martes, 5 de enero de 2016

01/10/2016 - Baptism of the Lord (C)

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Llegamos al millón de visitas en nuestro blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

10-01-2016
Bautismo del Señor – C
Lucas 3,15-16.21.22

NUEVA ESPIRITUALIDAD

«Espiritualidad» es una palabra desafortunada. Para muchos solo puede significar algo inútil, alejado de la vida real. ¿Para qué puede servir? Lo que interesa es lo concreto y práctico, lo material, no lo espiritual.
Sin embargo, el «espíritu» de una persona es algo valorado en la sociedad moderna, pues indica lo más hondo y decisivo de su vida: la pasión que la anima, su inspiración última, lo que contagia a los demás, lo que esa persona va poniendo en el mundo.
El espíritu alienta nuestros proyectos y compromisos, configura nuestro horizonte de valores y nuestra esperanza. Según sea nuestro espíritu, así será nuestra espiritualidad. Y así será también nuestra religión y nuestra vida entera.
Los textos que nos han dejado los primeros cristianos nos muestran que viven su fe en Jesucristo como un fuerte «movimiento espiritual». Se sienten habitados por el Espíritu de Jesús. Solo es cristiano quien ha sido bautizado con ese Espíritu. «El que no tiene el Espíritu de Cristo no le pertenece». Animados por ese Espíritu, lo viven todo de manera nueva.
Lo primero que cambia radicalmente es su experiencia de Dios. No viven ya con «espíritu de esclavos», agobiados por el miedo a Dios, sino con «espíritu de hijos» que se sienten amados de manera incondicional y sin límites por un Padre. El Espíritu de Jesús les hace gritar en el fondo de su corazón: ¡Abbá, Padre! Esta experiencia es lo primero que todos deberían encontrar en las comunidades de Jesús.
Cambia también su manera de vivir la religión. Ya no se sienten «prisioneros de la ley», las normas y los preceptos, sino liberados por el amor. Ahora conocen lo que es vivir con «un espíritu nuevo», escuchando la llamada del amor y no con «la letra vieja», ocupados en cumplir obligaciones religiosas. Este es el clima que entre todos hemos de cuidar y promover en las comunidades cristianas, si queremos vivir como Jesús.
Descubren también el verdadero contenido del culto a Dios. Lo que agrada al Padre no son los ritos vacíos de amor, sino que vivamos «en espíritu y en verdad». Esa vida vivida con el espíritu de Jesús y la verdad de su evangelio es para los cristianos su auténtico «culto espiritual».
No hemos de olvidar lo que Pablo de Tarso decía a sus comunidades: «No apaguéis el Espíritu». Una iglesia apagada, vacía del espíritu de Cristo, no puede vivir ni comunicar su verdadera Novedad. No puede saborear ni contagiar su Buena Noticia. Cuidar la espiritualidad cristiana es reavivar nuestra religión.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2016-01-10
Jaunaren Bataioa – C
Lukas 3,15-16.21.22

ESPIRITUALITATE BERRIA

«Espiritualitatea» ez da hitz jatorra. Batzuei baliorik ez duen zerbait iradokitzen die, bizitza errealetik at dagoen zerbait. Zertarako dateke on? Axola duena gauza zehatza da, gauza praktikoa, materiala, eta ez espiritualik ezer.
Halaz guztiz, pertsonaren «espiritua» baliozkotzat emana da egungo gizartean, zeren haren bizitzako gauzarik sakonena eta erabakitzaileena adierazten baitu: hura animatzen duen sua, haren inspirazio sakonena, gainerakoei kutsatzen diena, pertsona hori munduan ezartzen ari dena.
Espirituak arnasten ditu gure egitasmoak eta konpromisoak, eratzen ditu balioez gure horizontea eta gure esperantza. Nolakoa gure espiritua, halakoa gure espiritualitatea. Eta halakoak izanen dira gure erlijioa eta gure bizitza osoa ere.
Lehen kristauek guri eskualdatu testuek agertzen digute ezen «mugimendu espiritual» indartsu bezala bizi zutela Jesu Kristorekiko fedea. Jesusen Espirituaren bizilekutzat zuten bere burua. Espiritu horrengan bataiatua izan dena bakarrik da kristau. «Kristoren Espiritua ez duena ez da haren ikasle». Espiritu horrek arnasturik, beste era batean bizi zuten guztia.
Haien baitan lehenik aldatzen den gauza Jainkoarekiko esperientzia da. Ez dira bizi jada «esklaboen espirituaz», Jainkoarekiko beldurraz estu, baizik «seme-alaben espirituaz», Aitak baldintzarik gabe eta mugarik gabe maite dituela sentituz. Jesusen Espirituak bihotz barnetik eginarazten die oihu hau: Abba, Aita! Esperientzia hau da Jesusen elkarteetan kide guztiek lortu beharko luketen lehenengo gauza.
Erlijioa bizitzeko era ere aldatu egin da haiengan. Beren burua ez dute sentitzen jadanik «legearen gatibu», arauen eta aginduen mendeko, baizik maitasunak askaturiko. Ezagutu zuten zer den «espiritu berriaz» bizitzea, maitasunaren deia entzunez, eta ez «letra zaharraren arabera», betebehar erlijiosoak betetzeari emanik. Horra guztion artean kristau-elkarteetan zaindu eta sustatu beharko genukeen bizigiroa, baldin eta Jesus bezala bizi nahi badugu.
Orobat aurkitu zuten Jainkoarekiko kultuaren benetako edukia. Aitari atsegin zaiona, ez dira maitasunik gabeko errituak, baizik «espirituaren eta egiaren arabera» bizi gaitezen. Jesusen espirituaren eta haren ebanjelioaren egiaren arabera bizitako bizia da kristauentzat beren benetako «kultu espirituala».
Ez genuke ahaztu behar Tartsoko Paulok bere elkarteei esaten zien hau: «Ez itzali zeuen baitan Espiritua». Itzalia den elizak, Kristoren espiriturik gabe denak, ezin bizi du, ez komunikatu, haren egiazko Berritasuna. Ezin dastatu du, ez kutsatu, haren Berri Ona. Kristau-espiritualitatea zaintzea gure erlijioa biziberritzea da.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

10-01-2016
Baptisme del Senyor – C
Lluc 3,15-16.21.22

NOVA ESPIRITUALITAT

«Espiritualitat» és una paraula desafortunada. Per a molts només pot significar una cosa inútil, allunyada de la vida real. Per a què pot servir? Allò que interessa és el concret i pràctic, el material, no l’espiritual.
No obstant això, l ‘«esperit» d’una persona és una cosa valorada en la societat moderna, ja que indica el més profund i decisiu de la seva vida: la passió que l’anima, la seva inspiració última, allò que encomana als altres, el que aquesta persona va posant al món.
L’esperit encoratja els nostres projectes i compromisos, configura el nostre horitzó de valors i la nostra esperança. Segons quin sigui el nostre esperit, així serà la nostra espiritualitat. I així serà també la nostra religió i la nostra vida sencera.
Els textos que ens han deixat els primers cristians ens mostren que viuen la seva fe en Jesucrist com un fort «moviment espiritual». Se senten habitats per l’Esperit de Jesús. Només és cristià qui ha estat batejat amb aquest Esperit. «El que no tingués l’Esperit de Crist no li pertany». Animats per aquest Esperit, tot ho viuen de manera nova.
El primer que canvia radicalment és la seva experiència de Déu. Ja no viuen amb «esperit d’esclaus», aclaparats per por de Déu, sinó amb «esperit de fills» que se senten estimats de manera incondicional i sense límits per un Pare. L’Esperit de Jesús els fa cridar en el fons del seu cor: Abba, Pare! Aquesta experiència és el primer que tothom hauria de trobar a les comunitats de Jesús.
Canvia també la seva manera de viure la religió. Ja no se senten «presoners de la llei», les normes i els preceptes, sinó alliberats per l’amor. Ara coneixen el que és viure amb «un esperit nou», escoltant la crida de l’amor i no amb «la lletra vella», ocupats a complir obligacions religioses. Aquest és el clima que entre tots hem de cuidar i promoure en les comunitats cristianes, si volem viure com Jesús.
Descobreixen també el veritable contingut del culte a Déu. Allò que agrada al Pare no són els ritus buits d’amor, sinó que visquem «en esperit i en veritat». Aquesta vida viscuda amb l’esperit de Jesús i la veritat del seu evangeli és per als cristians el seu autèntic «culte espiritual».
No hem d’oblidar el que Pau de Tars deia a les seves comunitats: «No apagueu l’Esperit». Una església apagada, buida de l’esperit de Crist, no pot viure ni comunicar la seva veritable Novetat. No pot assaborir ni encomanar la seva Bona Notícia. Tenir cura de la espiritualitat cristiana és revifar la nostra religió.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

10-01-2016
Bautismo do Señor – C
Lucas 3,15-16.21.22

NOVA ESPIRITUALIDADE

«Espiritualidade» é unha palabra desafortunada. Para moitos só pode significar algo inútil, afastado da vida real. Para que pode servir? O que interesa é o concreto e práctico, o material, non o espiritual.
Con todo, o «espírito» dunha persoa é algo valorado na sociedade moderna, pois indica o máis fondo e decisivo da súa vida: a paixón que a anima, a súa inspiración última, o que contaxia aos demais, o que esa persoa vai poñendo no mundo.
O espírito alenta os nosos proxectos e compromisos, configura o noso horizonte de valores e a nosa esperanza. Segundo sexa o noso espírito, así será a nosa espiritualidade. E así será tamén a nosa relixión e a nosa vida enteira.
Os textos que nos deixaron os primeiros cristiáns móstrannos que viven a súa fe en Xesús Cristo como un forte «movemento espiritual». Séntense habitados polo Espírito de Xesús. Só é cristián quen foi bautizado con ese Espírito. «Quen non ten o Espírito de Cristo non lle pertence».
Animados por ese Espírito, viven todo de xeito novo. O que xa de primeiras cambia radicalmente é a súa experiencia de Deus. Xa non viven con «espírito de escravos», angustiados polo medo a Deus, senón con «espírito de fillos» que se senten amados de xeito incondicional e sen límites por un Pai. O Espírito de Xesús failles gritar no fondo do seu corazón: ¡Abbá, Pai! Esta experiencia é o primeiriño que todos deberían atopar nas comunidades de Xesús.
Cambia tamén o seu xeito de viviren a relixión. Xa non se senten «prisioneiros da lei», as normas e os preceptos, senón liberados polo amor. Agora coñecen o que é vivir con «un espírito novo», escoitando a chamada do amor e non con «a letra vella», ocupados en cumprir obrigacións relixiosas. Este é o clima que entre todos temos de coidar e promover nas comunidades cristiás, si queremos vivir como Xesús.
Descobren tamén o verdadeiro contido do culto a Deus. O que agrada ao Pai non son os ritos baleiros de amor, senón que vivamos «en espírito e en verdade». Esa vida vivida co espírito de Xesús e a verdade do seu evanxeo é para os cristiáns o seu auténtico «culto espiritual».
Non debemos esquecer o que Paulo de Tarso dicía ás súas comunidades: «Non apaguedes o Espírito». Unha igrexa apagada, baleira do espírito de Cristo, non pode vivir nin comunicar a súa verdadeira Novidade. Non pode saborear nin contaxiar a súa Boa Noticia. Coidar a espiritualidade cristiá é reavivar a nosa relixión.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

10-01-2016
Battesimo del Signore – C
Luca 3,15-16.21.22

NUOVA SPIRITUALITÀ

«Spiritualità» è una parola sfortunata. Per molti può solo significare qualcosa di inutile, lontano dalla vita reale. A che può servire? Quel che interessa è il concreto e pratico, il materiale, non lo spirituale.
Tuttavia, lo «spirito» di una persona è qualcosa che è valorizzato nella società moderna, perché indica quel che è più profondo e decisivo della sua vita: la passione che l’anima, la sua ispirazione ultima, quel che contagia agli altri, quel che questa persona va ponendo nel mondo.
Lo spirito anima i nostri progetti e impegni, configura il nostro orizzonte di valori e la nostra speranza. Come è il nostro spirito, così sarà la nostra spiritualità. E così sarà anche la nostra religione e la nostra intera vita.
I testi che ci hanno lasciato i primi cristiani ci mostrano che vivono la loro fede in Gesù Cristo come un forte «movimento spirituale». Si sentono abitati dallo Spirito di Gesù. È cristiano solo chi è stato battezzato con questo Spirito. «Chi non ha lo Spirito di Cristo non gli appartiene». Animati da questo Spirito, vivono tutto in maniera nuova.
La prima cosa che cambia radicalmente è la loro esperienza di Dio. Non vivono più con «spirito di schiavi», oppressi dalla paura di Dio, ma con «spirito di figli» che si sentono amati incondizionatamente e senza limiti da un Padre. Lo Spirito di Gesù li fa gridare nel fondo del cuore: Abbà, Padre! Questa esperienza è la prima che tutti dovrebbero trovare nelle comunità di Gesù.
Cambia anche la loro maniera di vivere la religione. Non si sentono più «prigionieri della legge», delle norme e dei precetti, ma liberati dall’amore. Ora sanno quel che è vivere con «uno spirito nuovo», ascoltando la chiamata dell’amore e non con «la lettera vecchia», occupati nel compiere obblighi religiosi. Questo è il clima che tra tutti dobbiamo curare e promuovere nelle comunità cristiane, se vogliamo vivere come Gesù.
Scoprono anche il vero contenuto del culto a Dio. Quel che gradisce il Padre non sono i riti vuoti di amore, ma che viviamo «in spirito e verità». Questa vita vissuta nello spirito di Gesù e nella verità del suo evangelo è per i cristiani il loro autentico «culto spirituale».
Non dobbiamo dimenticare quel che Paolo di Tarso diceva alle sue comunità: «Non spegnete lo Spirito». Una Chiesa spenta, vuota dello spirito di Cristo, non può vivere né comunicare la sua vera Novità. Non può assaporare né contagiare la sua Buona Notizia. Curare la spiritualità cristiana è ravvivare la nostra religione.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

10-01-2016
Baptême du Seigneur – C
Luc 3,15-16.21.22

NOUVELLE SPIRITUALITÉ

«Spiritualité» est un mot malheureux. Pour beaucoup cela ne peut signifier que quelque chose d’inutile, d’éloigné de la vie réelle. A quoi cela peut-il servir? Ce qui intéresse c’est le concret, le pratique, le matériel et non pas le spirituel.
Cependant, «l’esprit» d’une personne est quelque chose que la société moderne valorise car cela indique ce qu’il y a de plus profond et décisif dans sa vie: la passion qui l’anime, son inspiration ultime, ce qu’il transmet aux autres, ce que cette personne est en train de semer dans le monde.
L’esprit anime nos projets et nos engagements, configure notre hiérarchie de valeurs et notre espérance. Tel notre esprit, ainsi notre spiritualité. Et ainsi aussi notre religion et notre vie entière.
Les textes que les premiers chrétiens nous ont légués nous montrent qu’ils vivent leur foi en Jésus Christ comme un fort «mouvement spirituel». Ils se sentent habités par l’Esprit de Jésus. Seul celui qui a été baptisé dans cet Esprit, est chrétien. «Celui qui n’a pas l’Esprit du Christ ne lui appartient pas». Animés par cet Esprit, ils vivent tout d’une façon nouvelle.
Ce qui change tout d’abord radicalement c’est leur expérience de Dieu. Ils ne vivent plus dans «un esprit d’esclaves», angoissés par la peur de Dieu, mais dans «un esprit de fils» qui se sentent aimés par un Père, inconditionnellement et sans limites. L’Esprit de Jésus les pousse à crier au plus profond de leur coeur: Abba, Père! C’est cette expérience que tout le monde devrait trouver en premier dans les communautés de Jésus.
Leur manière de vivre la religion change aussi. Ils ne se sentent plus «prisonniers de la loi», des normes et des préceptes mais libérés par l’amour. Ils connaissent maintenant ce que veut dire vivre avec «un esprit nouveau», attentifs à l’appel de l’amour et non pas vivre selon «la lettre ancienne», occupés à remplir des obligations religieuses. Voilà le climat que nous devons tous cultiver et promouvoir dans nos communautés chrétiennes, si nous voulons vivre à la manière de Jésus.
Ils découvrent aussi le contenu du véritable culte rendu à Dieu. Ce ne sont pas les rites vides d’amour qui plaisent au Père mais que nous vivions «en esprit et en vérité». Une vie vécue selon l’esprit de Jésus.
Il ne faut pas oublier ce que Paul de Tarse disait à ses communautés: «N’éteignez pas l’Esprit». Une Eglise éteinte, vidée de l’esprit du Christ ne peut pas vivre ni communiquer sa véritable Nouveauté. Elle ne peut pas savourer ni transmettre sa Bonne Nouvelle. Soigner la spiritualité chrétienne c’est raviver notre religion.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

10-01-2016
Batismo do Senhor – C
Lucas 3,15-16.21.22

NOVA ESPIRITUALIDADE

«Espiritualidade» é uma palavra desafortunada. Para muitos só pode significar algo inútil, afastado da vida real. Para que pode servir? O que interessa é o concreto e prático, o material, não o espiritual.
No entanto, o «espírito» de uma pessoa é algo valorizado na sociedade moderna, pois indica o mais profundo e decisivo da sua vida: a paixão que a anima, a sua inspiração última, o que contagia os outros, o que essa pessoa vai colocando no mundo.
O espírito alenta os nossos projetos e compromissos, configura o nosso horizonte de valores e a nossa esperança. Segundo o nosso espírito, assim será a nossa espiritualidade. E assim será também nossa religião e a nossa vida inteira.
Os textos que nos deixaram os primeiros cristãos mostram-nos que vivem a sua fé em Jesus Cristo como um forte «movimento espiritual». Sentem-se habitados pelo Espírito de Jesus. Só é cristão quem foi batizado com esse Espírito. «O que não tem o Espírito de Cristo não lhe pertence». Animados por esse Espírito, vivem-No todo de forma nova.
O primeiro que muda radicalmente é a sua experiência de Deus. Não vivem já com «espírito de escravos», cansados pelo medo a Deus, mas com «espírito de filhos» que se sentem amados de forma incondicional e sem limites por um Pai. O Espírito de Jesus faz gritar-lhes do fundo do seu coração: Abbá, Pai! Esta experiência é o primeiro que todos deveriam encontrar nas comunidades de Jesus.
Muda também a sua forma de viver a religião. Já não se sentem «prisioneiros da lei», das normas e dos preceitos, mas libertos pelo amor. Agora conhecem o que é viver com «um espírito novo», escutando a chamada do amor e não com «a letra velha», ocupados em cumprir obrigações religiosas. Este é o clima que entre todos temos de cuidar e promover nas comunidades cristãs, se queremos viver como Jesus.
Descobrem também o verdadeiro conteúdo do culto a Deus. O que agrada ao Pai não são os ritos vazios de amor, mas que vivamos «no espírito e na verdade». Essa vida vivida com o espírito de Jesus e da verdade do Seu evangelho é para os cristãos o seu autêntico «culto espiritual».
Não temos de esquecer o que Paulo de Tarso dizia às suas comunidades: «Não apagueis o Espírito». Una igreja apagada, vazia do espírito de Cristo, não pode viver nem comunicar a sua verdadeira Natividade. Não pode saborear nem contagiar a sua Boa Nova. Cuidar da espiritualidade cristã é reavivar a nossa religião.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

01-10-2016
Baptism of the Lord – C
Luke 3,15-16.21.22

NEW SPIRITUALITY

«Spirituality» is an unfortunate word. For many it can only signify something useless, far from real life. What good is it? What we’re interested in is what’s concrete and practical, material things, not spiritual ones.
However the «spirit» of a person is something valuable in modern society, since it indicates what’s deepest and most decisive in that person’s life: the passion that enlivens us, our basic inspiration, what spreads to others, what a person goes about putting forth in the world.
The spirit breathes in our projects and our commitments, it shapes our horizon of values and of our hopes. As our spirit goes, so goes our spirituality. And so goes our religion and our whole life too.
The passages that the first Christians have left us show that they live their faith in Jesus Christ as a powerful «spiritual movement». They feel themselves possessed by Jesus’ Spirit. One only becomes Christian when that person has been baptized with that Spirit. «The one who doesn’t have the Spirit of Christ doesn’t belong to Christ». Moved by that Spirit, they live everything in a whole new way.
The first thing to radically change is their experience of God. They no longer live with a «spirit of slaves», beaten down by fear of God, but with a «spirit of sons and daughters» who feel themselves loved unconditionally and without limit by a Father. Jesus’ Spirit shouts out within them from the bottom of their heart: Abba, Father! This experience is the main one everyone should meet in the communities of Jesus.
Their way of living out their religion changes also. No longer do they feel themselves «prisoners of the law», of norms and precepts, but freed by love. Now they know what it is to live with «a new spirit», listening to the call of love, and not living «the old letter», worried about fulfilling religious obligations. This is the climate that we all need to be careful of above all, and ought to promote in our Christian communities if we want to live as Jesus does.
They also discover the true content of the worship owed to God. What pleases the Father aren’t rituals empty of love, but ones that we live «in spirit and in truth». The authentic «spiritual worship» of Christians is their life lived out through Jesus’ spirit and through the truth of the Gospel.
We must never forget what Paul of Tarsus said to his communities: «Don’t stifle the Spirit». A church stifled, empty of Christ’s spirit, can’t live or share his true Newness. It can’t taste or spread his Good News. Taking care of Christian spirituality is reviving our religion.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario