lunes, 13 de abril de 2015

04/19/2015 - 3nd Sunday of Easter - B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia:
"Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción". 
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .

Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

19/04/2015
3 Pascua – B
Lucas 24,35-48

CREER POR EXPERIENCIA PROPIA

No es fácil creer en Jesús resucitado. En última instancia es algo que solo puede ser captado y comprendido desde la fe que el mismo Jesús despierta en nosotros. Si no experimentamos nunca «por dentro» la paz y la alegría que Jesús infunde, es difícil que encontremos «por fuera» pruebas de su resurrección.
Algo de esto nos viene a decir Lucas al describirnos el encuentro de Jesús resucitado con el grupo de discípulos. Entre ellos hay de todo. Dos discípulos están contando cómo lo han reconocido al cenar con él en Emaús. Pedro dice que se le ha aparecido. La mayoría no ha tenido todavía ninguna experiencia. No saben qué pensar.
Entonces «Jesús se presenta en medio de ellos y les dice: “Paz a vosotros”». Lo primero para despertar nuestra fe en Jesús resucitado es poder intuir, también hoy, su presencia en medio de nosotros, y hacer circular en nuestros grupos, comunidades y parroquias la paz, la alegría y la seguridad que da el saberlo vivo, acompañándonos de cerca en estos tiempos nada fáciles para la fe.
El relato de Lucas es muy realista. La presencia de Jesús no transforma de manera mágica a los discípulos. Algunos se asustan y «creen que están viendo un fantasma». En el interior de otros «surgen dudas» de todo tipo. Hay quienes «no lo acaban de creer por la alegría». Otros siguen «atónitos».
Así sucede también hoy. La fe en Cristo resucitado no nace de manera automática y segura en nosotros. Se va despertando en nuestro corazón de forma frágil y humilde. Al comienzo, es casi solo un deseo. De ordinario, crece rodeada de dudas e interrogantes: ¿será posible que sea verdad algo tan grande?
Según el relato, Jesús se queda, come entre ellos, y se dedica a «abrirles el entendimiento» para que puedan comprender lo que ha sucedido. Quiere que se conviertan en «testigos», que puedan hablar desde su experiencia, y predicar no de cualquier manera, sino «en su nombre».
Creer en el Resucitado no es cuestión de un día. Es un proceso que, a veces, puede durar años. Lo importante es nuestra actitud interior. Confiar siempre en Jesús. Hacerle mucho más sitio en cada uno de nosotros y en nuestras comunidades cristianas.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2015/04/19
Pazkoaldiko 3. Igandea – B
Lukas 24,35-48

NORK BERE ESPERIENTZIAZ SINETSI

Ez da gauza erraza Jesus berpiztuagan sinestea. Azken batean, Jesusek berak gu baitan eragiten duen fedeaz bakarrik atzeman eta uler daitekeen gauza da. Jesusek isurtzen duen bakea eta poza «zeure barruan» sekula sentitu ez baduzu, nekez aurkituko duzu «kanpotik» haren piztueraren frogarik.
Horrelako zerbait esan nahi digu Lukasek Jesus berpiztuak ikasleen taldearekin izan duen topo egitea deskribatu digunean. Denetik da ikasle horien artean. Horietarik bi kontatzen ari dira nola antzeman dioten Jesusi Emausen, harekin afaldu dutenean. Pedro, berriz, agertu zaiola esaten ari da. Gehienek ez dute artean inolako esperientziarik izan. Ez dakite zer pentsa.
Orduan «Jesus aurkeztu da haien artean eta esan die: “Bakea zuei”». Behar den lehenengo gauza, Jesus berpiztuarekiko gure fedea iratzartzeko, haren presentzia gure artean intuitu ahal izatea da, gaur egun ere, eta bizi dela jakiteak ematen duen bakea, poza eta segurtasuna kurriaraztea gure taldeetan, elkarteetan, parrokietan; bizi dela jakiteak ematen duena, alegia, hurbileko bidelagun dugularik fedearentzat batere erosoa ez den aldi honetan.
Oso errealista da Lukasen kontakizuna. Jesusen presentziak ez ditu eraldatu ikasleak era magikoan. Izan ere, batzuk beldurtu egin dira eta «mamua dakusatelakoan dira»; beste batzuen baitan, berriz, mota guztietako «duda-mudak» sortu dira; beste hainbati «ezin sinetsizkoa iruditzen zaie»; beste batzuek, azkenik, «zur eta lur» jarraitzen dute.
Horixe bera gertatzen da gaur egun ere. Kristo berpiztuarekiko fedea ez da sortzen gu baitan modu automatiko eta seguruan. Era ahul eta apalean joan ohi da esnatzen bihotzean. Hasieran, desio hutsa izan ohi da kasik. Eskuarki, duda eta galdera askoren artean hazi ohi da: benetakoa ote hain gauza handi hori?
Kontakizunaren arabera, Jesus haien artean gelditu da, haiekin jan du, eta «haien adimena irekitzen» saiatu da, gertatua ulertu ahal dezaten. «Lekuko» bihur daitezen nahi du, beren esperientziaz hitz egin ahal dezaten, eta hots egin dezaten, ez nolanahi, «bere izenean» baizik.
Berpiztuagan sinestea ez da gauetik goizerako gauza. Prozesu bat da, urteak iraun dezakeena. Gure barne-jarrera da garrantzia duena. Beti Jesusengan konfiantza izatea. Tarte handia eskaintzea gutako bakoitzarengan eta gure kristau-elkarteetan.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

19/04/2015
Diumenge 3 de Pasqua – B
Lluc 24,35-48

CREURE PER EXPERIÈNCIA PRÒPIA

No és fàcil de creure en Jesús ressuscitat. En última instància és una cosa que només pot ser captat i entès des de la fe que el mateix Jesús desperta en nosaltres. Si no experimentem mai «per dins» la pau i l’alegria que Jesús infon, és difícil que trobem «per fora» proves de la seva resurrecció.
Una mica d’això ens ve a dir Lluc quan ens descriu la trobada de Jesús ressuscitat amb el grup de deixebles. Entre ells hi ha de tot. Dos deixebles estan explicant com l’han reconegut sopant amb ell a Emaús. Pere diu que se li ha aparegut. La majoria no ha tingut encara cap experiència. No saben què pensar.
Llavors «Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: “Pau a vosaltres”». El primer per despertar la nostra fe en Jesús ressuscitat és poder intuir, també avui, la seva presència enmig nostre, i fer circular en els nostres grups, comunitats i parròquies la pau, l’alegria i la seguretat que dóna saber-lo viu, acompanyant-nos de prop en aquests temps gens fàcils per a la fe.
El relat de Lluc és molt realista. La presència de Jesús no transforma de manera màgica els deixebles. Alguns s’espanten i «es pensaven que veien un esperit». A l’interior d’altres «sorgeixen dubtes» de tot tipus. N’hi ha que «de tanta alegria no s’ho acabaven de creure». D’altres segueixen «torbats».
Així succeeix també avui. La fe en Crist ressuscitat no neix de manera automàtica i segura en nosaltres. Es va despertant en el nostre cor de forma fràgil i humil. Al començament, és gairebé només un desig. D’ordinari, creix envoltada de dubtes i d’interrogants: ¿serà possible que sigui veritat una cosa tan gran?
Segons el relat, Jesús es queda, menja amb ells, i es dedica a «obrir-los l’enteniment» perquè puguin comprendre el que ha succeït. Vol que es converteixin en «testimonis», que puguin parlar des de la seva experiència, i predicar no de qualsevol manera, sinó «en nom d’ell».
Creure en el Ressuscitat no és qüestió d’un dia. És un procés que, de vegades, pot durar anys. L’important és la nostra actitud interior. Confiar sempre en Jesús. Fer-li molt més lloc en cada un de nosaltres i en les nostres comunitats cristianes.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

19/04/2015
3 da Pascua – B
Lucas 24,35-48

CRER POR EXPERIENCIA PROPIA

Non é fácil crer en Xesús resucitado. En última instancia é algo que só pode ser captado e comprendido desde a fe que o mesmo Xesús esperta en nós. Se non experimentamos nunca «por dentro» a paz e a alegría que Xesús infunde, é difícil que atopemos «por fóra» probas da súa resurrección.
Algo disto vénnos dicir Lucas ao describirnos o encontro de Xesús resucitado co grupo de discípulos. Entre eles hai de todo. Dous discípulos están contando como o recoñeceron ao cear con el en Emaús. Pedro di que se lle apareceu. A maioría non ha ter aínda ningunha experiencia. Non saben que pensar.
Entón «Xesús preséntase no medio deles e dilles: “Paz para vós”». O primeiro para espertar a nosa fe en Xesús resucitado é poder intuír, tamén hoxe, a súa presenza no medio de nós, e facer circular nos nosos grupos, comunidades e parroquias a paz, a alegría e a seguridade que dá sabelo vivo, acompañándonos de pertiño nestes tempos nada fáciles para a fe.
O relato de Lucas é moi realista. A presenza de Xesús non transforma de xeito máxico aos discípulos. Algúns asústanse e «cren que están a ver unha pantasma». No interior doutros «xorden dúbidas» de todo tipo. Hai quen non o acaban de crer «pola alegría». Outros seguen «atónitos».
Así sucede tamén hoxe. A fe en Cristo resucitado non nace de xeito automático e segura en nós. Vaise espertando no noso corazón de forma fráxil e humilde. No comezo, é case só un desexo. De ordinario, crece rodeada de dúbidas e interrogantes: será posíbel que sexa verdade algo tan grande?
Segundo o relato, Xesús fica, come entre eles, e dedícase a «abrirlles o entendemento» para que poidan comprenderen o que sucedeu. Quere que se convertan en «testemuñas», que poidan falaren desde a súa experiencia, e predicaren non de calquera xeito, senón «no seu nome».
Crer no Resucitado non é cuestión dun día. É un proceso que, ás veces, pode durar anos. O importante é a nosa actitude interior. Confiar sempre en Xesús. Facerlle moito máis sitio en cada un de nós e nas nosas comunidades cristiás.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

19/04/2015
3 Domenica di Pasqua – B
Luca 24,35-48

CREDERE PER ESPERIENZA PROPRIA

Non è facile credere in Gesù risorto. In ultima istanza è qualcosa che può essere intuito e compreso solo a partire dalla fede che lo stesso Gesù risveglia in noi. Se non esperimentiamo mai «di dentro» la pace e la gioia che Gesù infonde, è difficile che troviamo «di fuori» prove della sua risurrezione.
Qualcosa di questo ci dice Luca nel descriverci l’incontro di Gesù risorto con il gruppo dei discepoli. In mezzo a loro c’è di tutto. Due discepoli raccontano come lo hanno riconosciuto cenando con lui a Emmaus. Pietro dice che gli è apparso. La maggioranza non ha avuto ancora nessuna esperienza di lui. Non sanno che pensare.
Allora «Gesù si presenta in mezzo a loro e dice: “Pace a voi”». Per risvegliare la nostra fede in Gesù risorto la prima cosa è poter intuire, anche oggi, la sua presenza in mezzo a noi, e far circolare nei nostri gruppi, comunità e parrocchie la pace, la gioia e la sicurezza che viene dal saperlo vivo, che ci accompagna da vicino in questi tempi che non sono affatto facili per la fede.
Il racconto di Luca è molto realista. La presenza di Gesù non trasforma in maniera magica i discepoli. Alcuni si spaventano e «credono di vedere un fantasma». Nel cuore di altri «sorgono dubbi» di ogni genere. Ce ne sono alcuni che «non arrivano a credere per la gioia». Altri continuano ad essere «attoniti».
Così accade anche oggi. La fede in Cristo risorto non nasce in maniera automatica e sicura in noi. Si va risvegliando nel nostro cuore in forma fragile e umile. All’inizio, è quasi solo un desiderio. Ordinariamente, cresce in mezzo a dubbi e interrogativi: Sarà possibile che sia verità una cosa così grande?
Secondo il racconto, Gesù si ferma, mangia con loro, e si dedica ad «aprir loro la mente» perché possano comprendere quel che è accaduto. Vuole che diventino «testimoni», che possano parlare a partire dalla loro esperienza, e predicare non in qualche maniera, ma «nel suo nome».
Credere nel Risorto non è questione di un giorno. È un percorso che, a volte, può durare anni. La cosa importante è il nostro atteggiamento interiore. Confidare sempre in Gesù. Fargli molto più spazio in ciascuno di noi e nelle nostre comunità cristiane.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

19/04/2015
3 Pâques – B
Luc 24,35-48

CROIRE PAR EXPERIENCE PROPRE

Il n’est pas facile de croire en Jésus ressuscité. C’est quelque chose qui, en définitive, ne peut être saisi et compris qu’à partir de la foi que Jésus lui-même éveille en nous. Si «dans notre intérieur» nous n’expérimentons jamais la paix et la joie qui nous viennent de Jésus, il sera difficile de trouver «à l’extérieur de nous» des preuves de sa résurrection.
C’est quelque chose de ce genre que Luc veut nous dire lorsqu’il décrit la rencontre de Jésus ressuscité avec le groupe de ses disciples. On trouve parmi eux toutes les tendances. Deux d’entre eux sont en train de raconter comment ils l’ont reconnu en mangeant avec lui à Emmaüs. Pierre affirme qu’il lui est apparu. La plupart n’a encore eu aucune expérience du genre. Ils ne savent pas quoi penser.
C’est alors que «Jésus se présente au milieu d’eux et leur dit: “La paix soit avec vous”». La première condition pour éveiller notre foi en Jésus ressuscité, c’est d’avoir aussi aujourd’hui l’intuition de sa présence au milieu de nous, et de faire circuler à travers nos groupes, nos communautés et nos paroisses, la paix, la joie et l’assurance que donne le fait de le savoir vivant, nous accompagnant de près en ces temps difficiles pour la foi.
Le récit de Luc est très réaliste. La présence de Jésus nous transforme d’une manière magique en disciples. Quelques uns sont effrayés et «croient voir un fantôme». «Des doutes de tout genre surgissent» dans le cœur des autres. Il y en a «qui n’arrivent pas à croire», tellement leur joie est grande. D’autres restent «stupéfaits».
C’est la même chose qui arrive aujourd’hui. La foi en Jésus-Christ ressuscité ne naît pas en nous de manière sûre et automatique. Elle surgit progressivement dans notre cœur de manière humble et fragile. Au début, ce n’est presque qu’un désir. Généralement, elle s’accroît entourée de doutes et de questionnements: est-il possible que quelque chose de si grand soit vrai?
Selon le récit, Jésus reste et mange avec eux, et essaie «d’ouvrir leur intelligence» afin qu’ils puissent comprendre ce qui est arrivé. Il veut qu’ils deviennent ses «témoins», qu’ils puissent parler à partir de leur expérience, et prêcher, pas n’importe comment, mais «en son nom».
Croire au Christ Ressuscité n’est pas question d’un jour. C’est un processus qui peut prendre parfois des années. L’important c’est notre attitude intérieure. Faire toujours confiance à Jésus. Lui réserver plus de place en chacun de nous et dans nos communautés chrétiennes.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

19/04/2015
Domingo 3 de Pascoa – B
Lucas 24,35-48

ACREDITAR POR EXPERIÊNCIA PRÓPRIA

Não é fácil acreditar em Jesus ressuscitado. Em última instância é algo que só pode ser captado e compreendido desde a fé que o mesmo Jesus desperta em nós. Se não experimentamos nunca «por dentro» a paz e a alegria que Jesus infunde, é difícil que encontremos «por fora» provas da Sua ressurreição.
Algo assim nos diz Lucas ao descrever o encontro de Jesus ressuscitado com o grupo de discípulos. Entre eles há de tudo. Dois discípulos contam como O reconheceram ao jantar com Ele em Emaús. Pedro diz que lhe apareceu. A maioria não teve todavia nenhuma experiência. Não sabem que pensar.
Então «Jesus apresenta-se no meio deles e diz-lhes: “Paz convosco”». O primeiro para despertar a nossa fé em Jesus ressuscitado é poder intuir, também hoje, a Sua presença no meio de nós, e fazer circular nos nossos grupos, comunidades e paroquias a paz, a alegria e a segurança que dá o sabe-Lo vivo, acompanhando-nos de perto nestes tempos nada fáceis para a fé.
O relato de Lucas é muito realista. A presença de Jesus não transforma de forma mágica os discípulos. Alguns assustam-se e «acreditam que estão a ver um fantasma». No interior de outros «surge, dúvidas» de todo o tipo. Há quem «não acredite tal a alegria». Outros continuam «atónitos».
Assim sucede também hoje. A fé em Cristo ressuscitado não nasce de forma automática e segura em nós. Vai-se despertando no nosso coração de forma frágil y humilde. Ao início, é quase só um desejo. Habitualmente, cresce rodeada de dúvidas e interrogações: Será possível que seja verdade algo tão grande?
Segundo o relato, Jesus fica, come entre eles, e dedica-se a «abrir-lhes o entendimento» para que possam compreender o que sucedeu. Quer que se convertam em «testemunhas», que podem falar desde a sua experiência, e predicar não de qualquer maneira, mas «em Seu nome».
Acreditar no Ressuscitado não é uma questão de um dia. É um processo que, às vezes, pode durar anos. O importante é a nossa atitude interior. Confiar sempre em Jesus. Disponibilizar-Lhe muito mais espaço em cada um de nós e nas nossas comunidades cristãs.


José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

04/19/2015
3rd Sunday of Easter – B
Luke 24,35-47

BELIEVING BY OUR OWN EXPERIENCE

It’s not easy to believe in the risen Jesus. In the final analysis it’s something that can only be captured and understood from the faith that Jesus himself awakens in us. If we never experience «from within» the peace and joy that Jesus sows, it’s difficult to find proofs of his resurrection «from the outside».
Luke tells us something about this when he describes the meeting of the risen Jesus with the group of disciples. They’re a mixture of everything. Two disciples are telling what they recognized when they ate with him in Emmaus. Peter says that Jesus has appeared to him. The majority haven’t had any such experience yet. They don’t know what to think.
At that point «Jesus appears in their midst and says: “Peace be with you”». The most important part of awakening our faith in the risen Jesus is to be able to sense his presence in our midst even today, and to share in our groups, communities, and parishes the peace, joy and security that comes from knowing he lives, accompanying us closely in these times when nothing comes easy for faith.
Luke’s story is very realistic. Jesus’ presence doesn’t magically transform the disciples. Some are frightened and «believe that they are seeing a ghost». Within others «arise doubts» of all kinds. There are those who «can’t believe their eyes out of such joy». Others continue «astounded».
This is what still happens today. Faith in the risen Christ isn’t born automatically and firmly in us. It goes about awakening our heart in fragile and humble ways. At the beginning, it’s almost just a desire. Ordinarily it grows surrounded by doubts and questions: can so great a truth really be possible?
According to the story, Jesus stays, eats with them and takes time to «open up their understanding» so they can comprehend what has happened. He wants them to be changed into «witnesses», who can speak from their experience, and preach not just any old way, but «in his name».
To believe in the Risen One doesn’t happen in a day. It’s a process that sometimes can last years. What’s important is our inner attitude. Trust always in Jesus. Give him much more room within us and within our Christian communities.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario