domingo, 25 de agosto de 2013

08/25/2013 - 21 sunday of Ordinary time (C)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)
Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------


HOMILIA - ES

25 de agosto de 2013
21 Tiempo ordinario (C)
Lucas 13, 22-30

CONFIANZA,SÍ.FRIVOLIDAD,NO

La sociedad moderna va imponiendo cada vez con más fuerza un estilo de vida marcado por el pragmatismo de lo inmediato. Apenas interesan las grandes cuestiones de la existencia. Ya no tenemos certezas firmes ni convicciones profundas. Poco a poco, nos vamos convirtiendo en seres triviales, cargados de tópicos, sin consistencia interior ni ideales que alienten nuestro vivir diario, más allá del bienestar y la seguridad del momento.
Es muy significativo observar la actitud generalizada de no pocos cristianos ante la cuestión de la “salvación eterna” que tanto preocupaba solo hace pocos años: bastantes la han borrado sin más de su conciencia; algunos, no se sabe bien por qué, se sienten con derecho a un “final feliz”; otros no quieren recordar experiencias religiosas que les han hecho mucho daño.
Según el relato de Lucas, un desconocido hace a Jesús una pregunta frecuente en aquella sociedad religiosa: “¿Serán pocos los que se salven?” Jesús no responde directamente a su pregunta. No le interesa especular sobre ese tipo de cuestiones estériles, tan queridas por algunos maestros de la época. Va directamente a lo esencial y decisivo: ¿cómo hemos de actuar para no quedar excluidos de la salvación que Dios ofrece a todos?
“Esforzaos en entrar por la puerta estrecha”. Estas son sus primeras palabras. Dios nos abre a todos la puerta de la vida eterna, pero hemos de esforzarnos y trabajar para entrar por ella. Esta es la actitud sana. Confianza en Dios, sí; frivolidad, despreocupación y falsas seguridades, no.
Jesús insiste, sobre todo, en no engañarnos con falsas seguridades. No basta pertenecer al pueblo de Israel; no es suficiente haber conocido personalmente a Jesús por los caminos de Galilea. Lo decisivo es entrar desde ahora en el reino Dios y su justicia. De hecho, los que quedan fuera del banquete final son, literalmente, “los que practican la injusticia”.
Jesús invita a la confianza y la responsabilidad. En el banquete final del reino de Dios no se sentarán solo los patriarcas y profetas de Israel. Estarán también paganos venidos de todos los rincones del mundo. Estar dentro o estar fuera depende de cómo responde cada uno a la salvación que Dios ofrece a todos.
Jesús termina con un proverbio que resume su mensaje. En relación al reino de Dios, “hay últimos que serán primeros, y primeros que serán últimos”. Su advertencia es clara. Algunos que se sienten seguros de ser admitidos pueden quedar fuera. Otros que parecen excluidos de antemano pueden quedar dentro.

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Ayuda a vivir la fe con confianza y responsabilidad.
Pásalo.

HOMILIA - EU

2013ko abuztuaren 25a
Urteko 21. Igandea C
Lukas 13,22-30

KONFIANTZA, BAI. ARINKERIA, EZ

Gizarte modernoa gero eta indar handiagoz ari da ezartzen biziera jakin bat, berehalakoaren pragmatismoak markatua. Ozta-ozta dute interesik bizitzako galdera handiek. Ez dugu jada ez ziurtasun sendorik, ez konbentzimendu sakonik. Apurka apurka, izaki hutsal ari gara bihurtzen, topikoz beteriko, unean uneko ongizatea eta segurtasuna baino harago, gure eguneroko bizitza arnastu lezaketen barne-funtsik eta idealik gabeko.
Guztiz esanguratsua da behatzea kristau ez gutxik duen jarrera orokortua «betiko salbamenaren» arazoari dagokionez, duela oso gutxi hartaraino kezkatzen zuelarik; aski jendek ezabatu egin du arazo hori bere kontzientziatik; batzuk, ezin dakigu zein arrazoiz, «azken zoriontsu» baten eskubidedun sentitzen dira; beste batzuek ez dute gogoratu nahi halako kaltea egin dien esperientzia erlijiosorik.
Lukasen kontakizunaren arabera, ezezagun batek gizarte erlijioso hartan ohikoa zen galdera hau egin dio Jesusi: «Gutxi al dira salbatuko direnak?» Jesusek ez dio erantzun galderari zuzenean. Ez du gustuko horrelako arazo antzuren inguruan espekulatzea, garaiko maisu batzuek oso atsegin bazuten ere. Zuzenean, hondora doa eta funtsezkora: nola jokatu behar dugu Jainkoak guztiei eskaintzen digun salbaziotik kanpo ez gelditzeko?
«Saia zaitezte ate estutik sartzen». Hauek dira esan dizkien lehen hitzak. Jainkoak guztiei ireki dizkigu betiko biziaren ateak, baina saiatu eta ahalegindu beharra dugu hartatik sartzeko. Hau da jarrera sanoa. Jainkoagan konfiantza, bai; arinkeriarik, ardura-ezik, sasi-segurtasunik, ez.
Hau azpimarratzen du Jesusek batik bat: ez gaitezela engaina sasi-segurtasunarekin. Ez da aski Israel herriko izatea; ez da aski Jesus bera ezagutu izana Galileako bideetan. Funtsezkoa, orain berean sartzea da Jainkoaren erreinuan eta haren zuzentasunean. Izatez, azken jaiotordutik kanpo geldituko direnak, hitzez hitz, «injustizia praktikatzen dutenak dira».
Konfiantza eta erantzukizuna ukaitera gonbidatu gaitu Jesusek. Jainkoaren erreinuko azken jaiotorduan ez dira eseriko Israelgo patriarkak eta profetak bakarrik. Han egongo dira munduko zoko guztietatik etorritako paganoak ere. Barruan egotea ala kanpoan egotea, Jainkoak guztiei eskaintzen digun salbazioari bakoitzak ematen dion erantzunaren baitan dagoke.
Esaera batekin laburtu du Jesusek bere mezua. Jainkoaren erreinuari dagokionez, «badira azkenak lehenengo izango direnak, eta lehenengoak azken izango direnak». Argia da Jesusen oharpena. Gerta liteke, onartua izango den segurtasuna duenik kanpoan gelditzea. Eta gerta liteke, itxuraz kanpoan geldituko dela ematen duenik barruan gelditzea.

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea.
Lagundu fedea konfiantzaz eta erantzukizunez bizitzen.
Bidali hau.

HOMILIA - CA

25 d’agost de 2013.
Diumenge XXI durant l’any (C).
Lluc 13, 22-30.

CONFIANÇA, SÍ. FRIVOLITAT, NO

La societat moderna va imposant cada vegada amb més força un estil de vida marcat pel pragmatisme de la immediatesa. Gairebé no interessen les grans qüestions de l'existència. Ja no tenim certeses fermes ni conviccions profundes. A poc a poc, ens anem convertint en éssers trivials, carregats de tòpics, sense consistència interior ni ideals que encoratgin el nostre viure diari, més enllà del benestar i la seguretat del moment.
És molt significatiu observar l'actitud generalitzada de no pocs cristians davant la qüestió de la "salvació eterna" que tant preocupava només fa pocs anys: bastants l'han esborrat sense més de la seva consciència, alguns, no se sap ben bé per què, se senten amb dret a un "final feliç"; altres no volen recordar experiències religioses que els han fet molt de mal.
Segons el relat de Lluc, un desconegut fa a Jesús una pregunta freqüent en aquella societat religiosa: "Són pocs els qui se salven?" Jesús no respon directament la seva pregunta. No li interessa especular sobre aquest tipus de qüestions estèrils, tan estimades per alguns mestres de l'època. Va directament a l'essencial i decisiu: com hem d'actuar per no quedar exclosos de la salvació que Déu ofereix a tots?
"Esforceu-vos a entrar per la porta estreta". Aquestes són les seves primeres paraules. Déu ens obre a tots la porta de la vida eterna, però hem d'esforçar-nos i treballar per entrar per ella. Aquesta és l'actitud sana. Confiança en Déu, sí; frivolitat, despreocupació i falses seguretats, no.
Jesús insisteix, sobretot, en no enganyar amb falses seguretats. No n'hi ha prou amb pertànyer al poble d'Israel, no és suficient haver conegut personalment Jesús pels camins de Galilea. El decisiu és entrar des d'ara al Regne Déu i la seva justícia. De fet, els que queden fora del banquet final són, literalment, "els que practiquen la injustícia".
Jesús convida a la confiança i la responsabilitat. Al banquet final del regne de Déu no s'hi asseuran només els patriarques i profetes d'Israel. Hi haurà també pagans vinguts de tots els racons del món. Estar dins o estar fora depèn de com respon cadascú a la salvació que Déu ofereix a tothom.
Jesús acaba amb un proverbi que resumeix el seu missatge. En relació al regne de Déu, "hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers". El seu advertiment és clar. Alguns que se senten segurs de ser admesos poden quedar fora. Altres que semblen exclosos per endavant poden quedar dins.

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES.
Ajuda a viure la fe amb confiança i responsabilitat.
Passa-ho!

HOMILIA - GL

25-agosto-2013.
21 T:O: (C).
Lc 13, 22-30.

CONFIANZA, SI. FRIVOLIDADE, NON

A sociedade moderna vai impoñendo cada vez con máis forza un estilo de vida marcado polo pragmatismo do inmediato. Apenas interesan as grandes cuestións da existencia. Xa non temos certezas firmes nin conviccións profundas. Aos poucos, ímonos convertendo en seres triviais, cargados de tópicos, sen consistencia interior nin ideais que alenten o noso vivir diario, máis aló do benestar e a seguridade do momento.
É moi significativo observar a actitude xeneralizada de non poucos cristiáns ante a cuestión da “salvación eterna” que tanto preocupaba só hai uns poucos anos: bastantes borrárona sen máis da súa conciencia; algúns, non se sabe ben por que, séntense con dereito a un “final feliz”; outros non queren recordar experiencias relixiosas que lles fixeron moito dano.
Segundo o relato de Lucas, un descoñecido faille a Xesús unha pregunta frecuente naquela sociedade relixiosa: “Serán poucos os que se salven” ?
Xesús non responde directamente á súa pregunta. Non lle interesa especular sobre ese tipo de cuestións estériles, tan queridas por algúns mestres da época. Vai directamente ao esencial e decisivo: como temos de actuar para non quedar excluídos da salvación que Deus ofrece a todos?
“Esforzádevos en entrar pola porta estreita”. Estas son as súas primeiras palabras. Deus ábrenos a todos a porta da vida eterna, pero temos de esforzarnos e traballar para entrar por ela. Esta é a actitude sa. Confianza en Deus, si; frivolidade, despreocupación e falsas seguridades, non.
Xesús insiste, sobre todo, en non enganarnos con falsas seguridades. Non abonda con pertencer ao pobo de Israel; non é suficiente coñecer persoalmente a Xesús polos camiños de Galilea. O decisivo é entrar desde agora no reino de Deus e a súa xustiza. De feito, os que quedan fóra do banquete final son, literalmente, “os que practican a inxustiza”.
Xesús invita á confianza e á responsabilidade. No banquete final do reino de Deus non sentarán só os patriarcas e profetas de Israel. Estarán tamén pagáns vindos de todos os recunchos do mundo. Estar dentro ou estar fóra depende de como responde cada un á salvación que Deus ofrece a todos.
Xesús termina cun proverbio que resume a súa mensaxe. En relación ao reino de Deus, “hai últimos que serán primeiros, e primeiros que serán últimos”. A súa advertencia é clara. Algúns que se senten seguros de ser admitidos poden ficar fóra. Outros que parecen excluídos de antemán poden ficar dentro.

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire

Rede Evanxelizadora  BOAS NOTICIAS.
Contribúe a defender ás mulleres máis indefensas.
Pásao.

HOMILIA -IT

25 agosto 2013
XXI T. O. (C)
Lc 13, 22-30

FIDUCIA, SÌ. LEGGEREZZA, NO

La società moderna va imponendo con forza sempre maggiore uno stile di vita segnato dal pragmatismo dell’immediato. Interessano appena le grandi questioni dell’esistenza. Non abbiamo più certezze salde né convinzioni profonde. A poco a poco ci stiamo convertendo in esseri triviali, pieni di topici, senza consistenza interiore né ideali che sostengano il nostro vivere quotidiano, al di là del benessere e della sicurezza del momento.
È molto significativo osservare l’atteggiamento generalizzato di non pochi cristiani di fronte alla questione della “salvezza eterna” che tanto preoccupava solo pochi anni fa: molti l’hanno semplicemente cancellata dalla loro coscienza; alcuni, non si sa bene perché, si credono di aver diritto a una “fine felice”; altri non vogliono ricordare esperienze religiose che hanno fatto loro molto male.
Secondo il racconto di Luca, uno sconosciuto fa a Gesù una domanda frequente in quella società religiosa: Sono pochi quelli che si salvano? Gesù non risponde direttamente alla sua domanda. Non gli interessa speculare su questo tipo di sterili questioni, tanto amate da alcuni maestri dell’epoca. Va direttamente a quel che è essenziale e decisivo: come dobbiamo agire per non rimanere esclusi dalla salvezza che Dio offre a tutti?
Sforzatevi di entrare per la porta stretta. Queste sono le sue prime parole. Dio apre a tutti noi la porta della vita eterna, ma dobbiamo sforzarci e lavorare per entrare per essa. Questo è l’atteggiamento sano. Fiducia in Dio, sì, leggerezza, spensieratezza e false sicurezze, no.
Gesù insiste, soprattutto, che non ci inganniamo con false sicurezze. Non basta appartenere al popolo d’Israele, non è sufficiente aver conosciuto personalmente Gesù sulle strade di Galilea. La cosa decisiva è entrare fin da ora nel Regno di Dio e nella sua giustizia. Di fatto, quelli che restano fuori dal banchetto finale sono, letteralmente, gli operatori d’ingiustizia.
Gesù invita alla fiducia e alla responsabilità. Nel banchetto finale del Regno di Dio non siederanno solo i patriarchi e i profeti d’Israele. Ci saranno anche pagani venuti da tutti gli angoli del mondo. Stare dentro o stare fuori dipende da come ciascuno risponde alla salvezza che Dio offre a tutti.
Gesù termina con un proverbio che riassume il suo messaggio. In relazione al Regno di Dio, vi sono ultimi che saranno primi, e vi sono primi che saranno ultimi. Il suo avvertimento è chiaro. Alcuni che si sentono sicuri di essere ammessi possono restare fuori. Altri che sembrano da sempre esclusi possono restare dentro.

José Antonio Pagola

Rete evangelizzatrice BUONE NOTIZIE.
Aiuta a vivere la fede con fiducia e responsabilità.
Diffondilo.

HOMILIA - FR

25  août  2013
21 Temps ordinaire (C)
Luc 13, 22-30

OUI A LA CONFIANCE, NON A LA FRIVOLITE

La société  moderne impose de manière de plus en plus intense un style de vie marqué par le pragmatisme de ce qui est immédiat. C’est à peine si les grandes questions existentielles intéressent. Nous n’avons plus de fermes certitudes ni de profondes convictions.  Petit à petit nous devenons des êtres superficiels, chargés de banalités, sans consistance intérieure, sans idéaux  nourrissant notre  vécu quotidien, au-delà du bien-être et de la sécurité du moment.
Il est très significatif de remarquer l’attitude généralisée de nombreux chrétiens face à la question du “salut éternel” qui inquiétait tant il y a quelques années: plusieurs l’ont effacée sans plus, de leur conscience; d’autres, on ne sait pas bien pourquoi, croient avoir droit à un « final heureux” ; d’autres ne veulent pas  se souvenir des expériences religieuses qui leur ont fait du mal.
D’après le récit de Luc, un inconnu pose à Jésus une question fréquente dans cette société religieuse : « Ils seront peu nombreux ceux qui seront  sauvés ? » Jésus ne répond pas directement à leur question. Cela ne l’intéresse pas de  spéculer sur ce genre de  questions stériles, si chères à certains maîtres de l’époque. Il va directement à l’essentiel et décisif : comment devons-nous agir  pour ne pas être exclus du salut que Dieu offre à tous ?
“Efforcez-vous d’entrer par la porte étroite”. Ce sont-là ses premières paroles. Dieu ouvre à tous la porte de la vie éternelle mais nous devons nous efforcer et travailler pour la franchir. C’est-là la saine attitude. Confiance en Dieu, oui ; frivolité, insouciance et fausses sécurités, non.
Jésus insiste surtout sur le fait de ne pas nous tromper avec de fausses sécurités. Il ne suffit pas d’appartenir au peuple d’Israël ; il ne suffit pas d’avoir connu personnellement Jésus sur les chemins de Galilée. Ce qui est décisif, c’est d’entrer dès maintenant dans le royaume de Dieu et dans sa justice. En fait, ceux qui restent  hors du banquet final ce sont, littéralement, « ceux qui pratiquent l’injustice ».
Jésus invite à la confiance et à la responsabilité. Ce ne sont pas seulement les patriarches et les prophètes d’Israël qui prendront place au banquet final du royaume de Dieu. Il y aura aussi des païens venus de tous les coins du monde. Etre dedans ou dehors dépendra de comment chacun  aura répondu au salut que Dieu offre à tous.
Jésus finit avec un proverbe qui résume son message. Par rapport au règne de Dieu, « il y a des derniers qui seront premiers et des premiers qui seront derniers ». Son avertissement est clair. Ceux qui se sentent sûrs d’être admis peuvent rester dehors. D’autres qui semblent exclus à l’avance peuvent rester dedans.

José Antonio Pagola
Traductur : Carlos Orduna

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES.
Aide à vivre la foi avec confiance et avec responsabilité.
Fais passer ce message !

HOMILIA - PT

25 de Agosto de 2013
21 Tempo ordinário (C)
Lucas 13, 22-30

CONFIANÇA, SIM. FRIVOLIDADE, NÃO

A sociedade moderna via impondo cada vez com mais força um estilo de vida marcado pelo pragmatismo do imediato. Apenas interessam as grandes questões da existência. Já não temos certezas firmes nem convicções profundas. Pouco a pouco, vamo-nos convertendo em seres triviais, carregados de tópicos, sem consistência interior nem ideais que alentem o nosso viver diário, para além do bem-estar e a segurança do momento.
É muito significativo observar a atitude generalizada de não poucos cristãos ante a questão da “salvação eterna” que tanto preocupava até há poucos anos: muitos a apagaram sem mais nada da sua consciência; alguns, não se sabe bem porquê, se se sentem com direito a um “final feliz”; outros não querem recordar experiências religiosas que lhes fizeram muito mal.
Segundo o relato de Lucas, um desconhecido faz a Jesus uma pregunta frequente naquela sociedade religiosa: “Serão poucos os que se salvem?” Jesus não responde diretamente à sua pregunta. No lhe interessa especular sobre esse tipo de questões estéreis, tão queridas por alguns mestres da época. Vai diretamente ao essencial e decisivo: como temos de atuar para não ficar excluídos da salvação que Deus oferece a todos?
“Esforçai-vos em entrar pela porta estreita”. Estas são as suas primeiras palavras. Deus abre-nos a todos a porta da vida eterna, mas temos de esforçar-nos e trabalhar para entrar por ela. Esta é a atitude sã. Confiança em Deus, sim; frivolidade, despreocupação e falsas seguranças, não.
Jesus insiste, sobretudo, em não nos enganarmos com falsas seguranças. Não basta pertencer ao povo de Israel; não é suficiente ter conhecido pessoalmente Jesus pelos caminhos da Galileia. O decisivo é entrar desde agora no reino de Deus e da sua justiça. De facto, os que ficam fora do banquete final são, literalmente, “os que praticam a injustiça”.
Jesus convida à confiança e à responsabilidade. No banquete final do reino de Deus não se sentarão só os patriarcas e profetas de Israel. Estarão também pagãos vindos de todos os cantos do mundo. Estar dentro ou estar fora depende de como responde cada um à salvação que Deus oferece a todos.
Jesus termina com um provérbio que resume a Sua mensagem. Em relação ao reino de Deus, “há últimos que serão primeiros, e primeiros que serão últimos”. A Sua advertência é clara. Alguns que se sentem seguros de ser admitidos podem ficar fora. Outros que parecem excluídos de antemão podem ficar dentro.

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Ajuda a viver a fé com confiança e responsabilidade.
Passa-o.


HOMILIA - EN

August 25, 2013
21st Sunday in Ordinary Time (C)
Luke 13:22-30

TRUST – YES.   TRIVIALITY – NO

Modern society is pushing us more forcefully each day toward a life-style that is marked by a pragmatism of the immediate. It is barely interested in the great questions of existence.  Nowadays we don’t have firm convictions or deep truths.  Little by little we end up being converted into trivial people, loaded down with clichés, without inner strength or ideals that give breath to our inner living, beyond the welfare and the security of the moment.
It is significant to observe the attitude spread among not a few Christians when they are faced with the question of ‘eternal salvation’  - a question that we were so concerned about until just a few years ago: a great number have succeeded in wiping it from their minds; some, without knowing why, feel that they have a right to a ‘happy end’; others don’t want to be reminded of religious experiences that have  damaged them greatly.
According to Luke’s account, someone from the crowd asks Jesus a question that is common in that religious society: “Will there be only a few saved?”  Jesus doesn’t respond directly to the question.  He’s not interested in speculating about that type of sterile question, so dear to some teachers of that age.  He goes directly to what’s essential and decisive: how do we need to act in order to not be excluded from the salvation God offers us all?
“Try your hardest to enter by the narrow door.”  These are his first words.  God opens the door of eternal life to all of us, but we have to make the effort and work to enter through it.  This is the healthy attitude.  Trust in God, yes; triviality, carelessness and false security, no.
Jesus insists, above all, that we not deceive ourselves with false securities.  It’s not enough to belong to the people of Israel; it’s not sufficient to have known Jesus personally on the roads of Galilee.  What’s decisive is entering right now in God’s Kingdom and in God’s justice.  What’s more, those who end up outside of the final banquet are literally “those who practice injustice”.
Jesus calls us to trust and responsibility.  In the final banquet of God’s Kingdom not just the patriarchs and prophets of Israel will be there.  Likewise the pagans from every corner of the world will be there.  The being inside or outside depends on how each person responds to the salvation that God offers everyone.
Jesus ends with a proverb that sums up his message.  As far as God’s reign is concerned, “there are those now last who will be first, and those now first who will be last”.  His warning is clear.  Some who see themselves safely admitted can end up outside.  Others who seem to be excluded out of hand can end up inside.

José Antonio Pagola

Evangelization Network BUENAS NOTICIAS.
Help to live faith with trust and responsibility.
Pass it on.


No hay comentarios:

Publicar un comentario