lunes, 16 de febrero de 2015

02/22/2015 -1st Sunday of Lent – B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia:
"Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción". 
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .

Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

22/02/2015
1 Cuaresma – B
Marcos 1,12-15

EMPUJADOS AL DESIERTO

Marcos presenta la escena de Jesús en el desierto como un resumen de su vida. Señalo algunas claves. Según el evangelista, «el Espíritu empuja a Jesús al desierto». No es una iniciativa suya. Es el Espíritu de Dios el que lo desplaza hasta colocarlo en el desierto: la vida de Jesús no va a ser un camino de éxito fácil; más bien le esperan pruebas, inseguridad y amenazas.
Pero el «desierto» es, al mismo tiempo, el mejor lugar para escuchar, en silencio y soledad, la voz de Dios. El lugar al que hay que volver en tiempos de crisis para abrirle caminos al Señor en el corazón del pueblo. Así se pensaba en la época de Jesús.
En el desierto, Jesús «es tentado por Satanás». Nada se dice del contenido de las tentaciones. Solo que provienen de «Satanás», el Adversario que busca la ruina del ser humano destruyendo el plan de Dios. Ya no volverá a aparecer en todo el evangelio de Marcos. Jesús lo ve actuando en todos aquellos que lo quieren desviar de su misión, incluido Pedro.
El breve relato termina con dos imágenes en fuerte contraste: Jesús «vive entre fieras», pero «los ángeles le sirven». Las «fieras», los seres más violentos de la creación, evocan los peligros que amenazarán siempre a Jesús y su proyecto. Los «ángeles», los seres más buenos de la creación, evocan la cercanía de Dios que bendice, cuida y defiende a Jesús y su misión.
El cristianismo está viviendo momentos difíciles. Siguiendo los estudios sociológicos, nosotros hablamos de crisis, secularización, rechazo por parte del mundo moderno… Pero tal vez, desde una lectura de fe, hemos de decir algo más: ¿No será Dios quien nos está empujando a este «desierto»? ¿No necesitábamos algo de esto para liberarnos de tanta vanagloria, poder mundano, vanidad y falsos éxitos acumulados inconscientemente durante tantos siglos? Nunca habríamos elegido nosotros estos caminos.
Esta experiencia de desierto, que irá creciendo en los próximos años, es un tiempo inesperado de gracia y purificación que hemos de agradecer a Dios. Él seguirá cuidando su proyecto. Solo se nos pide rechazar con lucidez las tentaciones que nos pueden desviar una vez más de la conversión a Jesucristo.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2015/02/22
Garizumako 1. Igandea – B
Markos 1,12-15

GUZTIOK BASAMORTURA ERAGINAK

Basamortuko Jesusen egonaldia haren bizitzaren laburpentzat eman digu Markosek. Hona giltza batzuk. Ebanjelariaren arabera, «Espirituak basamortura eragin dio Jesusi». Ez da Jesusen beraren ekimena. Jainkoaren Espirituak eraman du basamortura: Jesusen bizitza ez da izango arrakasta errazeko bidea; aitzitik, probaldiak, segurtasunik eza, mehatxuak ditu bere zain.
Halere, «basamortua» da, aldi berean, lekurik egokiena, isiltasunean eta bakardadean, Jainkoaren ahotsa entzuteko. Krisialdietan behin eta berriz itzuli beharreko lekua, herriaren bihotzean Jaunari bidea irekitzeko. Hori uste zuten Jesusen garaian.
Basamortuan, «Satanasen tentazioa jasan du» Jesusek. Ez da adierazi zein izan den tentazioaren edukia. Bakarrik, «Satanasengandik» datorrela, Jainkoaren asmoa deseginez gizakiaren hondamena nahi duen Arerioagandik. Jadanik ez da agertuko gehiago Markosen ebanjelio guztian. Halere, bere egitekotik desbideratu nahi duten guztiengan ikusi du Jesusek tentatzaile hori, baita Pedrogan ere.
Kontakizun labur hori orpoz orpo dauden bi irudirekin bukatu du Markosek: Jesus «piztia artean bizi da», baina «aingeruak ditu zerbitzari». «Piztiek», kreazioko izakirik bortitzen horiek, Jesusek eta haren egitasmoak izango dituzten arriskuak iradokitzen dituzte. «Aingeruek», berriz, kreazioko izaki hoberen horiek, Jesus eta haren misioa bedeinkatzen, zaintzen eta babesten dituen Jainkoaren hurbiltasuna adierazten dute.
Une zailak ari da bizitzen kristautasuna gaur egun. Ikerketa soziologikoei begira, krisiaz, sekularizazioaz, mundu modernoaren ukazioaz mintzo gara. Baina fedetik ikusiz, agian, zerbait gehiago beharko genuke esan: Ez ote da Jainkoa bera guri «basamortura» eragiten ari dena? Ez ote genuen horrelako zerbaiten premia hainbat mendetan oharkabean metaturiko hainbat haizekeria, hainbat mundutar botere, hainbat harrokeria eta arrakasta faltsutik geure burua liberatzeko? Ez genuen aukeratu izango horrelako biderik guk geurez sekula.
Basamortu-esperientzia hau, ondorengo urteetan haziz joango den hau, ustekabeko grazia- eta garbitze-aldia da, Jainkoari eskertu beharrekoa. Hark aurrera jarraituko du bere asmoarekin. Hauxe bakarrik eskatzen digu: uko egin diezaiegula, azti eta argi, Jesu Kristogana bihurtzetik desbidera gaitzaketen tentazioei.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

22/02/2015
Diumenge 1 de Quaresma – B
Marc 1,12-15

EMPESOS AL DESERT

Marc presenta l’escena de Jesús al desert com un resum de la seva vida. Assenyalo algunes claus. Segons l’evangelista, «l’Esperit empenyé Jesús cap al desert». No és una iniciativa seva. És l’Esperit de Déu el que el desplaça fins collocar-lo al desert: la vida de Jesús no serà un camí d’èxit fàcil; més aviat li esperen proves, inseguretat i amenaces.
Però el «desert» és, al mateix temps, el millor lloc per escoltar, en silenci i solitud, la veu de Déu. El lloc al qual cal tornar en temps de crisi per obrir camins al Senyor al cor del poble. Així es pensava en l’època de Jesús.
Al desert, Jesús «és temptat per Satanàs». No es diu res del contingut de les temptacions. Només que provenen de «Satanàs», l’Adversari que busca la ruïna de l’ésser humà destruint el pla de Déu. Ja no tornarà a aparèixer en tot l’evangeli de Marc. Jesús el veu actuant en tots aquells que el volen desviar de la seva missió, inclòs Pere.
El breu relat acaba amb dues imatges en fort contrast: Jesús «s’estava entre les feres», però «els àngels l’assistien». Les «feres», els éssers més violents de la creació, evoquen els perills que amenaçaran sempre Jesús i el seu projecte. Els «àngels», els éssers més bons de la creació, evoquen la proximitat de Déu que beneeix, té cura i defensa Jesús i la seva.
El cristianisme està vivint moments difícils. Seguint els estudis sociològics, nosaltres parlem de crisi, secularització, rebuig per part del món modern… Però potser, des d’una lectura de fe, hem de dir alguna cosa més: No serà Déu qui ens està empenyent a aquest «desert»? No ens calia alguna cosa d’aquestes per alliberar-nos de tanta vanaglòria, poder mundà, vanitat i falsos èxits acumulats inconscientment durant tants segles? Mai no hauríem elegit aquests camins.
Aquesta experiència de desert, que anirà creixent en els propers anys, és un temps inesperat de gràcia i de purificació que hem d’agrair a Déu. Ell seguirà cuidant el seu projecte. Només se’ns demana rebutjar amb lucidesa les temptacions que ens poden desviar una vegada més de la conversió a Jesucrist.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

22/02/2015
1 da Coresma – B
Marcos 1,12-15

EMPURRADOS AO DESERTO

Marcos presenta a escena de Xesús no deserto como un resumo da súa vida. Sinalo algunhas claves. Segundo o evanxelista, «o Espírito empuxa a Xesús ao deserto». Non é unha iniciativa súa. É o Espírito de Deus o que o despraza ata colocalo no deserto: a vida de Xesús non vai ser un camiño de éxito fácil; máis ben espéranlle probas, inseguridade e ameazas.
Prén o «deserto» é, ao mesmo tempo, o mellor lugar para escoitar, en silencio e soidade, a voz de Deus. O lugar ao que hai que volver en tempos de crise para abrirlle camiños ao Señor no corazón do pobo. Así se pensaba na época de Xesús.
No deserto, Xesús «é tentado por o Satanás». Nada se di do contido das tentacións. Só que proveñen do «Satanás», o Adversario que busca a ruína do ser humano destruíndo o plan de Deus. Xa non volverá aparecer en todo o evanxeo de Marcos. Xesús veo actuando en todos aqueles que o queren desviar da súa misión, incluído Pedro.
O breve relato termina con dúas imaxes en forte contraste: Xesús «vive entre feras», pero «os anxos sérveno». As «feras», os seres máis violentos da creación, evocan os perigos que ameazarán sempre a Xesús e o seu proxecto. Os «anxos», os seres máis bos da creación, evocan a proximidade de Deus que bendí, coida e defende a Xesús e a súa misión.
O cristianismo está vivindo momentos difíciles. Seguindo os estudos sociolóxicos, nós falamos de crises, secularización, rexeitamento por parte do mundo moderno. Pero tal vez, desde unha lectura de fe, habemos de dicir algo máis: Non será Deus quen nos está empuxando a este «deserto»? Non necesitabamos algo disto para liberármonos de tanta vangloria, poder mundano, vaidade e falsos éxitos acumulados inconscientemente durante tantos séculos?
Nunca elixiriamos nós estes camiños. Esta experiencia de deserto, que irá crecendo nos próximos anos, é un tempo inesperado de graza e purificación que temos de agradecer a Deus. El seguirá coidando o seu proxecto. Só se nos pide rexeitar con lucidez as tentacións que nos poden desviar unha vez máis da conversión a Xesús Cristo.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

22/02/2015
1 Quaresima – B
Marco 1,12-15

SPINTI NEL DESERTO

Marco presenta la scena di Gesù nel deserto come un riassunto della sua vita. Indico alcune chiavi di lettura. Secondo l’evangelista, «lo Spirito spinse Gesù nel deserto». Non è un’iniziativa sua. È lo Spirito di Dio che lo sposta fino a collocarlo nel deserto: la vita di Gesù non sarà un cammino agevole; anzi lo attendono prove, insicurezza e minacce.
Ma il «deserto» è, nello stesso tempo, il luogo migliore per ascoltare, in silenzio e solitudine, la voce di Dio. Il luogo al quale bisogna tornare in tempi di crisi per aprire strade al Signore nel cuore del popolo. Così si pensava all’epoca di Gesù.
Nel deserto, Gesù «è tentato da Satana». Non si dice nulla del contenuto delle tentazioni. Solo che provengono da «Satana», l’Avversario che cerca la rovina dell’essere umano, distruggendo il piano di Dio. Non apparirà più in tutto il vangelo di Marco. Gesù lo vedo all’opera in tutti quelli che cercano di sviarlo dalla sua missione, incluso Pietro.
Il breve racconto termina con due immagini in forte contrasto: Gesù «stava con le fiere», ma «gli angeli lo servivano». Le «fiere», gli esseri più violenti della creazione, evocano i pericoli che minacciano sempre Gesù e il suo disegno. Gli «angeli», gli esseri più buoni della creazione, evocano la vicinanza di Dio che benedice, protegge e difende Gesù e la sua missione.
Il cristianesimo vive momenti difficili. Secondo gli studi sociologici, parliamo di crisi, secolarizzazione, rifiuto da parte del mondo moderno. Ma forse, in una lettura di fede, dobbiamo dire qualcosa di più: Non sarà Dio che ci sta spingendo a questo «deserto»? Non abbiamo bisogno di qualcosa di questo genere per liberarci da tanta vanagloria, potere mondano, vanità e falsi successi accumulati senza consapevolezza per tanti secoli? Noi non avremmo scelto mai queste strade.
Questa esperienza di deserto, che andrà crescendo nei prossimi anni, è un tempo inatteso di grazia e purificazione di cui dobbiamo ringraziare Dio. Egli continuerà a curare il suo progetto. A noi chiede soltanto di rifiutare con lucidità le tentazioni che ci possono sviare ancora una volta dalla conversione a Gesù Cristo.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

22/02/2015
1 Carême – B
Marc 1,12-15

POUSSES AU DESERT

Marc présente la scène de Jésus au désert comme un résumé de sa vie. Il nous indique quelques clés. D’après l’évangile, «l’Esprit pousse Jésus au désert». Ce n’est pas son initiative. C’est l’Esprit de Dieu qui le déplace jusqu’au désert: la vie de Jésus ne sera pas un chemin de succès facile; ce sont plutôt les épreuves, l’insécurité et les menaces qui l’attendent.
Mais le «désert» est, en même temps, le meilleur endroit pour écouter la voix de Dieu dans le silence et dans la solitude. C’est le lieu où il faut revenir dans les temps de crise pour ouvrir des chemins au Seigneur dans le cœur du peuple. C’est ce que l’on pensait au temps de Jésus.
Dans le désert, «Jésus est tenté par Satan». Rien n’est dit du contenu des tentations, sauf qu’elles proviennent de Satan, l’Adversaire qui cherche la ruine de l’être humain en détruisant le projet de Dieu. Après cela, il n’apparaîtra plus dans tout l’évangile de Marc. Jésus le voit à l’œuvre chez tous ceux qui veulent le dévier de sa mission, Pierre inclus.
Le bref récit prend fin avec deux images fortement contrastées: Jésus «vit parmi les bêtes sauvages» mais «les anges le servent». Les «bêtes sauvages», les êtres les plus violents de la création, évoquent les dangers qui vont toujours menacer Jésus et son projet. Les «anges», les êtres les plus bons de la création, évoquent la proximité de Dieu qui bénit, prend soin et défend Jésus et sa mission.
Le christianisme est en train de traverser des moments difficiles. Suivant les études sociologiques, nous parlons de crise, de sécularisation, de refus de la part du monde moderne… Mais à partir d’une lecture de foi, nous devons peut-être dire quelque chose de plus: ce n’est peut-être pas Dieu qui est en train de nous pousser à ce «désert»? N’avions-nous pas besoin de quelque chose de semblable pour nous libérer de tant de vantardise, de pouvoir mondain, de vanité et de faux succès accumulés inconsciemment des siècles durant? Nous n’aurions jamais choisi ces chemins.
Cette expérience de désert, qui va aller croissant les prochaines années, c’est un temps inattendu de grâce et de purification dont nous devons être reconnaissants à Dieu. Il continuera de prendre soin de son projet. Il nous est demandé seulement de refuser avec lucidité les tentations qui peuvent nous dévier encore une fois de la conversion à Jésus-Christ.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

22/02/2015
1 Quaresma – B
Marcos 1,12-15

EMPURRADOS PARA O DESERTO

Marcos apresenta a cena de Jesus no deserto como um resumo da Sua vida. Assinalo algumas pistas. Segundo o evangelista, «o Espírito empurra Jesus para o deserto». Não é uma iniciativa Sua. É o Espírito de Deus que o desloca até o colocar no deserto: a vida de Jesus não vai ser um caminho de êxito fácil; antes pelo contrário esperam-No provações, insegurança e ameaças.
Mas o «deserto» é, ao mesmo tempo, o melhor lugar para escutar, em silêncio e solidão, a voz de Deus. O lugar onde se tem de voltar em tempos de crise para abrir caminhos ao Senhor no coração do povo. Assim se pensava na época de Jesus.
No deserto, Jesus «é tentado por Satanás». Nada se diz do conteúdo das tentações. Só que provêm de «Satanás», o Adversário que procura a ruína do ser humano destruindo o plano de Deus. Já não voltará a aparecer em todo o evangelho de Marcos. Jesus vê-o actuando em todos aqueles que o querem desviar da Sua missão, incluindo Pedro.
O breve relato termina com duas imagens em forte contraste: Jesus «vive entre feras», mas «os anjos servem-No». As «feras», os seres mais violentos da criação, evocam os perigos que ameaçam sempre Jesus e o Seu projecto. Os «anjos», os melhores seres da criação, evocam a proximidade de Deus que abençoa, cuida e defende Jesus e a Sua missão.
O cristianismo está a viver momentos difíceis. Seguindo os estudos sociológicos, falamos de crise, secularização, rejeição por parte do mundo moderno… Mas tal vez, desde uma leitura de fé, temos de decidir algo mais: Não será Deus quem nos está empurrando para este «deserto»? Não necessitaríamos de algo semelhante para nos libertarmos de tanta vanglória, poder mundano, vaidade e falsos êxitos acumulados inconscientemente durante tantos séculos? Nunca teríamos eleito nós estes caminhos.
Esta experiência de deserto, que irá crescendo nos próximos anos, é um tempo inesperado de graça e purificação que temos de agradecer a Deus. Ele continuará a cuidar do Seu projecto. Apenas se nos pede que recusemos com lucidez as tentações que nos podem desviar uma vez mais da conversão a Jesus Cristo.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

02/22/2015
1st Sunday of Lent – B
Mark 1,12-15

DRIVEN INTO THE DESERT

Mark presents the scene of Jesus in the desert as a summary of his life. I’ll just point out a few key points. According to the Evangelist, «The Spirit drove Jesus into the desert». This isn’t his own initiative. It’s God’s Spirit who pushes him until he ends up in the desert: Jesus’ life won’t be an easy path to success; rather he faces tests, insecurity, threats.
But the «desert» is at the same time the best place for him to hear God’s voice in silence and solitude. This is the place he needs to return to in times of crisis, in order to open up paths to God in the heart of the people. That was common thinking in Jesus’ time.
In the desert, Jesus «is tempted by Satan». Nothing is said about the content of these temptations. Only that they come from «Satan», the Enemy who seeks humanity’s ruin, undoing God’s plan. He won’t appear again in the rest of Mark’s Gospel. But Jesus sees him acting through those who want to mess up his mission, even Peter at one point.
This short account ends with two strongly contrasting images: Jesus «was with the wild animals», but «the angels looked after him». These «wild animals», very violent creatures, call to mind the dangers that will constantly threaten Jesus and his project. The «angels», the best creatures, call to mind God’s closeness that blesses, takes care of, defends Jesus and his mission.
Christianity is going through hard times. According to sociological studies, we can speak of crisis, secularization, rejection on the part of the modern world… But perhaps, from the reading of faith, we need to say something more: Could it not be God who is pushing us into this «desert»? Don’t we need something like this to free us from so much vainglory, worldly power, vanity, and false successes unconsciously accumulated over the centuries? We never would have chosen these paths on our own.
This experience of desert that has grown in these last years, is an unexpected time of grace and purification for which we should give thanks to God. God will take care of God’s project. God only asks us to clearly reject the temptations that can lead us astray once again from our conversion to Jesus.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario