
NÃO DESVIRTUAR A BONDADE DE DEUS
Ao
longo da Sua trajetória profética, Jesus insistiu uma e outra vez em comunicar
a Sua experiência de Deus como “um mistério de bondade insondável” que corta
com todas as nossos cálculos. A Sua mensagem é tão revolucionária que, depois
de vinte séculos, há todavia cristãos que não se atrevem a levar a sério.
Para
contagiar a todos a Sua experiência desse Deus Bom, Jesus compara a Sua atuação
à conduta surpreendente do dono de uma vinha. Até cinco vezes sai ele mesmo em
pessoa para contratar jornaleiros para a sua vinha. Não parece preocupar muito
o seu rendimento no trabalho. O que quer é que nenhum jornaleiro fique um dia
mais sem trabalho.
Por
isso mesmo, no final da jornada, não lhes paga ajustando-se ao trabalho
realizado por cada grupo. Mesmo sendo o seu trabalho muito desigual, a todos
lhes dá “um denário”: simplesmente, o que necessitava cada dia uma família
camponesa da Galileia para poder viver.
Quando
o porta-voz do primeiro grupo protesta porque tratou os últimos de igual forma
que a eles, que tinham trabalhado mais que ninguém, o senhor da vinha respondeu-lhe
com estas palavras admiráveis: “Vais ter inveja porque eu sou bom?”. Vais
impedir-me com os teus cálculos mesquinhos de ser bom com quem necessita do seu
pão para comer?
O que
está a sugerir Jesus? Será que Deus não atua com os critérios de justiça e
igualdade que nós utilizamos? Será verdade que Deus, mais do que estar a medir
os méritos das pessoas como o faríamos nós, procura sempre responder a partir
da Sua Bondade insondável à nossa necessidade radical de salvação?
Confesso
que sinto uma pena imensa quando me encontro com pessoas boas que imaginam Deus
dedicado a anotar cuidadosamente os pecados e os méritos dos humanos, para
retribuir um dia exatamente a cada um segundo a seu merecimento. É possível
imaginar um ser mais inumano que alguém entregue a isto desde toda a
eternidade?
Acreditar
num Deus, Amigo incondicional, pode ser a experiência mais libertadora que se
pode imaginar, a força mais vigorosa para viver e para morrer. Pelo contrário,
viver ante um Deus justiceiro e ameaçador pode converter-se na neurose mais
perigosa e destruidora da pessoa.
Temos
de aprender a não confundir Deus com os nossos esquemas pequenos e mesquinhos.
Não temos de desvirtuar a Sua Bondade insondável misturando os traços
autênticos que provêm de Jesus com os traços de um Deus justiceiro tomados do
Antigo Testamento. Ante o Deus Bom revelado em Jesus, o único que cabe é a
confiança.
José Antonio Pagola
Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Difunde a confiança na Bondade de Deus.
Passa-o.
HOMILIA - EN
Sept. 21, 2014
25th Sunday in Ordinary Time (A)
Matthew 20:1-16
DON’T DISTORT GOD’S GOODNESS
Throughout his prophetic journey, Jesus insisted over
and over again on communicating his experience of God as “a mystery of
unfathomable goodness” that breaks through all our calculations. His message is so revolutionary that even
after 20 centuries there are still Christians who haven’t found their way to
take it seriously.
In order to infect everyone with his experience of
this Good God, Jesus compares God’s way of acting with the surprising conduct
of the owner of a vineyard. Up to five
times he himself goes out personally to contract day workers for his
vineyard. He doesn’t seem to be too
worried about his progress in the work.
What he wants is that no worker end up another day without work.
That’s why, at the end of the day, he doesn’t pay them
according to the work that each group did.
Though each one’s work has been pretty unequal, he gives them all “a
denarius”: basically what a peasant family of Galilee needs each day to
survive.
When a spokesperson of the first group protests that
he has treated the last ones the same as the ones who have worked like no one
else that day, the owner of the vineyard answers him with these wonderful
words: “Why should you be envious because I am generous?” Are you going to stand in my way with your
stingy calculations when I am kind to those who need bread to eat?
What is Jesus suggesting? That God doesn’t act according to the
criteria of justice and equality that we use?
Is it true that God, rather than go about measuring the merits of people
like we tend to do, always seeks to respond from an unfathomable goodness to
our radical need of salvation?
I confess that I feel great sadness when I meet good
people who imagine God dedicated to meticulously jotting down the sins and the
merits of human beings, in order to pay them back exactly according to what
each one deserves. Is it possible to
imagine a more inhumane being than someone doing this for all eternity?
To believe in a God who is an unconditional Friend, is
to be able to have the most liberating experience that one could imagine, the
most vigorous power to live and to die.
On the contrary, to live in the presence of an avenging and threatening
God could change us into the most dangerous and self-destructive neurotics.
We need to learn not to confuse God with our own
narrow and stingy plans. We shouldn’t
distort God’s unfathomable Goodness, mixing the authentic features that come
from Jesus, with features of an avenging God taken from the Old Testament. In the face of the Good God revealed in
Jesus, the only thing that fits is trust.
José Antonio Pagola
Evangelization Network BUENAS NOTICIAS.
Spread trust in God’s Goodness.
Pass it on.
Para
ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
No hay comentarios:
Publicar un comentario