martes, 24 de enero de 2017

01-29-2017 - 4nd Ordinary Time – A

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Llegamos al millón de visitas en nuestro blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó  en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos  la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

29-01-2017
4 Tiempo ordinario – A
Mateo 5,1-12

UNA IGLESIA MÁS EVANGÉLICA

Al formular las bienaventuranzas, Mateo, a diferencia de Lucas, se preocupa de trazar los rasgos que han de caracterizar a los seguidores de Jesús. De ahí la importancia que tienen para nosotros en estos tiempos en que la Iglesia ha de ir encontrando su propio estilo de vida en medio de una sociedad secularizada.
No es posible proponer la Buena Noticia de Jesús de cualquier forma. El Evangelio solo se difunde desde actitudes evangélicas. Las bienaventuranzas nos indican el espíritu que ha de inspirar la actuación de la Iglesia mientras peregrina hacia el Padre. Las hemos de escuchar en actitud de conversión personal y comunitaria. Solo así hemos de caminar hacia el futuro.
Dichosa la Iglesia «pobre de espíritu» y de corazón sencillo, que actúa sin prepotencia ni arrogancia, sin riquezas ni esplendor, sostenida por la autoridad humilde de Jesús. De ella es el reino de Dios.
Dichosa la Iglesia que «llora» con los que lloran y sufre al ser despojada de privilegios y poder, pues podrá compartir mejor la suerte de los perdedores y también el destino de Jesús. Un día será consolada por Dios.
Dichosa la Iglesia que renuncia a imponerse por la fuerza, la coacción o el sometimiento, practicando siempre la mansedumbre de su Maestro y Señor. Heredará un día la tierra prometida.
Dichosa la Iglesia que tiene «hambre y sed de justicia» dentro de sí misma y para el mundo entero, pues buscará su propia conversión y trabajará por una vida más justa y digna para todos, empezando por los últimos. Su anhelo será saciado por Dios.
Dichosa la Iglesia compasiva que renuncia al rigorismo y prefiere la misericordia antes que los sacrificios, pues acogerá a los pecadores y no les ocultará la Buena Noticia de Jesús. Ella alcanzará de Dios misericordia.
Dichosa la Iglesia de «corazón limpio» y conducta transparente, que no encubre sus pecados ni promueve el secretismo o la ambigüedad, pues caminará en la verdad de Jesús. Un día verá a Dios.
Dichosa la Iglesia que «trabaja por la paz» y lucha contra las guerras, que aúna los corazones y siembra concordia, pues contagiará la paz de Jesús que el mundo no puede dar. Ella será hija de Dios.
Dichosa la Iglesia que sufre hostilidad y persecución a causa de la justicia sin rehuir el martirio, pues sabrá llorar con las víctimas y conocerá la cruz de Jesús. De ella es el reino de Dios.
La sociedad actual necesita conocer comunidades cristianas marcadas por este espíritu de las bienaventuranzas. Solo una Iglesia evangélica tiene autoridad y credibilidad para mostrar el rostro de Jesús a los hombres y mujeres de hoy.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

29-01-2017
Urteko 4. igandea – A
Mateo 5,1-12

ELIZA EBANJELIKOAGO BAT

Zoriontasunak idaztean, Mateok, Lukasek ez bezala, Jesusen jarraitzaileak izan behar dituen ezaugarriak adieraztea du gogoan. Horra zergatik duten zoriontasun horiek hartarainoko garrantzia guretzat, gizarte sekularizatu batean Elizak bere izaeraren bila jardun behar duen garai honetan.
Ezin proposatu da nolanahi Jesusen Berri Ona. Ebanjelioa beronen araberako jarreratik bakarrik zabal daiteke. Aitarengana erromes doan bitartean Elizak izan behar duen jarreraren espiritua agertzen digute zoriontasunek. Norberaren eta elkartearen konbertsio-jarreraz entzun behar ditugu. Horrela bakarrik ibil gintezke etorkizunerako bidean.
Zorionekoa «gogoz pobre» eta bihotz-xume den Eliza, jauntxokeriarik eta harrokeriarik gabe, aberastasunik eta distirarik gabe diharduena, sostengu guztia Jesusen aginpide apala duena. Halakoarena da Jainkoaren erreinua.
Zorionekoa negar dagitenekin «negar dagien» Eliza, pribilegioak eta boterea kentzen dizkiotenean sufritzen duena, hobeto partekatu ahal izango baitu galtzaileen zoria eta Jesusena berarena. Egun batean Jainkoak kontsolatuko du.
Zorionekoa bere burua indarrez, bortxaz eta jendea mendean hartuz ezartzeari uko egin dion Eliza, beti bere Maisu eta Jaunaren otzantasuna biziz. Egun batean agindutako lurra heredatuko du.
Zorionekoa bere baitan eta mundu osoan «zuzenaren gose eta egarri den Eliza; bilatuko du bere konbertsio propioa eta lan egingo du bizitza duinago eta zuzenago baten alde gizon-emakume guztientzat, azkenak direnei lehentasuna emanez. Halakoaren antsia aseko du Jainkoak.
Zorionekoa Eliza gupidatsua, zorroztasunari uko egin eta errukia nahiago duena sakrifizioak baino; halakoak harrera eskainiko die bekatariei eta ez die ezkutatuko Jesusen Berri Ona. Berak Jainkoaren errukia eskuratuko du.
Zorionekoa «bihotz garbiko» eta jokabide gardeneko Eliza, bere bekatuak ezkutatzen ez dituena, ezkutukeria eta anbiguotasuna sustatzen ez dituena; izan ere, Jesusen egiaren bidea egingo du. Egun batean ikusiko du Jainkoa.
Zorionekoa Eliza, «bakearen alde lan egiten duena» eta gerlaren aurka borroka egiten, bihotzak bateratzen eta kidetasuna ereiten duena; izan ere, munduak ezin eman duen Jesusen bakea kutsatuko du. Jainkoaren alaba izango da.
Zorionekoa Eliza, zuzentasuna dela-eta etsaitasuna eta pertsekuzioa jasaten dituena, martiritzari uko egin gabe; jakingo baitu biktimekin negar egiten eta ezagutuko baitu Jesusen gurutzea. Halakoarena da Jainkoaren erreinua.
Gaur egungo gizartea ezagutu beharrean da zoriontasunen espiritu honek ukitutako kristau-elkarteak. Eliza ebanjelikoak bakarrik du aginpiderik eta sinesgarritasunik Jesusen aurpegia gaur egungo gizon-emakumeei azaltzeko.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

29-01-2017
Diumenge 4 durant l’any – A
Mateu 5,1-12

UNA ESGLÉSIA MÉS EVANGÈLICA

En formular les benaurances, Mateu, a diferència de Lluc, es preocupa de traçar els trets que han de caracteritzar els seguidors de Jesús. D’aquí la importància que tenen per a nosaltres en aquests temps en què l’Església ha d’anar trobant el seu propi estil de vida enmig d’una societat secularitzada.
No és possible proposar la Bona Notícia de Jesús de qualsevol forma. L’Evangeli només es difon des d’actituds evangèliques. Les benaurances ens indiquen l’esperit que ha d’inspirar l’actuació de l’Església mentre peregrina cap al Pare. Les hem d’escoltar en actitud de conversió personal i comunitària. Només així hem de caminar cap al futur.
Feliç l’Església «pobre d’esperit» i de cor senzill, que actua sense prepotència ni arrogància, sense riqueses ni esplendor, sostinguda per l’autoritat humil de Jesús. D’ella és el regne de Déu.
Feliç l’Església que «plora» amb els qui ploren i pateix en ser despullada de privilegis i poder, doncs podrà compartir millor la sort dels perdedors i també la destinació de Jesús. Un dia serà consolada per Déu.
Feliç l’Església que renuncia a imposar-se per la força, la coacció o la submissió, practicant sempre la mansuetud del seu Mestre i Senyor. Heretarà un dia la terra promesa.
Feliç l’Església que té «fam i set de justícia» dins de si mateixa i per al món sencer, ja que buscarà la seva pròpia conversió i treballarà per una vida més justa i més digna per a tothom, començant pels últims. El seu anhel serà saciat per Déu.
Feliç l’Església compassiva que renuncia al rigorisme i prefereix la misericòrdia abans que els sacrificis, ja que acollirà els pecadors i no els ocultarà la Bona Notícia de Jesús. Ella obtindrà de Déu misericòrdia.
Feliç l’Església de «cor net» i conducta transparent, que no encobreix els seus pecats ni promou el secretisme o l’ambigüitat, ja que caminarà en la veritat de Jesús. Un dia veurà Déu.
Feliç l’Església que «treballa per la pau» i lluita contra les guerres, que uneix els cors i sembra concòrdia, ja que contagiarà la pau de Jesús que el món no pot donar. Ella serà filla de Déu.
Feliç l’Església que pateix hostilitat i persecució a causa de la justícia sense defugir el martiri, ja sabrà plorar amb les víctimes i coneixerà la creu de Jesús. D’ella és el regne de Déu.
La societat actual necessita conèixer comunitats cristianes marcades per aquest esperit de les benaurances. Només una Església evangèlica té autoritat i credibilitat per mostrar el rostre de Jesús als homes i dones d’avui.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

29-01-2017
4 Tempo ordinario – A
Mateu 5,1-12

UNHA IGREXA MÁIS EVANXÉLICA

Ao formular as benaventuranzas, Mateu, con diferenza de Lucas, preocúpase de deseñar os trazos que han caracterizar aos seguidores de Xesús. De aí a súa importancia para nós nestes tempos nos que a Igrexa ten de ir atopando o seu propio estilo de vida no medio dunha sociedade secularizada.
Non é posíbel propor a Boa Noticia de Xesús de calquera forma. O Evanxeo só se difunde desde actitudes evanxélicas. As benaventuranzas indícannos o espírito que ha inspirar a actuación da Igrexa mentres peregrina cara ao Pai. Témolas de escoitar en actitude de conversión persoal e comunitaria. Só así camiñaremos cara ao futuro.
Ditosa a Igrexa «pobre de espírito» e de corazón sinxelo, que actúa sen prepotencia nin arrogancia, sen riquezas nin esplendor, sostida pola autoridade humilde de Xesús. Dela é o reino de Deus.
Ditosa a Igrexa que «chora» cos que choran e sofre ao ser desposuída de privilexios e poder, pois poderá compartir mellor a sorte dos perdedores e tamén o destino de Xesús. Un día será consolada por Deus.
Ditosa a Igrexa que renuncia a imporse pola forza, a coacción ou o sometemento, practicando sempre a mansedume do seu Mestre e Señor. Herdará un día a terra prometida.
Ditosa a Igrexa que ten «fame e sede de xustiza» dentro de si mesma e para o mundo enteiro, pois buscará a súa propia conversión e traballará por unha vida máis xusta e digna para todos, empezando polos últimos. O seu anhelo será saciado por Deus.
Ditosa a Igrexa compasiva que renuncia ao rigorismo e prefire a misericordia antes ca os sacrificios, pois acollerá aos pecadores e non lles ocultará a Boa Noticia de Xesús. Ela alcanzará de Deus misericordia.
Ditosa a Igrexa de «corazón limpo» e conduta transparente, que non encobre os seus pecados nin promove o segredo ou a ambigüidade, pois camiñará na verdade de Xesús. Un día verá a Deus.
Ditosa a Igrexa que «traballa pola paz» e loita contra as guerras, que une corazóns e sementa concordia, pois contaxiará a paz de Xesús que o mundo non pode dar. Ela será filla de Deus.
Ditosa a Igrexa que sofre hostilidades e persecución por mor da xustiza sen refusar o martirio, pois saberá chorar coas vítimas e coñecerá a cruz de Xesús. Dela é o reino de Deus.
A sociedade actual necesita coñecer comunidades cristiás marcadas por este espírito das benaventuranzas. Só unha Igrexa evanxélica ten autoridade e credibilidade para mostrar o rostro de Xesús aos homes e mulleres de hoxe.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

29-01-2017
4 Tempo ordinario – A
Matteo 5,1-12

UNA CHIESA PIÙ EVANGELICA

Nel formulare le beatitudine, Matteo, a differenza di Luca, si preoccupa di tracciare i tratti che devono caratterizzare i seguaci di Gesù. Di qui l’importanza che hanno per noi in questi tempi in cui la Chiesa deve trovare il suo proprio stile di vita in mezzo ad una società secolarizzata.
Non è possibile proporre la Buona Notizia di Gesù in qualsiasi modo. L’Evangelo si diffonde solo a partire da atteggiamenti evangelici. Le beatitudini ci indicano lo spirito che deve ispirare l’azione della Chiesa mentre pellegrina verso il Padre. Dobbiamo ascoltarle in atteggiamento di conversione personale e comunitaria. Solo così dobbiamo camminare verso il futuro.
Beata la Chiesa «povera in spirito» e di cuore semplice, che agisce senza prepotenza né arroganza, senza ricchezze né splendore, sostenuta dall’autorità umile di Gesù. Di essa è il Regno di Dio.
Beata la Chiesa che «piange» con quelli che piangono e soffre nell’essere spogliata di privilegi e poteri, perché potrà condividere meglio la sorte dei perdenti e anche il destino di Gesù. Un giorno sarà consolata da Dio.
Beata la Chiesa che rinunzia a imporsi con la forza, la coercizione o il sottomettere, praticando sempre la mansuetudine del suo Maestro e Signore. Erediterà un giorno la terra promessa.
Beata la Chiesa che ha «fame e sete di giustizia» dentro se stessa e per il mondo intero, poiché cercherà la propria conversione e lavorerà per una vita più giusta e degna per tutti, incominciando dagli ultimi. Il su anelito sarà saziato da Dio.
Beta la Chiesa compassionevole che rinuncia al rigorismo e preferisce la misericordia più dei sacrifici, poiché accoglierà i peccatori e non nasconderà loro la buona notizia di Gesù. Essa otterrà misericordia da Dio.
Beata la Chiesa di «cuore puro» e condotta trasparente, che non copre i suoi peccati né promuove il segretismo o l’ambiguità perché camminerà nella verità di Gesù. Un giorno vedrà Dio.
Beata la Chiesa che «lavora per la pace» e lotta contro le guerre, che unisce i cuori e semina concordia, perché contagerà la pace di Gesù che il mondo non può dare. Essa sarà figlia di Dio.
Beata la Chiesa che soffre ostilità e persecuzione a causa della giustizia senza fuggire il martirio, perché saprà piangere con le vittime e conoscerà la croce di Gesù. Di essa è il Regno di Dio.
La società di oggi ha bisogno di conoscere comunità cristiane segnate da questo spirito delle beatitudine. Solo una Chiesa evangelica ha autorità e credibilità per mostrare il volto di Gesù agli uomini e alle donne di oggi.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

29-01-2017
4 Temps ordinaire – A
Matthieu 5,1-12

UNE ÉGLISE PLUS ÉVANGELIQUE

Dans sa formulation des Béatitudes, Matthieu, contrairement à Luc, met l’accent sur les traits qui doivent définir les disciples de Jésus. De là, l’importance que ces caractéristiques revêtent pour nous en ces temps où l’Eglise est appelée à retrouver progressivement son style de vie propre au coeur d’une société sécularisée.
Il n’est pas possible de proposer la Bonne Nouvelle de Jésus n’importe comment. L’Évangile ne se répand qu’à partir d’attitudes évangéliques. Les béatitudes nous indiquent l’esprit qui doit inspirer l’action de l’Eglise lors de son pèlerinage vers le Père. Elles doivent être entendues dans une attitude de conversion personnelle et communautaire. C’est seulement ainsi que nous pourrons marcher vers l’avenir.
Bienheureuse l’Église «pauvre d’esprit» et simple de coeur, qui agit sans arrogance ni vanité, sans richesses ni splendeur, soutenue par l’humble autorité de Jésus. Le Royaume de Dieu est à elle.
Bienheureuse l’Église qui «pleure» avec ceux qui pleurent et qui souffre lorsqu’elle est dépouillée des privilèges et du pouvoir, car elle pourra mieux partager le sort des perdants ainsi que la destinée de Jésus. Un jour, elle sera consolée par Dieu.
Bienheureuse l’Église qui renonce à s’imposer par la force, par la coercition ou par la soumission, et qui pratique toujours la douceur de son Maître et Seigneur. Un jour elle recevra en héritage la terre promise.
Bienheureuse l’Église qui a «faim et soif de justice» pour elle-même et pour le monde entier, car elle cherchera sa propre conversion et travaillera pour une vie plus juste et plus digne pour tous, en commençant par les derniers. Son désir sera comblé par Dieu.
Bienheureuse l’Église miséricordieuse qui renonce au rigorisme et qui préfère la miséricorde aux sacrifices, car elle accueillera les pécheurs et ne leur cachera pas la Bonne Nouvelle de Jésus. Elle obtiendra de Dieu, miséricorde.
Bienheureuse l’Église «au coeur pur» et à la conduite transparente, qui n’occulte pas ses péchés ni promeut le sécretisme ou l’ambiguïté, car elle marchera dans la vérité de Jésus. Un jour, elle verra Dieu.
Bienheureuse l’Église qui «travaille pour la paix» et qui lutte contre toutes les guerres, qui rassemble les coeurs et qui sème la concorde, car elle communiquera la paix de Jésus que le monde ne peut donner. Elle sera appelée fille de Dieu.
Bienheureuse l’Église attaquée et persécutée à cause de la justice et qui ne fuit pas le martyr, car elle saura pleurer avec les victimes et connaîtra la croix de Jésus. Le royaume de Dieu est à elle.
La société actuelle a besoin de connaître des communautés chrétiennes marquées par cet esprit des béatitudes. Seulement une Eglise plus évangélique aura assez d’autorité et de crédibilité pour montrer le visage de Jésus aux hommes et aux femmes d’aujourd’hui.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

29-01-2017
4 Tempo ordinário – A
Mateus 5,1-12

UMA IGREJA MÁIS EVANGÉLICA

Ao formular as bem-aventuranças, Mateus, diferentemente de Lucas, preocupa-se em traçar as linhas que hão-de caracterizar os seguidores de Jesus. Daí a importância que têm para nós nestes tempos em que a igreja há-de ir encontrando o seu próprio estilo de vida no meio de uma sociedade secularizada.
Não é possível propor a Boa Nova de Jesus de qualquer forma. O Evangelho só se difunde a partir de atitudes evangélicas. As bem-aventuranças indicam-nos o espírito que há-de inspirar a atuação da Igreja enquanto peregrina a caminho do Pai. Temos de as escutar em atitude de conversão pessoal e comunitária. Só assim poderemos caminhar para o futuro.
Ditosa a Igreja «pobre de espírito» e de coração simples, que atua sem prepotência nem arrogância, sem riquezas nem esplendor, sustentada pela autoridade humilde de Jesus. Dela é o reino de Deus.
Ditosa a Igreja que «chora» com os que choram e sofrem ao ser despojada de privilégios e poder, pois poderá partilhar melhor a sorte dos perdedores e também o destino de Jesus. Um dia será consolada por Deus.
Ditosa a Igreja que renuncia a impor-se pela força, a coação ou a submissão, praticando sempre a mansidão do seu Mestre e Senhor. Herdará um dia a terra prometida.
Ditosa a Igreja que tem «fome e sede de justiça» dentro de si mesma e para o mundo inteiro, pois procurará a sua própria conversão e trabalhará por uma vida mais justa e digna para todos, começando pelos últimos. A sua ânsia será saciada por Deus.
Ditosa a Igreja compassiva que renuncia ao rigorismo e prefere a misericórdia antes que os sacrifícios, pois acolherá os pecadores e não lhes ocultará a Boa Nova de Jesus. Ela obterá de Deus a misericórdia.
Ditosa a Igreja de «coração limpo» e conduta transparente, que não encobre os seus pecados nem promove o secretismo ou a ambiguidade, pois caminhará na verdade de Jesus. Um dia verá Deus.
Ditosa a Igreja que «trabalha pela paz» e luta contra as guerras, que junta os corações e semeia a concórdia, pois contagiará a paz de Jesus que o mundo não pode dar. Ela será filha de Deus.
Ditosa a Igreja que sofre hostilidade e perseguição por causa da justiça sem evitar o martírio, pois saberá chorar com as vítimas e conhecerá a cruz de Jesus. Dela é o reino de Deus.
A sociedade atual necessita conhecer comunidades cristãs marcadas por este espírito das bem-aventuranças. Só uma Igreja evangélica tem autoridade e credibilidade para mostrar o rosto de Jesus aos homens e mulheres de hoje.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

01-29-2017
4th Ordinary Time – A
Matthew 5,1-12

A CHURCH MORE ACCORDING TO THE GOSPEL

When he wrote the Beatitudes, Matthew takes a different tack than Luke as he tries to trace the lines that should characterize Jesus’ followers. That’s where its importance lies for us in these times when the Church needs to go about finding her appropriate way of living in the midst of a secularized society.
It’s not possible to put forth Jesus’ Good News in just any old way. The Gospel can only be spread from Gospel attitudes. The Beatitudes spell out the spirit that must inspire the way to put the Church into practice as she travels on pilgrimage to the Father. We need to listen to them with an attitude of personal and communal conversion. That’s the only way we can walk toward the future.
Blessed the Church that is «poor in spirit» and has a simple heart, who acts without dominance or arrogance, without wealth or splendor, only sustained by Jesus’ humble authority. Of her is God’s Reign.
Blessed the Church who «cries» with those who cry and suffers as she is stripped of privileges and power, since she can better share the fate of those who lose all, thereby sharing Jesus’ destiny. One day she will be consoled by God.
Blessed the Church who renounces imposing herself by force, coercion, or subjection, always practicing her Lord and Master’s gentleness. She will one day inherit the promised land.
Blessed the Church who has «hunger and thirst for justice» within herself and for the whole world, since she will seek her own conversion and work for a most just and dignified life for all, starting with the least. Her longing will be sated by God.
Blessed the compassionate Church who renounces rigorism and prefers mercy rather than sacrifice, as she welcomes sinners and doesn’t hide the Good News of Jesus from them. She will receive mercy from God.
Blessed the Church of «pure heart» and transparent conduct, who doesn’t cover up her sins or promote secrecy or ambiguity, as she walks in the truth of Jesus. One day she will see God.
Blessed the Church who «works for peace» and struggles against wars, who joins hearts and sows concord, as she spreads the peace of Jesus which the world can’t give. She will be God’s child.
Blessed the Church who suffers hostility and persecution on account of justice without fleeing martyrdom, as she learns how to mourn with victims and comes to know Jesus’ cross. Of her is God’s Reign.
Today’s society needs to know Christian communities marked by this spirit of the Beatitudes. Only a Gospel Church has authority and credibility to show Jesus’ face to men and women today.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com



No hay comentarios:

Publicar un comentario