lunes, 18 de enero de 2016

01/24/2016 - 3 Ordinary Time (C)

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Llegamos al millón de visitas en nuestro blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

24-01-2016
3 Tiempo ordinario – C
Lucas 1,1-4; 4,14-21

EN LA MISMA DIRECCIÓN

Antes de comenzar a narrar la actividad de Jesús, Lucas quiere dejar muy claro a sus lectores cuál es la pasión que impulsa al Profeta de Galilea y cuál es la meta de toda su actuación. Los cristianos han de saber en qué dirección empuja a Jesús el Espíritu de Dios, pues seguirlo es precisamente caminar en su misma dirección.
Lucas describe con todo detalle lo que hace Jesús en la sinagoga de su pueblo: se pone de pie, recibe el libro sagrado, busca él mismo un pasaje de Isaías, lee el texto, cierra el libro, lo devuelve y se sienta. Todos han de escuchar con atención las palabras escogidas por Jesús pues exponen la tarea a la que se siente enviado por Dios.
Sorprendentemente, el texto no habla de organizar una religión más perfecta o de implantar un culto más digno, sino de comunicar liberación, esperanza, luz y gracia a los más pobres y desgraciados. Esto es lo que lee. «El Espíritu del Señor está sobre mí, porque me ha ungido. Me ha enviado a anunciar la Buena Noticia a los pobres, para anunciar a los cautivos la libertad, y a los ciegos la vista. Para dar libertad a los oprimidos; para anunciar el año de gracia del Señor». Al terminar, les dice: «Hoy se cumple esta Escritura que acabáis de oír».
El Espíritu de Dios está en Jesús enviándolo a los pobres, orientando toda su vida hacia los más necesitados, oprimidos y humillados. En esta dirección hemos de trabajar sus seguidores. Esta es la orientación que Dios, encarnado en Jesús, quiere imprimir a la historia humana. Los últimos han de ser los primeros en conocer esa vida más digna, liberada y dichosa que Dios quiere ya desde ahora para todos sus hijos e hijas.
No lo hemos de olvidar. La «opción por los pobres» no es un invento de unos teólogos del siglo veinte, ni una moda puesta en circulación después del Vaticano II. Es la opción del Espíritu de Dios que anima la vida entera de Jesús, y que sus seguidores hemos de introducir en la historia humana. Lo decía Pablo VI: es un deber de la Iglesia «ayudar a que nazca la liberación… y hacer que sea total».
No es posible vivir y anunciar a Jesucristo si no es desde la defensa de los últimos y la solidaridad con los excluidos. Si lo que hacemos y proclamamos desde la Iglesia de Jesús no es captado como algo bueno y liberador por los que más sufren, ¿qué evangelio estamos predicando? ¿A qué Jesús estamos siguiendo? ¿Qué espiritualidad estamos promoviendo? Dicho de manera clara: ¿qué impresión tenemos en la iglesia actual? ¿Estamos caminando en la misma dirección que Jesús?

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2016-01-24
Urteko 3. igandea C
Lukas 1,1-4; 4,14-21

NORABIDE BERA

Jesusen jardueraz hitz egiten hasi aurretik, garbi utzi nahi izan die Lukasek irakurleei zein den Galileako Profetari eragiten dion grina eta zein duen hark bere jardueraren jomuga. Kristauak jakin beharra du norantz eragiten dion Jesusi Jainkoaren Espirituak, zeren hari jarraitzeko haren bidea hartu behar baitu berak ere.
Xeheki deskribatu du Lukasek zer egin duen Jesusek bere herriko sinagogan: zutitu, liburu santua hartu, Isaiasen pasartea aurkitu, testua irakurri, liburua itxi, laguntzaileari itzuli eta eseri. Guztiek behar dituzte adi entzun Jesusek aukeraturiko hitzak, Jainkoak zertara bidali duen Jesusek uste duena adierazten baitute.
Gauza harrigarria: testua ez da mintzo erlijio bat, gutxi asko ona, antolatzeaz edo kultu duinago bat ezartzeaz; aitzitik, pobreenei eta zoritxarrekoei askapena, esperantza, argia eta Jainkoaren onginahia adierazteaz ari da. Hona zer irakurri duen Jesusek: «Jaunaren Espiritua nigan da, igurtzi bainau. Pobreei Berri Ona hots egitera bidali nau, gatibuei askatasuna iragartzera, itsuei ikuspena ematera. Zapalduak askatzera; Jaunaren onginahiaren urtea aldarrikatzera». Bukatzean, esan die: «Gaur bete da entzun duzuen Idazki hau».
Jesus baitan da Jainkoaren Espiritua, eta pobreengana bidali du; haren bizitza osoa premiatsuengana, zapalduengana, umiliarazitakoengana bideratu du. Hori dugu geure norabidea haren jarraitzaileok. Hori da Jainkoak, Jesusengan gizon egin den Jainkoak, giza historiari ezarri nahi dion norabidea. Azkenek lehenengo izan behar dute bizitza duin, aske eta zorioneko hori ezagutzen, Jainkoak oraindanik beretik bere seme-alaba guztientzat nahi duen hori.
Ezin ahaztu gintezke horretaz. «Pobreekiko aukera egitea» ez da hogeigarren mendeko teologo bakan batzuen asmakizuna, ezta Vatikano II.a kontzilioaren ondoren abiatutako moda bat ere. Jainkoaren Espirituak, Jesusen bizitza osoa arnastu duen hark, eginiko aukera da, eta haren jarraitzaileok giza historian txertatu behar duguna. Hau esan zuen Paulo VI.ak: Elizaren eginbeharra da «askapena jaio dadin laguntzea… eta erabatekoa izan dadin lan egitea».
Ezinezkoa da Jesu Kristo nork bere bizi egitea eta hura hots egitea, azkenak defendituz ez bada, baztertuekin bat eginez ez bada. Jesusen Elizan egiten eta handik aldarrikatzen duguna sufritzen dutenek gauza ontzat eta askatzailetzat hartzen ez badute, zer ebanjelio ari gara hots egiten?, zein Jesusi ari gara jarraitzen?, zertan dihardugu? Argiago esanda: zer uste dugu kristauok?, Jesusen norabide bera hartu al dugu?

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

24-01-2016
Diumenge 3 durant l’any – C
Lluc 1,1-4; 4,14-21

EN LA MATEIXA DIRECCIÓ

Abans de començar a narrar l’activitat de Jesús, Lluc vol deixar molt clar als seus lectors quina és la passió que impulsa al Profeta de Galilea i quina és la meta de tota la seva actuació. Els cristians han de saber en quina direcció l’Esperit de Déu empeny Jesús, ja que seguir-lo és precisament caminar en la seva mateixa direcció.
Lluc descriu amb tot detall el que fa Jesús a la sinagoga del seu poble: es posa dret, rep el llibre sagrat, busca ell mateix un passatge d’Isaïes, llegeix el text, tanca el llibre, el torna i s’asseu. Tots han d’escoltar amb atenció les paraules escollides per Jesús perquè exposen la tasca a la qual se sent enviat per Déu.
Sorprenentment, el text no parla d’organitzar una religió més perfecta o d’implantar un culte més digne, sinó de comunicar alliberament, esperança, llum i gràcia als més pobres i desgraciats. Això és el que llegeix. «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Notícia als pobres, a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor». En acabar, els diu: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar».
L’Esperit de Déu està en Jesús enviant-lo als pobres, orientant tota la seva vida cap als més necessitats, oprimits i humiliats. En aquesta direcció hem de treballar els seus seguidors. Aquesta és l’orientació que Déu, encarnat en Jesús, vol imprimir a la història humana. Els últims han de ser els primers a conèixer aquesta vida més digna, més alliberada i més feliç que Déu vol ja des d’ara per a tots els seus fills i filles.
No ho hem d’oblidar. La «opció pels pobres» no és un invent d’uns teòlegs del segle vint, ni una moda posada en circulació després del Vaticà II. És l’opció de l’Esperit de Déu que anima la vida sencera de Jesús, i que els seus seguidors hem d’introduir en la història humana. Ho deia Pau VI: és un deure de l’Església «ajudar que neixi l’alliberament … i fer que sigui total».
No és possible viure i anunciar Jesucrist si no és des de la defensa dels últims i la solidaritat amb els exclosos. Si el que fem i proclamem des de l’Església de Jesús no és captat com una cosa bona i alliberadora pels que més pateixen, ¿quin evangeli estem predicant? Quin Jesús estem seguint? Quina espiritualitat estem promovent? Dit de manera clara: ¿quina impressió tenim a l’església actual? Estem caminant en la mateixa direcció que Jesús?

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

24-01-2016
3 Tempo ordinario – C
Lucas 1,1-4; 4,14-21

NA MESMA DIRECCIÓN

Antes de comezar a narrar a actividade de Xesús, Lucas quere deixar moi claro aos seus lectores cal é a paixón que impulsa ao Profeta de Galilea e cal é a meta de toda a súa actuación. Os cristiáns han saber en que dirección empuxa a Xesús o Espírito de Deus, pois seguilo é precisamente camiñar na súa mesma dirección.
Lucas describe con todo detalle o que fai Xesús na sinagoga do seu pobo: ponse de pé, recibe o libro sagrado, busca el mesmo unha pasaxe de Isaías, le o texto, fecha o libro, devólveo e séntase. Todos han escoitar con atención as palabras escolleitas por Xesús pois expoñen a tarefa á que se sente enviado por Deus.
Sorprendentemente, o texto non fala de organizar unha relixión máis perfecta ou de implantar un culto máis digno, senón de comunicar liberación, esperanza, luz e graza aos máis pobres e desgraciados. Isto é o que le. «O Espírito do Señor está sobre min, porque me unxiu. Envioume a anunciar a Boa Noticia aos pobres, para anunciar aos cativos a liberdade, e aos cegos a vista. Para dar liberdade aos oprimidos; para anunciar o ano de graza do Señor». Ao terminar, dilles: «Hoxe cúmprese esta Escritura que acabades de oír».
O Espírito de Deus está en Xesús enviándoo aos pobres, orientando toda a súa vida cara aos máis necesitados, oprimidos e humillados. Nesta dirección temos de traballar os seus seguidores. Esta é a orientación que Deus, encarnado en Xesús, quere imprimir á historia humana. Os últimos han ser os primeiros en coñeceren esa vida máis digna, liberada e ditosa que Deus quere xa desde agora para todos os seus fillos e fillas.
Non o debemos esquecer. A «opción polos pobres» non é un invento duns teólogos do século vinte, nin unha moda posta en circulación despois do Vaticano II. É a opción do Espírito de Deus que anima a vida enteira de Xesús, e que os seus seguidores temos de introducir na historia humana. Dicíao Paulo VI: é un deber da Igrexa «axudar a que naza a liberación… e facer que sexa total».
Non é posíbel vivir e anunciar a Xesús Cristo se non é desde a defensa dos últimos e a solidariedade cos excluídos. Se o que facemos e proclamamos desde a Igrexa de Xesús non é captado como algo bo e liberador polos que máis sofren, que evanxeo estamos a predicar? A que Xesús estamos a seguir? Que espiritualidade estamos a promover? Dito de xeito claro: que impresión temos na igrexa actual? Estamos camiñando na mesma dirección que Xesús?

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

24-01-2016
3 Tempo ordinario – C
Luca 1,1-4; 4,14-21

NELLA STESSA DIREZIONE

Prima di incominciare a raccontare l’attività di Gesù, Luca vuole lasciare in chiaro per i suoi lettori qual è la passione che spinge il Profeta di Galilea e qual è la meta di tutta la sua opera. I cristiani devono sapere in che direzione lo Spirito di Dio spinge Gesù, poiché seguirlo è precisamente camminare nella sua stessa direzione.
Luca scrive dettagliatamente quel che fa Gesù nella sinagoga del suo paese: si alza in piedi, riceve il libro sacro, cerca lui stesso un passo di Isaia, legge il testo. Chiude il libro, lo restituisce e si siede. Tutti devono ascoltare con attenzione le parole scelte da Gesù poiché espongono il compito al quale si sente inviato da Dio.
Sorprendentemente il testo non parla di organizzare una religione più perfetta o di impiantare un culto più degno, ma di comunicare liberazione, speranza, luce e grazia ai più poveri e disgraziati. Questo è quel che legge: «Lo Spirito del Signore è su di me, perché mi ha unto. Mi ha inviato ad annunciare la Buona Notizia ai poveri, ad annunciare ai prigionieri la libertà, e ai ciechi la vista. Per dare libertà agli oppressi; per annunciare l’anno di grazia del Signore». Terminando, dice loro: «Oggi si compie questa Scrittura che avete appena ascoltato».
È in Gesù lo Spirito di Dio che lo invia ai poveri, orientando tutta la sua vita verso i più bisognosi, oppressi e umiliati. In questa direzione dobbiamo lavorare noi suoi seguaci. Questo è l’orientamento che Dio, incarnato in Gesù, vuole imprimere alla storia umana. Gli ultimi devono essere i primi a conoscere questa vita più degna, liberata e felice che Dio vuole già da ora per tutti i suoi figli e le sue figlie.
Non dobbiamo dimenticarlo. L’«opzione per i poveri» non è un’invenzione di alcuni teologi del secolo venti, né una moda messa in circolazione dopo il Vaticano II. È l’opzione dello Spirito di Dio che anima l’intera vita di Gesù, e che noi suoi seguaci dobbiamo introdurre nella storia umana. Lo diceva Paolo VI: è un dovere della Chiesa «aiutare a che nasca la liberazione… e fare che sia totale».
Non è possibile vivere e annunciare Gesù Cristo se non a partire dalla difesa degli ultimi e dalla solidarietà con gli esclusi. Se quel che facciamo e proclamiamo come Chiesa di Gesù non è colto come qualcosa di buono e di liberatore per quelli che soffrono di più, quale evangelo stiamo predicando? Che Gesù stiamo seguendo? Quale spiritualità stiamo promuovendo? Detto in maniera chiara: quale impressione abbiamo nella Chiesa attuale? Stiamo camminando nella stessa direzione di Gesù?

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

24-01-2016
3 Temps ordinaire – C
Luc 1,1-4; 4,14-21

DANS LA MÊME DIRECTION

Avant d’entamer la narration de l’activité de Jésus, Luc veut dire très clairement à ses lecteurs quelle est la passion qui pousse le Prophète de Galilée et quel est le but de toute son action. Les chrétiens doivent savoir dans quelle direction l’Esprit de Dieu pousse Jésus, car le suivre consiste justement à marcher dans sa même direction.
Luc décrit de façon très détaillée ce que Jésus fait dans la synagogue de son village: il se lève, il reçoit le livre sacré, il cherche lui-même le passage d’Isaïe, il lit le texte, il referme le livre, le rend au servant et s’assoit. Tout le monde doit écouter attentivement les paroles choisies par Jésus car elles exposent la mission à laquelle il se sent envoyé par Dieu.
C’est surprenant, le texte ne parle pas d’organiser une religion plus parfaite ou d’instaurer un culte plus digne mais de communiquer aux plus pauvres et malheureux la libération, l’espérance, la lumière et la grâce. Il lit ceci: «L’Esprit du Seigneur est sur moi car il m’a consacré par l’onction. Il m’a envoyé annoncer la Bonne Nouvelle aux pauvres, la libération aux captifs, la lumière aux aveugles; conduire les opprimés vers la liberté et proclamer une année de grâce de la part du Seigneur». En terminant, il leur dit: «cette parole de l’Ecriture que vous venez d’entendre, c’est aujourd’hui qu’elle s’accomplit».
L’Esprit de Dieu qui est en Jésus, l’envoie vers les pauvres et oriente toute sa vie vers les plus nécessiteux, les opprimés et les humiliés. C’est dans cette direction que nous, ses disciples, nous devons marcher. C’est-là l’orientation que Dieu, incarné en Jésus, veut imprimer à l’histoire humaine. Les derniers doivent être les premiers à connaître cette vie plus digne, libérée et heureuse que Dieu veut dès maintenant pour tous ses fils et pour toutes ses filles.
Ne l’oublions pas: «l’option pour les pauvres» n’est pas une invention de quelques théologiens du vingtième siècle, ni une mode mise en circulation après Vatican II. C’est l’option de l’Esprit de Dieu qui anime la vie entière de Jésus et que nous, ses disciples, nous devons introduire dans l’histoire humaine. Comme disait Paul VI: c’est un devoir pour l’Eglise «d’aider à la naissance de la libération… et de faire en sorte qu’elle soit totale».
Il n’est pas possible de vivre et d’annoncer Jésus Christ si ce n’est en commençant par la défense des laissés-pour-compte et la solidarité avec les exclus. Si ce que nous faisons et proclamons en Eglise, celle de Jésus, n’est pas saisi comme quelque chose de bon et de libérateur par ceux qui souffrent le plus, alors, quel évangile sommes-nous en train de prêcher? À quoi sommes-nous en train de travailler? Plus clairement dit: nous chrétiens, quelle impression avons-nous? Sommes-nous en train de marcher dans la même direction que Jésus?

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

24-01-2016
3 Tempo ordinário – C
Lucas 1,1-4; 4,14-21

NA MESMA DIRECÇÃO

Antes de começar a narrar a atividade de Jesus, Lucas quer deixar muito claro aos seus leitores qual é a paixão que impulsiona o Profeta da Galileia e qual é a meta de toda a Sua atuação. Os cristãos têm de saber em que direção empurra Jesus o Espírito de Deus, pois segui-lo é precisamente caminhar na Sua mesma direção.
Lucas descreve com todo o detalhe o que faz Jesus na sinagoga da Sua aldeia: põem-se de pé, recebe o livro sagrado, procura ele mesmo uma passagem de Isaías, lê o texto, fecha o livro, devolve-o e senta-se. Todos hão-de escutar com atenção as palavras escolhidas por Jesus pois expõem a tarefa a que se sente enviado por Deus.
Surpreendentemente, o texto não fala de organizar uma religião mais perfeita ou de implantar um culto mais digno, mas de comunicar libertação, esperança, luz e graça aos mais pobres e desgraçados. Eis o que lê. «O Espírito do Senhor está sobre mim, porque Me ungiu. Enviou-me a anunciar a Boa Nova aos pobres, para anunciar aos cativos a liberdade, e aos cegos a vista. Para dar liberdade aos oprimidos; para anunciar o ano da graça do Senhor». Ao terminar, diz-lhes: «Hoje cumpre-se esta Escritura que acabais de ouvir».
O Espírito de Deus está em Jesus enviando-O aos pobres, orientando toda a Sua vida para os mais necessitados, oprimidos y humilhados. É nesta direção que têm de trabalhar os Seus seguidores. Esta é a orientação que Deus, encarnado em Jesus, quer imprimir à história humana. Os últimos hão-de ser os primeiros em conhecer essa vida mais digna, liberta e ditosa que Deus quer já desde agora para todos os Seus filhos e filhas.
Não temos de o esquecer. A «opção pelos pobres» não é uma invenção de uns teólogos do século vinte, nem uma moda posta em circulação depois do Vaticano II. É a opção do Espírito de Deus que anima a vida inteira de Jesus, e que os Seus seguidores têm de introduzir na história humana. Dizia-o Paulo VI: é um dever da Igreja «ajudar a que nasça a libertação…e fazer que seja total».
Não é possível viver e anunciar Jesus Cristo se não é desde a defesa dos últimos e a solidariedade com os excluídos. Se o que fazemos e proclamamos desde a Igreja de Jesus não é captado como algo bom e libertador pelos que mais sofrem, que evangelho estamos a predicar? Que Jesus estamos a seguir? A que nos estamos a dedicar? Dito de forma mais clara: que impressão têm os cristãos? Estamos caminhando na mesma direção que Jesus?

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

01-24-2016
3 Ordinary Time – C
Luke 1,1-4; 4,14-21

IN THE SAME DIRECTION

Before beginning to tell about Jesus’ activities, Luke wants to make very clear to his readers what is the passion that drives the Prophet of Galilee and what is the goal of his action. Christians need to know in what direction God’s Spirit pushes Jesus, since following him is precisely walking in the same direction as he did.
Luke describes minutely what Jesus does in the synagogue of his village: he stands up, takes the holy book, looks himself for a passage from Isaiah, reads the text, closes the book, returns it and sits down. Everyone has to listen attentively to the words chosen by Jesus, since they put forth the task for which he feels sent by God.
Surprisingly the text doesn’t speak about organizing a more perfect religion or about implanting a more worthy worship, but about communicating liberation, hope, light and grace for the poorest and most unfortunate. This is what he reads: «The spirit of the Lord is on me, for he has anointed me to bring the good news to the afflicted. He has sent me to proclaim liberty to captives, sight to the blind, to let the oppressed go free, to proclaim a year of favor from the Lord». When he finishes, he tells them: «This text is being fulfilled today even while you are listening».
God’s Spirit is in Jesus, sending him to the poor, directing his whole life toward those most in need, most oppressed, most humiliated. We his followers need to work in this same direction. This is the orientation that God, incarnate in Jesus, wants to impress on human history. The last should be first in knowing a life that is more worthy, more free, more happy, the life that God want for all God’s sons and daughters from now on.
We must never forget it. The «option for the poor» isn’t something invented by twentieth century theologians, nor is it just something fashionable starting at Vatican II. It is the option of God’s Spirit that breathes through Jesus’ whole life, and that we his followers need to introduce into human history. Paul VI said it: it is a duty of the Church «to help liberation to be born…and make it complete».
It’s not possible to live and announce Jesus Christ if we don’t do it from the defense of the least and in solidarity with those who are excluded. If what we do and proclaim from within the Church of Jesus isn’t understood as something good and liberating by those who most suffer, what Gospel are we preaching? What Jesus are we following? What spirituality are we promoting? To say it clearly: what impression do we have of today’s Church? Are we walking in the same direction as Jesus did?

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario