Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)
José Antonio Pagola: He recibido con satisfacción la resolución definitiva de la Congregación Romana para la Doctrina de la Fe sobre mi libro, Jesús.Aproximación histórica.
Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
ES - CONTRA LA INSENSATEZ
EU - ZORAKERIAREN AURKA
PT - CONTRA A INSENSATEZ
HOMILIA - ES
4 de agosto de 2013
18 Tiempo ordinario (C)
Lucas 12, 13-21
CONTRA LA
INSENSATEZ
Cada vez sabemos más de la
situación social y económica que Jesús conoció en la Galilea de los años
treinta. Mientras en las ciudades de Séforis y Tiberíades crecía la riqueza, en
las aldeas aumentaba el hambre y la miseria. Los campesinos se quedaban sin
tierras y los terratenientes construían silos y graneros cada vez más grandes.
En un pequeño relato, conservado
por Lucas, Jesús revela qué piensa de aquella situación tan contraria al
proyecto querido por Dios, de un mundo más humano para todos. No narra esta
parábola para denunciar los abusos y atropellos que cometen los terratenientes,
sino para desenmascarar la insensatez en que viven instalados.
Un rico terrateniente se ve
sorprendido por una gran cosecha. No sabe cómo gestionar tanta abundancia.
“¿Qué haré?”. Su monólogo nos descubre la lógica insensata de los poderosos que
solo viven para acaparar riqueza y bienestar, excluyendo de su horizonte a los
necesitados.
El rico de la parábola planifica
su vida y toma decisiones. Destruirá los viejos graneros y construirá otros más
grandes. Almacenará allí toda su cosecha. Puede acumular bienes para muchos
años. En adelante, solo vivirá para disfrutar:”túmbate, come, bebe y date buena
vida”. De forma inesperada, Dios interrumpe sus proyectos: “Imbécil, esta misma
noche, te van a exigir tu vida. Lo que has acumulado, ¿de quién será?”.
Este hombre reduce su existencia
a disfrutar de la abundancia de sus bienes. En el centro de su vida está solo
él y su bienestar. Dios está ausente. Los jornaleros que trabajan sus tierras
no existen. Las familias de las aldeas que luchan contra el hambre no cuentan.
El juicio de Dios es rotundo: esta vida solo es necedad e insensatez.
En estos momentos, prácticamente
en todo el mundo está aumentando de manera alarmante la desigualdad. Este es el
hecho más sombrío e inhumano: ”los ricos, sobre todo los más ricos, se van
haciendo mucho más ricos, mientras los pobres, sobre todo los más pobres, se
van haciendo mucho más pobres” (Zygmunt Bauman).
Este hecho no es algo normal. Es,
sencillamente, la última consecuencia de la insensatez más grave que estamos cometiendo
los humanos: sustituir la cooperación amistosa, la solidaridad y la búsqueda
del bien común de la Humanidad por la competición, la rivalidad y el
acaparamiento de bienes en manos de los más poderosos del Planeta.
Desde la Iglesia de Jesús, presente
en toda la Tierra, se debería escuchar el clamor de sus seguidores contra tanta
insensatez, y la reacción contra el modelo que guía hoy la historia humana.
José Antonio Pagola
Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Lucha contra la insensatez.
Pásalo.
HOMILIA - EU
2013ko abuztuaren
4a
Urteko 18. Igandea
C
Lukas 12,13-21
ZORAKERIAREN AURKA
Egunetik
egunera ezagunagoa dugu hogeita hamar urteetan Jesusek bizi izan zuen Galileako
egoera sozial eta ekonomikoa. Seforis eta Tiberiades hirietan aberastasuna
handituz zihoan bitartean, herrixketan haziz zihoan gosea eta miseria.
Landa-jendea lurrik gabe geldituz zihoan eta lurjabe handiek silo eta mandio
handiagoak eraikitzen zituzten.
Kontakizun
koxkor batean, Lukasek gorde digun honetan, Jesusek egoera hartaz zer
pentsatzen duen agertu digu: Jainkoak nahi izandako egitasmoaren hain kontrakoa
den egoeraz, guztientzat gizakoiagoa izango litzatekeen munduaren hain
kontrakoa den egoeraz. Ez dakar parabola hau lurjabe handiek egiten dituzten
abusuak eta zapalketat salatzeko, baizik eta bizi duten zorakeria agerian
jartzeko.
Lurjabe
aberats batek uzta handi bat izan du. Ez daki nola kudeatu, nola gobernatu,
hain handia den aberastasun handi hori. «Zer egin nezake?» Haren bakarrizketak
boteretsuen logika zoroa agertzen digu: aberastasunak eta ongizatea metatzea
bakarrik dute kaskoan, beharrean direnak beren begi-bistatik apartatuz.
Parabolako
aberatsak bere bizitza planifikatu eta erabakiak hartu ditu. Mandio zaharrak
bota eta beste handiago batzuk eraikiko ditu. Bere uzta guztia jasoko du
haietan. Urte askotako ondasunak metatuko ditu. Aurrerantzean, gozatzea
bakarrik izango du helburu: «etzan hadi, jan, edan eta emaiok lasai
bizitzeari». Ustekabean, Jainkoak eten dizkio bere asmoak: «Zoroa, gau honetan
berean bizitza eskatuko diate. Metatu duana, zeinentzat izango duk?»
Gizon
honek bere ondasun ugariz gozatzera mugatu du bere bizitza. Bere bizitzaren
erdian bere burua bakarrik jarri du eta bere ongizatea. Jainkoa absente du.
Beraren lurra lantzen duten soldatapekoak ez dira existitzen. Goseari kontra
nola egingo bizi diren herrixketako familiak ez dira ezer. Jainkoaren epaia
biribila da: bizitza-mota hori zorakeria hutsa da eta burugabekeria.
Gure
egun hauetan, mundu guztian, esateko, era kezkagarrian ari da handitzen
desberdintasuna. Hau da gertaerarik ilunena eta gizagabeena: «aberatsak, batez
ere aberatsenak, askoz aberatsago egiten ari dira; pobreak, berriz, batez ere
pobreenak, askoz pobreago egiten» (Zygmunt Bauman).
Gertakari
hau ez da gauza normala. Soil-soilik, gizakiok egiten ari garen zorakeria
handienaren azken ondorioa da: Gizadiaren lankidetza adiskidetsuaren,
solidaritatearen eta guztien ona bilatzearen ordez, lehiaketa, etsaigoa eta
ondasunen metaketa Planetako boteretsuenen eskuetan jartzea da egiten ari
garena.
Jesusen
Elizatik, Ludi osoan presente den Elizatik, beren deiadarra entzunarazi beharko
lukete Jesusen jarraitzaileek hain handia den zorakeria horren aurka, eta beren
erreakzioa agertu beharko lukete giza historia gaur egun gidatzen duen
ereduaren aurka.
José Antonio Pagola
BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea.
Egizu borroka zorakeriaren aurka.
Bidali hau.
HOMILIA - CA
4 d’agosto de 2013
Diumenge XVIII
durant l’any (C)
Lluc 12, 13-21
CONTRA LA INSENSATESA
Cada
vegada sabem més coses de la situació social i econòmica que Jesús va conèixer
a la Galilea dels anys trenta. Mentre a les ciutats de Séforis i Tiberíades
creixia la riquesa, en els llogarets augmentava la fam i la misèria. Els
camperols es quedaven sense terres i els terratinents construïen sitges i graners
cada cop més grans.
En un
petit relat, conservat per Lluc, Jesús revela què pensa d'aquella situació tan
contrària al projecte volgut per Déu, d'un món més humà per a tothom. No narra
aquesta paràbola per denunciar els abusos i atropellaments que cometen els
terratinents, sinó per desemmascarar la insensatesa en què viuen instal•lats.
Un
ric terratinent es veu sorprès per una gran collita. No sap com gestionar tanta
abundància. "Què faré?". El seu monòleg ens descobreix la lògica
insensata dels poderosos que només viuen per acaparar riquesa i benestar,
excloent del seu horitzó els necessitats.
El
ric de la paràbola planifica la seva vida i pren decisions. Destruirà els vells
graners i en construirà de més grans. Emmagatzemarà allí tota la seva collita. Pot
acumular béns per molts anys. D'ara endavant, només viurà per gaudir:
"reposa, menja, beu i diverteix-te". De manera inesperada, Déu
interromp els seus projectes: "Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran
la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? "
Aquest
home redueix la seva existència a gaudir de l'abundància dels seus béns. Al
centre de la seva vida només hi és ell i el seu benestar. Déu és absent. Els
jornalers que treballen les seves terres no existeixen. Les famílies de les
aldees que lluiten contra la fam no compten. El judici de Déu és rotund:
aquesta vida només és niciesa i insensatesa.
En
aquests moments, pràcticament a tot el món està augmentant de manera alarmant
la desigualtat. Aquest és el fet més ombrívol i inhumà: "els rics, sobretot
els més rics, es van fent molt més rics, mentre que els pobres, sobretot els
més pobres, es van fent molt més pobres" (Zygmunt Bauman).
Aquest
fet no és normal. És, senzillament, l'última conseqüència de la insensatesa més
greu que estem cometent els humans: substituir la cooperació amistosa, la
solidaritat i la recerca del bé comú de la Humanitat per la competició, la
rivalitat i l'acaparament de béns en mans dels més poderosos del Planeta.
Des
de l'Església de Jesús, present a tota la Terra, s'hauria d'escoltar el clam
dels seus seguidors contra tanta insensatesa, i la reacció contra el model que
guia avui la història humana.
José Antonio Pagola
Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES.
Lluita contra la insensatesa.
Passa-ho!
HOMILIA - GL
4 agosto 2013.
18º Tempo ordinario (C).
Lucas 13, 12-21.
CONTRA DA
INSENSATEZ
Cada vez sabemos máis da
situación social e económica que Xesús coñeceu na Galilea dos anos trinta.
Mentres nas cidades de Séforis e Tiberíades medraba a riqueza, nas aldeas
aumentaba a fame e a miseria. Os campesiños ficaban sen terras e os
terratenentes construían silos e celeiros cada vez máis grandes.
Nun pequeno relato, conservado
por Lucas, Xesús revela que pensa daquela situación tan contraria do proxecto
querido por Deus, dun mundo máis humano para todos. Non narra esta parábola
para denunciar os abusos e atropelos que cometen os terratenentes, senón para
desenmascarar a insensatez en que viven instalados.
Un rico terratenente vese
sorprendido por unha gran colleita. Non sabe como xestionar tanta abundancia.
“Que farei”? O seu monólogo descóbrenos a lóxica insensata dos poderosos que só
viven para acaparar riqueza e benestar, excluíndo do seu horizonte aos
necesitados.
O rico da parábola planifica a
súa vida e toma decisións. Destruirá os vellos celeiros e construirá outros
máis grandes. Almacenará alí toda a súa colleita. Pode acumular bens para
moitos anos. En diante, só vivirá para gozar:
“tómbate, come, bebe e dáte á boa vida”. De forma inesperada, Deus
interrompe os seus proxectos: “Imbécil, esta mesma noite, vanche a esixir a túa
vida. O que acumulaches, de quen será” ?.
Este home reduce a súa existencia
a gozar da abundancia dos seus bens. No centro da súa vida está só el e o seu
benestar. Deus está ausente. Os xornaleiros que traballan as súas terras non
existen. As familias das aldeas que loitan contra o fame non contan. O xuízo de
Deus é rotundo: esta vida só é necidade e insensatez.
Nestes momentos, practicamente en
todo o mundo está aumentando de xeito alarmante a desigualdade. Este é o feito
máis sombrío e inhumano: “os ricos, sobre todo os máis ricos, vanse facendo
moito máis ricos, mentres os pobres, sobre todo os máis pobres, vanse facendo
moito máis pobres. (Zygmunt Bauman).
Este feito non é algo normal. É,
sinxelamente, a última consecuencia da insensatez máis grave que estamos
cometendo os humanos: substituír a cooperación amistosa, a solidariedade e a
procura do ben común da Humanidade pola competición, a rivalidade e o
acaparamento de bens en mans dos máis poderosos do Planeta.
Desde a Igrexa de Xesús, presente
en toda a Terra, deberíase escoitar o clamor dos seus seguidores contra tanta
insensatez, e a reacción contra o modelo que guía hoxe a historia humana.
José Antonio Pagola
Rede Evanxelizadora BOAS
NOTICIAS
Contribúe a defender ás mulleres máis indefensas.
Pásao.
HOMILIA -IT
4 agosto 2013
XVIII T. O. (C)
Lc 12, 13-21
CONTR0 L’INSENSATEZZA
Si sa
sempre di più della situazione sociale ed economica che Gesù conobbe nella
Galilea degli anni trenta. Mentre nelle città di Seforis e Tiberiade cresceva
la ricchezza, nei villaggi aumentava la fame e la miseria. I contadini
perdevano le terre e i latifondisti costruivano silos e granai sempre più
grandi.
In un
piccolo racconto, conservato da Luca, Gesù rivela che cosa pensa di quella
situazione così contraria al progetto voluto da Dio, di un mondo più umano per
tutti. Non racconta questa parabola per denunciare gli abusi e le ingiustizie
che commettono i proprietari, ma per smascherare l’insensatezza in cui vivono
immersi.
Un
ricco latifondista si vede sorpreso da un grande raccolto. Non sa come gestire
tanta abbondanza. Che farò? Il suo monologo ci rivela la logica insensata dei
potenti che vivono soltanto per accaparrare ricchezza e benessere, escludendo dal
loro orizzonte i bisognosi.
Il
ricco della parabola pianifica la sua vita e prende decisioni. Demolirà i
vecchi granai e ne costruirà altri più grandi. Vi immagazzinerà tutto il suo
raccolto. Può accumulare beni per molti anni. Per l’avvenire, vivrà solo per
goderne: ripòsati, mangia, bevi e divèrtiti. Inaspettatamente, Dio interrompe i
suoi progetti: Stolto, questa notte stessa ti sarà richiesta la tua vita. E
quello che hai preparato, di chi sarà?”.
Quest’uomo
reduce la sua esistenza a godere dell’abbondanza dei suoi beni. Al centro della
sua vita c’è solo lui e il suo benessere. Dio è assente. I giornalieri che
lavorano le sue terre non esistono. Le famiglie dei villaggi che lottano contro
la fame non contano. Il giudizio di Dio è chiaro: questa vita è solo stoltezza
e insensatezza.
In
questi momenti, praticamente in tutto il mondo sta aumentando in maniera
allarmante la disuguaglianza. È questo il fatto più oscuro e inumano: “I
ricchi, soprattutto i più ricchi, stanno diventando molto più ricchi, mentre i
poveri, soprattutto i più poveri, stanno diventando molto più poveri” (Zygmunt
Bauman).
Questo
fatto non è qualcosa di normale. È semplicemente l’ultima conseguenza
dell’insensatezza più grave che noi umani stiamo commettendo: sostituire la
cooperazione amicale, la solidarietà e la ricerca del bene comune dell’umanità
con la competizione, la rivalità e l’accaparramento dei beni nelle mani dei più
potenti del Pianeta.
Dalla
Chiesa di Gesù, presente su tutta la Terra, si dovrebbe ascoltare il grido dei
suoi seguaci contro tanta insensatezza, e la reazione contro il modello che
guida oggi la storia umana.
José Antonio Pagola
Rete evangelizzatrice BUONE NOTIZIE.
Lotta contro l’insensatezza.
Diffondilo.
HOMILIA - FR
4 août 2013
18 Temps ordinaire
(C)
Luc 12, 13-21
CONTRE LA BÊTISE HUMAINE
Nous
connaissons de plus en plus la situation sociale et économique que Jésus a
connue dans la Galilée des années trente. Alors que la richesse
s’accroissait dans les villes de
Séphoris et de Tibériade, la famine et la misère augmentaient dans les hameaux. On arrachait
les terres aux paysans pendant que les propriétaires terriens construisaient
des silos et des greniers de plus en plus grands.
Dans
un bref récit conservé par Luc, Jésus révèle sa pensée par rapport à cette
situation tellement contraire au projet
voulu par Dieu d’un monde plus humain pour tous. Il ne raconte pas cette
parabole pour dénoncer les abus et les viols commis par les propriétaires
terriens mais pour démasquer le non-sens
dans lequel ils se sont installés.
Un
riche propriétaire terrien se voit surpris par une grande récolte. Il ne sait
pas comment gérer une telle abondance. «
Que vais-je faire ?» Son monologue nous
découvre la logique insensée des puissants qui ne vivent que pour accaparer
richesse et bien-être, en excluant de leur visée les démunis.
Le
riche de la parabole planifie sa vie et prend des décisions. Il détruira les
vieux greniers et en construira d’autres plus grands. Il y emmagasinera toute
sa récolte. Il peut ainsi accumuler des biens pour nombre d’années. Dorénavant
il ne vivra que pour jouir : « couche-toi, mange, boit et jouis de la vie ».
Tout à coup Dieu interrompt ses projets : « Insensé, cette nuit même on reprend ta vie. Ce que tu
as accumulé, à qui reviendra-t-il » ?
Cet
homme réduit son existence à jouir de l’abondance de ses biens. Au cœur de sa
vie il n’y a que lui et son bien-être. Dieu est absent. Les journaliers qui
travaillent ses terres n’existent pas.
Les familles des hameaux qui luttent contre la faim ne comptent pas. Le
jugement de Dieu est tranchant : une vie pareille est stupide et manque de bon sens.
Aujourd’hui,
l’inégalité est en train d’augmenter d’une façon alarmante presque partout dans le monde. Voilà le fait le plus sombre et inhumain : « les riches, surtout les plus
riches, deviennent de plus en plus riches, alors que les pauvres, surtout les
plus pauvres, deviennent de plus en plus pauvres ». (Zygmunt Bauman).
C’est
quelque chose d’anormal. C’est
simplement la dernière conséquence de la bêtise la plus grave que nous, les
humains, nous sommes en train de
commettre : remplacer la coopération amicale, la solidarité et la recherche du
bien commun de l’Humanité par la compétitivité, la rivalité et l’accaparement
de biens entre les mains des plus puissants de la Planète.
On devrait
entendre, partant de l’Eglise de Jésus répandue sur toute la Terre, la
clameur de ses disciples contre tant de
choix insensés et contre ce modèle qui est en train de guider aujourd’hui
l’histoire humaine.
José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv
Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES.
Lutte contre le manque de bon sens.
Fais passer le message.
HOMILIA - PT
4 de Agosto de 2013
18 Tempo ordinário
(C)
Lucas 12, 13-21
CONTRA A INSENSATEZ
Cada
vez sabemos mais da situação social e económica que Jesus conheceu na Galileia
dos anos trinta. Enquanto nas cidades de Séforis e Tiberíades crescia a
riqueza, nas aldeias aumentava a fome e a miséria. Os camponeses ficavam sem
terras e os proprietários construíam silos e armazéns cada vez maiores.
Num
pequeno relato, conservado por Lucas, Jesus revela o que pensa daquela situação
tão contrária ao projeto querido por Deus, de um mundo mais humano para todos.
Não narra esta parábola para denunciar os abusos e os atropelos que cometem os
proprietário mas para desmascarar a insensatez em que vivem instalados.
Um
rico proprietário vê-se surpreendido por uma grande colheita. Não sabe como
gerir tanta abundância. “Que farei?”. O seu monólogo mostra-nos a lógica
insensata dos poderosos que só vivem para acumular riqueza e bem-estar,
excluindo do seu horizonte os necessitados.
O
rico da parábola planifica a sua vida e toma decisões. Destruirá os velhos
armazéns e construirá outros maiores Armazenará ali toda a sua colheita. Pode
acumular bens para muitos anos. De futuro, só viverá para disfrutar: ”deita-te,
come, bebe e leva uma boa vida”. De forma inesperada, Deus interrompe os seus
projetos: “Imbecil, esta mesma noite, vão exigir-te a tua vida. O que
acumulaste, de quem será?”.
Este
homem reduz a sua existência a disfrutar da abundância dos seus bens. No centro
da sua vida está apenas ele e o seu bem-estar. Deus está ausente. Os
jornaleiros que trabalham as suas terras não existem. As famílias das aldeias
que lutam contra a fome não contam. O juízo de Deus é determinante: esta vida
só é estupidez e insensatez.
Nestes
momentos, praticamente em todo o mundo está a aumentar de forma alarmante a
desigualdade. Este é o facto mais sombrio e inumano: ”os ricos, sobretudo os
mais ricos, vão ficando mais ricos, enquanto os pobres, sobretudo os mais
pobres, vão ficando muito mais pobres” (Zygmunt Bauman).
Este
facto não é algo normal. É, simplesmente, a última consequência da insensatez
mais grave que os humanos, estamos a cometer: substituir a cooperação amistosa,
a solidariedade e a busca do bem comum da Humanidade pela competição, a
rivalidade e o açambarcamento de bens em mãos dos mais poderosos do Planeta.
Desde
a Igreja de Jesus, presente em toda a Terra, deveria escutar-se o clamor dos
seus seguidores contra tanta insensatez, e a reação contra o modelo que guia
hoje a história humana.
José Antonio Pagola
Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Luta contra a insensatez.
Passa-o.
HOMILIA - EN
Aug. 4, 2013
18th Sunday in Ordinary Time – C
Luke 12:13-21
AGAINST FOOLISHNESS
We keep learning more about the social and economic
situation that Jesus knew in Galilee in 30 CE. While wealth was growing in
Sepphoris and Tiberias, hunger and misery were increasing in the villages.
Farmers ended up without land and the land owners built ever bigger silos and
granaries.
In a short text preserved by Luke, Jesus reveals what
he thinks of such a situation that is so opposed to the project God wants done,
of a more human world for all. He doesn’t tell this parable to denounce the
abuses and violations committed by the land owners, but to unmask the
foolishness they have enclosed themselves in.
A rich landowner finds himself surprised by a big
harvest. He doesn’t know how to manage so much abundance. “What am I to do?”
His monologue helps us discover the foolish logic of the powers-that-be who
only live to hoard wealth and security, leaving the needy off their radar
screen.
The rich man of the parable plans his life and makes
decisions. He will tear down the old
granaries and build even bigger ones. He will store all his harvest there. He
can accumulate goods for many years to come. In the future he will only live in
order to enjoy himself: “Take it easy, eat, drink, have a good time.” In a
totally unexpected way, God interrupts his projects: “Fool! This very night the
demand will be made for your soul; and this hoard of yours, whose will it be
then?”
This man reduces his existence to enjoying the
abundance of his goods. In the center of his life there is only himself and his
security. God is absent. The day laborers who work his fields don’t exist. The
village families who struggle against hunger don’t count. God’s judgment is resounding: this life is
just stupidity and foolishness.
At the present time, in just about the whole world,
inequality is growing in an alarming way. This is a fact that is all the more
dark and inhumane: “The rich, above all the ones at the top, grow richer, while
the poor, above all the ones at the bottom, grow poorer.” (Zygmunt Bauman).
This fact isn’t normal. It is, simply, the latest
consequence of the greatest foolishness we humans are committing: we displace
friendly cooperation, solidarity and seeking the common good for Humanity, and
instead we end up with competition, rivalry and the hoarding of goods in the
hands of the most powerful people on the Planet.
From the point of view of the Church of Jesus, spread
throughout the whole World, we ought to hear the outcry of his followers
against such foolishness, and a reaction against the model that is guiding
human history today.
José Antonio Pagola
Evangelization Network BUENAS NOTICIAS.
Fight againts foolishness.
Pass it on.
HOMILIA - CN
2013年8月4日
18日星期天在普通时间 – C
路加福音12:13-21
反对不智
今天,我们对耶稣生活过的公元三十年的加里肋亚的社会、经济情况有越来越多的认识。当塞佛瑞斯和提比里亚日渐富强,周围的乡村却穷困潦倒,民不聊生。农民们土地被抢,一无所有;地主们却不断扩建粮仓。
在这个路加福音特有的喻言中,耶稣告诉我们他对这个如此相反天主爱的计划的情势的想法。圣史叙述这个喻言的目的不是指责地主对民农的剥削和压榨,而是为了告诉我们他们的不智。
一个富人被他田里的丰富出产惊呆了。他不知道该如何是好。“我该怎么办?”他的内心独白让我们看到那些只知聚敛钱财者的荒谬的逻辑,穷人从来不出现他们的视野里。
比喻中的富人规划他的生活并做出决定。他要推翻旧仓库,建一个更大的,好储藏他所有的食粮。他为未来的岁月准备好了财产。从今以后,只需要好好享受生活:“躺着,吃吧,喝吧,享受生活”。然而,在意想不到的时候,天主打断他的计划:“愚蠢的人啊,今晚你的生命即将结束。你所堆积的财物将属于谁呢?
这个人将他的生命缩减为享受丰富的财产。在他生命的中心只有他自己和他的享受。天主彻底缺席,那些在他的土地上辛勤工作的工人们也都不存在,附近村庄里那些为生存而苦苦挣扎的人被彻底无视。天主的审判非常清楚:这个生命是愚蠢而不明智的。
今天,贫富差距在全球各地以惊人的方式增长。这是最阴暗而反人性的行为:“富人们,尤其是那些巨富者,越来越富; 而穷人们,尤其是那些最贫穷的人,越来越穷”(齐格蒙特·鲍曼)。
这是不正常的,事实上这是我们人类的不明智的最终结局:团结,合作,及全人类的共同利益被竞争,敌视,地球上最有权势者屯积资产所代替。
整个世界都应该聆听耶稣的教会内他的弟子们反对不智的呼喊,并反对这种不明智的引导人类历史的模式。
若瑟×安多尼∙帕戈拉.
翻译者: 宁远
(Traducción de Eclesalia Informativo)
福音网络BUENAS
NOTICIAS
在世界的同情复苏的一部分。
通过它。
No hay comentarios:
Publicar un comentario