sábado, 3 de enero de 2015

01/04/2015 - 2nd Sunday after Christmas – B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia:
"Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción". 
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .

Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

04/01/2015
2 Domingo después de Navidad – B
Juan 1,1-18

ACOGER A DIOS

Jesús apareció en Galilea cuando el pueblo judío vivía una profunda crisis religiosa. Llevaban mucho tiempo sintiendo la lejanía de Dios. Los cielos estaban «cerrados». Una especie de muro invisible parecía impedir la comunicación de Dios con su pueblo. Nadie era capaz de escuchar su voz. Ya no había profetas. Nadie hablaba impulsado por su Espíritu.
Lo más duro era esa sensación de que Dios los había olvidado. Ya no le preocupaban los problemas de Israel. ¿Por qué permanecía oculto? ¿Por qué estaba tan lejos? Seguramente muchos recordaban la ardiente oración de un antiguo profeta que rezaba así a Dios: «Ojalá rasgaras el cielo y bajases».
Los primeros que escucharon el evangelio de Marcos tuvieron que quedar sorprendidos. Según su relato, al salir de las aguas del Jordán, después de ser bautizado, Jesús «vio rasgarse el cielo» y experimentó que «el Espíritu de Dios bajaba sobre él». Por fin era posible el encuentro con Dios. Sobre la tierra caminaba un hombre lleno del Espíritu de Dios. Se llamaba Jesús y venía de Nazaret.
Ese Espíritu que desciende sobre él es el aliento de Dios que crea la vida, la fuerza que renueva y cura a los vivientes, el amor que lo transforma todo. Por eso Jesús se dedica a liberar la vida, curarla y hacerla más humana. Los primeros cristianos no quisieron ser confundidos con los discípulos del Bautista. Ellos se sentían bautizados por Jesús con su Espíritu.
Sin ese Espíritu todo se apaga en el cristianismo. La confianza en Dios desaparece. La fe se debilita. Jesús queda reducido a un personaje del pasado, el Evangelio se convierte en letra muerta. El amor se enfría y la Iglesia no pasa de ser una institución religiosa más.
Sin el Espíritu de Jesús, la libertad se ahoga, la alegría se apaga, la celebración se convierte en costumbre, la comunión se resquebraja. Sin el Espíritu la misión se olvida, la esperanza muere, los miedos crecen, el seguimiento a Jesús termina en mediocridad religiosa.
Nuestro mayor problema es el olvido de Jesús y el descuido de su Espíritu. Es un error pretender lograr con organización, trabajo, devociones o estrategias diversas lo que solo puede nacer del Espíritu. Hemos de volver a la raíz, recuperar el Evangelio en toda su frescura y verdad, bautizarnos con el Espíritu de Jesús.
No nos hemos de engañar. Si no nos dejamos reavivar y recrear por ese Espíritu, los cristianos no tenemos nada importante que aportar a la sociedad actual, tan vacía de interioridad, tan incapacitada para el amor solidario y tan necesitada de esperanza.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2015/01/04
Eguberri ondoko 2. Igandea – B
Joan 1,1-8

JAINKOA ONARTU

Jesus Galilean agertu, judu-herriak krisialdi sakona bizi zuenean agertu zen. Denbora asko zeramaten Jainkoaren urruntasuna sentitzen. Zerua «itxia» zegoen. Ematen zuen murru ikusezin bezalako batek eragozten ziola Jainkoari bere herriarekin komunikatzea. Inor ez zen gai Jainkoaren ahotsa entzuteko. Jada ez zen profetarik. inork ez zuen hitz egiten espirituaren eraginez.
Gauzarik latzena, Jainkoa beraiez ahaztu egin zelako sentsazioa zen. Jada ez zitzaizkion axola Israelen arazoak. Zergatik jarraitzen zuen ezkutuan? Zergatik zegoen hain urrun? Segur aski, israeldar asko gogoratzen zen Jainkoari otoitz egiten zion antzinako profeta baten errezo suhar honetaz: «Ai, zerua urratu eta jaitsiko bazina».
Markosen ebanjelioa entzun zuten lehenengoak harriturik gelditu ziren, inondik ere. Markosen kontakizunaren arabera, Jordango uretik irten orduko, bataiatua izan zelarik, Jesusek «zerua urratzen ikusi zuen» eta «Jainkoaren espiritua bere gainera jaisten zela» sumatu. Azkenean, posible zen Jainkoarekin topo egitea. Jainkoaren espirituaz betea zen gizon bat zebilen lurrean. Jesus zuen izena eta Nazaretekoa zen.
Jesusen gainera jaitsi den espiritu hori Jainkoaren arnasa da, bizia kreatzen duena, bizidunak berritzen eta sendatzen dituen indarra, dena eraldatzen duen maitasuna. Horregatik bizi da Jesus bizitza askatzeari emanik, bizitza sendatzeari eta gizakoiago bihurtzeari emanik. Lehen kristauek ez zuten nahi bataiatzailearen ikasleekin nahastu zitzaten. Kristau haiek sentitzen zuten, Jesusek bere espirituaz bataiatu zituela.
Espiritu hori gabe, dena da itzaltzen kristautasunean. Galdu egiten da Jainkoarekiko konfiantza. Fedea ahuldu egiten da. Jesus iraganeko pertsonaia huts bilakatzen da, ebanjelioa hildako letra bihurtzen da, maitasuna hoztu egiten da eta Eliza erakunde erlijioso bat gehiago bihurtzen.
Jesusen espiritua gabe, askatasuna itorik gertatzen da, poza itzalia, ospakizuna ohitura bihurtua, elkartasuna hautsia. Espiritua gabe, misioa ahaztu egiten da, esperantza hil, ikara hazi, Jesusi jarraitzea eskastasun erlijioso bihurtzen da.
Gure arazorik handiena Jesusez ahaztea da eta haren espirituaz ardurarik ez izatea. Ikusmolde okerra da pentsatzea, Jesusen espirituarekin bakarrik lor daitekeena, antolatzearekin, lanarekin, debozioarekin edo askotariko estrategiekin lortuko dela. Sustraira itzuli beharra dugu, ebanjelioa bere freskotasun eta egiatasun betean berreskuratu beharra, Jesusen espirituaz bataiatu beharra.
Ez gaitezen engaina. Espiritu horri biziberritu eta birkreatu gaitzan uzten ez badiogu, kristauok ez dugu izango ekarpen garrantzizkorik gaur egungo gizartearentzat, eta badakigu zein egoeratan dagoen: barnetasunik gabe, maitasun solidariorako gai ez, egundoko esperantza-premian.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

04/01/2015
Diumenge II després de Nadal – B
Joan 1,1-18

ACOLLIR DÉU

Jesús va aparèixer a Galilea quan el poble jueu vivia una profunda crisi religiosa. Portaven molt de temps sentint la llunyania de Déu. Els cels estaven «tancats». Una mena de mur invisible semblava impedir la comunicació de Déu amb el seu poble. Ningú no era capaç d’escoltar la seva veu. Ja no hi havia profetes. Ningú parlava impulsat pel seu Esperit.
El més dur era aquesta sensació que Déu els havia oblidat. Ja no el preocupaven els problemes d’Israel. Per què romania ocult? Per què estava tan lluny? Segurament molts recordaven l’ardent oració d’un antic profeta que deia així a Déu: «Tant de bo esquincessis el cel i baixessis».
Els primers que van sentir l’evangeli de Marc devien quedar sorpresos. Segons el seu relat, en sortir de les aigües del Jordà, després de ser batejat, Jesús «va veure esquinçar-se el cel» i va experimentar que «l’Esperit de Déu baixava sobre ell». Per fi era possible la trobada amb Déu. Sobre la terra caminava un home ple de l’Esperit de Déu. Es deia Jesús i venia de Natzaret.
Aquest Esperit que davalla sobre ell és l’alè de Déu que crea la vida, la força que renova i guareix els vivents, l’amor que ho transforma tot. Per això Jesús es dedica a alliberar la vida, a guarir-la i fer-la més humana. Els primers cristians no van voler ser confosos amb els deixebles del Baptista. Ells se sentien batejats per Jesús amb el seu Esperit.
Sense aquest Esperit tot s’apaga en el cristianisme. La confiança en Déu desapareix. La fe es debilita. Jesús queda reduït a un personatge del passat, l’Evangeli es converteix en lletra morta. L’amor es refreda i l’Església no passa de ser una institució religiosa més.
Sense l’Esperit de Jesús, la llibertat s’ofega, l’alegria s’apaga, la celebració es converteix en costum, la comunió s’esquerda. Sense l’Esperit la missió s’oblida, l’esperança mor, les pors creixen, el seguiment a Jesús acaba en mediocritat religiosa.
El nostre més gran problema és oblidar Jesús i descuidar el seu Esperit. És un error pretendre aconseguir amb organització, treball, devocions o estratègies diverses el que només pot néixer de l’Esperit. Hem de tornar a l’arrel, recuperar l’Evangeli en tota la seva frescor i veritat, batejar-nos amb l’Esperit de Jesús.
No ens hem d’enganyar. Si no ens deixem revifar i recrear per aquest Esperit, els cristians no tenim res important a aportar a la societat actual tan buida d’interioritat, tan incapacitada per l’amor solidari i tan necessitada d’esperança.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

04/01/2015
2 despois de Nadal – B
Xoán 1,1-18

ACOLLERMOS A DEUS

Xesús apareceu en Galilea cando o pobo xudeu vivía nunha profunda crise relixiosa. Levaban moito tempo sentindo a lonxanía de Deus. Os ceos estaban «fechados». Unha especie de muro invisíbel parecía impedir a comunicación de Deus co seu pobo. Ninguén era capaz de escoitar a súa voz. Xa non había profetas. Ninguén falaba impulsado polo seu Espírito.
O máis duro era esa sensación de que Deus nos esqueceu. Xa non lle preocupaban os problemas de Israel. Por que permanecía oculto? Por que estaba tan lonxe? Seguramente moitos recordaban a ardente oración dun antigo profeta que rezaba así a Deus: «Oxalá resgaras e rachases o ceo e baixases».
Os primeiros que escoitaron o evanxeo de Marcos tiveron e ficaren sorprendidos. Segundo o seu relato, ao saír das augas do Xordán, logo de ser bautizado, Xesús «viu resgarse o ceo» e experimentou que «o Espírito de Deus baixaba sobre del». Por fin era posíbel o encontro con Deus. Sobre a terra camiñaba un home cheo do Espírito de Deus. Chamábase Xesús e viña de Nazaret.
Ese Espírito que descende sobre del é o alento de Deus que crea a vida, a forza que renova e cura aos viventes, o amor que o transforma todo. Por iso Xesús dedícase a liberar a vida, a curala e facela máis humana. Os primeiros cristiáns non quixeron ser confundidos cos discípulos do Bautista. Eles sentíanse bautizados por Xesús co seu Espírito.
Sen ese Espírito todo se apaga no cristianismo. A confianza en Deus desaparece. A fe debilítase. Xesús fica reducido a unha personaxe do pasado, o Evanxeo convértese en letra morta. O amor arrefríase e a Igrexa non pasa de ser unha institución relixiosa máis.
Sen o Espírito de Xesús, a liberdade afoga, a alegría apágase, a celebración convértese en costume, a comuñón rómpese. Sen o Espírito a misión esquécese, a esperanza morre, os medos aumentan, o seguimento deXesús termina en mediocridade relixiosa.
O noso maior problema é o esquecemento de Xesús e o descoido do seu Espírito. É un erro pretender lograr con organización, traballo, devocións ou estratexias diversas o que só pode nacer do Espírito. Temos de volver á raíz, recuperarmos o Evanxeo en toda o seu frescura e verdade, bautizármonos co Espírito de Xesús.
Non temos de enganármonos. Se non nos deixamos reavivar e recrear por ese Espírito, os cristiáns non temos nada importante que aportar á sociedade actual tan baleira de interioridade, tan incapacitada para o amor solidario e tan necesitada esperanza.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

04/01/2015
2 domenica dopo Natale – B
Giovanni 1,1-18

ACCOGLIERE DIO

Gesù apparve in Galilea quando il popolo giudeo viveva una profonda crisi religiosa. Era da molto tempo che sentivano la lontananza di Dio. I cieli erano «chiusi». Una specie di muro invisibile sembrava impedire la comunicazione di Dio con il suo popolo. Nessuno era capace di ascoltare la sua voce. Non c’erano più profeti. Nessuno parlava animato dal suo Spirito.
La cosa più dura era questa sensazione, che Dio li avesse dimenticati. Non lo preoccupavano più i problemi d’Israele. Perché rimaneva nascosto? Perché era così lontano? Certo molti ricordavano l’ardente preghiera di un antico profeta che pregava così Dio: «Se squarciassi il cielo e scendessi».
I primi che ascoltarono l’evangelo di Marco dovettero rimanere sorpresi. Secondo il suo racconto, nell’uscire dalle acque del Giordano dopo essere stato battezzato, Gesù vide «squarciarsi il cielo» e sperimentò che «lo Spirito di Dio scendeva su di lui». Finalmente era possibile l’incontro con Dio. Sulla terra camminava un uomo pieno dello Spirito di Dio. Si chiamava Gesù e veniva da Nazaret.
Questo Spirito che scende su di lui è il soffio di Dio che crea la vita, la forza che rinnova e si prendi cura dei viventi, l’amore che trasforma tutto. Per questo Gesù si dedica a liberare la vita, a guarirla e farla più umana. I primi cristiani non vollero essere confusi con i discepoli del Battista. Essi si sentivano battezzati da Gesù nel suo Spirito.
Senza questo Spirito, tutto si spegne nel cristianesimo. La fiducia in Dio scompare. La fede s’indebolisce. Gesù resta ridotto a un personaggio del passato, l’Evangelo diventa lettera morta. L’amore si raffredda e la Chiesa non è altro che un’istituzione religiosa in più.
Senza lo Spirito di Gesù, la libertà svanisce, la gioia si spegne, la celebrazione diventa abitudine, la comunione si screpola. Senza lo Spirito la missione si dimentica, la speranza muore, crescono le paure, la sequela di Gesù finisce col diventare mediocrità religiosa.
Il nostro problema più grande è la dimenticanza di Gesù e trascurare il suo Spirito. È un errore pretendere di ottenere con organizzazione, lavoro, devozioni o strategie diverse, quello che può nascere solo dallo Spirito. Dobbiamo tornare alla radice, recuperare l’Evangelo in tutta la sua freschezza e verità, battezzarci nello Spirito di Gesù.
Non dobbiamo ingannarci. Se non ci lasciamo ravvivare e ricreare da questo Spirito, noi cristiani non abbiamo nulla d’importante da apportare alla società di oggi così vuota d’interiorità, così incapace di amore solidale e così bisognosa di speranza.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

04/01/2015
2 Après Noël – B
Jean 1,1-18

ACCUEILLIR DIEU

Jésus apparait en Galilée lorsque le peuple juif traverse une profonde crise religieuse. Cela faisait longtemps qu’ils se sentaient éloignés de Dieu. Les cieux étaient «fermés». Une espèce de mur invisible semblait empêcher la communication entre Dieu et son peuple. Personne n’était capable d’entendre sa voix. Il n’y avait plus de prophètes. Personne ne parlait poussé par son Esprit.
Le plus dur était cette sensation que Dieu les avait oubliés. Les problèmes d’Israël ne l’inquiétaient plus. Pourquoi restait-t-il caché? Pourquoi restait-il si loin? Sûrement que beaucoup se rappelaient la prière ardente d’un ancien prophète qui s’adressait ainsi à Dieu: «Ah! Si tu pouvais déchirer les cieux et descendre!».
Les premières personnes qui ont eu à écouter l’évangile de Marc étaient sûrement surprises. D’après son récit, en sortant des eaux du Jourdain, après avoir été baptisé, Jésus «voit le ciel se déchirer» et il expérimente que «l’Esprit de Dieu descend sur lui». La rencontre avec Dieu devenait enfin possible. Un homme rempli de l’Esprit de Dieu marchait sur cette terre. Il s’appelait Jésus et il venait de Nazareth.
Cet Esprit qui descend sur lui est le souffle de Dieu qui crée la vie, la force qui renouvelle et guérit les vivants, l’amour qui transforme tout. C’est pourquoi, Jésus s’est consacré à libérer la vie, à la guérir et à la rendre plus humaine. Les premiers chrétiens ne voulaient pas être confondus avec les disciples de Jean Baptiste. Eux, ils se sentaient baptisés par Jésus avec son Esprit.
Sans cet Esprit tout dans le christianisme s’éteint. La confiance en Dieu disparait. La foi s’affaiblit. Jésus est réduit à un personnage du passé, et l’Évangile devient lettre morte. L’amour se refroidit et l’Église n’est plus qu’une institution religieuse de plus.
Sans l’Esprit de Jésus, la liberté est étouffée, la joie est éteinte, la célébration devient habitude, la communion est brisée. Sans l’Esprit, la mission est oubliée, l’espérance meurt, les peurs augmentent et la suite de Jésus finit en médiocrité religieuse.
Notre plus grand problème c’est que nous avons oublié Jésus et négligé son Esprit. C’est une erreur que de prétendre obtenir à base d’organisation, de travail, de dévotions ou de stratégies diverses ce qui ne peut naître que de l’Esprit. Il nous faut revenir à la racine, recouvrer l’Évangile dans toute sa fraîcheur et sa vérité, nous laisser baptiser par l’Esprit de Jésus.
Ne nous trompons pas. Si nous, chrétiens, nous ne nous laissons pas raviver et récréer par cet Esprit, nous n’aurons rien d’important à apporter à la société actuelle; une société vidée d’intériorité, incapable d’amour solidaire et qui a tant besoin d’espérance.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

04/01/2015
2 depois do Natal B –
João 1,1-18

ACOLHER DEUS

Jesus apareceu na Galileia quando o povo judeu vivia uma profunda crise religiosa. Levavam muito tempo sentindo o afastamento de Deus. Os céus estavam «fechados». Uma espécie de muro invisível parecia impedir a comunicação de Deus com o seu povo. Ninguém era capaz de escutar a Sua voz. Já não havia profetas. Ninguém falava impulsionado pelo Seu Espírito.
O mais duro era essa sensação de que Deus os tinha esquecido. Já não o preocupavam os problemas de Israel. Porque permanecia oculto? Porque estava tão longe? Seguramente muitos recordavam a ardente oração de um antigo profeta que rezava assim a Deus: «Oxalá rasgaras o céu e baixasses».
Os primeiros que escutaram o evangelho de Marcos tiveram que ficar surpreendidos. Segundo o seu relato, ao sair das águas do Jordão, depois de ser batizado, Jesus «viu rasgar-se o céu» e experimentou que «o Espírito de Deus baixava sobre Ele». Por fim era possível o encontrou com Deus. Sobre a terra caminhava um homem cheio do Espírito de Deus. Chamava-se Jesus e vinha de Nazaré.
Esse Espírito que desce sobre Ele é o alento de Deus que cria a vida, a força que remove e cura os vivos, o amor que transforma tudo. Por isso Jesus dedica-se a libertar a vida, a curá-la e a faze-la mais humana. Os primeiros cristãos não quiseram ser confundidos com os discípulos do Batista. Eles sentiam-se batizados por Jesus com o Seu Espírito.
Sem esse Espírito todo se apaga no cristianismo. A confiança em Deus desaparece. A fé debilita-se. Jesus fica reduzido a um personagem do passado, o Evangelho converte-se em letra morta. O amor enfria-se e a Igreja não passa de ser uma instituição religiosa mais.
Sem o Espírito de Jesus, a liberdade afoga-se, a alegria apaga-se, a celebração converte-se em hábito, a comunhão quebrar-se. Sem o Espírito a missão esquece-se, a esperança morre, os medos crescem, o seguir Jesus termina em mediocridade religiosa.
O nosso maior problema é o esquecimento de Jesus e o descuido do Seu Espírito. É um erro pretender conseguir com organização, trabalho, devoções ou estratégias diversas o que só pode nascer do Espírito. Temos de voltar à raiz, recuperar o Evangelho em toda a Sua frescura e verdade, batizar-nos com o Espírito de Jesus.
Não temos de nos enganar. Se não nos deixamos reavivar e recrear por esse Espírito, os cristãos não temos nada importante que aportar à sociedade atual tão vazia de interioridade, tão incapacitada para o amor solidário e tão necessitada de esperança.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

01/04/2015
2nd Sunday after Christmas
John 1,1-18

WELCOME GOD

Jesus appeared in Galilee when the Jewish people were going through a deep religious crisis. They’d gone a long time feeling far from God. The heavens were «closed». A kind of invisible wall seemed to block God’s communication with the people. No one was able to hear God’s voice. There were no prophets. No one spoke, driven by God’s Spirit.
What was hardest was the sensation that God had forgotten them. No longer was God worried about Israel’s problems. Why was God keeping hidden? Why was God so far away? Surely many remembered the fervent prayer of an ancient prophet who prayed thus to God: «Would that you would rent open the heavens and come down».
The first people who heard the Gospel of Mark had to have been surprised. According to his account, when Jesus came out of the waters of the Jordan after being baptized, he «saw the heavens opened» and experienced «the Spirit of God coming down upon him». Finally it was possible to meet God. A man full of God’s Spirit was walking the earth. His name was Jesus and he came from Nazareth.
That Spirit that descended on him is the breath of the God who creates life, the force that renews and cures the living, the love that transforms everything. That’s why Jesus dedicated himself to liberating life, curing it and making it more human. The first Christians didn’t want to be confused with the Baptist’s disciples. They felt themselves baptized by Jesus with his Spirit.
Without that Spirit everything stops dead in Christianity. Confidence in God disappears. Faith weakens. Jesus ends up reduced to a character from the past, the Gospel becomes a dead letter. Love grows cold and the Church doesn’t get past being just one more religious institution.
Without Jesus’ Spirit, freedom is strangled, joy is extinguished, celebration becomes habit, communion is broken. Without the Spirit mission is forgotten, hope dies, fears increase, the following of Jesus ends up in religious mediocrity.
Our greatest problem is forgetting Jesus and neglecting his Spirit. It’s wrong to pretend to accomplish organization, work, devotions, or various strategies – all things that only can be born of the Spirit. We need to return to the root, recover the Gospel in its full freshness and truth, be baptized by Jesus’ Spirit.
Let us not be fooled. If we don’t let ourselves be brought back to life and recreated by that Spirit, we Christians will have nothing important to give to today’s society that is so empty of interiority, so incapable of the solidarity that comes through love, so in need of hope.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario