lunes, 8 de diciembre de 2014

12/14/2014 - 3st Sunday of Advent. B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia:
"Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción". 
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .

Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

3 Domingo de Adviento – B
Juan 1,6-8.19-28
14 de diciembre de 2014

ALLANAR EL CAMINO HACIA JESÚS

«Entre vosotros hay uno que no conocéis». Estas palabras las pronuncia el Bautista refiriéndose a Jesús, que se mueve ya entre quienes se acercan al Jordán a bautizarse, aunque todavía no se ha manifestado. Precisamente toda su preocupación es «allanar el camino» para que aquella gente pueda creer en él. Así presentaban las primeras generaciones cristianas la figura del Bautista.
Pero las palabras del Bautista están redactadas de tal forma que, leídas hoy por los que nos decimos cristianos, provocan en nosotros preguntas inquietantes. Jesús está en medio de nosotros, pero ¿lo conocemos de verdad?, ¿comulgamos con él?, ¿le seguimos de cerca?
Es cierto que en la Iglesia estamos siempre hablando de Jesús. En teoría nada hay más importante para nosotros. Pero luego se nos ve girar tanto sobre nuestras ideas, proyectos y actividades que, no pocas veces, Jesús queda en un segundo plano. Somos nosotros mismos quienes, sin darnos cuenta, lo «ocultamos» con nuestro protagonismo.
Tal vez, la mayor desgracia del cristianismo es que haya tantos hombres y mujeres que se dicen «cristianos», en cuyo corazón Jesús está ausente. No lo conocen. No vibran con él. No los atrae ni seduce. Jesús es una figura inerte y apagada. Está mudo. No les dice nada especial que aliente sus vidas. Su existencia no está marcada por Jesús.
Esta Iglesia necesita urgentemente «testigos» de Jesús, creyentes que se parezcan más a él, cristianos que, con su manera de ser y de vivir, faciliten el camino para creer en Cristo. Necesitamos testigos que hablen de Dios como hablaba él, que comuniquen su mensaje de compasión como lo hacía él, que contagien confianza en el Padre como él.
¿De qué sirven nuestras catequesis y predicaciones si no conducen a conocer, amar y seguir con más fe y más gozo a Jesucristo? ¿En qué quedan nuestras eucaristías si no ayudan a comulgar de manera más viva con Jesús, con su proyecto y con su entrega crucificada a todos. En la Iglesia nadie es «la Luz», pero todos podemos irradiarla con nuestra vida. Nadie es «la Palabra de Dios», pero todos podemos ser una voz que invita y alienta a centrar el cristianismo en Jesucristo.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

Abendualdiko 3. Igandea – B
Joan 1,6-8.19-28
2014ko abenduaren 14a

ZELAITU JESUSENGANAKO BIDEA

«Bada zuen artean ezagutzen ez duzuen bat». Jesusez esan ditu hitz horiek Joan Bataiatzaileak; bataiatuak izateko, Jordan ibaira doan jende artean baitabil hura, oraino jendaurrean agertu ez bada ere. Hain juxtu, bere kezka guztia «bidea zelaitzea» du Joanek, jende hark Jesusengan sinetsi ahal dezan. Horrela aurkeztu ohi zuten Bataiatzailearen imajina lehen kristau-belaunaldiek.
Baina Bataiatzailearen hitzak halako moduan daude emanik, non, geure burua kristau jotzen dugunoi, gaur irakurririk, galdera kezkagarriak eragiten baitizkigute. Gure artean da Jesus, baina ezagutzen al dugu zinez?, bat egiten al dugu harekin?, hurbiletik jarraitzen al diogu?
Egia esan, Jesusez mintzo gara beti Elizan. Teorian ez da ezer guretzat hura baino garrantzizkoagorik. Baina, gero, hainbat jirabira ematen ditugu geure ideien, egitasmoen eta ekintzen inguruan, non, ez batere gutxitan, bigarren maila batean gelditzen baita Jesus. Geuk «ezkutatzen dugu» Jesus, konturatu gabe, geure burua protagonismoa emanez.
Agian, hau du kristautasunak bere zoritxarrik handiena: bere baitan «kristau» direla esaten duten hainbat eta hainbat gizon-emakume izatea, bihotzean Jesusen arrastorik ez dutela. Ez dute ezagutzen. Ez dute haren bizi-arnasarik. Ez ditu hark erakartzen, ez liluratzen. Irudi zurrun eta bizirik gabea da Jesus haiengan. Mutu da. Ez die esaten bizitza arnastuko dien ezer berezirik. Haien bizitza ez du markatzen Jesusek.
Eliza honek Jesusen «lekukoen» premia gorria du, haren antzeko izango diren fededunen, kristauen premia, beren izaeraz eta bizieraz Kristogan sinesteko bidea erraztuko dutenen premia. Jainkoaz hark bezala hitz egingo duten lekukoen beharra du, Jainkoaren errukizko mezua hark egiten zuen bezala komunikatuko dutenen beharra, Aitaganako konfiantza hark egiten zuen bezala kutsatuko dutenen beharra.
Zertako dira gure katekesiak eta predikuak Jesu Kristo ezagutzera, maitatzera, hari fede eta gozotasun handiagoz sinestera ez bagaramatzate? Zertako dira gure eukaristiak Jesusekin, haren egitasmoarekin, guztientzat hark egin duen buru-eskaintza gurutzatuarekin bat egiten laguntzen ez badute? Elizan inor ez da «Argia», baina guztiok distiraraz dezakegu hura geure bizitzan. Inor ez da «Jainkoaren Hitza», baina guztiok izan gaitezke kristautasunaren ardaztzat Jesu Kristo hartzera gonbidatzen eta eragiten duen ahots.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

Diumenge 3 d’Advent – B
Joan 1,6-8.19-28
14 desembre 2014

ADRECEU EL CAMÍCAP A JESÚS

«Entre vosaltres n’hi ha un que no coneixeu». Aquestes paraules les pronuncia el Baptista referint-se a Jesús, que es mou ja entre els qui s’acosten al Jordà a fer-se batejar, tot i que encara no s’ha manifestat. Precisament tota la seva preocupacióés «adreçar el camí» perquè aquella gent pugui creure en ell. Així presentaven les primeres generacions cristianes la figura del Baptista.
Però les paraules del Baptista estan redactades de tal manera que, llegides avui pels que ens diem cristians, provoquen en nosaltres preguntes inquietants. Jesús és enmig nostre, però el coneixem de debò?, combreguem amb ell?, el seguim de prop?
És cert que a l’Església estem sempre parlant de Jesús. En teoria no hi ha res de més important per a nosaltres. Però després se’ns veu donant tantes voltes sobre les nostres idees, projectes i activitats que, no poques vegades, Jesús queda en un segon pla. Som nosaltres mateixos els que, sense adonar-nos-en, «l’ocultem» amb el nostre protagonisme.
Potser, la major desgràcia del cristianisme és que hi hagi tants homes i dones que es diuen «cristians», en el cor dels quals Jesús és absent. No el coneixen. No vibren amb ell. No els atrau ni sedueix. Jesús és una figura inert i apagada. És mut. No els diu res d’especial que encoratgi les seves vides. La seva existència no està marcada per Jesús.
Aquesta Església necessita urgentment «testimonis» de Jesús, creients que s’assemblin més a ell, cristians que, amb la seva manera de ser i de viure, facilitin el camí per creure en Crist. Necessitem testimonis que parlin de Déu com parlava ell, que comuniquin el seu missatge de compassió com ho feia ell, que encomanin confiança en el Pare com ell.
¿De què serveixen les nostres catequesis i predicacions si no condueixen a conèixer, estimar i seguir amb més fe i més goig a Jesucrist? En què queden les nostres eucaristies si no ajuden a combregar de manera més viva amb Jesús, amb el seu projecte i amb el seu lliurament crucificat a tots. A l’Església ningú no és «la Llum», però tots podem irradiar-la amb la nostra vida. Ningú no és «la Paraula de Déu», però tots podem ser una veu que convida i encoratja a centrar el cristianisme en Jesucrist.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

3 Advento – B
Xoán 1,6-8.19-28
14 de decembro, 2014

ACHAIAR O CAMIÑO CARA A XESÚS

«Entre vós hai un a quen non coñecedes». Estas palabras pronúnciaas o Bautista referíndose a Xesús, que se move xa entre quen se achegan ao Xordán a bautizárense, Por máis que aínda non se manifestou. Precisamente toda a súa preocupación é «achaiar o camiño» para que aquela xente poida crer nel. Así presentaban as primeiras xeracións cristiás a figura do Bautista.
Pero as palabras do Bautista están redactadas de tal forma que, lidas hoxe polos que nos dicimos cristiáns, provocan en nós preguntas inquietantes. Xesús está no medio de nós, pero, coñecémolo de verdade?, comulgamos con el?, seguímolo de cerca?
É certo que na Igrexa estamos sempre falando de Xesús. En teoría nada hai máis importante para nós. Pero logo vésenos virar tanto sobre as nosas ideas, proxectos e actividades que, non poucas veces, Xesús fica nun segundo plano. Somos nós mesmos quen, sen dármonos conta, o ocultamos co noso protagonismo?
Talvez, a maior desgraza do cristianismo é que haxa tantos homes e mulleres que se din «cristiáns», en cuxo corazón Xesús está ausente. Non o coñecen. Non vibran con el. Non os atrae nin seduce. Xesús é unha figura inerte e apagada. Está mudo. Non lles di nada especial que alente as súas vidas. A súa existencia non está marcada por Xesús.
Esta Igrexa necesita urxentemente de «testemuñas» de Xesús, crentes que se parezan máis a el, cristiáns que, co seu xeito de seren e de viviren, faciliten o camiño para crer en Cristo. Necesitamos testemuñas que falen de Deus como falaba el. Que comuniquen a súa mensaxe de compaixón como o facía el. Que contaxien confianza no Pai coma el.
De que serven as nosas catequeses e predicacións se non conducen a coñecermos, amarmos e seguirmos con máis fe e máis gozo a Xesús Cristo? En que fican as nosas eucaristías se non axudan a comulgarmos de xeito máis vivo con Xesús, co seu proxecto e coa súa entrega crucificada a todos? Na Igrexa ninguén é «a Luz», pero todos podemos irradiala coa nosa vida. Ninguén é «a Palabra de Deus», pero todos podemos sermos unha voz que invita e alenta a centrarmos o cristianismo en Xesús Cristo.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

3 Avvento – B
Giovanni 1,6-8.19-28
14 dicembre 2014

APPIANARE LA STRADA VERSO GESÙ

«In mezzo a voi c’è uno che non conoscete». Sono le parole che pronuncia il Battista riferendosi a Gesù, già presente tra coloro che si recano al Giordano per farsi battezzare, per quanto ancora non si sia manifestato. Ogni sua preoccupazione è appunto di «appianare la strada» perché quella gente possa credere in lui. Così le prime generazioni cristiane presentavano la figura del Battista.
Ma le parole del Battista sono redatte in modo tale che, lette oggi da noi che ci diciamo cristiani, non cessano di provocare domande inquietanti. Gesù è in mezzo a noi, ma lo conosciamo veramente? Comunichiamo con lui? Lo seguiamo da vicino?
È chiaro che nella Chiesa continuiamo sempre a parlare di Gesù. In teoria non c’è nulla di più importante per noi. Ma poi ci si vede girare tanto sulle nostre idee, progetti e attività che, non poche volte, Gesù rimane in secondo piano. Siano noi stessi che, senza rendercene conto, lo «nascondiamo» con il nostro protagonismo.
Forse, la maggiore disgrazia del cristianesimo è che ci siano tanto uomini e donne che si dicono «cristiani» mentre nel loro cuore Gesù è assente. Non lo conoscono. Non vibrano con lui. Non li attrae né li seduce. Gesù è una figura inerte e spenta. Ed è muto. Non dice loro nulla di speciale che dia respiro alla loro vita. La loro esistenza non è segnata da Gesù.
Questa Chiesa ha urgente bisogno di «testimoni» di Gesù, credenti che assomiglino di più a lui, cristiani che, con il loro modo di essere e di vivere, facilitino la strada per credere in Cristo. Abbiamo bisogno di testimoni che parlino di Dio come ne parlava lui, che comunichino il suo messaggio di compassione come faceva lui, che contagino la fiducia nel Padre come lui.
A che cosa servono le nostre catechesi e predicazioni se non portano a conoscere, amare e seguire con più fede e più gioia Gesù Cristo? In che consistono le nostre eucaristie se non aiutano a comunicare in maniera più viva con Gesù, con il suo disegno e con la sua consegna crocifissa a tutti? Nella Chiesa nessuno è «la Luce», ma tutti possiamo irradiarla con la nostra vita. Nessuno è «la Parola di Dio», ma tutti possiamo essere una voce che invita e sollecita a centrare il cristianesimo in Gesù Cristo.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

3 Avent – B
Jean 1,6-8.19-28
Le 14 décembre 2014

APLANIR LE CHEMIN VERS JÉSUS

«Il y a parmi vous quelqu’un que vous ne connaissez pas». Ce sont des mots prononcés par Jean – Baptiste se référant à Jésus, qui marche déjà au milieu de ceux qui s’approchent du Jourdain pour se faire baptiser, même s’il ne s’est pas encore manifesté. Tout son souci c’est justement «d’aplanir le chemin» afin que cette foule puisse croire en lui. C’est ainsi que les premières générations chrétiennes présentaient Jean – Baptiste.
Mais les paroles de Jean- Baptiste sont rédigées de telle sorte que, lues aujourd’hui, par nous qui nous affirmons chrétiens, elles ne cessent de provoquer chez nous des questions inquiétantes. Jésus est au milieu de nous, mais le connaissons-nous vraiment? Communions-nous avec lui ? Le suivons-nous de près?
Certes, dans l’Eglise nous parlons constamment de Jésus. En théorie, rien n’existe pour nous de plus important. Mais on nous voit si souvent tourner autour de nos idées, de nos projets et de nos activités que, bien des fois, Jésus est relégué au second plan. C’est nous-mêmes qui, sans nous en rendre compte, «l’occultons» en occupant sa place.
Le plus grand malheur du christianisme c’est peut-être qu’il y ait tant d’hommes et de femmes qui se disent «chrétiens» alors que Jésus est absent de leur cœur. Ils ne le connaissent pas. Ils n’ont pas d’enthousiasme pour lui. Ils ne se sentent pas attirés ni séduits par lui. Jésus est pour eux une figure inerte et éteinte. Il reste muet. Il ne leur dit rien de spécial susceptible d’animer leurs vies. Leur existence n’est pas marquée par Jésus.
Cette Eglise a un besoin urgent de «témoins» de Jésus, des croyants qui lui ressemblent davantage, des chrétiens qui, par leur manière d’être et de vivre, facilitent le chemin vers la foi au Christ. Nous avons besoin de témoins qui parlent de Dieu comme Jésus en parlait, qui communiquent son message de compassion comme il le faisait, qui transmettent comme lui, confiance en Dieu, le Père.
A quoi bon nos catéchèses et nos prédications si elles ne conduisent pas à connaître, aimer et suivre Jésus-Christ avec plus de foi et de joie? Que deviennent nos eucharisties si elles ne nous aident pas à communier da façon plus vivante avec Jésus, avec son projet et avec le don de soi qu’il a fait à tous sur la croix? Personne dans l’Eglise n’est «la Lumière» mais nous pouvons tous la rayonner avec notre vie. Personne n’est «la Parole de Dieu» mais nous pouvons tous être une voix qui encourage et qui invite à centrer le christianisme sur Jésus-Christ.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna


HOMILIA - PT

3 Advento – B
João 1,6-8.19-28
14 de dezembro, 2014

APLANAR O CAMINHO PARA JESUS

«Entre vós há um que não conheceis». Estas palavras são pronunciadas por João Baptista referindo-se a Jesus, que se movimenta já entre os que se aproximam do Jordão a baptizar-se, apesar de, todavia, ainda não se ter manifestado. Precisamente toda a sua preocupação é «aplanar o caminho» para que aquela gente possa acreditar Nele. Assim apresentavam as primeiras gerações cristãs a figura de João Baptista.
Mas as palavras de João Baptista estão escritas de tal forma que, lidas hoje pelos que se dizem cristãos, não deixam de provocar em nós perguntas inquietantes. Jesus está no meio de nós, mas conhecemo-Lo de verdade? Comungamos com Ele? Seguimo-Lo de perto?
É certo que na Igreja estamos sempre a falar de Jesus. Em teoria nada há mais importante para nós. Mas logo se nos vê mudar tanto sobre as nossas ideias, projectos e actividades que, não poucas vezes, Jesus fica num segundo plano. Somos nós mesmos quem, sem dar-nos conta, o «ocultamos» com o nosso protagonismo.
Talvez, a maior desgraça do cristianismo é que haja tantos homens e mulheres que se dizem «cristãos» e em cujo coração Jesus está ausente. Não O conhecem. Não vibram com Ele. Não os atrai nem seduz. Jesus é uma figura inerte e apagada. Está mudo. Não lhes diz nada de especial que alente as suas vidas. A Sua existência não está marcada por Jesus.
Esta Igreja necessita urgentemente de «testemunhos» de Jesus, crentes que se pareçam mais a Ele, cristãos que, com a sua forma de ser e de viver, facilitem o caminho para acreditar em Cristo. Necessitamos testemunhos que falem de Deus como falava Ele, que comuniquem a Sua mensagem de compaixão como O fazia Ele, que contagiem confiança no Pai como Ele.
De que servem as nossas catequeses e predicações se não conduzem a conhecer, amar e seguir com mais fé e mais gozo a Jesus Cristo? Em que ficam as nossas eucaristias se não ajudam a comungar de forma mais viva com Jesus, com o Seu projecto e com Sua entrega crucificada a todos. Na Igreja ninguém é «a Luz», mas todos a podemos irradia-la com a nossa vida. Ninguém é «a Palavra de Deus», mas todos podemos ser una voz que convida e alenta a centrar o cristianismo em Jesus Cristo.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

3rd Sunday of Advent – B
John 1,6-8.19-28
December 14, 2014

MAKE STRAIGHT THE PATH TO JESUS

«Standing among you is one unknown to you». The Baptist pronounced these words referring to Jesus, who is already moving among those who came to the Jordan to be baptized, though he has not yet manifested himself. This is precisely the Baptist’s concern «make his paths straight» so that those people would be able to believe in that one. This is how the first Christian generations presented the figure of the Baptist.
But the Baptist’s words are presented in such a way that they can be read today by those who call ourselves Christians, so as to provoke unsettling questions in us. Jesus is in our midst, but do we truly know him? Do we agree with him? Do we closely follow him?
Certainly in the Church we are always talking about Jesus. In theory there’s nothing more important for us. But pretty quickly we find ourselves heading so much toward our own ideas, projects, activities that all too often Jesus ends up on the back burner. We ourselves are the ones who unwittingly «hide» him by putting ourselves in the forefront.
Possibly Christianity’s greatest disgrace is that for so many men and women who call themselves Christian, Jesus is absent from their hearts. They don’t know him. They don’t vibrate with him. He doesn’t attract or seduce them. Jesus is an inert and darkened figure. He’s silent. He says nothing special to breathe life into their lives. Their existence isn’t marked by Jesus.
Our Church urgently needs «witnesses» to Jesus, believers who look more like him, Christians who by their way of being and living facilitate the path to believe in Christ. We need witnesses who speak of God the way Jesus speaks, who communicate his message of compassion as he did, who spread trust in the Father as he did.
What do all our catechesis and preaching do if they don’t lead others to know, love and follow Jesus Christ with more faith and more joy? Where do our Eucharists lead to if they don’t help us to share in a more living manner with Jesus, with his project, with his crucified giving of self to all? In the Church no one is «the Light», but all of us can shine that light through our lives. No one is «God’s Word», but all of us can be a voice that invites and encourages the focusing of Christianity on Jesus Christ.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario