lunes, 1 de junio de 2015

06/07/2015 - Feast of the body and blood of Jesus - B

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia:
"Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción". 
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola:  EL recibido estafa Satisfacción la  Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe  sobre mi Libro,  Jesús.Aproximación Histórica .

Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------


HOMILIA - ES

07/06/2015
Cuerpo y Sangre de Cristo – B
Marcos 14,12-16.22-26

LA CENA DEL SEÑOR

Los estudios sociológicos lo destacan con datos contundentes: los cristianos de nuestras iglesias occidentales están abandonando la misa dominical. La celebración, tal como ha quedado configurada a lo largo de los siglos, ya no es capaz de nutrir su fe ni de vincularlos a la comunidad de Jesús.
Lo sorprendente es que estamos dejando que la misa «se pierda» sin que este hecho apenas provoque reacción alguna entre nosotros. ¿No es la eucaristía el centro de la vida cristiana? ¿Cómo podemos permanecer pasivos, sin capacidad de tomar iniciativa alguna? ¿Por qué la jerarquía permanece tan callada e inmóvil? ¿Por qué los creyentes no manifestamos nuestra preocupación con más fuerza y dolor?
La desafección por la misa está creciendo incluso entre quienes participan en ella de manera responsable e incondicional. Es la fidelidad ejemplar de estas minorías la que está sosteniendo a las comunidades, pero ¿podrá la misa seguir viva solo a base de medidas protectoras que aseguren el cumplimiento del rito actual?
Las preguntas son inevitables: ¿No necesita la Iglesia en su centro una experiencia más viva y encarnada de la cena del Señor que la que ofrece la liturgia actual? ¿Estamos tan seguros de estar haciendo hoy bien lo que Jesús quiso que hiciéramos en memoria suya?
¿Es la liturgia que nosotros venimos repitiendo desde siglos la que mejor puede ayudar en estos tiempos a los creyentes a vivir lo que vivió Jesús en aquella cena memorable donde se concentra, se recapitula y se manifiesta cómo y para qué vivió y murió? ¿Es la que más nos puede atraer a vivir como discípulos suyos al servicio de su proyecto del reino del Padre?
Hoy todo parece oponerse a la reforma de la misa. Sin embargo, cada vez será más necesaria si la Iglesia quiere vivir del contacto vital con Jesucristo. El camino será largo. La transformación será posible cuando la Iglesia sienta con más fuerza la necesidad de recordar a Jesús y vivir de su Espíritu. Por eso también ahora lo más responsable no es ausentarse de la misa, sino contribuir a la conversión a Jesucristo.

José Antonio Pagola

HOMILIA - EU

2015/06/07
Kristoren gorputz-odolak – B
Markos 14,12-16.22-26

JAUNAREN AFARIA

Ikerketa soziologikoek ezin ukatuzko datuz nabarmentzen dute: mendebaldeko gure elizetako kristauak alde batera uzten ari dira igandeko meza. Ospakizun hori, mendetan barna moldatuz joan den eran, ez da gai haien fedea elikatzeko, ezta Jesusen elkartearekin lotura egiteko ere.
Hau da, ordea, gauzarik harrigarriena: meza «galtzen» uzten ari garela eta gertaera horrek ez duela sorrarazten gure artean inolako erreakziorik. Halere, ez ote da eukaristia kristau-bizitzaren bihotza? Nolatan geldi gintezke planto eginik, ezeri ekiteko kemenik gabe? Nolatan dago hierarkia hain isil, hain geldi? Nolatan ez dugu fededunok geure kezka agertzen indar eta samin handiagoz?
Mezarekiko berotasun-falta handituz doa, baita hartan erantzukizunez eta duda-mudarik gabe parte hartzen jarraitzen dutenen artean ere. Gutxiengo hauen ereduzko leialtasuna da kristau-elkarteei eusten diena; baina mezak bizirik jarraitu ote lezake, gaur egungo erritua betetzea segurtatzen duten neurri babesle batzuk direla medio?
Saihestu ezinekoak dira galderak: ez ote du behar Elizak bere bihotzean, egungo liturgiak eskaintzen diona baino Jaunaren afariaren esperientzia biziago eta haragituago bat? Hain seguru ote gara ondo egiten ari garela Jesusek bere oroigarri guk egitea nahi zuen hura?
Hainbat mendetarik hona errepikatzen ari garen liturgia hori ote da gaur egungo fededunei hobekien lagundu diezaiekeena afari gogoangarri hartan Jesusek egin zuen hura egiten? Hartan mamitzen, laburbiltzen eta agertzen baita nola eta zertako bizi eta hil zen Jesus. Meza hori ote da gehienik erakar gaitzakeena Jesusen ikasle bezala bizitzera, Aitaren erreinuarekiko Jesusek izan zuen egitasmoaren zerbitzari izatera?
Badirudi, dena dagoela gaur meza eraberritzearen kontra. Halaz guztiz, gero eta premiazkoagoa izango da eraberritze hori, Elizak Jesusekin bizi-harremanak izanez bizi nahi badu. Luzea izango da bidea. Eraldatzea daitekeen gauza izango da, Elizak indar handiagoz sentituko duenean hau: Jesusez oroitu beharra eta haren Espirituaren arabera bizi beharra. Horregatik, gaur ere erantzukizun handiagoz jokatzea izango da: ez, meza alde batera uztea, baizik Jesu Kristogan bihotz-berritzera eraginez bizitzea.

José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain

HOMILIA - CA

07/06/2015
Corpus Christi – B
Marc 14,12-16.22-26

L’ÚLTIM SOPAR

Els estudis sociològics ho destaquen amb dades contundents: els cristians de les nostres esglésies occidentals estan abandonant la missa dominical. La celebració, tal com ha quedat configurada al llarg dels segles, ja no és capaç de nodrir la seva fe ni de vincular a la comunitat de Jesús.
El sorprenent és que estem deixant que la missa «es perdi» sense que aquest fet gairebé no provoqui cap reacció entre nosaltres. No és l’eucaristia el centre de la vida cristiana? Com podem romandre passius, sense capacitat de prendre cap iniciativa? Per què la jerarquia roman tan callada i immòbil? Per què els creients no manifestem la nostra preocupació amb més força i dolor?
La desafecció per la missa està creixent fins i tot entre els que hi participen de manera responsable i incondicional. És la fidelitat exemplar d’aquestes minories la que està sostenint les comunitats, però podrà la missa seguir viva només a base de mesures protectores que assegurin el compliment del ritu actual?
Les preguntes són inevitables: No necessita l’Església en el seu centre una experiència més viva i encarnada del sopar del Senyor, que la que ofereix la litúrgia actual? Estem tan segurs d’estar fent bé avui el que Jesús va voler que féssim en memòria seva?
És la litúrgia que nosaltres repetim des de fa segles la que millor pot ajudar en aquests temps els creients a viure el que va viure Jesús en aquell sopar memorable on es concentra, es recapitula i es manifesta com i per a què va viure i va morir? És la que més ens pot atraure a viure com a deixebles seus al servei del seu projecte del regne del Pare?
Avui tot sembla oposar-se a la reforma de la missa. No obstant això, cada vegada serà més necessària si l’Església vol viure del contacte vital amb Jesucrist. El camí serà llarg. La transformació serà possible quan l’Església senti amb més força la necessitat de recordar Jesús i de viure del seu Esperit. Per això també ara el més responsable no és absentar-se de la missa, sinó contribuir a la conversió a Jesucrist.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

HOMILIA - GL

07/06/2015
Corpo e sangue de Cristo – B
Marcos 14,12-16.22-26

A CEA DO SEÑOR

Os estudos sociolóxicos destácano con datos contundentes: os cristiáns das nosas igrexas occidentais están abandonando a misa dominical. A celebración, tal como ficou configurada ao longo dos séculos, xa non é capaz de nutrir a súa fe nin de vinculalos á comunidade de Xesús.
O sorprendente é que estamos deixando que a misa «seperda» sen que este feito apenas provoque reacción algunha entre nós. Non é a eucaristía o centro da vida cristiá? Como podemos permanecer pasivos, sen capacidade de tomar iniciativa algunha? Por que a xerarquía permanece tan calada e inmóbil? Por que os crentes non manifestamos a nosa preocupación con máis forza e dor?
A desafección pola misa está crecendo ata entre quen participan nela de xeito responsábel e incondicional. É a fidelidade exemplar destas minorías a que está sostendo ás comunidades, pero poderá a misa seguir viva só a base de medidas protectoras que aseguren o cumprimento do rito actual?
As preguntas son inevitábeis: Non necesita a Igrexa no seu centro unha experiencia máis viva e encarnada da cea do Señor, que a que ofrece a liturxia actual? Estamos tan seguros de estarmos facendo hoxe ben o que Xesús quixo que fixésemos en memoria súa?
É a liturxia que nós vimos repetindo desde séculos a que mellor pode axudar nestes tempos aos crentes a viviren o que viviu Xesús naquela cea memorábel onde se concentra, se recapitula e  se manifesta como e para que viviu e morreu? É a que máis nos pode atraer a vivirmos como discípulos seus ao servizo do seu proxecto do reino do Pai?
Hoxe todo parece oporse á reforma da misa. Con todo, cada vez será máis necesaria se a Igrexa quere vivir do contacto vital con Xesús Cristo. O camiño será longo. A transformación será posíbel cando a Igrexa senta con máis forza a necesidade de recordar a Xesús e vivir do seu Espírito. Por iso tamén agora o máis responsábel non é ausentarse da misa, senón contribuír á conversión a Xesús Cristo.

José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire

HOMILIA -IT

07/06/2015
Corpo e Sangue di Cristo – B
Marco 14,12-16.22-26

LA CENA DEL SIGNORE

Gli studi sociologici lo evidenziano con dati schiaccianti: i cristiani delle nostre chiese occidentali stanno abbandonando la messa domenicale. La celebrazione, così come è rimasta configurata lungo i secoli, non è più capace di nutrire la loro fede né di legarli alla comunità di Gesù.
Quel che sorprende è che stiamo lasciando che la messa «si perda» senza che questo fatto provochi alcuna reazione tra di noi. Non è l’eucaristia il centro della vita cristiana? Come possiamo restare passivi, senza capacità di prendere iniziativa alcuna? Perché la gerarchia rimane tanto in silenzio e immobile? Perché noi credenti non manifestiamo la nostra preoccupazione con più forza e dolore?
La disaffezione alla messa sta crescendo anche tra quelli che partecipano ad essa in maniera responsabile e incondizionata. È la fedeltà esemplare di queste minoranze che sta sostenendo le comunità, ma potrà la messa continuare ad essere  viva solo per mezzo di misure di protezione che assicurino il compimento del rito attuale?
Le domande sono inevitabili: Non ha bisogno la Chiesa nel suo centro di un’esperienza della cena del Signore più viva e incarnata di quella che offre la liturgia attuale? Siamo così sicuri di stare oggi facendo bene quello che Gesù volle che facessimo in sua memoria?
La liturgia che veniamo ripetendo da secoli è quella che in questi temopi può meglio aiutare i credenti a vivere quel che visse Gesù in quella cena memorabile in cui si concentra, si ricapitola e si manifesta come e perché visse e morì? È quella che più ci può attrarre a vivere come discepoli suoi a servizio del suo progetto del regno del Padre?
Oggi tutto sembra opporsi alla riforma della messa. Tuttavia sarà sempre più necessaria, se la Chiesa vuole vivere del contatto vitale con Gesù Cristo. Il cammino sarà lungo. La trasformazione sarà possibile quando la Chiesa senta con più forza la necessità di ricordare Gesù e vivere del suo Spirito. Per questo anche ora la cosa più responsabile non è assentarsi dalla messa, ma contribuire alla conversione a Gesù Cristo.

José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo

HOMILIA - FR

07/06/2015
Le Corps et Sang du Christ – B
Marc 14,12-16.22-26

LE REPAS DU SEIGNEUR

Les études sociologiques le mettent en relief avec des données très claires: les chrétiens de nos églises occidentales sont en train d’abandonner la messe dominicale. La célébration, telle qu’elle a été modelée  tout au long des siècles, n’est plus capable de nourrir leur foi ni de les lier à la communauté de Jésus.
Ce qui est surprenant c’est que nous sommes en train de laisser la messe «se perdre» sans que ce fait ne provoque à peine aucune réaction parmi nous. L’Eucharistie, n’est-elle pas le centre de notre vie chrétienne? Comment pouvons-nous rester passifs, incapables de prendre quelque initiative? Pourquoi la hiérarchie reste-t-elle silencieuse et immobile? Pourquoi nous, les croyants, ne manifestons-nous pas notre préoccupation avec plus de force et de douleur?
La désaffection à l’égard de la messe augmente même parmi ceux qui y participent de manière responsable et inconditionnelle. C’est la fidélité exemplaire de ces minorités qui continue de soutenir  les communautés; mais la messe, pourra-t-elle continuer à vivre seulement à base de mesures de protection assurant l’accomplissement du rite actuel?
Les questions sont inévitables: Le cœur de l’Eglise, n’a-t-il pas besoin  d’une expérience plus vivante et plus incarnée de la cène du Seigneur que celle offerte par la liturgie actuelle? Sommes-nous sûrs d’être en train de bien faire aujourd’hui ce que Jésus a voulu que nous fassions en mémoire de lui?
La liturgie que nous répétons depuis des siècles, est-elle la meilleure pour aider aujourd’hui les croyants à vivre ce que Jésus vécut lors de cette dernière cène mémorable, où le comment et le pourquoi de la vie et de la mort de Jésus sont concentrés et récapitulés? Est-ce cette liturgie qui peut le plus nous pousser à vivre en disciples de Jésus au service de son projet du royaume du Père?
Tout semble aujourd’hui s’opposer à la réforme de la messe. Cependant, elle sera de plus en plus nécessaire si l’Eglise veut vivre du contact vital avec Jésus-Christ. Le chemin sera long. La transformation deviendra possible lorsque l’Eglise sentira avec plus de force le besoin de faire mémoire de Jésus et de vivre de son Esprit. C’est pourquoi maintenant, l’attitude la plus responsable n’est pas de s’absenter de la messe mais de contribuer à la conversion à Jésus-Christ.

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna

HOMILIA - PT

07/06/2015
Corpo e Sangue de Cristo – B
Marcos 14,12-16.22-26

A CEIA DO SENHOR

Os estudos sociológicos destacam-no com dados contundentes: os cristãos das nossas igrejas ocidentais estão a abandonar a missa dominical. A celebração, tal como ficou configurada ao longo dos séculos, já não é capaz de alimentar a Sua fé nem de vincular à comunidade de Jesus.
O surpreendente é que estamos a deixar que a missa «se perca» sem que este facto provoque reação alguma entre nós. Não é a eucaristia o centro da vida cristã? Como podemos permanecer passivos, sem capacidade de tomar qualquer iniciativa? Porque a hierarquia permanece tão calada e imóvel? Porque os crentes não manifestam a preocupação com mais força e dor?
A defeção pela missa está a crescer inclusive entre quem participa nela de forma responsável e incondicional. É a fidelidade exemplar destas minorias a que está suster as comunidades, mas poderá a missa continuar viva só à base de medidas protetoras que asseguram o cumprimento do rito atual?
As perguntas são inevitáveis: Não necessita a Igreja no seu centro de uma experiência mais viva e enraizada da ceia do Senhor, do que a que oferece a liturgia atual? Estamos tão seguros de estar a fazer hoje bem o que Jesus quis que fizéssemos em Sua memória?
Será a liturgia que temos vindo a repetir desde à vários séculos o que melhor pode ajudar nestes tempos, os crentes a viver o que viveu Jesus naquela ceia memorável onde se concentra, se recapitula e se manifesta como e para que viveu e morreu Jesus? É a que mais nos pode atrair a viver como Seus discípulos ao serviço do Seu projeto do reino do Pai?
Hoje tudo parece opor-se à reforma da missa. No entanto, cada vez será mais necessária se a Igreja quer viver do contacto vital com Jesus Cristo. O caminho será longo. A transformação será possível quando a Igreja sinta com mais força a necessidade de recordar Jesus e viver do Seu Espírito. Por isso também agora o mais responsável não é ausentar-se da missa mas contribuir para a conversão a Jesus Cristo.

José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez

HOMILIA - EN

06-07-2015
Feast of the body and blood of Jesus
Mark 14,12-16,22-26

THE LORD’S SUPPER

Sociological studies note it with overwhelming statistics: Christians in our Western churches are abandoning the Sunday Mass. This celebration, as it has ended up being configured over the centuries, is no longer capable of nourishing their faith or of binding them to Jesus’ community.
What’s surprising is that we are letting the Mass «be lost» without finding this fact the least bit provocative of any reaction on our part. Isn’t the Eucharist the center of the Christian life? How can we stay passive, unable to take any initiative? Why does the hierarchy stay so silent and paralyzed? Why don’t we believers show our concern more forcefully and more grief-stricken?
The disinterest in the Mass is growing, even among those who participate in it as the ones responsible and committed to it. It’s the heroic faithfulness of these minorities that is sustaining our communities, but can the Mass stay alive based only on protective measures that guarantee the fulfillment of the present ritual?
Questions are inevitable: Doesn’t the Church need a more vital and incarnated experience on the Lord’s Supper at her center, other than the one offered by current liturgical practice? Are we so sure that we’re doing what Jesus wanted us to do in his memory?
Is the liturgy that we keep repeating over the centuries the best way to help believers today to live what Jesus lived at that memorable meal where we find concentrated, remembered and manifested the how and the why of his life and death? Is the current liturgy the one that can best attract us to live as his disciples in the service of his project of the Father’s Reign?
Everything today seems to oppose the reform of the Mass. No matter: each day such reform will be more necessary if the Church wants to live in vital contact with Jesus Christ. The journey will be long. The transformation will be possible when the Church feels more forcefully the need to remember Jesus and to live his Spirit. That’s why it’s all the more our responsibility not to abstain from the Mass, but to be a part of a conversion to Jesus Christ.

José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario