Llegamos al millón de visitas en nuestro blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola: EL recibido estafa Satisfacción la Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe sobre mi Libro, Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
HOMILIA - ES
29-01-2017
4 Tiempo ordinario – A
Mateo 5,1-12
UNA
IGLESIA MÁS EVANGÉLICA
Al formular las bienaventuranzas,
Mateo, a diferencia de Lucas, se preocupa de trazar los rasgos que han de
caracterizar a los seguidores de Jesús. De ahí la importancia que tienen para
nosotros en estos tiempos en que la Iglesia ha de ir encontrando su propio
estilo de vida en medio de una sociedad secularizada.
No es posible proponer la Buena
Noticia de Jesús de cualquier forma. El Evangelio solo se difunde desde
actitudes evangélicas. Las bienaventuranzas nos indican el espíritu que ha de
inspirar la actuación de la Iglesia mientras peregrina hacia el Padre. Las
hemos de escuchar en actitud de conversión personal y comunitaria. Solo así
hemos de caminar hacia el futuro.
Dichosa la Iglesia «pobre de
espíritu» y de corazón sencillo, que actúa sin prepotencia ni arrogancia, sin
riquezas ni esplendor, sostenida por la autoridad humilde de Jesús. De ella es
el reino de Dios.
Dichosa la Iglesia que «llora»
con los que lloran y sufre al ser despojada de privilegios y poder, pues podrá
compartir mejor la suerte de los perdedores y también el destino de Jesús. Un
día será consolada por Dios.
Dichosa la Iglesia que renuncia a
imponerse por la fuerza, la coacción o el sometimiento, practicando siempre la
mansedumbre de su Maestro y Señor. Heredará un día la tierra prometida.
Dichosa la Iglesia que tiene
«hambre y sed de justicia» dentro de sí misma y para el mundo entero, pues
buscará su propia conversión y trabajará por una vida más justa y digna para
todos, empezando por los últimos. Su anhelo será saciado por Dios.
Dichosa la Iglesia compasiva que
renuncia al rigorismo y prefiere la misericordia antes que los sacrificios,
pues acogerá a los pecadores y no les ocultará la Buena Noticia de Jesús. Ella
alcanzará de Dios misericordia.
Dichosa la Iglesia de «corazón
limpio» y conducta transparente, que no encubre sus pecados ni promueve el
secretismo o la ambigüedad, pues caminará en la verdad de Jesús. Un día verá a
Dios.
Dichosa la Iglesia que «trabaja
por la paz» y lucha contra las guerras, que aúna los corazones y siembra
concordia, pues contagiará la paz de Jesús que el mundo no puede dar. Ella será
hija de Dios.
Dichosa la Iglesia que sufre
hostilidad y persecución a causa de la justicia sin rehuir el martirio, pues
sabrá llorar con las víctimas y conocerá la cruz de Jesús. De ella es el reino
de Dios.
La sociedad actual necesita
conocer comunidades cristianas marcadas por este espíritu de las
bienaventuranzas. Solo una Iglesia evangélica tiene autoridad y credibilidad
para mostrar el rostro de Jesús a los hombres y mujeres de hoy.
José Antonio Pagola
HOMILIA - EU
29-01-2017
Urteko 4. igandea –
A
Mateo 5,1-12
ELIZA EBANJELIKOAGO BAT
Zoriontasunak
idaztean, Mateok, Lukasek ez bezala, Jesusen jarraitzaileak izan behar dituen
ezaugarriak adieraztea du gogoan. Horra zergatik duten zoriontasun horiek
hartarainoko garrantzia guretzat, gizarte sekularizatu batean Elizak bere
izaeraren bila jardun behar duen garai honetan.
Ezin
proposatu da nolanahi Jesusen Berri Ona. Ebanjelioa beronen araberako
jarreratik bakarrik zabal daiteke. Aitarengana erromes doan bitartean Elizak
izan behar duen jarreraren espiritua agertzen digute zoriontasunek. Norberaren
eta elkartearen konbertsio-jarreraz entzun behar ditugu. Horrela bakarrik ibil
gintezke etorkizunerako bidean.
Zorionekoa
«gogoz pobre» eta bihotz-xume den Eliza, jauntxokeriarik eta harrokeriarik
gabe, aberastasunik eta distirarik gabe diharduena, sostengu guztia Jesusen
aginpide apala duena. Halakoarena da Jainkoaren erreinua.
Zorionekoa
negar dagitenekin «negar dagien» Eliza, pribilegioak eta boterea kentzen
dizkiotenean sufritzen duena, hobeto partekatu ahal izango baitu galtzaileen
zoria eta Jesusena berarena. Egun batean Jainkoak kontsolatuko du.
Zorionekoa
bere burua indarrez, bortxaz eta jendea mendean hartuz ezartzeari uko egin dion
Eliza, beti bere Maisu eta Jaunaren otzantasuna biziz. Egun batean agindutako
lurra heredatuko du.
Zorionekoa
bere baitan eta mundu osoan «zuzenaren gose eta egarri den Eliza; bilatuko du
bere konbertsio propioa eta lan egingo du bizitza duinago eta zuzenago baten
alde gizon-emakume guztientzat, azkenak direnei lehentasuna emanez. Halakoaren
antsia aseko du Jainkoak.
Zorionekoa
Eliza gupidatsua, zorroztasunari uko egin eta errukia nahiago duena
sakrifizioak baino; halakoak harrera eskainiko die bekatariei eta ez die
ezkutatuko Jesusen Berri Ona. Berak Jainkoaren errukia eskuratuko du.
Zorionekoa
«bihotz garbiko» eta jokabide gardeneko Eliza, bere bekatuak ezkutatzen ez
dituena, ezkutukeria eta anbiguotasuna sustatzen ez dituena; izan ere, Jesusen
egiaren bidea egingo du. Egun batean ikusiko du Jainkoa.
Zorionekoa
Eliza, «bakearen alde lan egiten duena» eta gerlaren aurka borroka egiten,
bihotzak bateratzen eta kidetasuna ereiten duena; izan ere, munduak ezin eman
duen Jesusen bakea kutsatuko du. Jainkoaren alaba izango da.
Zorionekoa
Eliza, zuzentasuna dela-eta etsaitasuna eta pertsekuzioa jasaten dituena,
martiritzari uko egin gabe; jakingo baitu biktimekin negar egiten eta ezagutuko
baitu Jesusen gurutzea. Halakoarena da Jainkoaren erreinua.
Gaur egungo
gizartea ezagutu beharrean da zoriontasunen espiritu honek ukitutako
kristau-elkarteak. Eliza ebanjelikoak bakarrik du aginpiderik eta
sinesgarritasunik Jesusen aurpegia gaur egungo gizon-emakumeei azaltzeko.
José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain
HOMILIA - CA
29-01-2017
Diumenge 4 durant
l’any – A
Mateu 5,1-12
UNA ESGLÉSIA MÉS EVANGÈLICA
En formular
les benaurances, Mateu, a diferència de Lluc, es preocupa de traçar els trets
que han de caracteritzar els seguidors de Jesús. D’aquí la importància que
tenen per a nosaltres en aquests temps en què l’Església ha d’anar trobant el
seu propi estil de vida enmig d’una societat secularitzada.
No és
possible proposar la Bona Notícia de Jesús de qualsevol forma. L’Evangeli només
es difon des d’actituds evangèliques. Les benaurances ens indiquen l’esperit
que ha d’inspirar l’actuació de l’Església mentre peregrina cap al Pare. Les
hem d’escoltar en actitud de conversió personal i comunitària. Només així hem
de caminar cap al futur.
Feliç
l’Església «pobre d’esperit» i de cor senzill, que actua sense prepotència ni
arrogància, sense riqueses ni esplendor, sostinguda per l’autoritat humil de
Jesús. D’ella és el regne de Déu.
Feliç
l’Església que «plora» amb els qui ploren i pateix en ser despullada de
privilegis i poder, doncs podrà compartir millor la sort dels perdedors i també
la destinació de Jesús. Un dia serà consolada per Déu.
Feliç
l’Església que renuncia a imposar-se per la força, la coacció o la submissió,
practicant sempre la mansuetud del seu Mestre i Senyor. Heretarà un dia la
terra promesa.
Feliç
l’Església que té «fam i set de justícia» dins de si mateixa i per al món
sencer, ja que buscarà la seva pròpia conversió i treballarà per una vida més
justa i més digna per a tothom, començant pels últims. El seu anhel serà saciat
per Déu.
Feliç
l’Església compassiva que renuncia al rigorisme i prefereix la misericòrdia
abans que els sacrificis, ja que acollirà els pecadors i no els ocultarà la
Bona Notícia de Jesús. Ella obtindrà de Déu misericòrdia.
Feliç
l’Església de «cor net» i conducta transparent, que no encobreix els seus
pecats ni promou el secretisme o l’ambigüitat, ja que caminarà en la veritat de
Jesús. Un dia veurà Déu.
Feliç
l’Església que «treballa per la pau» i lluita contra les guerres, que uneix els
cors i sembra concòrdia, ja que contagiarà la pau de Jesús que el món no pot
donar. Ella serà filla de Déu.
Feliç
l’Església que pateix hostilitat i persecució a causa de la justícia sense
defugir el martiri, ja sabrà plorar amb les víctimes i coneixerà la creu de
Jesús. D’ella és el regne de Déu.
La societat
actual necessita conèixer comunitats cristianes marcades per aquest esperit de
les benaurances. Només una Església evangèlica té autoritat i credibilitat per
mostrar el rostre de Jesús als homes i dones d’avui.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
HOMILIA - GL
29-01-2017
4 Tempo ordinario – A
Mateu 5,1-12
UNHA
IGREXA MÁIS EVANXÉLICA
Ao formular as benaventuranzas,
Mateu, con diferenza de Lucas, preocúpase de deseñar os trazos que han
caracterizar aos seguidores de Xesús. De aí a súa importancia para nós nestes
tempos nos que a Igrexa ten de ir atopando o seu propio estilo de vida no medio
dunha sociedade secularizada.
Non é posíbel propor a Boa
Noticia de Xesús de calquera forma. O Evanxeo só se difunde desde actitudes
evanxélicas. As benaventuranzas indícannos o espírito que ha inspirar a
actuación da Igrexa mentres peregrina cara ao Pai. Témolas de escoitar en
actitude de conversión persoal e comunitaria. Só así camiñaremos cara ao
futuro.
Ditosa a Igrexa «pobre de
espírito» e de corazón sinxelo, que actúa sen prepotencia nin arrogancia, sen
riquezas nin esplendor, sostida pola autoridade humilde de Xesús. Dela é o
reino de Deus.
Ditosa a Igrexa que «chora» cos
que choran e sofre ao ser desposuída de privilexios e poder, pois poderá
compartir mellor a sorte dos perdedores e tamén o destino de Xesús. Un día será
consolada por Deus.
Ditosa a Igrexa que renuncia a
imporse pola forza, a coacción ou o sometemento, practicando sempre a mansedume
do seu Mestre e Señor. Herdará un día a terra prometida.
Ditosa a Igrexa que ten «fame e
sede de xustiza» dentro de si mesma e para o mundo enteiro, pois buscará a súa
propia conversión e traballará por unha vida máis xusta e digna para todos,
empezando polos últimos. O seu anhelo será saciado por Deus.
Ditosa a Igrexa compasiva que
renuncia ao rigorismo e prefire a misericordia antes ca os sacrificios, pois
acollerá aos pecadores e non lles ocultará a Boa Noticia de Xesús. Ela
alcanzará de Deus misericordia.
Ditosa a Igrexa de «corazón
limpo» e conduta transparente, que non encobre os seus pecados nin promove o
segredo ou a ambigüidade, pois camiñará na verdade de Xesús. Un día verá a
Deus.
Ditosa a Igrexa que «traballa
pola paz» e loita contra as guerras, que une corazóns e sementa concordia, pois
contaxiará a paz de Xesús que o mundo non pode dar. Ela será filla de Deus.
Ditosa a Igrexa que sofre
hostilidades e persecución por mor da xustiza sen refusar o martirio, pois
saberá chorar coas vítimas e coñecerá a cruz de Xesús. Dela é o reino de Deus.
A sociedade actual necesita
coñecer comunidades cristiás marcadas por este espírito das benaventuranzas. Só
unha Igrexa evanxélica ten autoridade e credibilidade para mostrar o rostro de
Xesús aos homes e mulleres de hoxe.
José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire
HOMILIA -IT
29-01-2017
4 Tempo ordinario –
A
Matteo 5,1-12
UNA CHIESA PIÙ EVANGELICA
Nel
formulare le beatitudine, Matteo, a differenza di Luca, si preoccupa di
tracciare i tratti che devono caratterizzare i seguaci di Gesù. Di qui l’importanza
che hanno per noi in questi tempi in cui la Chiesa deve trovare il suo proprio
stile di vita in mezzo ad una società secolarizzata.
Non è
possibile proporre la Buona Notizia di Gesù in qualsiasi modo. L’Evangelo si
diffonde solo a partire da atteggiamenti evangelici. Le beatitudini ci indicano
lo spirito che deve ispirare l’azione della Chiesa mentre pellegrina verso il
Padre. Dobbiamo ascoltarle in atteggiamento di conversione personale e
comunitaria. Solo così dobbiamo camminare verso il futuro.
Beata la
Chiesa «povera in spirito» e di cuore semplice, che agisce senza prepotenza né
arroganza, senza ricchezze né splendore, sostenuta dall’autorità umile di Gesù.
Di essa è il Regno di Dio.
Beata la
Chiesa che «piange» con quelli che piangono e soffre nell’essere spogliata di
privilegi e poteri, perché potrà condividere meglio la sorte dei perdenti e
anche il destino di Gesù. Un giorno sarà consolata da Dio.
Beata la
Chiesa che rinunzia a imporsi con la forza, la coercizione o il sottomettere,
praticando sempre la mansuetudine del suo Maestro e Signore. Erediterà un
giorno la terra promessa.
Beata la
Chiesa che ha «fame e sete di giustizia» dentro se stessa e per il mondo
intero, poiché cercherà la propria conversione e lavorerà per una vita più
giusta e degna per tutti, incominciando dagli ultimi. Il su anelito sarà
saziato da Dio.
Beta la
Chiesa compassionevole che rinuncia al rigorismo e preferisce la misericordia
più dei sacrifici, poiché accoglierà i peccatori e non nasconderà loro la buona
notizia di Gesù. Essa otterrà misericordia da Dio.
Beata la
Chiesa di «cuore puro» e condotta trasparente, che non copre i suoi peccati né
promuove il segretismo o l’ambiguità perché camminerà nella verità di Gesù. Un
giorno vedrà Dio.
Beata la
Chiesa che «lavora per la pace» e lotta contro le guerre, che unisce i cuori e
semina concordia, perché contagerà la pace di Gesù che il mondo non può dare.
Essa sarà figlia di Dio.
Beata la
Chiesa che soffre ostilità e persecuzione a causa della giustizia senza fuggire
il martirio, perché saprà piangere con le vittime e conoscerà la croce di Gesù.
Di essa è il Regno di Dio.
La società
di oggi ha bisogno di conoscere comunità cristiane segnate da questo spirito
delle beatitudine. Solo una Chiesa evangelica ha autorità e credibilità per
mostrare il volto di Gesù agli uomini e alle donne di oggi.
José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo
HOMILIA - FR
29-01-2017
4 Temps ordinaire –
A
Matthieu 5,1-12
UNE ÉGLISE PLUS ÉVANGELIQUE
Dans sa
formulation des Béatitudes, Matthieu, contrairement à Luc, met l’accent sur les
traits qui doivent définir les disciples de Jésus. De là, l’importance que ces
caractéristiques revêtent pour nous en ces temps où l’Eglise est appelée à
retrouver progressivement son style de vie propre au coeur d’une société
sécularisée.
Il n’est pas
possible de proposer la Bonne Nouvelle de Jésus n’importe comment. L’Évangile
ne se répand qu’à partir d’attitudes évangéliques. Les béatitudes nous
indiquent l’esprit qui doit inspirer l’action de l’Eglise lors de son
pèlerinage vers le Père. Elles doivent être entendues dans une attitude de
conversion personnelle et communautaire. C’est seulement ainsi que nous
pourrons marcher vers l’avenir.
Bienheureuse
l’Église «pauvre d’esprit» et simple de coeur, qui agit sans arrogance ni
vanité, sans richesses ni splendeur, soutenue par l’humble autorité de Jésus.
Le Royaume de Dieu est à elle.
Bienheureuse
l’Église qui «pleure» avec ceux qui pleurent et qui souffre lorsqu’elle est
dépouillée des privilèges et du pouvoir, car elle pourra mieux partager le sort
des perdants ainsi que la destinée de Jésus. Un jour, elle sera consolée par
Dieu.
Bienheureuse
l’Église qui renonce à s’imposer par la force, par la coercition ou par la
soumission, et qui pratique toujours la douceur de son Maître et Seigneur. Un
jour elle recevra en héritage la terre promise.
Bienheureuse
l’Église qui a «faim et soif de justice» pour elle-même et pour le monde
entier, car elle cherchera sa propre conversion et travaillera pour une vie
plus juste et plus digne pour tous, en commençant par les derniers. Son désir
sera comblé par Dieu.
Bienheureuse
l’Église miséricordieuse qui renonce au rigorisme et qui préfère la miséricorde
aux sacrifices, car elle accueillera les pécheurs et ne leur cachera pas la
Bonne Nouvelle de Jésus. Elle obtiendra de Dieu, miséricorde.
Bienheureuse
l’Église «au coeur pur» et à la conduite transparente, qui n’occulte pas ses
péchés ni promeut le sécretisme ou l’ambiguïté, car elle marchera dans la
vérité de Jésus. Un jour, elle verra Dieu.
Bienheureuse
l’Église qui «travaille pour la paix» et qui lutte contre toutes les guerres,
qui rassemble les coeurs et qui sème la concorde, car elle communiquera la paix
de Jésus que le monde ne peut donner. Elle sera appelée fille de Dieu.
Bienheureuse
l’Église attaquée et persécutée à cause de la justice et qui ne fuit pas le
martyr, car elle saura pleurer avec les victimes et connaîtra la croix de
Jésus. Le royaume de Dieu est à elle.
La société
actuelle a besoin de connaître des communautés chrétiennes marquées par cet
esprit des béatitudes. Seulement une Eglise plus évangélique aura assez
d’autorité et de crédibilité pour montrer le visage de Jésus aux hommes et aux
femmes d’aujourd’hui.
José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna
HOMILIA - PT
29-01-2017
4 Tempo ordinário –
A
Mateus 5,1-12
UMA IGREJA MÁIS EVANGÉLICA
Ao formular
as bem-aventuranças, Mateus, diferentemente de Lucas, preocupa-se em traçar as
linhas que hão-de caracterizar os seguidores de Jesus. Daí a importância que
têm para nós nestes tempos em que a igreja há-de ir encontrando o seu próprio
estilo de vida no meio de uma sociedade secularizada.
Não é
possível propor a Boa Nova de Jesus de qualquer forma. O Evangelho só se
difunde a partir de atitudes evangélicas. As bem-aventuranças indicam-nos o
espírito que há-de inspirar a atuação da Igreja enquanto peregrina a caminho do
Pai. Temos de as escutar em atitude de conversão pessoal e comunitária. Só
assim poderemos caminhar para o futuro.
Ditosa a
Igreja «pobre de espírito» e de coração simples, que atua sem prepotência nem
arrogância, sem riquezas nem esplendor, sustentada pela autoridade humilde de
Jesus. Dela é o reino de Deus.
Ditosa a
Igreja que «chora» com os que choram e sofrem ao ser despojada de privilégios e
poder, pois poderá partilhar melhor a sorte dos perdedores e também o destino
de Jesus. Um dia será consolada por Deus.
Ditosa a
Igreja que renuncia a impor-se pela força, a coação ou a submissão, praticando
sempre a mansidão do seu Mestre e Senhor. Herdará um dia a terra prometida.
Ditosa a
Igreja que tem «fome e sede de justiça» dentro de si mesma e para o mundo
inteiro, pois procurará a sua própria conversão e trabalhará por uma vida mais
justa e digna para todos, começando pelos últimos. A sua ânsia será saciada por
Deus.
Ditosa a
Igreja compassiva que renuncia ao rigorismo e prefere a misericórdia antes que
os sacrifícios, pois acolherá os pecadores e não lhes ocultará a Boa Nova de
Jesus. Ela obterá de Deus a misericórdia.
Ditosa a
Igreja de «coração limpo» e conduta transparente, que não encobre os seus
pecados nem promove o secretismo ou a ambiguidade, pois caminhará na verdade de
Jesus. Um dia verá Deus.
Ditosa a
Igreja que «trabalha pela paz» e luta contra as guerras, que junta os corações
e semeia a concórdia, pois contagiará a paz de Jesus que o mundo não pode dar.
Ela será filha de Deus.
Ditosa a
Igreja que sofre hostilidade e perseguição por causa da justiça sem evitar o
martírio, pois saberá chorar com as vítimas e conhecerá a cruz de Jesus. Dela é
o reino de Deus.
A sociedade
atual necessita conhecer comunidades cristãs marcadas por este espírito das
bem-aventuranças. Só uma Igreja evangélica tem autoridade e credibilidade para
mostrar o rosto de Jesus aos homens e mulheres de hoje.
José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez
HOMILIA - EN
01-29-2017
4th Ordinary Time – A
Matthew 5,1-12
A CHURCH MORE ACCORDING TO THE GOSPEL
When he
wrote the Beatitudes, Matthew takes a different tack than Luke as he tries to
trace the lines that should characterize Jesus’ followers. That’s where its
importance lies for us in these times when the Church needs to go about finding
her appropriate way of living in the midst of a secularized society.
It’s not
possible to put forth Jesus’ Good News in just any old way. The Gospel can only
be spread from Gospel attitudes. The Beatitudes spell out the spirit that must
inspire the way to put the Church into practice as she travels on pilgrimage to
the Father. We need to listen to them with an attitude of personal and communal
conversion. That’s the only way we can walk toward the future.
Blessed
the Church that is «poor in spirit» and has a simple heart, who acts without
dominance or arrogance, without wealth or splendor, only sustained by Jesus’
humble authority. Of her is God’s Reign.
Blessed
the Church who «cries» with those who cry and suffers as she is stripped of
privileges and power, since she can better share the fate of those who lose
all, thereby sharing Jesus’ destiny. One day she will be consoled by God.
Blessed
the Church who renounces imposing herself by force, coercion, or subjection,
always practicing her Lord and Master’s gentleness. She will one day inherit
the promised land.
Blessed
the Church who has «hunger and thirst for justice» within herself and for the
whole world, since she will seek her own conversion and work for a most just
and dignified life for all, starting with the least. Her longing will be sated
by God.
Blessed
the compassionate Church who renounces rigorism and prefers mercy rather than
sacrifice, as she welcomes sinners and doesn’t hide the Good News of Jesus from
them. She will receive mercy from God.
Blessed
the Church of «pure heart» and transparent conduct, who doesn’t cover up her
sins or promote secrecy or ambiguity, as she walks in the truth of Jesus. One
day she will see God.
Blessed
the Church who «works for peace» and struggles against wars, who joins hearts
and sows concord, as she spreads the peace of Jesus which the world can’t give.
She will be God’s child.
Blessed
the Church who suffers hostility and persecution on account of justice without
fleeing martyrdom, as she learns how to mourn with victims and comes to know
Jesus’ cross. Of her is God’s Reign.
Today’s
society needs to know Christian communities marked by this spirit of the
Beatitudes. Only a Gospel Church has authority and credibility to show Jesus’
face to men and women today.
José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf
Para
ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
No hay comentarios:
Publicar un comentario