El pasado 2 de octubre, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia:
"Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción".
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola: EL recibido estafa Satisfacción la Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe sobre mi Libro, Jesús.Aproximación Histórica .
HOMILIA - ES
3 Domingo de Adviento – B
Juan 1,6-8.19-28
14 de diciembre de 2014
ALLANAR
EL CAMINO HACIA JESÚS
«Entre vosotros hay uno que no
conocéis». Estas palabras las pronuncia el Bautista refiriéndose a Jesús, que
se mueve ya entre quienes se acercan al Jordán a bautizarse, aunque todavía no
se ha manifestado. Precisamente toda su preocupación es «allanar el camino»
para que aquella gente pueda creer en él. Así presentaban las primeras
generaciones cristianas la figura del Bautista.
Pero las palabras del Bautista
están redactadas de tal forma que, leídas hoy por los que nos decimos
cristianos, provocan en nosotros preguntas inquietantes. Jesús está en medio de
nosotros, pero ¿lo conocemos de verdad?, ¿comulgamos con él?, ¿le seguimos de
cerca?
Es cierto que en la Iglesia
estamos siempre hablando de Jesús. En teoría nada hay más importante para
nosotros. Pero luego se nos ve girar tanto sobre nuestras ideas, proyectos y
actividades que, no pocas veces, Jesús queda en un segundo plano. Somos
nosotros mismos quienes, sin darnos cuenta, lo «ocultamos» con nuestro
protagonismo.
Tal vez, la mayor desgracia del
cristianismo es que haya tantos hombres y mujeres que se dicen «cristianos», en
cuyo corazón Jesús está ausente. No lo conocen. No vibran con él. No los atrae
ni seduce. Jesús es una figura inerte y apagada. Está mudo. No les dice nada
especial que aliente sus vidas. Su existencia no está marcada por Jesús.
Esta Iglesia necesita
urgentemente «testigos» de Jesús, creyentes que se parezcan más a él,
cristianos que, con su manera de ser y de vivir, faciliten el camino para creer
en Cristo. Necesitamos testigos que hablen de Dios como hablaba él, que
comuniquen su mensaje de compasión como lo hacía él, que contagien confianza en
el Padre como él.
¿De qué sirven nuestras
catequesis y predicaciones si no conducen a conocer, amar y seguir con más fe y
más gozo a Jesucristo? ¿En qué quedan nuestras eucaristías si no ayudan a
comulgar de manera más viva con Jesús, con su proyecto y con su entrega
crucificada a todos. En la Iglesia nadie es «la Luz», pero todos podemos
irradiarla con nuestra vida. Nadie es «la Palabra de Dios», pero todos podemos
ser una voz que invita y alienta a centrar el cristianismo en Jesucristo.
José Antonio Pagola
HOMILIA - EU
Abendualdiko 3.
Igandea – B
Joan 1,6-8.19-28
2014ko abenduaren
14a
ZELAITU JESUSENGANAKO BIDEA
«Bada
zuen artean ezagutzen ez duzuen bat». Jesusez esan ditu hitz horiek Joan
Bataiatzaileak; bataiatuak izateko, Jordan ibaira doan jende artean baitabil
hura, oraino jendaurrean agertu ez bada ere. Hain juxtu, bere kezka guztia
«bidea zelaitzea» du Joanek, jende hark Jesusengan sinetsi ahal dezan. Horrela
aurkeztu ohi zuten Bataiatzailearen imajina lehen kristau-belaunaldiek.
Baina
Bataiatzailearen hitzak halako moduan daude emanik, non, geure burua kristau
jotzen dugunoi, gaur irakurririk, galdera kezkagarriak eragiten baitizkigute.
Gure artean da Jesus, baina ezagutzen al dugu zinez?, bat egiten al dugu
harekin?, hurbiletik jarraitzen al diogu?
Egia
esan, Jesusez mintzo gara beti Elizan. Teorian ez da ezer guretzat hura baino
garrantzizkoagorik. Baina, gero, hainbat jirabira ematen ditugu geure ideien,
egitasmoen eta ekintzen inguruan, non, ez batere gutxitan, bigarren maila
batean gelditzen baita Jesus. Geuk «ezkutatzen dugu» Jesus, konturatu gabe,
geure burua protagonismoa emanez.
Agian,
hau du kristautasunak bere zoritxarrik handiena: bere baitan «kristau» direla
esaten duten hainbat eta hainbat gizon-emakume izatea, bihotzean Jesusen
arrastorik ez dutela. Ez dute ezagutzen. Ez dute haren bizi-arnasarik. Ez ditu
hark erakartzen, ez liluratzen. Irudi zurrun eta bizirik gabea da Jesus
haiengan. Mutu da. Ez die esaten bizitza arnastuko dien ezer berezirik. Haien
bizitza ez du markatzen Jesusek.
Eliza
honek Jesusen «lekukoen» premia gorria du, haren antzeko izango diren
fededunen, kristauen premia, beren izaeraz eta bizieraz Kristogan sinesteko
bidea erraztuko dutenen premia. Jainkoaz hark bezala hitz egingo duten lekukoen
beharra du, Jainkoaren errukizko mezua hark egiten zuen bezala komunikatuko
dutenen beharra, Aitaganako konfiantza hark egiten zuen bezala kutsatuko
dutenen beharra.
Zertako
dira gure katekesiak eta predikuak Jesu Kristo ezagutzera, maitatzera, hari
fede eta gozotasun handiagoz sinestera ez bagaramatzate? Zertako dira gure
eukaristiak Jesusekin, haren egitasmoarekin, guztientzat hark egin duen
buru-eskaintza gurutzatuarekin bat egiten laguntzen ez badute? Elizan inor ez
da «Argia», baina guztiok distiraraz dezakegu hura geure bizitzan. Inor ez da
«Jainkoaren Hitza», baina guztiok izan gaitezke kristautasunaren ardaztzat Jesu
Kristo hartzera gonbidatzen eta eragiten duen ahots.
José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain
HOMILIA - CA
Diumenge 3 d’Advent
– B
Joan 1,6-8.19-28
14 desembre 2014
ADRECEU EL CAMÍCAP A JESÚS
«Entre
vosaltres n’hi ha un que no coneixeu». Aquestes paraules les pronuncia el
Baptista referint-se a Jesús, que es mou ja entre els qui s’acosten al Jordà a
fer-se batejar, tot i que encara no s’ha manifestat. Precisament tota la seva
preocupacióés «adreçar el camí» perquè aquella gent pugui creure en ell. Així
presentaven les primeres generacions cristianes la figura del Baptista.
Però
les paraules del Baptista estan redactades de tal manera que, llegides avui
pels que ens diem cristians, provoquen en nosaltres preguntes inquietants.
Jesús és enmig nostre, però el coneixem de debò?, combreguem amb ell?, el seguim
de prop?
És
cert que a l’Església estem sempre parlant de Jesús. En teoria no hi ha res de
més important per a nosaltres. Però després se’ns veu donant tantes voltes
sobre les nostres idees, projectes i activitats que, no poques vegades, Jesús
queda en un segon pla. Som nosaltres mateixos els que, sense adonar-nos-en,
«l’ocultem» amb el nostre protagonisme.
Potser,
la major desgràcia del cristianisme és que hi hagi tants homes i dones que es
diuen «cristians», en el cor dels quals Jesús és absent. No el coneixen. No
vibren amb ell. No els atrau ni sedueix. Jesús és una figura inert i apagada.
És mut. No els diu res d’especial que encoratgi les seves vides. La seva
existència no està marcada per Jesús.
Aquesta
Església necessita urgentment «testimonis» de Jesús, creients que s’assemblin
més a ell, cristians que, amb la seva manera de ser i de viure, facilitin el
camí per creure en Crist. Necessitem testimonis que parlin de Déu com parlava
ell, que comuniquin el seu missatge de compassió com ho feia ell, que encomanin
confiança en el Pare com ell.
¿De
què serveixen les nostres catequesis i predicacions si no condueixen a
conèixer, estimar i seguir amb més fe i més goig a Jesucrist? En què queden les
nostres eucaristies si no ajuden a combregar de manera més viva amb Jesús, amb
el seu projecte i amb el seu lliurament crucificat a tots. A l’Església ningú
no és «la Llum», però tots podem irradiar-la amb la nostra vida. Ningú no és
«la Paraula de Déu», però tots podem ser una veu que convida i encoratja a
centrar el cristianisme en Jesucrist.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
HOMILIA - GL
3 Advento – B
Xoán 1,6-8.19-28
14 de decembro,
2014
ACHAIAR O CAMIÑO CARA A XESÚS
«Entre
vós hai un a quen non coñecedes». Estas palabras pronúnciaas o Bautista
referíndose a Xesús, que se move xa entre quen se achegan ao Xordán a
bautizárense, Por máis que aínda non se manifestou. Precisamente toda a súa preocupación é «achaiar o camiño»
para que aquela xente poida crer nel. Así presentaban as primeiras
xeracións cristiás a figura do Bautista.
Pero as palabras do Bautista
están redactadas de tal forma que, lidas hoxe polos que nos dicimos cristiáns,
provocan en nós preguntas inquietantes. Xesús
está no medio de nós, pero, coñecémolo de verdade?, comulgamos con el?,
seguímolo de cerca?
É
certo que na Igrexa estamos sempre falando de Xesús. En teoría nada hai máis
importante para nós. Pero logo vésenos virar tanto sobre as nosas ideas,
proxectos e actividades que, non poucas veces, Xesús fica nun segundo plano.
Somos nós mesmos quen, sen dármonos conta, o ocultamos co noso protagonismo?
Talvez,
a maior desgraza do cristianismo é que haxa tantos homes e mulleres que se din
«cristiáns», en cuxo corazón Xesús está ausente. Non o coñecen. Non vibran con
el. Non os atrae nin seduce. Xesús é unha figura inerte e apagada. Está mudo.
Non lles di nada especial que alente as súas vidas. A súa existencia non está
marcada por Xesús.
Esta
Igrexa necesita urxentemente de «testemuñas» de Xesús, crentes que se parezan
máis a el, cristiáns que, co seu xeito de seren e de viviren, faciliten o
camiño para crer en Cristo. Necesitamos testemuñas que falen de Deus como
falaba el. Que comuniquen a súa mensaxe de compaixón como o facía el. Que contaxien
confianza no Pai coma el.
De que serven as nosas catequeses
e predicacións se non conducen a coñecermos, amarmos e seguirmos con máis fe e
máis gozo a Xesús Cristo? En que fican
as nosas eucaristías se non axudan a comulgarmos de xeito máis vivo con Xesús,
co seu proxecto e coa súa entrega crucificada a todos? Na Igrexa ninguén é «a
Luz», pero todos podemos irradiala coa nosa vida. Ninguén é «a Palabra de
Deus», pero todos podemos sermos unha voz que invita e alenta a centrarmos o
cristianismo en Xesús Cristo.
José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire
HOMILIA -IT
3 Avvento – B
Giovanni 1,6-8.19-28
14 dicembre 2014
APPIANARE LA STRADA VERSO GESÙ
«In
mezzo a voi c’è uno che non conoscete». Sono le parole che pronuncia il
Battista riferendosi a Gesù, già presente tra coloro che si recano al Giordano
per farsi battezzare, per quanto ancora non si sia manifestato. Ogni sua
preoccupazione è appunto di «appianare la strada» perché quella gente possa
credere in lui. Così le prime generazioni cristiane presentavano la figura del
Battista.
Ma le
parole del Battista sono redatte in modo tale che, lette oggi da noi che ci
diciamo cristiani, non cessano di provocare domande inquietanti. Gesù è in
mezzo a noi, ma lo conosciamo veramente? Comunichiamo con lui? Lo seguiamo da
vicino?
È
chiaro che nella Chiesa continuiamo sempre a parlare di Gesù. In teoria non c’è
nulla di più importante per noi. Ma poi ci si vede girare tanto sulle nostre
idee, progetti e attività che, non poche volte, Gesù rimane in secondo piano.
Siano noi stessi che, senza rendercene conto, lo «nascondiamo» con il nostro
protagonismo.
Forse,
la maggiore disgrazia del cristianesimo è che ci siano tanto uomini e donne che
si dicono «cristiani» mentre nel loro cuore Gesù è assente. Non lo conoscono.
Non vibrano con lui. Non li attrae né li seduce. Gesù è una figura inerte e
spenta. Ed è muto. Non dice loro nulla di speciale che dia respiro alla loro
vita. La loro esistenza non è segnata da Gesù.
Questa
Chiesa ha urgente bisogno di «testimoni» di Gesù, credenti che assomiglino di
più a lui, cristiani che, con il loro modo di essere e di vivere, facilitino la
strada per credere in Cristo. Abbiamo bisogno di testimoni che parlino di Dio
come ne parlava lui, che comunichino il suo messaggio di compassione come
faceva lui, che contagino la fiducia nel Padre come lui.
A che
cosa servono le nostre catechesi e predicazioni se non portano a conoscere,
amare e seguire con più fede e più gioia Gesù Cristo? In che consistono le
nostre eucaristie se non aiutano a comunicare in maniera più viva con Gesù, con
il suo disegno e con la sua consegna crocifissa a tutti? Nella Chiesa nessuno è
«la Luce», ma tutti possiamo irradiarla con la nostra vita. Nessuno è «la Parola
di Dio», ma tutti possiamo essere una voce che invita e sollecita a centrare il
cristianesimo in Gesù Cristo.
José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo
HOMILIA - FR
3 Avent – B
Jean 1,6-8.19-28
Le 14 décembre 2014
APLANIR LE CHEMIN VERS JÉSUS
«Il y
a parmi vous quelqu’un que vous ne connaissez pas». Ce sont des mots prononcés
par Jean – Baptiste se référant à Jésus, qui marche déjà au milieu de ceux qui
s’approchent du Jourdain pour se faire baptiser, même s’il ne s’est pas encore
manifesté. Tout son souci c’est justement «d’aplanir le chemin» afin que cette
foule puisse croire en lui. C’est ainsi que les premières générations
chrétiennes présentaient Jean – Baptiste.
Mais
les paroles de Jean- Baptiste sont rédigées de telle sorte que, lues
aujourd’hui, par nous qui nous affirmons chrétiens, elles ne cessent de
provoquer chez nous des questions inquiétantes. Jésus est au milieu de nous,
mais le connaissons-nous vraiment? Communions-nous avec lui ? Le suivons-nous
de près?
Certes,
dans l’Eglise nous parlons constamment de Jésus. En théorie, rien n’existe pour
nous de plus important. Mais on nous voit si souvent tourner autour de nos
idées, de nos projets et de nos activités que, bien des fois, Jésus est relégué
au second plan. C’est nous-mêmes qui, sans nous en rendre compte, «l’occultons»
en occupant sa place.
Le
plus grand malheur du christianisme c’est peut-être qu’il y ait tant d’hommes
et de femmes qui se disent «chrétiens» alors que Jésus est absent de leur cœur.
Ils ne le connaissent pas. Ils n’ont pas d’enthousiasme pour lui. Ils ne se
sentent pas attirés ni séduits par lui. Jésus est pour eux une figure inerte et
éteinte. Il reste muet. Il ne leur dit rien de spécial susceptible d’animer
leurs vies. Leur existence n’est pas marquée par Jésus.
Cette
Eglise a un besoin urgent de «témoins» de Jésus, des croyants qui lui
ressemblent davantage, des chrétiens qui, par leur manière d’être et de vivre,
facilitent le chemin vers la foi au Christ. Nous avons besoin de témoins qui
parlent de Dieu comme Jésus en parlait, qui communiquent son message de
compassion comme il le faisait, qui transmettent comme lui, confiance en Dieu,
le Père.
A
quoi bon nos catéchèses et nos prédications si elles ne conduisent pas à
connaître, aimer et suivre Jésus-Christ avec plus de foi et de joie? Que
deviennent nos eucharisties si elles ne nous aident pas à communier da façon
plus vivante avec Jésus, avec son projet et avec le don de soi qu’il a fait à
tous sur la croix? Personne dans l’Eglise n’est «la Lumière» mais nous pouvons
tous la rayonner avec notre vie. Personne n’est «la Parole de Dieu» mais nous
pouvons tous être une voix qui encourage et qui invite à centrer le
christianisme sur Jésus-Christ.
José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna
HOMILIA - PT
3 Advento – B
João 1,6-8.19-28
14 de dezembro,
2014
APLANAR O CAMINHO PARA JESUS
«Entre
vós há um que não conheceis». Estas palavras são pronunciadas por João Baptista
referindo-se a Jesus, que se movimenta já entre os que se aproximam do Jordão a
baptizar-se, apesar de, todavia, ainda não se ter manifestado. Precisamente toda
a sua preocupação é «aplanar o caminho» para que aquela gente possa acreditar
Nele. Assim apresentavam as primeiras gerações cristãs a figura de João
Baptista.
Mas
as palavras de João Baptista estão escritas de tal forma que, lidas hoje pelos
que se dizem cristãos, não deixam de provocar em nós perguntas inquietantes.
Jesus está no meio de nós, mas conhecemo-Lo de verdade? Comungamos com Ele?
Seguimo-Lo de perto?
É
certo que na Igreja estamos sempre a falar de Jesus. Em teoria nada há mais
importante para nós. Mas logo se nos vê mudar tanto sobre as nossas ideias,
projectos e actividades que, não poucas vezes, Jesus fica num segundo plano.
Somos nós mesmos quem, sem dar-nos conta, o «ocultamos» com o nosso
protagonismo.
Talvez,
a maior desgraça do cristianismo é que haja tantos homens e mulheres que se
dizem «cristãos» e em cujo coração Jesus está ausente. Não O conhecem. Não
vibram com Ele. Não os atrai nem seduz. Jesus é uma figura inerte e apagada.
Está mudo. Não lhes diz nada de especial que alente as suas vidas. A Sua
existência não está marcada por Jesus.
Esta
Igreja necessita urgentemente de «testemunhos» de Jesus, crentes que se pareçam
mais a Ele, cristãos que, com a sua forma de ser e de viver, facilitem o
caminho para acreditar em Cristo. Necessitamos testemunhos que falem de Deus
como falava Ele, que comuniquem a Sua mensagem de compaixão como O fazia Ele,
que contagiem confiança no Pai como Ele.
De
que servem as nossas catequeses e predicações se não conduzem a conhecer, amar
e seguir com mais fé e mais gozo a Jesus Cristo? Em que ficam as nossas
eucaristias se não ajudam a comungar de forma mais viva com Jesus, com o Seu
projecto e com Sua entrega crucificada a todos. Na Igreja ninguém é «a Luz»,
mas todos a podemos irradia-la com a nossa vida. Ninguém é «a Palavra de Deus»,
mas todos podemos ser una voz que convida e alenta a centrar o cristianismo em
Jesus Cristo.
José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez
HOMILIA - EN
3rd Sunday of Advent – B
John 1,6-8.19-28
December 14, 2014
MAKE STRAIGHT THE PATH TO JESUS
«Standing among you is one unknown to you». The
Baptist pronounced these words referring to Jesus, who is already moving among
those who came to the Jordan to be baptized, though he has not yet manifested
himself. This is precisely the Baptist’s concern «make his paths straight» so
that those people would be able to believe in that one. This is how the first
Christian generations presented the figure of the Baptist.
But the Baptist’s words are presented in such a way
that they can be read today by those who call ourselves Christians, so as to
provoke unsettling questions in us. Jesus is in our midst, but do we truly know
him? Do we agree with him? Do we closely follow him?
Certainly in the Church we are always talking about
Jesus. In theory there’s nothing more important for us. But pretty quickly we
find ourselves heading so much toward our own ideas, projects, activities that
all too often Jesus ends up on the back burner. We ourselves are the ones who
unwittingly «hide» him by putting ourselves in the forefront.
Possibly Christianity’s greatest disgrace is that for
so many men and women who call themselves Christian, Jesus is absent from their
hearts. They don’t know him. They don’t vibrate with him. He doesn’t attract or
seduce them. Jesus is an inert and darkened figure. He’s silent. He says
nothing special to breathe life into their lives. Their existence isn’t marked
by Jesus.
Our Church urgently needs «witnesses» to Jesus,
believers who look more like him, Christians who by their way of being and
living facilitate the path to believe in Christ. We need witnesses who speak of
God the way Jesus speaks, who communicate his message of compassion as he did,
who spread trust in the Father as he did.
What do all our catechesis and preaching do if they
don’t lead others to know, love and follow Jesus Christ with more faith and
more joy? Where do our Eucharists lead to if they don’t help us to share in a
more living manner with Jesus, with his project, with his crucified giving of
self to all? In the Church no one is «the Light», but all of us can shine that
light through our lives. No one is «God’s Word», but all of us can be a voice
that invites and encourages the focusing of Christianity on Jesus Christ.
José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf
Para
ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
No hay comentarios:
Publicar un comentario